Gestió emocional en temps de pandèmia: els paranys del pensament i l’autoregulació emocional

Us presentem dues càpsules més de Gestió emocional en temps de pandèmia. Com sabeu aquestes píndoles, que ha preparat Fundació Galatea, ofereixen eines i recursos que poden ajudar-vos a portar millor aquesta nova realitat professional i personal que ens ha portat la COVID-19.

Continua la lectura de “Gestió emocional en temps de pandèmia: els paranys del pensament i l’autoregulació emocional”

Gestió emocional en temps de pandèmia: píndoles per construir el nostre equip de protecció emocional

Vivim temps complexes des de molts punts de vista, també des de l’emocional. Per això, la Fundació Galatea ha preparat una sèrie de càpsules per tal de gestionar millor les nostres emocions. La idea és que aquests petits vídeos siguin finestres imaginàries que ens ajudin a deixar de costat la por, la ràbia o la preocupació, i ens motivin a construir el nostre equip de protecció emocional, l’EPE.

Continua la lectura de “Gestió emocional en temps de pandèmia: píndoles per construir el nostre equip de protecció emocional”

PAIMM: Quan metges i metgesses esdevenen pacients

paimm-mansEls metges també emmalalteixen i, quan això succeeix, hi ha el Programa d’Atenció al Metge Malalt (PAIMM). Amb una trajectòria de 20 anys, el PAIMM s’ha posicionat com un referent a Europa en l’atenció mèdica a professionals de la salut amb trastorns mentals i/o conductes addictives. Però, com pot arribar un metge al programa? La Dra. Carme Bule, responsable de la Unitat d’Acollida de la Fundació Galatea; i el Dr. Eugeni Bruguera, director de programes assistencials de salut mental i addiccions de Clínica Galatea, parlen del funcionament del PAIMM i de les eines que posa a l’abast dels pacients.

Continua la lectura de “PAIMM: Quan metges i metgesses esdevenen pacients”

#Iatrogènia (II): La comunicació com a eina de prevenció

La medicina no és una ciència exacta i en la seva pràctica el factor humà té una gran importància. Malauradament, no podem evitar al 100% la possibilitat de cometre un error o de causar un efecte advers a un pacient. Sí que podem, però, fer tot allò que està a les nostres mans per minimitzar al màxim els riscos. Per exemple, crear entorns comunicatius de qualitat entre els companys i amb els pacients. Continua la lectura de “#Iatrogènia (II): La comunicació com a eina de prevenció”

#Iatrogènia (I): Quan el metge és la segona víctima

Un dels moments més difícils al quals es pot enfrontar un professional és quan, fruit de la seva intervenció, es produeix un efecte advers que provoca un dany a un pacient.  És el que es coneix com a iatrogènia. I tot i que de vegades pot es pot vincular a un error mèdic, no necessàriament és així. Continua la lectura de “#Iatrogènia (I): Quan el metge és la segona víctima”

La ciència de la llarga vida. Com tenir una vida de qualitat, amb Valentí Fuster

Les malalties cardiovasculars són la primera causa de mort a tot el món. La medicina – als països rics – està aconseguint disminuir la mortalitat, però la supervivència no sempre va acompanyada de qualitat de vida. Segons dades de 2015, als EUA, s’ha aconseguit prolongar la vida uns sis anys per a aquest tipus de malalties. No obstant això, la despesa econòmica per augmentar aquesta supervivència és enorme, fins al punt que els economistes la qualifiquen d’insostenible.

El cardiòleg Valentí Fuster va venir al Col·legi, convidat per la secció de Metges Jubilats, per oferir la conferència “La ciència de la vida”. Fuster va explicar els esforços científics, econòmics i socials que s’estan fent per cuidar les persones amb aquestes malalties. També va explicar què és el que està a les nostres mans per aconseguir viure més i millor. Continua la lectura de “La ciència de la llarga vida. Com tenir una vida de qualitat, amb Valentí Fuster”

Mai és tard per començar a estalviar per a la teva jubilació

Mai és tard per començar a estalviar per la teva jubilacióQuan pensem en la jubilació, l’aspecte econòmic és una de les coses que més ens preocupa. En part, perquè el sistema públic de pensions està constantment en qüestió i també perquè no podem preveure quines necessitats econòmiques tindrem en el futur. Continua la lectura de “Mai és tard per començar a estalviar per a la teva jubilació”

Arriba el moment de la jubilació: com m’he de preparar?

65Per a molts dels que s’hi dediquen, la Medicina és més que una professió. És un estil de vida. Tal com explica l’expert en Gerontologia Social, Josep de Martí, “ser metge és una cosa que se sent molt a dins” i això marca gairebé tots els vessants de la persona, fins i tot la manera com es planteja la jubilació. I és que, per a aquests professionals tan vocacionals, assumir aquesta nova etapa de la vida pot suposar un daltabaix important.

Continua la lectura de “Arriba el moment de la jubilació: com m’he de preparar?”

Dr. Bel: “Els metges ens posem malalts i ens cuidem de forma diferent”

miquelbelAmb motiu del Dia Mundial de la Salut Mental parlem amb el Dr. Miquel Bel, psiquiatre de la Clínica Galatea. Aquest centre, exclusiu per a professionals de la salut, s’ha convertit en referent nacional i internacional en el tractament d’addiccions i trastorns mentals. Al llarg dels seus 15 anys de funcionament han ajudat 2.390 metges i metgesses a recuperar la seva vida i a tornar a exercir la professió en les millors condicions.

Quin és el perfil del pacient que acudeix a la clínica?

Normalment, els metges vénen de manera voluntària i un gran percentatge ho fa per trastorns depressius. Els trastorns addictius ocupen una quarta part dels pacients que atenem a les consultes. Malgrat que els casos de trastorns depressius siguin més importants, els addictius requereixen una especial cura per les repercussions que poden acabar tenint.

Continua la lectura de “Dr. Bel: “Els metges ens posem malalts i ens cuidem de forma diferent””

Com mantenir un cervell jove per a tota la vida

cervelljove-blog“Els humans estem al cim de l’evolució i tot és mèrit del nostre cervell”. Aquesta afirmació és del professor Alfonso López Muñiz, degà de la Facultat de Medicina i Ciències d’Oviedo, qui va venir al Col·legi a fer una xerrada sobre com exercitar el cervell per mantenir-lo “fort” i ben entrenat.

Què podem fer tenir un cervell actiu i jove?

Activitat física. L’OMS recomana fer com a mínim 30 minuts d’exercici aeròbic al dia. Segons el professor López Muñiz, l’exercici ha de ser “normal i regulat”. L’activitat física és un factor essencial per a la salut cerebral. Per exemple, incrementa els nivells de neurotransmissors i de plasticitat sinàptica, que és la implicada en els processos de memòria. També disminueix els símptomes d’ansietat i els riscos de depressió, millora els processos mentals i esdevé un factor essencial en la lluita contra l’Alzheimer. Continua la lectura de “Com mantenir un cervell jove per a tota la vida”