Montserrat Esquerda, pediatra i presidenta de la Comissió de Deontologia del CCMC: “La IA podrà substituir una part d’allò que fem, però la funció del metge no la podrà substituir mai”

Deixa un comentari

“Hi ha coses que van molt més enllà de les dades. Que un pacient deixi de tenir por dependrà molt del professional en qui confiï”

“La IA no depèn només de què, tècnicament, sigui correcta, també depèn de l’expertesa de qui la fa servir i de les dades que l’alimenten”

“Hem de saber ponderar bé el que ens diu la IA. La medicina sempre es basa en l’opció més prudent i més ponderada. Sabem que massa medicina pot fer mal”

“Amb la IA, ens caldrà saber dialogar amb els pacients i generar confiança, per tant, necessitem metges molt ben formats en raonament i criteri clínic”

Montserrat Esquerda (Lleida, 1969) és pediatra a l’Hospital Sant Joan de Déu Terres de Lleida, presidenta de la Comissió de Deontologia del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) i degana de la Facultat de Ciències de la Salut de Blanquerna – Universitat Ramon Llull (URL). Esquerda ha coordinat el document Recomanacions deontològiques sobre l’ús de la intel·ligència artificial en medicina, publicat el juny passat pel CCMC. En aquesta entrevista reflexiona sobre els reptes que la IA planteja als professionals en la pràctica diària i sobre l’impacte d’aquesta tecnologia en els principis ètics i deontològics de l’exercici de la medicina.

Continua la lectura de “Montserrat Esquerda, pediatra i presidenta de la Comissió de Deontologia del CCMC: “La IA podrà substituir una part d’allò que fem, però la funció del metge no la podrà substituir mai”” →

Felipe del Val, metge de família i pediatre, guionista i director del Festival de Cinema de Sant Andreu de la Barca: “El cinema és una finestra màgica per continuar creient en les emocions i en l’ésser humà”

Deixa un comentari

“Amb els premis Oriana volem promocionar, difondre i fer-nos ressò de les produccions del cinema català. S’hi presenten curtmetratges, llargmetratges i documentals de molts gèneres”

“La veritable vocació de ser metge no té a veure tan sols amb ajudar, sinó amb comprendre l’ésser humà en el seu entorn. L’esfera emocional i social del pacient és molt important”

“Els nens i les nenes em donen lliçons de vida. Pots arribar a aprendre’n molt, sobretot, de com veuen el món”

“La medicina em dona l’orgull d’haver estudiat el que volia i de sentir-me professional. El cinema em fa somiar i em genera una felicitat indescriptible”

Felipe del Val (Caracas, 1963) és metge de família i pediatre. Va arribar a Catalunya l’any 2006 i, des de llavors, treballa al CAP Sant Andreu de la Barca. Apassionat del cinema des de ben petit, és el director i impulsor del Festival de Cinema de Sant Andreu de la Barca, que el 2026 arriba a la 14a edició. A més, també escriu guions de curtmetratges i contes infantils. Del Val ens parla del seu amor pel cinema i de les peculiaritats del festival que dirigeix, en el qual es lliuren els premis Oriana, dedicats al cinema produït a Catalunya.

Continua la lectura de “Felipe del Val, metge de família i pediatre, guionista i director del Festival de Cinema de Sant Andreu de la Barca: “El cinema és una finestra màgica per continuar creient en les emocions i en l’ésser humà”” →

Cristina Abadia, metgessa de Medicina del Treball: “No ens hem d’acostumar als crits ni als insults. La nostra tasca no és aguantar això, és tenir cura de les persones”

Deixa un comentari

“Fa uns anys, pensar que havíem de parlar de comunicació no violenta en l’àmbit sanitari ens hauria trencat els esquemes, però ara és absolutament necessari”

“Hi ha casos de baixes molt llargues i també de metges que deixen la professió o el centre de treball per una agressió. Amb el dany psicològic que els ha deixat, no poden ni tan sols tornar-hi.

“S’ha de considerar els professionals de la salut com a autoritat sanitària i, per tant, hem de poder denunciar des d’un lloc segur”

“Els límits i l’autoritat són necessaris. No evitarem totes les situacions de violència, però hi haurà cert tipus de pacients o familiars que, si saben que realment hi ha unes conseqüències, s’ho pensaran dues vegades”

Durant el 2025 a Catalunya, l’Observatori per a Situacions de Violència en l’Àmbit Sanitari de Catalunya (OSVASC) va recollir més de 3.000 agressions a professionals de la salut. Una xifra que es queda curta si tenim en compte que molts episodis de violència contra el personal sanitari no arriben a ser notificats mai. Des de diversos fronts, especialment des dels col·legis professionals, els sindicats i els centres sanitaris, s’ha reclamat de manera insistent tolerància zero cap a les agressions a personal sanitari. Però posar fre a aquesta violència no està resultant gens fàcil. El CoMB disposa d’una Unitat Integral de Violència contra el Metge, que va ser pionera en l’acompanyament i assessorament a professionals víctimes d’agressions. Conversem amb la metgessa Cristina Abadia, especialista en Medicina del Treball i cap del Servei de Salut Laboral i Prevenció del Consorci Sanitari de Terrassa (CST), que ha treballat molt a fons el tema de les agressions a l’entorn sanitari, i analitzem per què es produeixen i, sobretot, com es poden combatre i prevenir.

Continua la lectura de “Cristina Abadia, metgessa de Medicina del Treball: “No ens hem d’acostumar als crits ni als insults. La nostra tasca no és aguantar això, és tenir cura de les persones”” →

Pablo González, pediatre i tenor: “Tinc la sort de poder viure experiències que em fan millor músic i també millor metge”

Deixa un comentari

“Com a intèrpret líric, he après a acompanyar i aquest paper també és un dels més importants que té el metge”

“La professió mèdica t’ensenya a acostar-te al patiment humà, cosa que, probablement, sigui el més difícil d’aprendre”

“En el cant líric, és molt difícil assolir prestigi. És un món que, tristament, és poc democràtic. O estàs molt amunt o estàs molt avall, no hi ha punt mig”

Pablo González (Barcelona, 1991) és pediatre i exerceix al Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) i a les UCIs pediàtriques de l’Hospital Sant Joan de Déu d’Esplugues de Llobregat i de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona. Fa uns anys, abans de començar la residència, va decidir posar la medicina en pausa per estudiar cant al Royal Welsh College of Music and Drama, a Cardiff, capital del País de Gal·les. Durant dos anys es va formar en òpera i va exercir com a tenor. Després d’aquesta experiència va decidir reprendre la medicina. González  ha impulsat projectes de musicoteràpia en l’àmbit de la neonatologia i defensa una concepció de la medicina en què hi conviuen la ciència i la dimensió humanística.

Continua la lectura de “Pablo González, pediatre i tenor: “Tinc la sort de poder viure experiències que em fan millor músic i també millor metge”” →

Pere Berbel, metge anestesiòleg jubilat i impulsor de La Marxa de les Persones: “La Marxa no era una competició. El més important era l’amistat i el fet d’arribar-hi tots junts”

1 comentari

“Ara estic intentant engegar un projecte dedicat a la lluita contra la soledat no desitjada. Em genera molta tristesa que hi hagi persones que no són importants per a ningú ni per a cap institució”.

“A la medicina hi arribes per vocació, perquè vols entregar-te als altres. L’anestesiologia, a més, et posa la vida dels pacients directament a les mans”.

“La meva feina s’ha reflectit en la meva persona i la meva persona en la meva feina. Hi ha hagut sempre una mena de feedback continuat”.

Pere Berbel (1955, Barcelona) és metge anestesiòleg jubilat i, durant 45 anys, ha estat al capdavant de la Marxa de les Persones, una caminada solidària que unia Sabadell i Montserrat i que l’any passat va celebrar la seva última edició. Al llarg de quatre dècades, la iniciativa ha reunit milers de persones en una experiència sense rellotge ni esperit competitiu, basada en l’acompanyament, l’amistat i la solidaritat. La trajectòria del doctor Berbel també està estretament vinculada a la musicoteràpia i a diversos projectes socials: des de l’acompanyament a persones en situació de vulnerabilitat fins a la lluita contra la soledat no desitjada.

Continua la lectura de “Pere Berbel, metge anestesiòleg jubilat i impulsor de La Marxa de les Persones: “La Marxa no era una competició. El més important era l’amistat i el fet d’arribar-hi tots junts”” →

Núria Giró, metgessa de família al CAP Besòs i membre de la CAMFIC: “Encara vivim adaptades a una climatologia que no és l’actual. Hem de fer canvis estructurals que protegeixin la població de les altes temperatures”

Deixa un comentari

“En els països desenvolupats, la mortalitat global augmenta entre un 12% i un 40% degut a les altes temperatures”

“L’organisme intenta compensar les altes temperatures. Si no ho aconsegueix, pot produir-se esgotament per calor o, fins i tot, un cop de calor, que és una situació d’emergència”

“Durant els períodes d’estrès tèrmic també augmenten les crisis d’ansietat, els brots psicòtics, les depressions greus i les taxes de suïcidi”

“Les dones grans són més vulnerables als efectes de la calor perquè és més freqüent que visquin soles i pateixen més pobresa habitacional i energètica”

Les temperatures globals del planeta cada cop són més elevades i, al nostre entorn, les onades de calor són ja un fenomen freqüent. La calor sostinguda té clars efectes sobre la salut de les persones i ja fa uns anys que els episodis de calor intensa recurrents van obligar els responsables de salut a dissenyar i posar en marxa plans específics per protegir la població. Parlem amb la metgessa de família Núria Giró (Barcelona, 1987), que forma part de l’equip del CAP Besòs de Barcelona i és membre de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC), sobre els efectes en la salut de les elevades temperatures i ens explica com podem detectar els senyals d’alerta dels cops de calor.

Continua la lectura de “Núria Giró, metgessa de família al CAP Besòs i membre de la CAMFIC: “Encara vivim adaptades a una climatologia que no és l’actual. Hem de fer canvis estructurals que protegeixin la població de les altes temperatures”” →

Alba Martínez, metgessa de família: “A la pandèmia, vaig començar a escriure relats per acomiadar-me dels pacients que perdia”

Deixa un comentari

“M’agrada molt escriure i utilitzo anècdotes que havia compartit amb el pacient o algun tret de la seva personalitat. Aquests relats em serveixen per recordar aquella persona i i fer un tancament”

“Les històries mostren la relació de proximitat que es crea entre les persones a l’atenció primària. Nosaltres no som metges de malalties o d’un sistema concret, sinó que acompanyem la persona al llarg de la vida”

“Quan donem males notícies o alguna cosa ens sacseja, hem de continuar la consulta perquè ens queden deu o quinze pacients més i hem de seguir i fer bona cara. Ens falten espais on poder compartir amb l’equip i treure tot això”

Alba Martínez Satorres (Terrassa, 1977) és metgessa de família al CAP Passeig de Sant Joan de Barcelona. Fa quatre anys ja vam entrevistar-la al nostre Blogcom perquè ens expliqués la seva experiència i vivències com a metgessa referent de menors no acompanyats i ara hi repetim perquè torna a tenir una història que ens ha colpit. A la doctora Martínez sempre li han agradat la lectura i l’escriptura i, durant la pandèmia de la COVID-19, va començar a escriure relats per acomiadar-se dels pacients que morien a causa del virus SARS-CoV-2. Des d’aleshores, ho ha continuat fent i ja en porta més d’una vintena.

Continua la lectura de “Alba Martínez, metgessa de família: “A la pandèmia, vaig començar a escriure relats per acomiadar-me dels pacients que perdia”” →

Lídia Canillas, digestòloga especialista en hepatologia: “És molt important divulgar la malaltia del fetge gras, ja que avança de manera silenciosa i és potencialment greu”

Deixa un comentari

“El fetge gras pot provocar una falsa seguretat en els pacients durant molts anys, perquè no tenen cap mena de símptoma. En el moment del diagnòstic, una quarta part ja tenen algun grau de fibrosi hepàtica”

“La bona notícia és que, en ser una malaltia lenta, des que es comença a formar el greix al fetge fins que s’arriba a fases finals, poden passar dècades. Si actuem de forma precoç, podem prevenir-la”

“Els pacients amb fetge gras tenen un risc més elevat d’esdeveniments cardiovasculars, infarts, ictus i càncers extrahepàtics”

“Tant per ala prevenció com per al tractament, és important portar un estil de vida saludable. La malaltia és reversible si es detecta precoçment”

Lídia Canillas (Barcelona, 1991) és digestòloga especialista en hepatologia i metgessa adjunta del Servei de l’Aparell Digestiu de l’Hospital del Mar de Barcelona. La doctora Canillas ens explica què és l’esteatosi hepàtica, coneguda popularment com la malaltia del fetge gras, i per què és tan important fer-ne prevenció. Es tracta d’una malaltia poc coneguda que avança de manera silenciosa sense presentar símptomes, és per això que la metgessa fa èmfasi en la importància de donar-la a conèixer i de fer-ne prevenció amb un estil de vida actiu i saludable. Ella mateixa ha participat en diferents sessions divulgatives a la població.

Continua la lectura de “Lídia Canillas, digestòloga especialista en hepatologia: “És molt important divulgar la malaltia del fetge gras, ja que avança de manera silenciosa i és potencialment greu”” →

Marta Milà, especialista en Medicina Nuclear i tripulant en reserva de la missió anàloga a Mart Hypatia III: “Si t’has d’entrenar física, psicològica i emocionalment per anar a l’espai, també t’hauries d’entrenar espiritualment”

Deixa un comentari

“Les persones amb una bona salut espiritual són les que acostumen a sobreviure en situacions extremes”

“Volem valorar com influeix la maduresa espiritual de les tripulants d’Hypatia III en els objectius de les diferents missions que s’hi duran a terme”

“M’encarrego dels protocols de seguretat: com es connectarà la tripulació amb un centre sanitari o com es farà l’assistència en remot, per exemple. El centre sanitari més proper és a quatre hores de distància en avioneta”

Marta Milà (Vilafranca del Penedès, 1976) és metgessa especialista en Medicina Nuclear i treballa com a gerent de la Regió Sanitària Camp de Tarragona del Catsalut. També és llicenciada en Dret i membre de la Càtedra de Salut Espiritual i Humanització de la Universitat de Barcelona (UB) i la Fundació Sanitària de Mollet (FSM). Actualment, participa com a assessora i tripulant en reserva de la missió anàloga a Mart Hypatia III. Es tracta d’una campanya científica impulsada per l’associació de recerca espacial Hypatia Mars i liderada íntegrament per dones. En el marc d’aquesta iniciativa, l’estiu del 2027, un grup de dones durà a terme una expedició a l’Àrtic per simular les condicions de futures missions d’exploració al planeta vermell.

Continua la lectura de “Marta Milà, especialista en Medicina Nuclear i tripulant en reserva de la missió anàloga a Mart Hypatia III: “Si t’has d’entrenar física, psicològica i emocionalment per anar a l’espai, també t’hauries d’entrenar espiritualment”” →

Petra Vega, presidenta de la secció de Metges d’Estètica del CoMB: “La medicina estètica requereix formació específica, evidència científica i deontologia”

Deixa un comentari

“El diploma d’acreditació funcional en medicina estètica seria una garantia de seguretat per als pacients i permetria ordenar la formació dels professionals”

El darrer informe de la Sociedad Española de Medicina Estética (SEME) Percepción y uso de la medicina estética (abril, 2026) conclou que més del 46% de la població s’ha fet algun tractament de l’àmbit de la medicina estètica i alerta que el 65% d’aquests tractaments els practiquen professionals no qualificats i el 20% es fan en llocs no regulats. Repassem amb la presidenta de la Secció Col·legial de Metges d’Estètica del CoMB, Petra Vega, les principals reivindicacions dels metges estètics: la lluita contra l’intrusisme i la formació reglada com a garantia de bona praxi.

Continua la lectura de “Petra Vega, presidenta de la secció de Metges d’Estètica del CoMB: “La medicina estètica requereix formació específica, evidència científica i deontologia”” →