Els hospitals verds integren la sostenibilitat en la gestió i el funcionament d’aquests centres sanitaris. Conceptes com seguretat energètica, autoconsum i mobilitat sostenible defineixen aquest model, orientat a reduir l’impacte ambiental i promoure la salut de les persones i el planeta. En aquest article, presentem el Diccionari de la transició energètica del TERMCAT, que recull la terminologia clau per a entendre aquesta transformació.
“La grip descompensa molt totes les patologies de base, com diabetis, problemes cardiovasculars, asma, insuficiència renal… També hi ha evidència que incrementa la probabilitat de patir infart de miocardi i ictus”
“Els virus competeixen entre ells. Enguany, el virus respiratori sincicial pràcticament no s’ha notat i li deixat el camí lliure al virus de la grip”
“Arran de la pandèmia hi ha hagut molt cansament. Aquesta sensació ha fet que es banalitzi la importància de la grip. I, ara mateix, la grip és pitjor que la COVID-19”
“Quan se satura el sistema sanitari, no només es perjudica les persones que demanen atenció per la grip, sinó pacients de totes les patologies. Es poden haver d’endarrerir intervencions quirúrgiques perquè no hi ha llits, per exemple”
Magda Campins (Barcelona, 1956) s’ha jubilat recentment i ha estat durant molts anys cap de servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l’Hospital Vall d’Hebron. Fins al desembre de 2025, també ha estat la presidenta de la Comissió de Deontologia del CoMB, de la qual en continua sent membre. Parlem amb aquesta especialista sobre la grip i les epidèmies gripals i, sobretot, de la importància de la vacunació per evitar la mortalitat arran de les complicacions que aquest virus pot tenir en gent gran i altres persones vulnerables o amb patologies de base.
“Els sanitaris viuen en camps de desplaçats, tots han perdut familiars… Quan acaben de treballar, tornen a les seves tendes, en una zona que és bombardejada i que no hauria de ser-ho. Els seus dies lliures no són de descans, perquè han d’anar a buscar llenya, farina i aigua”
“Hi ha estimacions que parlen que entre 60.000 i 100.000 malalts crònics de ronyó, de cor o pacients amb càncer haurien mort per no haver pogut accedir a estructures sanitàries”
“Al professional sanitari que es desplaça a un lloc amb la intenció d’ajudar, li recomanaria que els primers dies o setmanes observi com funcionen les coses, sobretot, sense jutjar”
El metge valencià Raúl Incertis (Madrid, 1982) ha treballat quatre mesos a Gaza com a integrant dels equips mèdics d’emergència de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Ho ha fet a l’Hospital Nasser, al sud de la franja de Gaza, on ha vist morir moltes persones i ha hagut d’atendre les conseqüències d’una violència extrema: pacients amb trets al cap i tòrax, mutilats, cremats pels bombardejos… Molts eren nens i joves. No era el seu primer cop a Gaza. Hi va anar a l’octubre de 2023 amb Metges sense Fronteres, només 4 dies abans de l’atac de Hamas a Israel del 7 d’octubre. Després de tres setmanes fugint de les bombes, va ser evacuat a Espanya, però sempre va tenir clar que hi tornaria. Ho va fer a l’abril de 2025 amb l’ONG canadenca Gliua. L’entrevistem a finals de novembre de 2025, coincidint amb la seva paricipació a la jornada anual de la secció de Metges Cooperants del CoMB. Amb un relat serè i visiblement emocionat, ens explica com és fer de metge per a una població exhausta per la violència i amb el sistema sanitari pràcticament destruït.
“Amb tan sols disset síl·labes, un haiku ha d’aconseguir remoure i sacsejar el lector. És un repte, perquè no admet un lector passiu”
“He dedicat part de la meva vida professional a escriure sobre medicaments, un camp on la manera com escrius un missatge és molt important. M’interessa transmetre les coses de manera eficaç ”
“Sempre m’han agradat les frases curtes. En activitats docents, sovint feia servir aforismes per transmetre als alumnes una idea en poques paraules”
Josep Maria Arnau de Bolós (Barcelona, 1954) és metge jubilat, especialista en farmacologia clínica i medicina interna i escriptor de haikus, microrelats i aforismes. Va desenvolupar el seu exercici professional als hospitals Vall d’Hebron i Bellvitge i va ser docent a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i a la Universitat de Barcelona (UB). Pel que fa a l’escriptura, es va formar en narrativa a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Va començar escrivint microrelats i contes i ha publicat els llibres Atrapat (2021) i Batecs (2025). En aquest segon, a més de relats breus, també explora altres gèneres com l’aforisme i el haiku.
“Hi ha dues coses que els tutors sempre diem als residents: la primera, que han d’aprendre a lluitar contra la incertesa i la segona, que han de fer una bona gestió del temps”
“Els residents ja són adults i, per tant, nosaltres no podem fer-los de pares, tot i que, de vegades, és inevitable”
“Amb el pacient t’hi has de relacionar, l’has d’entendre, hi has de parlar… És una de les habilitats que els residents han d’aprendre i, alhora, una de les que més els estressa quan comencen”
“Hi ha un excés de burocràcia durant la docència del MIR, quan el més important hauria de ser la relació entre tutor i resident, el feedback i l’autoreflexió”
L’etapa de formació com a especialistes és d’una gran intensitat per als joves metges. No tan sols pel que fa a l’adquisició de nous coneixements, sinó també a assumir responsabilitats i aprofundir en habilitats com la comunicació amb el pacient. En tota aquesta etapa, hi ha una figura cabdal que els acompanya: el tutor o tutora de residents. Els tutors tenen un paper fonamental en la seva formació i són una peça clau per mantenir la qualitat del sistema sanitari. El metge de família Albert Casasa (Barcelona, 1965) fa més de 20 anys que fa de tutor de metges i metgesses residents. És cap d’estudis de la unitat docent d’ACEBA (Associació Catalana d’Equips de Base Associativa) i, en aquesta entrevista, ens parla de la seva experiència.
“A Anglaterra, vaig tenir la sort de conèixer i tocar amb músics molt bons. Quan venen a tocar a Barcelona i tenen algun problema mèdic, saben que poden comptar amb mi”
“La nit que vaig tocar al Ronnie Scott’s Jazz Club de Londres va ser meravellosa i interminable. Era el meu somni”
“Jaume Sisa buscava un guitarrista que no estigués contaminat, amb capacitats, però no el típic guitarrista d’estudi, i així vaig acabar col·laborant al seu disc Malalts del Cel de 2016”
Agustí Mas (Barcelona, 1956) porta la música a la sang. Durant la seva adolescència es va enamorar de la música rock, del blues i, sobretot, de la guitarra elèctrica. Ha viscut sempre entre la música i la medicina. Aquest metge de capçalera va aprendre a tocar la guitarra de manera autodidacta i, amb una carrera musical de gairebé 50 anys, ha compartit escenari amb grans músics consolidats del panorama del blues i el jazz. Guitarrista i compositor, va ser un dels integrants del grup de rock barceloní The Soviets, ha pujat a l’escenari del mític Ronnie Scott’s Jazz Club de Londres, ha tocat per a Sisa i ha engegat un gran nombre de projectes musicals. Encara en actiu als escenaris, és un assidu de la Cava Jazz de Terrassa, del Jamboree i de les petites sales de blues que encara romanen a Barcelona.
“La teràpia CAR-T ha sigut molt exitosa per al tractament de tumors de la sang. Amb tumors sòlids és una mica més complicat, però ben aviat començarem un assaig amb pacients de càncer de mama”
“Qualsevol situació en la qual estigui implicat el sistema immune pot ser susceptible d’una teràpia CAR-T. En el futur, podrem fer moltes coses i molt bones per als pacients”
“Catalunya està al capdavant d’aquestes immunoteràpies al món. En aquesta lliga, hi juga un paper cabdal”
L’any 2016, es va posar en marxa el projecte ARI, vinculat a l’Hospital Clínic, per recaptar fons i impulsar la recerca d’un tipus d’immunoteràpia anomenada CAR-T, llavors molt innovadora. El nom del projecte feia referència a Ariana Benedé, una pacient molt jove amb leucèmia que va impulsar i posar rostre a la campanya. Avui dia, les teràpies CAR-T són una realitat habitual en el tractament de determinats tipus de càncer. A Catalunya hi ha diversos equips capdavanters en el disseny i desenvolupament d’aquests tractaments. Julio Delgado (Santa Cruz de Tenerife, 1973) és el cap de la Unitat d’Oncoimmunoteràpia de l’Hospital Clínic i ha visitat el pòdcast Hipòcrates en Pijama per parlar sobre com funcionen les teràpies CAR-T i quin és el seu futur.
“Sempre m’ha agradat divulgar i he estat col·laboradora habitual als mitjans. Als inicis de la sida, hi havia dies que tenia tres o quatre entrevistes. Era una bogeria”
“Vaig participar 18 anys al Suplement de Catalunya Ràdio, amb el periodista Xavier Solà, i he estat col·laboradora habitual a La Nit dels Ignorants els darrers 15 anys”
“Estic en plena forma i amb ganes de fer moltes coses. Al CoMB, m’ho estic passant molt bé col·laborant amb la Secció de Metges Sèniors”
Lola Bou (Barcelona, 1949) és una dermatòloga tot terreny i pionera en molts àmbits. Recentment s’ha jubilat de l’assistència, després d’una llarga carrera i, amb els anys, s’ha convertit en una veu coneguda -i reconeguda- als mitjans de comunicació, on ha estat una gran divulgadora en els camps, sobretot, de la dermatologia, l’estètica i les malalties de transmissió sexual, i també en l’àmbit dels esports, ja que està estretament vinculada al Barça. També ha estat una veu assídua del programa de Catalunya Ràdio La Nit dels Ignorants, amb el periodista Xavier Solà. Fem amb ella un recorregut sobre la seva trajectòria i la seva jubilació.
“Per tal que una aturada cardiorespiratòria sigui reversible, cal actuar de manera immediata, en els tres primers minuts. Això significa que les primeres persones que veuen la persona afectada, haurien de fer alguna cosa”
“Una RCP no és un massatge. Són compressions toràciques que deprimeixen el tòrax 5 centímetres, amb una freqüència de 100-120 per minut”
“El Consell Català de Ressuscitació, des de l’any 2006, té un programa que es diu ‘Suport vital a l’escola’, en el qual els nens i les nenes, des dels tres anys, van aprenent coses, fins que arriben al final de l’etapa obligatòria sabent fer una seqüència completa de suport vital bàsic”
“Com a mesura aïllada, un DEA és el que més vides salva, però, si es combina amb RCP, podem arribar a duplicar el percentatge de supervivència”
Ricard Molina(Barcelona, 1957) és metge especialista en Medicina Intensiva. Tot i estar jubilat de l’assistència és un membre molt actiu del Consell Català de Ressuscitació (CCR). El doctor Molina ens explica de manera molt clara quina seria la millor manera d’actuar davant d’un cas d’aturada cardiorespiratòria i insisteix en l’enorme importància de formar la població en maniobres de ressuscitació cardiopulmonar (RCP).
“Treballava com a administrativa just davant de la facultat de Medicina. Hi veia els metges i sentia una admiració increïble”
“Han estat molts sacrificis. Ja tenia 40 anys quan vaig començar la carrera i vaig canviar la meva vida per complet. Però ha valgut la pena”
“Et vas fent gran i penses que ja ha passat la teva oportunitat. Ara, m’emociona tot el que he recorregut”
“La medicina és vocacional. Has d’estar disposada a fer el bé en l’àmbit de la salut i amb qualsevol cosa que facis”
Mònica Villar (Barcelona, 1975) sempre havia volgut ser metgessa i pot dir, ben orgullosa, que ho ha aconseguit. Amb 50 anys, acaba de començar la residència per especialitzar-se en Medicina Familiar i Comunitària a Badalona Serveis Assistencials (BSA). Fa uns anys, va decidir fer un pas valent i, a través de l’accés a la universitat per a més grans de 25 anys, es va matricular a la facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona (UB). Després de molts sacrificis i de molta perseverança per compaginar els estudis amb diverses feines i la família, per fi, inicia el que sempre havia estat el seu somni.
El blog del teu col·legi professional 