Josep Maria Benet, metge de família i pagès: “El dia que em jubili de la medicina tindré molta feina amb les oliveres”

“El primer part que vaig veure va ser el d’una ovella quan jo era molt petit. Tinc aquest record gravat”

“Vaig escollir fer medicina influït, en part, pel metge del poble. Era un metge rural i m’agradava com ho vivia. Sovint te’l trobaves passejant per la natura”

Josep Maria Benet és un metge de família de caràcter afable i posat, en aparença, tranquil. Treballa a l’ABS Sant Pere de Ribes (EAP Garraf Rural). Forma part del patronat de la Fundació Galatea, que té cura de la salut emocional dels professionals de salut. Ha tingut diferents càrrecs a la Junta de Govern del Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB) entre 2010 i 2021 i va presidir la Junta Comarcal del Garraf del CoMB de 2006 a 2018. Benet té una forta vinculació amb la terra. La seva infantesa i joventut ha transcorregut entre oliveres, ametllers, avellaners i vinyes. I, tot i dedicar-se a la medicina, mai ha deixat del tot la pagesia. De les seves terres familiars a Picamoixons, a l’Alt Camp, en surt un bon oli d’Arbequina DOP Siurana (Denominació d’Origen Protegida) premsat a la cooperativa del poble. Benet és un home de camp que gaudeix de les estones lliures treballant o encisant-se amb la terra que ara cuida, sobretot, el seu nebot, pagès de professió. És, a més, tot un expert en oli.

Continua la lectura de “Josep Maria Benet, metge de família i pagès: “El dia que em jubili de la medicina tindré molta feina amb les oliveres””

Mireia Sans, metgessa de família i experta en telemedicina: “La telemedicina no és el futur, és el present”

“Hem de donar als professionals eines correctes, formació, capacitació i espais en les pròpies agendes per a la telemedicina”

“La telemedicina és un acte mèdic i, per tant, ha de complir totes les normes ètiques, deontològiques i legals”

Mireia Sans és metgessa de família i directora assistencial del CAP Comte Borrell – CAPSBE de Barcelona. També és la presidenta de la Secció Col·legial de Metges e-Salut del Col·legi de Metges de Barcelona. Amb ella, parlem de què és la telemedicina, de com fer-ne un ús adequat i segur i de com ha arribat al sistema sanitari per quedar-s’hi.

Continua la lectura de “Mireia Sans, metgessa de família i experta en telemedicina: “La telemedicina no és el futur, és el present””

Iolanda Miró i Vinaixa, una metgessa amb un enfocament divers de la professió: “La pregunta del milió sempre ha estat la mateixa: com és que no estàs fent el que fan tots els metges?”

“De sempre, he tingut sensibilitat per la llengua. Vaig començar amb l’edició de manuals, he fet traduccions de textos mèdics i redacto continguts”

“Jo soc metge, però necessito temps per explicar a què em dedico realment”

La metgessa Iolanda Miró i Vinaixa ha d’agafar aire per explicar a què es dedica professionalment. Si no fa de tot, gairebé. Miró fa assistència al Servei de Reumatologia de l’Hospital CIMA, és redactora i editora de textos mèdics, fa peritatges mèdics, revisa temes de farmacovigilància, col·labora amb el TERMCAT i podríem continuar. Miró va sortir de la clàssica carrera mèdica i va endegar el seu propi camí professional a través de la cura de les paraules. De fet, ara forma part de la junta directiva de Asociación Española de Redactores de Textos Médicos (AERTeM). També ha elaborat materials formatius mèdics i ha fet docència. Amb una sensibilitat innata per la llengua i la medicina, Miró treballa moltes hores en un despatx envoltada de llibres mèdics i de diccionaris que resumeixen les seves dues passions: la medicina i les ganes d’aprendre. Conversem amb ella sobre la capacitat de resiliència, de crear noves oportunitats i de no perdre mai l’entusiasme.

Continua la lectura de “Iolanda Miró i Vinaixa, una metgessa amb un enfocament divers de la professió: “La pregunta del milió sempre ha estat la mateixa: com és que no estàs fent el que fan tots els metges?””

Judith Marín-Corral, responsable del programa d’humanització de les UCIs de Parc de Salut Mar: “Vam donar accés a l’UCI les 24 hores del dia, i no només als familiars adults, també als nens i, fins i tot, a les mascotes”

“La millora de l’estat anímic és fonamental i això ja ho estem quantificant: amb qüestionaris i amb marcadors biològics”

“Les UCIs són unitats amb molta tecnologia, però, un cop ja hem salvat la vida al pacient, ens queda molta feina a fer”

Les Unitats de Cures Intensives (UCIs) són uns espais que sovint ens mirem amb respecte i certa por. Són les unitats hospitalàries on ingressen els pacients més crítics, les visites estan restringides i l’espai resulta fred, ple de màquines i poc amable per als pacients, per als seus familiars i, fins i tot, per als equips sanitaris. Aquesta imatge, però, està canviant una mica. Des de fa uns anys, molts professionals s’esforcen a humanitzar les UCIs introduint-hi petits canvis que acaben suposant grans avenços i beneficis per als pacients. Són les petites grans revolucions que duen a terme equips com el que lidera al Parc de Salut Mar, la metgessa intensivista Judith Marín-Corral, qui ens explica com estan fent de les seves UCIs, tot i el trasbals de la COVID-19, un lloc una mica més acollidor, a la mida de les persones i de les seves necessitats psicoemocionals.  

Continua la lectura de “Judith Marín-Corral, responsable del programa d’humanització de les UCIs de Parc de Salut Mar: “Vam donar accés a l’UCI les 24 hores del dia, i no només als familiars adults, també als nens i, fins i tot, a les mascotes””

Joan Valls, R1 de pediatria i violinista: “El violí forma part de mi: no m’imagino un món sense música ni sense tocar”

“Em vaig plantejar seriosament fer la carrera de música però, a l’últim moment, em vaig decantar per Medicina”

“Amb els nens tens una relació molt transparent, expressen tot el que senten”

“Una mare em va demanar si podia tocar a l’habitació del seu fill, que tenia càncer i estava en situació de final de vida”

Joan Valls Ramon-Cortés (Barcelona, 1996) és resident de primer any de pediatria a l’Hospital Sant Joan de Déu d’Esplugues del Llobregat i toca el violí des dels 6 anys. Recentment, un vídeo d’Instagram on se’l veu tocant en directe al quiròfan en una operació pediàtrica es va fer viral. Parlem amb ell de la seva afició musical i de les característiques de l’especialitat de pediatria.

Continua la lectura de “Joan Valls, R1 de pediatria i violinista: “El violí forma part de mi: no m’imagino un món sense música ni sense tocar””

Carles Guerra, comissari de l’exposició sobre Francesc Tosquelles: “Tosquelles trenca amb la idea de la psiquiatria com una forma de contenció de la malaltia mental, que evitava tenir contacte amb el malalt”

“En Tosquelles es troben l’avantguarda psiquiàtrica, l’avantguarda política i també l’avantguarda cultural”

“Tosquelles és molt desconegut, però molt necessari i molt pertinent en els nostres temps”

“La gran lliçó de Tosquelles és el pragmatisme, que ens ajuda a sobreviure a les catàstrofes”

Carles Guerra © CCCB, Miquel Taverna, 2022

Carles Guerra (Amposta, 1965) és crític d’art, docent i investigador, i un dels comissaris, juntament amb Joana Masó, crítica literària i professora de la Universitat de Barcelona, de l’exposició “Francesc Tosquelles. Com una màquina de cosir en un camp de blat”, que el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) dedica a la figura del metge català que va transformar les institucions psiquiàtriques amb les seves pràctiques pioneres en els camps terapèutic, polític i cultural.

El projecte és fruit d’un procés d’investigació finançat per la Fundació Privada Mir-Puig que també ha donat lloc a la publicació del volum Tosquelles. Curar les institucions (Arcadia), reconegut amb el Premi Ciutat de Barcelona d’Assaig, Humanitats i Història 2021. L’exposició es presenta en versions adaptades a diferents espais. De fet, abans d’arribar al CCCB, es va poder visitar a Les Abattoirs. Musée FRAC Occitanie de Toulouse. La mostra estarà oberta al públic del CCCB fins el 28 d’agost. Després, viatjarà cap al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid (del 27 de setembre de 2022 fins a finals de març de 2023) i cap a l’American Folk Art Museum de Nova York (d’abril a octubre de 2023).

Continua la lectura de “Carles Guerra, comissari de l’exposició sobre Francesc Tosquelles: “Tosquelles trenca amb la idea de la psiquiatria com una forma de contenció de la malaltia mental, que evitava tenir contacte amb el malalt””

Antoni Beltran, metge de família i autor d’’Ensenya’m la llengua’: “El malalt agraeix molt que tu parlis com parla ell a casa seva”

Antoni Beltran Genescà (Matadepera, 1955), exerceix des de fa més de 30 anys com a metge de família a Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) i és autor del llibre Ensenya’m la llengua (Gregal, 2018). Aquesta publicació té la voluntat de rescatar i posar en valor el llenguatge mèdic popular en català i, segons explica en l’entrevista, està previst que tingui continuïtat com a projecte acadèmic.

Continua la lectura de “Antoni Beltran, metge de família i autor d’’Ensenya’m la llengua’: “El malalt agraeix molt que tu parlis com parla ell a casa seva””

Esteve Fernández, expert en tabac i càncer: “Les lleis antitabac a l’Estat van suposar un salt qualitatiu espectacular, però ens hem quedat estancats”

“Hem de fer que la gent que fuma deixi de fumar, però és importantíssim aconseguir que els joves no hi comencin”

“El tabac de cargolar no és més sa i és igual de dolent. La xixa, les cigarretes electròniques o el tabac per escalfar també ho són”

Esteve Fernández (Barcelona, 1966) és director d’Epidemiologia i Prevenció del Càncer i cap de la Unitat del Control del Tabac de l’Institut Català d’Oncologia (ICO). Amb ell parlem sobre les dades actuals del consum de tabac a Catalunya, de les polítiques de prevenció que s’han aplicat els darrers anys i de les mesures antitabac que encara s’hi poden aplicar.

Pots escoltar l’entrevista al podcast Hipòcrates en pijama (episodi 10):  “De metges músics i lluita antitabac”

12. De tires còmiques i telemedicina Hipòcrates en pijama

El metge internista Omar El Boutrouki ens parla de la seva passió pel dibuix i pel còmic i de les tires i vinyetes sobre la pandèmia que ha anat publicant a les xarxes, on el trobem sota l’àlies @eldoctorhumà. Entrevistem la metgessa de família Mireia Sans per aprofundir en l’ús de la telemedicina i en com i quan utilitzar-la amb seguretat en la pràctica assistencial. Xavier Sierra fa un reconeixement al doctor Pere Mata, impulsor de la medicina forense a Catalunya.
  1. 12. De tires còmiques i telemedicina
  2. 11. De futbol i humanització de les UCI
  3. 10. De metges músics i lluita antitabac
  4. 9. De salut sense sostre i psiquiatria infantil
  5. 8. “De conciliació i dolor"
Continua la lectura de “Esteve Fernández, expert en tabac i càncer: “Les lleis antitabac a l’Estat van suposar un salt qualitatiu espectacular, però ens hem quedat estancats””

Rosa Calvo, psiquiatra infantil i de l’adolescència:  “La pandèmia ha afavorit l’aparició de patologies mentals en infants que abans tenien més factors de protecció”

“Fins ara s’han dedicat recursos a la intervenció en salut mental infantil, però també cal invertir-ne en prevenció”

“Moltes vegades el trastorn mental infantil no es comprèn i es confon amb mala educació”

Rosa Calvo és psiquiatra al Servei de Psiquiatria Infantil i Juvenil de l’Institut Clínic de Neurociència de l’Hospital Clínic de Barcelona. Calvo està especialitzada en la psiquiatria i psicologia de la infància i l’adolescència i conversem amb ella sobre la salut mental dels més joves i també sobre el reconeixement de la Psiquiatria Infantil i de l’Adolescència com a nova especialitat mèdica, ja que, fins ara, havia estat només un itinerari formatiu dins de l’especialitat de Psiquiatria.

Tot i que la norma publicada al BOE l’agost de 2021 no preveu quan aquesta nova especialitat s’incorporarà a l’oferta MIR, els professionals que han realitzat l’itinerari formatiu ja poden sol·licitar el reconeixement de l’especialitat.

Continua la lectura de “Rosa Calvo, psiquiatra infantil i de l’adolescència:  “La pandèmia ha afavorit l’aparició de patologies mentals en infants que abans tenien més factors de protecció””

Clàudia Codina, R3 de Medicina Interna i escriptora: “Tinc el privilegi de tenir una feina on sorgeixen moltes històries”

Clàudia Codina (Mataró, 1994), està al tercer any de residència de Medicina Interna a l’Hospital Vall d’Hebron. Des de fa uns anys, col·labora amb la publicació cultural digital Catorze.cat, on escriu quinzenalment una columna amb històries sobre el seu dia a dia i reflexions personals.

Continua la lectura de “Clàudia Codina, R3 de Medicina Interna i escriptora: “Tinc el privilegi de tenir una feina on sorgeixen moltes històries””