Tecnologies basades en el grafè: una nova oportunitat per al sector ‘healthcare’

grafenoQuines oportunitats ofereixen les tecnologies basades en el grafè i quin impacte poden tenir en el sector healthcare? L’àrea d’Emprenedoria del Col·legi, conscient de la revolució que pot suposar aquest material, va organitzar, juntament amb Graphene Flagship i l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia, el Graphene Connect & Health Investment Forum, amb l’objectiu de fomentar l’interès de la indústria healthcare en aquesta nova matèria i cercar sinergies per desenvolupar projectes col·laboratius.

Continua la lectura de “Tecnologies basades en el grafè: una nova oportunitat per al sector ‘healthcare’”

Adaptar el món als ulls dels pacients amb baixa visió

bielglasses_02

En Biel va nàixer amb baixa visió. Una discapacitat visual que li provoca problemes per baixar les escales, travessar el carrer i, fins i tot, per reconèixer els seus pares, Constanza Lucero i Jaume Puig. Com que al mercat no existia cap solució que pogués millorar la qualitat de vida i l’autonomia del seu fill, van decidir crear-ne una. Així va nàixer l’start-up Biel Glasses, on desenvolupen unes ulleres intel·ligents que són capaces d’entendre l’entorn on es mou la persona amb baixa visió i mostrar-li.

Continua la lectura de “Adaptar el món als ulls dels pacients amb baixa visió”

2020, l’any del Dr. Antoni Trias i Pujol

trias1
Dr. Antoni Trias i Pujol. Font: Galeria de Metges Catalans

 

Dediquem l’any 2020 al Dr. Antoni Trias i Pujol, un dels metges més destacats durant els anys de la República, impulsor de la Universitat Autònoma de Barcelona i de l’Escola d’Infermeres de la Generalitat de Catalunya. Trias i Pujol va ser un dels cirurgians més innovadors i actius de l’època, encapçalant una renovació profunda del sistema universitari i sanitari català.

Continua la lectura de “2020, l’any del Dr. Antoni Trias i Pujol”

TERMCAT: És adequat dir “un brot de salmonel·la”?

termcat_157Alguns dels noms científics dels microorganismes patògens, com es fa sovint en la nomenclatura linneana de molts éssers vius, estan dedicats a la persona que els va descobrir. És el cas de les denominacions llatinitzades de diversos gèneres de bacteris: Borrelia, que rep el nom del biòleg francès Amédée Borrel; Brucella, en honor de David Bruce, metge anglès; Listeria, batejada amb aquest nom pel cirurgià anglès Joseph Lister, o Salmonella, dedicada al metge americà Daniel Elmer Salmon.

Continua la lectura de “TERMCAT: És adequat dir “un brot de salmonel·la”?”

Daniel Roca: “Ser pobre i viure al carrer és una variable independent per morir abans”

Daniel RocaLes paraules de Daniel Roca són directes, clares i sense embuts, com les realitats que veu cada dia. És metge d’atenció primària al CAP Drassanes, al Raval de Barcelona, feina que combina amb el Centre d’Atenció i Seguiment de Baluard, situat a pocs metres de distància. Fa molts anys que col·labora amb la Fundació Arrels, una entitat que treballa amb persones sense llar perquè ningú no dormi al carrer. Ha estat metge a la Barceloneta dels 90, al SEM i al CUAP de Sant Martí. El 2008 va aconseguir la seva plaça a l’ICS i va escollir el Raval. Parlem amb ell sobre sensellarisme, salut i carrer i sobre la importància d’un habitatge per tenir garantida la salut.

Per què vas decidir venir al Raval? Continua la lectura de “Daniel Roca: “Ser pobre i viure al carrer és una variable independent per morir abans””

Enric Subirats, el metge que va fer pujar la medicina de muntanya al cim

Enric SubiratsEnric Subirats va créixer a Barcelona, però tan aviat es va especialitzar va fugir de la ciutat i es va plantar a la Cerdanya. La natura és el seu medi natural. Ha dedicat la seva carrera professional a posar la medicina d’alta muntanya a un lloc elevat: la universitat i els manuals de referència. Dirigeix la càtedra de Medicina i del Medi Natural i és l’autor del llibre de referència Manual de Medicina de Muntanya i del Medi Natural, que posa evidència científica al tractament de patologies o lesions com congelacions o hipotèrmies a la muntanya. Als seus 65 anys, s’ha jubilat de la direcció mèdica de l’Hospital Transfronterer de la Cerdanya i, tot i que assegura que ha baixat el ritme, encara està al capdavant de la càtedra de medicina de muntanya de la Universitat de Girona, és el director mèdic de l’estació de Masella i assessora esportistes d’alt rendiment, com Kilian Jornet i Emma Roca per “aconseguir fites” o, simplement, per fer que “s’ho passin més bé mentre competeixen”. Subirats ha deixat fluir la seva carrera amb naturalitat i modèstia i, finalment, l’ha portat allà on volia, a la muntanya.

Continua la lectura de “Enric Subirats, el metge que va fer pujar la medicina de muntanya al cim”

Anna de Pedro, una metgessa entre vinyes i mercats

Anna de Pedro no s’ha avorrit mai. Entre setmana vesteix bata blanca i exerceix com a metgessa de família a l’ABS Gaudí, però els dissabtes i diumenges sovint recorre el territori per presentar els vins que elabora la seva família a Calonge, o bé està al celler donant-hi un cop de mà. En la seva generació han confluït dues nissagues: els pagesos i vitivinicultors de Can Pereclara i els descendents del doctor Pedro i Pons. Volia ser ballarina de dansa clàssica i metgessa. Finalment, va escollir la Medicina i ara prepara el seu doctorat. L’art sempre ha estat present a la seva vida. Fins i tot, ha fet tastos al món de la interpretació. És una metgessa alegre, compromesa i sempre disponible.

Compagines la consulta amb la vitivinicultura… Continua la lectura de “Anna de Pedro, una metgessa entre vinyes i mercats”

Eva Ferrer: “La meva consulta són els camps d’entrenament”

Eva FerrerLa doctora Eva Ferrer té tantes consultes com camps de futbol trepitja. És metgessa de l’esport i té un especial interès per les qüestions que afecten la salut de la dona. Comença la seva segona temporada com a metgessa del primer equip de futbol femení del FC Barcelona i de futbol formatiu femení, tasca que compagina amb l’assistència a la Unitat de Medicina de l’Esport Clínic-Sant Joan de Déu. Ferrer encara aquest repte amb passió i dedicació. Sempre disponible per a les seves jugadores. Amb l’equip ha ampliat la seva família i tots plegats celebren l’embranzida del futbol femení i els bons resultats de l’equip principal. Per primera vegada a la història, el 18 de maig de 2019 a Budapest, l’equip disputava un partit de finals de Champions.

En quin estat es troba l’equip femení del Barça? Continua la lectura de “Eva Ferrer: “La meva consulta són els camps d’entrenament””

Xavier Sierra, escriptor a la consulta i dermatòleg al museu

Els quadres, les escultures i els objectes ens parlen de la nostra història, costums, mites, herois… i també de la nostra salut. Sols cal tenir l’ull aguditzat per trobar indicis de les malalties que ens han acompanyat durant tota la nostra història: signes de rosàcia al rostres, símptomes de goll, limfomes, efectes de la sífilis, varicel·la…  Les obres pictòriques diuen molt més del que sembla.

El bloc “Un dermatólogo en el museo” s’actualitza gairebé cada dia des del gener de 2015 i ja té més de 1000 entrades. En aquests anys, s’ha convertit en una voluminosa enciclopèdia on conflueixen medicina general, dermatologia, història i art… Darrere dels textos hi ha el doctor Xavier Sierra, un dermatòleg gironí establert a Terrassa. Sierra és doctor en medicina i llicenciat en humanitats, així com autor de diferents llibres sobre història de la dermatologia, redactor en cap de la revista Gimbernat, premi a l’Excel·lència Professional del Col·legi de Metges de Barcelona, acadèmic a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i també professor del curs “La medicina i l’art” de l’Institut de Formació Mèdica i Lideratge (IFMiL). Ens rep a la seva consulta, un petit museu.

Continua la lectura de “Xavier Sierra, escriptor a la consulta i dermatòleg al museu”

Conversa amb Agustín Zamarrón, metge i diputat al Congrés: “Medicina y política obedecen a la moral y requieren compromiso”

Zamarrón va treballar com a metge adjunt a l’Hospital de Bellvitge durant els primers anys de funcionament, a la dècada dels setanta

Agustín Zamarrón va ser actualitat quan, el maig passat, va presidir la primera sessió constitutiva del Congrés de Diputats, en ser-ne el membre de més edat. Aquest metge jubilat, nascut l’any 1946 a Riaza (Segòvia), va sorprendre per les seves formes i la seva dramatúrgia dirigint la sessió, així com per la seva barba blanca que a més d’un li va fer pensar en l’il·lustre autor gallec Ramón María del Valle Inclán. Zamarrón és un erudit. Es va especialitzar en medicina interna i de l’aparell digestiu a Madrid. L’any 1973, després de rebre diferents ofertes laborals, es va traslladar a Barcelona. Va exercir com a metge adjunt durant els primers anys de l’Hospital de Bellvitge (llavors Hospital Príncipes de España) de L’Hospitalet. El seu pas a per l’hospital va coincidir amb la creació dels serveis i amb el “Conflicte MIR” de l’any 1975. Els residents reclamaven expectatives de treball més segures i un contracte laboral en lloc d’un de docent i van anar a la vaga. Eren els últims anys de la dictadura de Franco i gairebé tots els residents i el personal que els va donar suport van ser acomiadats i expedientats. Es van prendre mesures repressives, es van intervenir telèfons i, fins i tot, la policia va acordonar l’hospital, per sorpresa dels pacients. Els records de Zamarrón són ben vius i encara respiren la intensitat d’aquells anys. Conversem amb ell per rememorar la seva estada a Catalunya i per reflexionar sobre els valors de la medicina i del seu futur.

(En aquesta ocasió, reproduïm l’entrevista en la seva llengua original, el castellà) Continua la lectura de “Conversa amb Agustín Zamarrón, metge i diputat al Congrés: “Medicina y política obedecen a la moral y requieren compromiso””