Ramon Novell, psiquiatre especialitzat en atenció a pacients amb discapacitat intel·lectual: “Als metges ens manquen habilitats per comunicar-nos amb persones que tenen dificultats per entendre’ns”

El psiquiatre Ramon Novell és el cap del Servei de Discapacitat Intel·lectual i Salut Mental de l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS) a Girona. Una de les seves principals preocupacions és la racionalització de la prescripció de psicofàrmacs en persones amb discapacitat intel·lectual i/o cognitiva. I una de les seves estratègies és la millora de la comunicació amb aquests pacients i amb els seus cuidadors. Perquè sigui efectiva, totes les persones involucrades en el procés assistencial han de ser capaces d’adaptar-s’hi, i no sempre és fàcil, reconeix Novell. Falten mecanismes i la pandèmia ho ha complicat encara més. Per exemple, darrere d’alguns problemes de conducta, sovint hi ha l’efecte secundari d’un medicament i cal que el mateix pacient i qui el cuida en siguin conscients. Ja fa anys que s’hi dedica i ara, des de fa uns mesos, amb la Federació Catalana de Discapacitat Intel·lectual (Dincat) té dos projectes en marxa: els prospectes de medicaments adaptats i de lectura fàcil (ja en porten una vintena, amb la col·laboració del Col·legi de Metges de Barcelona i del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona) i un Passaport per anar al metge que conté tot allò que cal saber del pacient a l’hora d’adreçar-s’hi. Totes aquestes eines estan disponibles amb la intenció de ser útils per als professionals, per als pacients i per als seus cuidadors.

Continua la lectura de “Ramon Novell, psiquiatre especialitzat en atenció a pacients amb discapacitat intel·lectual: “Als metges ens manquen habilitats per comunicar-nos amb persones que tenen dificultats per entendre’ns””

Paula Peremiquel Trillas: “He fet medicina per les dones que he tingut al meu voltant”

Paula Peremiquel Trillas és especialista en Salut Pública i Medicina Preventiva. Des de fa gairebé dos anys forma part del Programa de Recerca en Epidemiologia del Càncer a la Unitat d’Infeccions i Càncer de l’Institut Català d’Oncologia (ICO). La recerca del l’equip on treballa està centrada en la detecció precoç dels càncers d’endometri i d’ovaris. Un altre dels seus interessos és apropar la ciència a la gent. Va ser una de les investigadores que va participar en la campanya organitzada per l’espai dedicat a la innovació social Torre Barrina de l’Hospitalet amb motiu del Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència, que se celebra l’11 de febrer. Aquesta campanya va connectar nenes de dues escoles de l’Hospitalet amb científiques de l’ICO i I’IDIBELL a través d’una sèrie de vídeos on juntes definien què és la ciència i on les estudiants formulaven a les científiques diverses preguntes sobre la recerca. Peremiquel no va dubtar a participar-hi. En la seva vida ha tingut moltes dones referents i aquest fet, ens comenta, segurament l’ha portat on és ara. Parlem amb ella sobre divulgació i sobre la importància de tenir models amb qui poder identificar-se.

Continua la lectura de “Paula Peremiquel Trillas: “He fet medicina per les dones que he tingut al meu voltant””

Lucía Porteiro, una metgessa que s’acosta als nens a través del món fantàstic dels contes

Lucía Porteiro és anestesiòloga a l’Àrea Materno-Infantil de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. Li encanta viatjar, explorar, la medicina i escriure. Ha barrejat totes aquestes passions i el resultat són dos contes infantils, L’Aisha i els salvavides i Preparats, llestos, a somiar, on aquesta metgessa explica als nens com actuar si es troben davant d’una emergència de salut i per què no han de tenir por quan entren a un quiròfan. Porteiro, de la mà de l’il·lustrador Robert Garcia, ha creat un món de fantasia al servei dels més petits. La seva il·lusió és portar les maniobres de Reanimació Cardiopulmonar (RCP) a les escoles i, per això, vol convertir-se en instructora. Reivindica també una medicina més humana envers els pacients, sense deixar de banda un tracte més amable cap als professionals.

Explica’ns els teus contes… Continua la lectura de “Lucía Porteiro, una metgessa que s’acosta als nens a través del món fantàstic dels contes”

Jordi Delàs, metge a l’Hospital del Carrer de l’Església de Santa Anna de Barcelona: “Nosaltres som una mala solució. Però és millor que res”

Jordi delàs

L’any 2017, la parròquia de Santa Anna del barri Gòtic de Barcelona va començar a obrir les seves portes oferint menjar i un lloc on descansar a tothom qui ho necessités. Aviat es van adonar que entre totes les persones que freqüentaven aquest espai hi havia, a més, necessitats sanitàries. Feien falta metges i professionals sanitaris i van trobar un bon aliat a l’Hospital Sagrat Cor. Així va néixer l’Hospital del Carrer, que quatre cops l’any desembarca al claustre de l’església. En aquest racó insòlit, un equip multidisciplinari de voluntaris visita totes les persones que hi acudeixen. Majoritàriament són persones sense llar i darrerament també veuen amb preocupació molts joves que maten el temps als seus voltants. El Dr. Jordi Delàs, metge internista de l’Hospital Sagrat Cor, és un dels precursors d’aquesta iniciativa. A més, amb altres companys, manté un consultori setmanal a Santa Anna per poder fer seguiment d’alguns dels pacients de l’Hospital del Carrer.

Continua la lectura de “Jordi Delàs, metge a l’Hospital del Carrer de l’Església de Santa Anna de Barcelona: “Nosaltres som una mala solució. Però és millor que res””

Daniel Roca: “Ser pobre i viure al carrer és una variable independent per morir abans”

Daniel RocaLes paraules de Daniel Roca són directes, clares i sense embuts, com les realitats que veu cada dia. És metge d’atenció primària al CAP Drassanes, al Raval de Barcelona, feina que combina amb el Centre d’Atenció i Seguiment de Baluard, situat a pocs metres de distància. Fa molts anys que col·labora amb la Fundació Arrels, una entitat que treballa amb persones sense llar perquè ningú no dormi al carrer. Ha estat metge a la Barceloneta dels 90, al SEM i al CUAP de Sant Martí. El 2008 va aconseguir la seva plaça a l’ICS i va escollir el Raval. Parlem amb ell sobre sensellarisme, salut i carrer i sobre la importància d’un habitatge per tenir garantida la salut.

Per què vas decidir venir al Raval? Continua la lectura de “Daniel Roca: “Ser pobre i viure al carrer és una variable independent per morir abans””

Enric Subirats, el metge que va fer pujar la medicina de muntanya al cim

Enric SubiratsEnric Subirats va créixer a Barcelona, però tan aviat es va especialitzar va fugir de la ciutat i es va plantar a la Cerdanya. La natura és el seu medi natural. Ha dedicat la seva carrera professional a posar la medicina d’alta muntanya a un lloc elevat: la universitat i els manuals de referència. Dirigeix la càtedra de Medicina i del Medi Natural i és l’autor del llibre de referència Manual de Medicina de Muntanya i del Medi Natural, que posa evidència científica al tractament de patologies o lesions com congelacions o hipotèrmies a la muntanya. Als seus 65 anys, s’ha jubilat de la direcció mèdica de l’Hospital Transfronterer de la Cerdanya i, tot i que assegura que ha baixat el ritme, encara està al capdavant de la càtedra de medicina de muntanya de la Universitat de Girona, és el director mèdic de l’estació de Masella i assessora esportistes d’alt rendiment, com Kilian Jornet i Emma Roca per “aconseguir fites” o, simplement, per fer que “s’ho passin més bé mentre competeixen”. Subirats ha deixat fluir la seva carrera amb naturalitat i modèstia i, finalment, l’ha portat allà on volia, a la muntanya.

Continua la lectura de “Enric Subirats, el metge que va fer pujar la medicina de muntanya al cim”

Anna de Pedro, una metgessa entre vinyes i mercats

Anna de Pedro no s’ha avorrit mai. Entre setmana vesteix bata blanca i exerceix com a metgessa de família a l’ABS Gaudí, però els dissabtes i diumenges sovint recorre el territori per presentar els vins que elabora la seva família a Calonge, o bé està al celler donant-hi un cop de mà. En la seva generació han confluït dues nissagues: els pagesos i vitivinicultors de Can Pereclara i els descendents del doctor Pedro i Pons. Volia ser ballarina de dansa clàssica i metgessa. Finalment, va escollir la Medicina i ara prepara el seu doctorat. L’art sempre ha estat present a la seva vida. Fins i tot, ha fet tastos al món de la interpretació. És una metgessa alegre, compromesa i sempre disponible.

Compagines la consulta amb la vitivinicultura… Continua la lectura de “Anna de Pedro, una metgessa entre vinyes i mercats”

Eva Ferrer: “La meva consulta són els camps d’entrenament”

Eva FerrerLa doctora Eva Ferrer té tantes consultes com camps de futbol trepitja. És metgessa de l’esport i té un especial interès per les qüestions que afecten la salut de la dona. Comença la seva segona temporada com a metgessa del primer equip de futbol femení del FC Barcelona i de futbol formatiu femení, tasca que compagina amb l’assistència a la Unitat de Medicina de l’Esport Clínic-Sant Joan de Déu. Ferrer encara aquest repte amb passió i dedicació. Sempre disponible per a les seves jugadores. Amb l’equip ha ampliat la seva família i tots plegats celebren l’embranzida del futbol femení i els bons resultats de l’equip principal. Per primera vegada a la història, el 18 de maig de 2019 a Budapest, l’equip disputava un partit de finals de Champions.

En quin estat es troba l’equip femení del Barça? Continua la lectura de “Eva Ferrer: “La meva consulta són els camps d’entrenament””

Xavier Sierra, escriptor a la consulta i dermatòleg al museu

Els quadres, les escultures i els objectes ens parlen de la nostra història, costums, mites, herois… i també de la nostra salut. Sols cal tenir l’ull aguditzat per trobar indicis de les malalties que ens han acompanyat durant tota la nostra història: signes de rosàcia al rostres, símptomes de goll, limfomes, efectes de la sífilis, varicel·la…  Les obres pictòriques diuen molt més del que sembla.

El bloc “Un dermatólogo en el museo” s’actualitza gairebé cada dia des del gener de 2015 i ja té més de 1000 entrades. En aquests anys, s’ha convertit en una voluminosa enciclopèdia on conflueixen medicina general, dermatologia, història i art… Darrere dels textos hi ha el doctor Xavier Sierra, un dermatòleg gironí establert a Terrassa. Sierra és doctor en medicina i llicenciat en humanitats, així com autor de diferents llibres sobre història de la dermatologia, redactor en cap de la revista Gimbernat, premi a l’Excel·lència Professional del Col·legi de Metges de Barcelona, acadèmic a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i també professor del curs “La medicina i l’art” de l’Institut de Formació Mèdica i Lideratge (IFMiL). Ens rep a la seva consulta, un petit museu.

Continua la lectura de “Xavier Sierra, escriptor a la consulta i dermatòleg al museu”

Conversa amb Agustín Zamarrón, metge i diputat al Congrés: “Medicina y política obedecen a la moral y requieren compromiso”

Zamarrón va treballar com a metge adjunt a l’Hospital de Bellvitge durant els primers anys de funcionament, a la dècada dels setanta

Agustín Zamarrón va ser actualitat quan, el maig passat, va presidir la primera sessió constitutiva del Congrés de Diputats, en ser-ne el membre de més edat. Aquest metge jubilat, nascut l’any 1946 a Riaza (Segòvia), va sorprendre per les seves formes i la seva dramatúrgia dirigint la sessió, així com per la seva barba blanca que a més d’un li va fer pensar en l’il·lustre autor gallec Ramón María del Valle Inclán. Zamarrón és un erudit. Es va especialitzar en medicina interna i de l’aparell digestiu a Madrid. L’any 1973, després de rebre diferents ofertes laborals, es va traslladar a Barcelona. Va exercir com a metge adjunt durant els primers anys de l’Hospital de Bellvitge (llavors Hospital Príncipes de España) de L’Hospitalet. El seu pas a per l’hospital va coincidir amb la creació dels serveis i amb el “Conflicte MIR” de l’any 1975. Els residents reclamaven expectatives de treball més segures i un contracte laboral en lloc d’un de docent i van anar a la vaga. Eren els últims anys de la dictadura de Franco i gairebé tots els residents i el personal que els va donar suport van ser acomiadats i expedientats. Es van prendre mesures repressives, es van intervenir telèfons i, fins i tot, la policia va acordonar l’hospital, per sorpresa dels pacients. Els records de Zamarrón són ben vius i encara respiren la intensitat d’aquells anys. Conversem amb ell per rememorar la seva estada a Catalunya i per reflexionar sobre els valors de la medicina i del seu futur.

(En aquesta ocasió, reproduïm l’entrevista en la seva llengua original, el castellà) Continua la lectura de “Conversa amb Agustín Zamarrón, metge i diputat al Congrés: “Medicina y política obedecen a la moral y requieren compromiso””