El blog del teu col·legi professional

“Ara estic intentant engegar un projecte dedicat a la lluita contra la soledat no desitjada. Em genera molta tristesa que hi hagi persones que no són importants per a ningú ni per a cap institució”.

“A la medicina hi arribes per vocació, perquè vols entregar-te als altres. L’anestesiologia, a més, et posa la vida dels pacients directament a les mans”.

“La meva feina s’ha reflectit en la meva persona i la meva persona en la meva feina. Hi ha hagut sempre una mena de feedback continuat”.

Pere Berbel (1955, Barcelona) és metge anestesiòleg jubilat i, durant 45 anys, ha estat al capdavant de la Marxa de les Persones, una caminada solidària que unia Sabadell i Montserrat i que l’any passat va celebrar la seva última edició. Al llarg de quatre dècades, la iniciativa ha reunit milers de persones en una experiència sense rellotge ni esperit competitiu, basada en l’acompanyament, l’amistat i la solidaritat. La trajectòria del doctor Berbel també està estretament vinculada a la musicoteràpia i a diversos projectes socials: des de l’acompanyament a persones en situació de vulnerabilitat fins a la lluita contra la soledat no desitjada.

“M’agrada molt escriure i utilitzo anècdotes que havia compartit amb el pacient o algun tret de la seva personalitat. Aquests relats em serveixen per recordar aquella persona i i fer un tancament”

“Les històries mostren la relació de proximitat que es crea entre les persones a l’atenció primària. Nosaltres no som metges de malalties o d’un sistema concret, sinó que acompanyem la persona al llarg de la vida”

“Quan donem males notícies o alguna cosa ens sacseja, hem de continuar la consulta perquè ens queden deu o quinze pacients més i hem de seguir i fer bona cara. Ens falten espais on poder compartir amb l’equip i treure tot això”

Alba Martínez Satorres (Terrassa, 1977) és metgessa de família al CAP Passeig de Sant Joan de Barcelona. Fa quatre anys ja vam entrevistar-la al nostre Blogcom perquè ens expliqués la seva experiència i vivències com a metgessa referent de menors no acompanyats i ara hi repetim perquè torna a tenir una història que ens ha colpit. A la doctora Martínez sempre li han agradat la lectura i l’escriptura i, durant la pandèmia de la COVID-19, va començar a escriure relats per acomiadar-se dels pacients que morien a causa del virus SARS-CoV-2. Des d’aleshores, ho ha continuat fent i ja en porta més d’una vintena.

“El fetge gras pot provocar una falsa seguretat en els pacients durant molts anys, perquè no tenen cap mena de símptoma. En el moment del diagnòstic, una quarta part ja tenen algun grau de fibrosi hepàtica”

“La bona notícia és que, en ser una malaltia lenta, des que es comença a formar el greix al fetge fins que s’arriba a fases finals, poden passar dècades. Si actuem de forma precoç, podem prevenir-la”

“Els pacients amb fetge gras tenen un risc més elevat d’esdeveniments cardiovasculars, infarts, ictus i càncers extrahepàtics”

“Tant per ala prevenció com per al tractament, és important portar un estil de vida saludable. La malaltia és reversible si es detecta precoçment”

Lídia Canillas (Barcelona, 1991) és digestòloga especialista en hepatologia i metgessa adjunta del Servei de l’Aparell Digestiu de l’Hospital del Mar de Barcelona. La doctora Canillas ens explica què és l’esteatosi hepàtica, coneguda popularment com la malaltia del fetge gras, i per què és tan important fer-ne prevenció. Es tracta d’una malaltia poc coneguda que avança de manera silenciosa sense presentar símptomes, és per això que la metgessa fa èmfasi en la importància de donar-la a conèixer i de fer-ne prevenció amb un estil de vida actiu i saludable. Ella mateixa ha participat en diferents sessions divulgatives a la població.

“Les persones amb una bona salut espiritual són les que acostumen a sobreviure en situacions extremes”

“Volem valorar com influeix la maduresa espiritual de les tripulants d’Hypatia III en els objectius de les diferents missions que s’hi duran a terme”

“M’encarrego dels protocols de seguretat: com es connectarà la tripulació amb un centre sanitari o com es farà l’assistència en remot, per exemple. El centre sanitari més proper és a quatre hores de distància en avioneta”

Marta Milà (Vilafranca del Penedès, 1976) és metgessa especialista en Medicina Nuclear i treballa com a gerent de la Regió Sanitària Camp de Tarragona del Catsalut. També és llicenciada en Dret i membre de la Càtedra de Salut Espiritual i Humanització de la Universitat de Barcelona (UB) i la Fundació Sanitària de Mollet (FSM). Actualment, participa com a assessora i tripulant en reserva de la missió anàloga a Mart Hypatia III. Es tracta d’una campanya científica impulsada per l’associació de recerca espacial Hypatia Mars i liderada íntegrament per dones. En el marc d’aquesta iniciativa, l’estiu del 2027, un grup de dones durà a terme una expedició a l’Àrtic per simular les condicions de futures missions d’exploració al planeta vermell.

“Les consultes més freqüents són les infeccions respiratòries, els refredats, petits accidents o infeccions urinàries. El mateix que en un servei d’urgències de primària o d’un hospital petit”

“El servei sanitari estàndard d’un vaixell d’uns 3.000 passatgers té dos metges, tres infermers i personal de recepció. Hi ha consultori mèdic, sala d’espera, box d’emergències, medicació, oxigen, radiografia portàtil, proves de laboratori bàsiques i la possibilitat d’intubar un pacient”

“Fèiem molta telemedicina, sobretot en dermatologia, a través de fotografies. Això s’ha anat desenvolupant cada vegada més i ara poden parlar amb un cardiòleg que els orienti, per exemple, en la lectura d’un electro; amb un psiquiatre i amb molts altres especialistes”

“Davant d’una emergència, es decideix quina és la millor solució possible per al pacient. De vegades, el servei mèdic a bord és millor que el que pot haver-hi a terra. Èticament, no pots desembarcar algú en un lloc que disposa de menys recursos que tu”

Paula Solari (Buenos Aires, 1977) va estudiar medicina a la Universitat de La Laguna, a Tenerife, i va fer la residència a l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona, on es va especialitzar en Farmacologia Clínica. Però la curiositat i les ganes de viure experiències diferents la van dur embarcar-se durant un temps i a exercir com a metgessa de creuers. Més tard, es va formar en sanitat marítima a la Universitat de Cadis i ja a terra ferma ha continuat exercint donant atenció a passatgers i tripulants de creuers que arriben a Barcelona. Actualment, coordina l’equip de medicina marítima d’Internal Medicine Services, un centre privat ubicat al Centre Mèdic Teknon.

“Vaig deixar la competició per les lesions recurrents i perquè havia començat la carrera de Medicina. Fins aleshores ho havia pogut compaginar, però en augmentar l’exigència, tant dels estudis com de l’esport, no va ser possible”

“Durant els Jocs Olímpics de Barcelona 92, passejant pel carrer, vaig veure a la televisió una cursa on hi corria un noi que havia estat company meu i això em va tocar molt. Els esportistes de la meva promoció eren protagonistes i jo m’havia quedat en el record”

“És molt important que els esportistes que competeixen siguin conscients que, un dia o altre, això s’acaba. En paral·lel a l’esport, has d’anar construint un pla B”

Marc Pujol Riqué (Barcelona, 1968) és metge especialitzat en Microbiologia clínica i també en Radiodiagnòstic. Després d’uns anys treballant a l’Hospital de Sant Rafael, actualment és cap de servei de diagnòstic per la imatge al CAP Pare Claret de Barcelona. De jove, va competir en el món de l’atletisme. Va començar corrent la Jean Bouin amb dotze anys i va arribar a guanyar campionats de Catalunya i d’Espanya, així com campionats del món escolar. A la dècada dels anys vuitanta, vivia pràcticament per l’atletisme. Era corredor de mig fons, acostumava a fer els 1.500 i els 5.000 i apuntava cap als Jocs Olímpics de Barcelona 1992. Però les lesions al tendó d’Aquil·les van apagar el seu somni i el van apartar de les competicions. Anys més tard, la seva passió per la lectura el va portar a escriure set llibres que sempre giren sobre algun aspecte autobiogràfic. Li encanta escriure i ha trobat el gust en les petites victòries i reptes que es posa ell mateix.

“En l’àmbit territorial, podrem evitar derivacions a altres centres de referència i millorarà l’equitat en l’accés a la medicina d’alt nivell”

“Gràcies a la compra conjunta dels robots entre cinc hospitals s’ha aconseguit un estalvi superior al 30%, més de tres milions i mig d’euros de recursos públics”

“És important apostar per la innovació des dels hospitals que estan més allunyats dels nuclis urbans principals. Això convida els professionals de la zona a quedar-s’hi.

L’Hospital Universitari d’Igualada va realitzar, el passat 23 d’abril, la primera intervenció amb cirurgia robòtica. Concretament, una intervenció ginecològica. El centre de la capital de l’Anoia ha dut a terme recentment una compra conjunta, juntament amb els hospitals de Mataró, Vic, Terrassa i Calella, d’aquesta tecnologia, de la qual no disposaven fins al moment i que fa temps que és habitual en hospitals de tercer nivell. Així doncs, aquesta aliança entre hospitals ha fet possible acostar la cirurgia robòtica i els seus resultats més enllà de Barcelona i de l’àrea metropoliatana. La metgessa Jennifer Rovira (Lleida, 1983), especialista en Ginecologia i Obstetrícia a l’Hospital d’Igualada, va tenir l’oportunitat d’estrenar el robot quirúrgic amb una intervenció d’histerectomia i ens explica què suposarà per als pacients i per als professionals disposar d’aquesta tecnologia.