Categoria: Històries de Metges

Violeida Sánchez, metgessa, escriptora i comissària del festival literari Berga Negra: “El millor que té escriure és compartir, per això gaudeixo tant amb els clubs de lectura”

Deixa un comentari

“La novel·la negra et dona l’oportunitat d’apropar-te a la persona i al seu entorn en el seu vessant més fosc”

“El més bonic del festival és conèixer i contactar amb molts autors i compartir-hi coses”

“Quan ets immigrat veus coses que la gent del lloc ha deixat de mirar. Et fixes en coses i en detalls que la gent no veu”

“Jo no he estudiat mai català. L’he après parlant-lo, llegint-lo i escrivint-lo. Ha estat un goig”

Violeida Sánchez (Artemisa, Cuba, 1969) treballa al CAP Bages Manresa 2 i és professora de Nutrició i Fisioteràpia a la Facultat de Ciències de la Salut de la Universitat de Manresa. Fa 22 anys que viu a Manresa i està fortament arrelada al territori i a la seva activitat cultural. Tant és així que, des de fa dos anys, està al capdavant del festival literari de novel·la negra Berga Negra. Sánchez va ser la comissària d’aquest festival l’any 2024 i hi repeteix a l’edició de 2025. A més, ha escrit i publicat diverses novel·les, la majoria de gènere negre i policíac, però també, amb altres autors, va participar en un recull de relats d’experiències migratòries. Ara té entre mans una novel·la romàntica ambientada en la seva Cuba natal i a Barcelona i una història molt i molt negra, ens adverteix.

Continua la lectura de “Violeida Sánchez, metgessa, escriptora i comissària del festival literari Berga Negra: “El millor que té escriure és compartir, per això gaudeixo tant amb els clubs de lectura”” →

Lidón Muñoz, R2 d’Aparell Digestiu i nedadora olímpica: “Els Jocs Olímpics de Tòquio van ser atípics per la pandèmia. Quan m’hi vaig classificar, vaig pensar que no se celebrarien. Al final, vaig gaudir-ne de cada moment”

Deixa un comentari

“Durant la carrera, creia que podia amb tot, gràcies a la meva organització i demanant ajuda quan ho necessitava. Però, amb l’examen MIR, vaig haver de parar. Vaig deixar d’entrenar i em vaig quedar asseguda a la cadira”

“Després de l’examen MIR, em preguntaven on aniria de vacances. Quan deia que tornava a entrenar, em miraven amb cara de pena, però jo el que volia era tornar a l’aigua l’abans possible!”

“La residència és molt dura. T’hi trobes amb moments incòmodes, perquè no en saps prou i estàs fora de la teva zona de confort. Però, per a mi, mai ha estat un problema assumir que m’equivocaré i que després ja ho faré millor. Ara em sento capaç de tot perquè he passat i he superat coses que mai m’hauria imaginat”

Lidón Muñoz (Castelló de la Plana, 1995) és resident de tercer any a l’Hospital Germans Trias i Pujol, on s’està especialitzant en Aparell Digestiu. Aquesta metgessa ha compaginat la carrera de Medicina i la preparació de l’examen MIR amb la seva carrera com a nedadora professional. Des dels 14 anys, la doctora Muñoz s’ha dedicat a l’esport d’alt nivell i ni l’exigència dels entrenaments ni les competicions no van ser cap aturador per estudiar medicina. L’estiu de 2024, es va retirar de la natació professional, després d’aconseguir grans fites com ara competir als Jocs Olímpics de Tòquio (2020), a campionats europeus i mundials. Compta amb 24 rècords d’Espanya en diverses categories. Centrada en la residència i amb els objectius ben marcats, ens explica com va aconseguir graduar-se en Medicina preparant-se per a uns Jocs Olímpics.

Continua la lectura de “Lidón Muñoz, R2 d’Aparell Digestiu i nedadora olímpica: “Els Jocs Olímpics de Tòquio van ser atípics per la pandèmia. Quan m’hi vaig classificar, vaig pensar que no se celebrarien. Al final, vaig gaudir-ne de cada moment”” →

Jordi Varela, metge jubilat i autor de l’assaig ‘De vulnerables a poderosos’: “He volgut reflexionar sobre com la humanitat ha lluitat per la salut i la vida”

Deixa un comentari

“Ara som 8.500 milions de persones al món i vivim 72 anys. A la Terra, li hem fotut un bon ensurt. Això és fruit del nostre poder, però… sabem gestionar-lo?”

“La medicina que estem practicant és una medicina del malbaratament. Tot és consumisme i la medicina també. Cal fer-hi una bona reflexió que no s’està fent”

“Escriure em permet comunicar i compartir… M’obre horitzons. Ara que he fet 70 anys, vull controlar el meu temps i la meva agenda”

Jordi Varela (Santa Coloma de Gramenet, 1952) és metge reconegut per la seva àmplia trajectòria com a gerent, consultor i formador i per haver estat el creador i editor del bloc de referència Avances en gestión clínica, que, després de 10 anys, el 2022 es va integrar al portal Observatorio La gestión importa de la Societat Catalana de Gestió Sanitària (SCGS). Varela ha estat 18 anys director gerent de tres hospitals públics (Hospital de Puigcerdà, Hospital del Mar i Hospital de Sant Pau) i ha publicat diversos articles i llibres sobre gestió sanitària. Varela també ha cultivat la narrativa amb la publicació de quatre novel·les, algunes de les quals adreçades al públic juvenil. Recentment jubilat, tot i que encara es manté actiu com a formador, ha publicat De vulnerables a poderosos, un assaig sobre la lluita de la humanitat per la salut del qual ens en promet una segona part.

Continua la lectura de “Jordi Varela, metge jubilat i autor de l’assaig ‘De vulnerables a poderosos’: “He volgut reflexionar sobre com la humanitat ha lluitat per la salut i la vida”” →

Ramon Vilallonga, cirurgià general endocrí i pagès ocasional: “La pagesia et lliga a la natura i genera sentiment de pertinença”

Deixa un comentari

“Quan estàs portant el tractor i llaurant, veus com es dibuixen els solcs sobre la terra… I comences a pensar… És una activitat molt reflexiva”

“Em sento còmode al quiròfan i al camp. Però, quan estic al quiròfan, sovint busco sortir de la zona de confort”

Ramon Vilallonga (Andorra, 1976) és un referent en la cirurgia de l’aparell digestiu, cirurgia laparoscòpia avançada i cirurgia robòtica. Treballa a l’Hospital Vall d’Hebron i ho compagina amb activitat privada. És doctor en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) amb Premi Extraordinari (2006) i està acreditat com a professor per l’AQU i la UAB. Tot i treballar a Barcelona, viu a Girona, i quan la feina li ho permet, dedica bona part del seu temps a fer senderisme i a la pagesia.

Continua la lectura de “Ramon Vilallonga, cirurgià general endocrí i pagès ocasional: “La pagesia et lliga a la natura i genera sentiment de pertinença”” →

Montserrat Bellver, metgessa de l’esport i membre del Comitè Olímpic Espanyol als JJOO de París: “En uns Jocs tots fem equip perquè els esportistes puguin guanyar les medalles per les quals han lluitat durant tant de temps”

Deixa un comentari

“Un metge que fa esport és un metge que hi creu i que el recomanarà als seus pacients”

“Quan em vaig treure el MIR i vaig veure les opcions que hi havia, em vaig adonar que podia posar en pràctica les meves dues passions: la medicina i l’esport”

“Als 60 anys, m’he retrobat amb el tennis i amb gent que competia amb mi fa anys, la qual cosa em fa molta il·lusió. A més, he afegit un nou esport a la meva vida: la natació en aigües obertes”

Montserrat Bellver (Barcelona, 1964) és metgessa de l’esport i treballa com a responsable dels serveis mèdics del Centre d’Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat del Consorci Sanitari de Terrassa. L’estiu de 2024 va estar present als Jocs Olímpics de París amb el Comitè Olímpic Espanyol. Parlem amb ella sobre com ha estat aquesta experiència i sobre la seva vinculació professional, però també personal, amb l’esport.

Continua la lectura de “Montserrat Bellver, metgessa de l’esport i membre del Comitè Olímpic Espanyol als JJOO de París: “En uns Jocs tots fem equip perquè els esportistes puguin guanyar les medalles per les quals han lluitat durant tant de temps”” →

Pilar Verdaguer, metgessa geriatra i directora de coral a la Fundació Vozes: “Jo he tingut l’oportunitat d’estudiar música i medicina. Soc una privilegiada i, d’alguna manera, ho vull tornar”

2 comentaris

“Em passo el dia fent el que m’agrada: transmetre el que he après. La música ens agermana a tots i la medicina, també”

“Vaig començar portant nens al lavabo durant els assajos. Un dia que el director de la coral no va poder venir a l’assaig, el vaig fer jo. Així va començar tot”

“Molts dels nens de Vozes no poden pagar una escola de música. Allà, primer ets alumne i arribarà un dia que seràs professor. Això produeix una cascada d’ensenyament”

“Tot allò que has rebut i que t’han donat, quan puguis, has d’intentar tornar-ho”. Aquest és el lema de Pilar Verdaguer (Barcelona,1968), metgessa especialista en geriatria i directora de formacions de Cant Coral a la Fundació Vozes, una entitat musicosocial on participen més de 700 infants i adolescents dels districtes de Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí de Barcelona. Vozes es dedica al desenvolupament pedagògic, ocupacional i ètic de la infància i la joventut mitjançant l’ensenyament gratuït i la pràctica col·lectiva de la música en coral o orquestra. Verdaguer forma part de Vozes des dels seus inicis, l’any 2004, quan es va crear com una modesta coral per integrar nens nouvinguts. Ha vist l’entitat créixer i convertir-se en una fundació amb sis corals, sis orquestres i una batucada. Com a directora, porta la batuta de tres corals: la infantil, la de pares i mares i la de gent gran.

Continua la lectura de “Pilar Verdaguer, metgessa geriatra i directora de coral a la Fundació Vozes: “Jo he tingut l’oportunitat d’estudiar música i medicina. Soc una privilegiada i, d’alguna manera, ho vull tornar”” →

Aina Camps, R3 de Medicina Preventiva i Salut Pública i directora de teatre: “El teatre, com a eina de creació i d’improvisació, és una porta a l’autodescobriment i ens convida a obrir la ment”

Deixa un comentari

“Durant l’època en què estudiava per a l’examen MIR, em va ajudar molt posar en escena algunes coses que em generaven conflictes”

“Salut pública és la gran desconeguda. Em dona una perspectiva global, social i humanista”

“És molt important tenir una perspectiva molt global per entendre per què passen les coses, per què els pacients són com són i per què, de vegades, no responen com ens agradaria. Tothom té la seva història”

Aina Camps (Corbera de Llobregat, 1996) és resident de segon any de Medicina Preventiva i Salut Pública a l’Hospital Clínic de Barcelona. El teatre sempre l’ha acompanyat, des de petita. Primer, com a actriu i, més endavant, com a eina per treballar amb adolescents i també com a autora i directora. L’any 2022, mentre preparava l’examen MIR va escriure i dirigir Komorebi, una obra introspectiva que la va ajudar a fer més lleugeres les hores d’estudi. Un cop fet l’examen i triada la plaça, va arribar l’hora de l’estrena. Què penseu que li va causar més nervis? Conversem amb aquesta metgessa sobre teatre, sobre el fet d’escriure i també sobre la pressió a la qual estan sotmesos els estudiants de Medicina. Potser “res no és tan important”, com diu Camps.

Continua la lectura de “Aina Camps, R3 de Medicina Preventiva i Salut Pública i directora de teatre: “El teatre, com a eina de creació i d’improvisació, és una porta a l’autodescobriment i ens convida a obrir la ment”” →

Jordi Casabona, metge epidemiòleg especialista en VIH i poeta: “Hi ha moltes maneres d’usar la paraula: la primera és saber escoltar per facilitar que el malalt es pugui expressar”

Deixa un comentari

“M’interessen molt les aproximacions subjectives a la salut i a la malaltia i la poesia em permet aconseguir-ho”

“En aquests moments, l’intermediari entre el metge i el pacient sovint és la màquina i la tecnologia i, per tant, el component més personal i humanista queda penjat”

“Aconseguir publicar poesia és tan complicat com publicar un article científic”

Jordi Casabona i Barbarà (Barcelona, 1957) és metge epidemiòleg format en Salut Pública i especialista en VIH. És el director científic del Centre d’Estudis Epidemiològics sobre la Sida i les ITS de Catalunya (CEEISCAT). El doctor Casabona combina l’activitat científica amb l’activisme cultural, la poesia i, més recentment, amb la creació escultòrica.

Continua la lectura de “Jordi Casabona, metge epidemiòleg especialista en VIH i poeta: “Hi ha moltes maneres d’usar la paraula: la primera és saber escoltar per facilitar que el malalt es pugui expressar”” →

Jaume Padrós, metge de família i pessebrista: “Al pessebre, hi he posat un infern on els amics hi envien les coses dolentes que volen fer desaparèixer”

Deixa un comentari

“Em vaig aficionar de debò al pessebre quan em vaig estrenar com a pare, molt inspirat amb l’afició que m’havia inculcat el pare. Els amics venen a casa a veure’l i és una excusa per trobar-nos, felicitar-nos el Nadal i fer-nos una abraçada”

“El ferromodelisme és creatiu i divertit i fa treballar el cervell. Recuperar aquesta afició em va salvar, psicològicament, durant la pandèmia. A més, n’he après molt d’electricitat i d’electrònica”

Jaume Padrós (Barcelona, 1959) és metge de família i una persona compromesa amb la professió. Des de 2014, presideix el Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB). Els seus amics el coneixen bé per les seves aficions. Padrós és un gran pessebrista i visitar-lo a casa seva durant el Nadal -i fins a la Candelera, com marca la tradició- vol dir entrar en un món on pastors i altres personatges marxen cap al Naixement, dins d’un sofisticat pessebre de gairebé 3 metres de llarg, amb salts d’aigua inclosos, on es fa de dia i de nit, amb àngels que volen i, fins i tot, amb un infern basat en els pastorets de Folch i Torres que inclou una olla al foc que podem fer esclatar. Padrós, no només es dedica cada any a muntar el pessebre. Durant la pandèmia, va recuperar l’afició al tren elèctric i al ferromodelisme. Ha recreat un paisatge de muntanya i ha imaginat una línia que uneix la Seu d’Urgell i Manresa i un cremallera de Talló al Moixeró . Amics periodistes li han prestat la veu per anunciar les parades.

Continua la lectura de “Jaume Padrós, metge de família i pessebrista: “Al pessebre, hi he posat un infern on els amics hi envien les coses dolentes que volen fer desaparèixer”” →

Jaume Rosset, traumatòleg, casteller i aficionat a ballar swing: “Quan vaig a un concert o a un ballet, intento gaudir i no veure-hi les males postures o les patologies, però, se’m fa molt difícil”

1 comentari

“Tots els instruments musicals acaben generant patologies per inflamació o sobrecàrrega articular… La pràctica requereix càrregues repetitives i asimètriques i moltes hores en postures poc ergonòmiques i en un context d’estrès”

“Dels castells m’agrada la idea de compartir un projecte col·lectiu amb gent diferent per fer una cosa gairebé absurda. Perquè, això dels castells, en el fons, no té cap sentit!”

“El swing m’inspira moltíssim. Fa més de 20 anys que ballo Lindy Hop amb la meva dona i em fa sentir tremendament realitzat i feliç”

Jaume Rosset (Terrassa, 1964) és un metge polifacètic que s’ha obert el seu particular camí. És especialista en cirurgia ortopèdica i traumatologia i també en medicina de l’esport. Els seus pacients tenen un tret característic: són artistes que acudeixen a Institut de Fisiologia i medicina de l’art de Terrassa, on n’és el director. Rosset és un gran aficionat al món casteller i, com a metge, ha contribuït decisivament a millorar la seguretat i el benestar dels castellers. De fet, va ser el responsable de la incorporació del casc que porta la mainada i ha publicat nombrosos estudis científics sobre prevenció de lesions i millores del rendiment dels castellers. Té una visió artística de tot allò que fa i és un apassionat del ball. El trobareu sovint a la Jazz Cava de Terrassa ballant Lindy Hop.

Continua la lectura de “Jaume Rosset, traumatòleg, casteller i aficionat a ballar swing: “Quan vaig a un concert o a un ballet, intento gaudir i no veure-hi les males postures o les patologies, però, se’m fa molt difícil”” →