Lucía Porteiro, una metgessa que s’acosta als nens a través del món fantàstic dels contes

Lucía Porteiro és anestesiòloga a l’Àrea Materno-Infantil de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. Li encanta viatjar, explorar, la medicina i escriure. Ha barrejat totes aquestes passions i el resultat són dos contes infantils, L’Aisha i els salvavides i Preparats, llestos, a somiar, on aquesta metgessa explica als nens com actuar si es troben davant d’una emergència de salut i per què no han de tenir por quan entren a un quiròfan. Porteiro, de la mà de l’il·lustrador Robert Garcia, ha creat un món de fantasia al servei dels més petits. La seva il·lusió és portar les maniobres de Reanimació Cardiopulmonar (RCP) a les escoles i, per això, vol convertir-se en instructora. Reivindica també una medicina més humana envers els pacients, sense deixar de banda un tracte més amable cap als professionals.

Explica’ns els teus contes… Continua la lectura de “Lucía Porteiro, una metgessa que s’acosta als nens a través del món fantàstic dels contes”

Jordi Delàs, metge a l’Hospital del Carrer de l’Església de Santa Anna de Barcelona: “Nosaltres som una mala solució. Però és millor que res”

Jordi delàs

L’any 2017, la parròquia de Santa Anna del barri Gòtic de Barcelona va començar a obrir les seves portes oferint menjar i un lloc on descansar a tothom qui ho necessités. Aviat es van adonar que entre totes les persones que freqüentaven aquest espai hi havia, a més, necessitats sanitàries. Feien falta metges i professionals sanitaris i van trobar un bon aliat a l’Hospital Sagrat Cor. Així va néixer l’Hospital del Carrer, que quatre cops l’any desembarca al claustre de l’església. En aquest racó insòlit, un equip multidisciplinari de voluntaris visita totes les persones que hi acudeixen. Majoritàriament són persones sense llar i darrerament també veuen amb preocupació molts joves que maten el temps als seus voltants. El Dr. Jordi Delàs, metge internista de l’Hospital Sagrat Cor, és un dels precursors d’aquesta iniciativa. A més, amb altres companys, manté un consultori setmanal a Santa Anna per poder fer seguiment d’alguns dels pacients de l’Hospital del Carrer.

Continua la lectura de “Jordi Delàs, metge a l’Hospital del Carrer de l’Església de Santa Anna de Barcelona: “Nosaltres som una mala solució. Però és millor que res””

Daniel Roca: “Ser pobre i viure al carrer és una variable independent per morir abans”

Daniel RocaLes paraules de Daniel Roca són directes, clares i sense embuts, com les realitats que veu cada dia. És metge d’atenció primària al CAP Drassanes, al Raval de Barcelona, feina que combina amb el Centre d’Atenció i Seguiment de Baluard, situat a pocs metres de distància. Fa molts anys que col·labora amb la Fundació Arrels, una entitat que treballa amb persones sense llar perquè ningú no dormi al carrer. Ha estat metge a la Barceloneta dels 90, al SEM i al CUAP de Sant Martí. El 2008 va aconseguir la seva plaça a l’ICS i va escollir el Raval. Parlem amb ell sobre sensellarisme, salut i carrer i sobre la importància d’un habitatge per tenir garantida la salut.

Per què vas decidir venir al Raval? Continua la lectura de “Daniel Roca: “Ser pobre i viure al carrer és una variable independent per morir abans””

Enric Subirats, el metge que va fer pujar la medicina de muntanya al cim

Enric SubiratsEnric Subirats va créixer a Barcelona, però tan aviat es va especialitzar va fugir de la ciutat i es va plantar a la Cerdanya. La natura és el seu medi natural. Ha dedicat la seva carrera professional a posar la medicina d’alta muntanya a un lloc elevat: la universitat i els manuals de referència. Dirigeix la càtedra de Medicina i del Medi Natural i és l’autor del llibre de referència Manual de Medicina de Muntanya i del Medi Natural, que posa evidència científica al tractament de patologies o lesions com congelacions o hipotèrmies a la muntanya. Als seus 65 anys, s’ha jubilat de la direcció mèdica de l’Hospital Transfronterer de la Cerdanya i, tot i que assegura que ha baixat el ritme, encara està al capdavant de la càtedra de medicina de muntanya de la Universitat de Girona, és el director mèdic de l’estació de Masella i assessora esportistes d’alt rendiment, com Kilian Jornet i Emma Roca per “aconseguir fites” o, simplement, per fer que “s’ho passin més bé mentre competeixen”. Subirats ha deixat fluir la seva carrera amb naturalitat i modèstia i, finalment, l’ha portat allà on volia, a la muntanya.

Continua la lectura de “Enric Subirats, el metge que va fer pujar la medicina de muntanya al cim”

Anna de Pedro, una metgessa entre vinyes i mercats

Anna de Pedro no s’ha avorrit mai. Entre setmana vesteix bata blanca i exerceix com a metgessa de família a l’ABS Gaudí, però els dissabtes i diumenges sovint recorre el territori per presentar els vins que elabora la seva família a Calonge, o bé està al celler donant-hi un cop de mà. En la seva generació han confluït dues nissagues: els pagesos i vitivinicultors de Can Pereclara i els descendents del doctor Pedro i Pons. Volia ser ballarina de dansa clàssica i metgessa. Finalment, va escollir la Medicina i ara prepara el seu doctorat. L’art sempre ha estat present a la seva vida. Fins i tot, ha fet tastos al món de la interpretació. És una metgessa alegre, compromesa i sempre disponible.

Compagines la consulta amb la vitivinicultura… Continua la lectura de “Anna de Pedro, una metgessa entre vinyes i mercats”

Eva Ferrer: “La meva consulta són els camps d’entrenament”

Eva FerrerLa doctora Eva Ferrer té tantes consultes com camps de futbol trepitja. És metgessa de l’esport i té un especial interès per les qüestions que afecten la salut de la dona. Comença la seva segona temporada com a metgessa del primer equip de futbol femení del FC Barcelona i de futbol formatiu femení, tasca que compagina amb l’assistència a la Unitat de Medicina de l’Esport Clínic-Sant Joan de Déu. Ferrer encara aquest repte amb passió i dedicació. Sempre disponible per a les seves jugadores. Amb l’equip ha ampliat la seva família i tots plegats celebren l’embranzida del futbol femení i els bons resultats de l’equip principal. Per primera vegada a la història, el 18 de maig de 2019 a Budapest, l’equip disputava un partit de finals de Champions.

En quin estat es troba l’equip femení del Barça? Continua la lectura de “Eva Ferrer: “La meva consulta són els camps d’entrenament””

Xavier Sierra, escriptor a la consulta i dermatòleg al museu

Els quadres, les escultures i els objectes ens parlen de la nostra història, costums, mites, herois… i també de la nostra salut. Sols cal tenir l’ull aguditzat per trobar indicis de les malalties que ens han acompanyat durant tota la nostra història: signes de rosàcia al rostres, símptomes de goll, limfomes, efectes de la sífilis, varicel·la…  Les obres pictòriques diuen molt més del que sembla.

El bloc “Un dermatólogo en el museo” s’actualitza gairebé cada dia des del gener de 2015 i ja té més de 1000 entrades. En aquests anys, s’ha convertit en una voluminosa enciclopèdia on conflueixen medicina general, dermatologia, història i art… Darrere dels textos hi ha el doctor Xavier Sierra, un dermatòleg gironí establert a Terrassa. Sierra és doctor en medicina i llicenciat en humanitats, així com autor de diferents llibres sobre història de la dermatologia, redactor en cap de la revista Gimbernat, premi a l’Excel·lència Professional del Col·legi de Metges de Barcelona, acadèmic a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i també professor del curs “La medicina i l’art” de l’Institut de Formació Mèdica i Lideratge (IFMiL). Ens rep a la seva consulta, un petit museu.

Continua la lectura de “Xavier Sierra, escriptor a la consulta i dermatòleg al museu”

Conversa amb Agustín Zamarrón, metge i diputat al Congrés: “Medicina y política obedecen a la moral y requieren compromiso”

Zamarrón va treballar com a metge adjunt a l’Hospital de Bellvitge durant els primers anys de funcionament, a la dècada dels setanta

Agustín Zamarrón va ser actualitat quan, el maig passat, va presidir la primera sessió constitutiva del Congrés de Diputats, en ser-ne el membre de més edat. Aquest metge jubilat, nascut l’any 1946 a Riaza (Segòvia), va sorprendre per les seves formes i la seva dramatúrgia dirigint la sessió, així com per la seva barba blanca que a més d’un li va fer pensar en l’il·lustre autor gallec Ramón María del Valle Inclán. Zamarrón és un erudit. Es va especialitzar en medicina interna i de l’aparell digestiu a Madrid. L’any 1973, després de rebre diferents ofertes laborals, es va traslladar a Barcelona. Va exercir com a metge adjunt durant els primers anys de l’Hospital de Bellvitge (llavors Hospital Príncipes de España) de L’Hospitalet. El seu pas a per l’hospital va coincidir amb la creació dels serveis i amb el “Conflicte MIR” de l’any 1975. Els residents reclamaven expectatives de treball més segures i un contracte laboral en lloc d’un de docent i van anar a la vaga. Eren els últims anys de la dictadura de Franco i gairebé tots els residents i el personal que els va donar suport van ser acomiadats i expedientats. Es van prendre mesures repressives, es van intervenir telèfons i, fins i tot, la policia va acordonar l’hospital, per sorpresa dels pacients. Els records de Zamarrón són ben vius i encara respiren la intensitat d’aquells anys. Conversem amb ell per rememorar la seva estada a Catalunya i per reflexionar sobre els valors de la medicina i del seu futur.

(En aquesta ocasió, reproduïm l’entrevista en la seva llengua original, el castellà) Continua la lectura de “Conversa amb Agustín Zamarrón, metge i diputat al Congrés: “Medicina y política obedecen a la moral y requieren compromiso””

Mercè Camps va començar la carrera de Medicina als 40 anys, després d’estudiar i d’exercir com a auxiliar d’infermeria i com a infermera

“Un repte com aquest és una marató on la il·lusió és l’energia necessària”

Mercè Camps és auxiliar d’infermeria, infermera i ara també metgessa. Aquest any s’ha graduat en medicina a la Universitat de Girona. Va començar la carrera quan ja havia fet 40 anys i l’ha compaginat treballant com a infermera fent doble torn: a les tardes a una clínica i, durant la nit, al servei d’urgències de l’Hospital de Santa Caterina (Salt). És una professional amb les idees molt clares i posseeix una energia desbordant i molt sentit de l’humor. Té molt clar que ha hagut de deixar coses pel camí però li omple d’orgull haver aconseguit una fita que no s’hauria imaginat mai. Amb aquest triplet, la seva carrera no acaba aquí: el seu proper repte és el MIR i especialitzar-se en anestèsia o aparell digestiu. La seva és una història de constància i perseverança. Parlem amb ella de la seva trajectòria i del seu pas per la universitat. Continua la lectura de “Mercè Camps va començar la carrera de Medicina als 40 anys, després d’estudiar i d’exercir com a auxiliar d’infermeria i com a infermera”

Dra. Àngels Escorsell, presidenta de Metgesses.cat: “Les estudiants han de veure que es pot ser un referent a la feina sense renunciar a la maternitat”

És un fet evident als passadissos i a les consultes dels centres de salut i dels hospitals. Les dones són majoria en medicina. Ja representen més de la meitat dels facultatius en actiu a Catalunya i, a les facultats, el 70% dels estudiants són dones. La Medicina es va feminitzant, però no ho fa al mateix ritme en tots els estrats. Tot i les xifres, a les professionals els costa arribar als càrrecs de responsabilitat. Segons l’Estudi de la Professió que el Col·legi va publicar el 2017, només el 4% de les metgesses tenen com a feina principal un càrrec de direcció, mentre que, en el cas del homes, el percentatge és del 14,5%. Moltes es queden pel camí. Han de superar una sèrie d’entrebancs que sembla que no troben els seus companys. L’arribada de la maternitat és un dels moments en què la carrera de les professionals fa una frenada més forta. Per què?

La doctora Àngels Escorsell és una de les impulsores i la presidenta de l’Associació Metgesses de Catalunya (metgesses.cat), que ha nascut amb uns objectius molt ambiciosos: Donar veu a les metgesses dins del sistema sanitari, promoure la seva progressió en tots els àmbits de la medicina, assolir l’equitat i denunciar el masclisme i les desigualtats entre homes i dones dins de la professió. Hem parlat amb ella i ens ha explicat per què és necessària aquesta associació i quins són els entrebancs que dificulten el progrés professional de les metgesses. Continua la lectura de “Dra. Àngels Escorsell, presidenta de Metgesses.cat: “Les estudiants han de veure que es pot ser un referent a la feina sense renunciar a la maternitat””