Enric Subirats, el metge que va fer pujar la medicina de muntanya al cim

Enric SubiratsEnric Subirats va créixer a Barcelona, però tan aviat es va especialitzar va fugir de la ciutat i es va plantar a la Cerdanya. La natura és el seu medi natural. Ha dedicat la seva carrera professional a posar la medicina d’alta muntanya a un lloc elevat: la universitat i els manuals de referència. Dirigeix la càtedra de Medicina i del Medi Natural i és l’autor del llibre de referència Manual de Medicina de Muntanya i del Medi Natural, que posa evidència científica al tractament de patologies o lesions com congelacions o hipotèrmies a la muntanya. Als seus 65 anys, s’ha jubilat de la direcció mèdica de l’Hospital Transfronterer de la Cerdanya i, tot i que assegura que ha baixat el ritme, encara està al capdavant de la càtedra de medicina de muntanya de la Universitat de Girona, és el director mèdic de l’estació de Masella i assessora esportistes d’alt rendiment, com Kilian Jornet i Emma Roca per “aconseguir fites” o, simplement, per fer que “s’ho passin més bé mentre competeixen”. Subirats ha deixat fluir la seva carrera amb naturalitat i modèstia i, finalment, l’ha portat allà on volia, a la muntanya.

Continua la lectura de “Enric Subirats, el metge que va fer pujar la medicina de muntanya al cim”

Anna de Pedro, una metgessa entre vinyes i mercats

Anna de Pedro no s’ha avorrit mai. Entre setmana vesteix bata blanca i exerceix com a metgessa de família a l’ABS Gaudí, però els dissabtes i diumenges sovint recorre el territori per presentar els vins que elabora la seva família a Calonge, o bé està al celler donant-hi un cop de mà. En la seva generació han confluït dues nissagues: els pagesos i vitivinicultors de Can Pereclara i els descendents del doctor Pedro i Pons. Volia ser ballarina de dansa clàssica i metgessa. Finalment, va escollir la Medicina i ara prepara el seu doctorat. L’art sempre ha estat present a la seva vida. Fins i tot, ha fet tastos al món de la interpretació. És una metgessa alegre, compromesa i sempre disponible.

Compagines la consulta amb la vitivinicultura… Continua la lectura de “Anna de Pedro, una metgessa entre vinyes i mercats”

Eva Ferrer: “La meva consulta són els camps d’entrenament”

Eva FerrerLa doctora Eva Ferrer té tantes consultes com camps de futbol trepitja. És metgessa de l’esport i té un especial interès per les qüestions que afecten la salut de la dona. Comença la seva segona temporada com a metgessa del primer equip de futbol femení del FC Barcelona i de futbol formatiu femení, tasca que compagina amb l’assistència a la Unitat de Medicina de l’Esport Clínic-Sant Joan de Déu. Ferrer encara aquest repte amb passió i dedicació. Sempre disponible per a les seves jugadores. Amb l’equip ha ampliat la seva família i tots plegats celebren l’embranzida del futbol femení i els bons resultats de l’equip principal. Per primera vegada a la història, el 18 de maig de 2019 a Budapest, l’equip disputava un partit de finals de Champions.

En quin estat es troba l’equip femení del Barça? Continua la lectura de “Eva Ferrer: “La meva consulta són els camps d’entrenament””

Xavier Sierra, escriptor a la consulta i dermatòleg al museu

Els quadres, les escultures i els objectes ens parlen de la nostra història, costums, mites, herois… i també de la nostra salut. Sols cal tenir l’ull aguditzat per trobar indicis de les malalties que ens han acompanyat durant tota la nostra història: signes de rosàcia al rostres, símptomes de goll, limfomes, efectes de la sífilis, varicel·la…  Les obres pictòriques diuen molt més del que sembla.

El bloc “Un dermatólogo en el museo” s’actualitza gairebé cada dia des del gener de 2015 i ja té més de 1000 entrades. En aquests anys, s’ha convertit en una voluminosa enciclopèdia on conflueixen medicina general, dermatologia, història i art… Darrere dels textos hi ha el doctor Xavier Sierra, un dermatòleg gironí establert a Terrassa. Sierra és doctor en medicina i llicenciat en humanitats, així com autor de diferents llibres sobre història de la dermatologia, redactor en cap de la revista Gimbernat, premi a l’Excel·lència Professional del Col·legi de Metges de Barcelona, acadèmic a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i també professor del curs “La medicina i l’art” de l’Institut de Formació Mèdica i Lideratge (IFMiL). Ens rep a la seva consulta, un petit museu.

Continua la lectura de “Xavier Sierra, escriptor a la consulta i dermatòleg al museu”

Conversa amb Agustín Zamarrón, metge i diputat al Congrés: “Medicina y política obedecen a la moral y requieren compromiso”

Zamarrón va treballar com a metge adjunt a l’Hospital de Bellvitge durant els primers anys de funcionament, a la dècada dels setanta

Agustín Zamarrón va ser actualitat quan, el maig passat, va presidir la primera sessió constitutiva del Congrés de Diputats, en ser-ne el membre de més edat. Aquest metge jubilat, nascut l’any 1946 a Riaza (Segòvia), va sorprendre per les seves formes i la seva dramatúrgia dirigint la sessió, així com per la seva barba blanca que a més d’un li va fer pensar en l’il·lustre autor gallec Ramón María del Valle Inclán. Zamarrón és un erudit. Es va especialitzar en medicina interna i de l’aparell digestiu a Madrid. L’any 1973, després de rebre diferents ofertes laborals, es va traslladar a Barcelona. Va exercir com a metge adjunt durant els primers anys de l’Hospital de Bellvitge (llavors Hospital Príncipes de España) de L’Hospitalet. El seu pas a per l’hospital va coincidir amb la creació dels serveis i amb el “Conflicte MIR” de l’any 1975. Els residents reclamaven expectatives de treball més segures i un contracte laboral en lloc d’un de docent i van anar a la vaga. Eren els últims anys de la dictadura de Franco i gairebé tots els residents i el personal que els va donar suport van ser acomiadats i expedientats. Es van prendre mesures repressives, es van intervenir telèfons i, fins i tot, la policia va acordonar l’hospital, per sorpresa dels pacients. Els records de Zamarrón són ben vius i encara respiren la intensitat d’aquells anys. Conversem amb ell per rememorar la seva estada a Catalunya i per reflexionar sobre els valors de la medicina i del seu futur.

(En aquesta ocasió, reproduïm l’entrevista en la seva llengua original, el castellà) Continua la lectura de “Conversa amb Agustín Zamarrón, metge i diputat al Congrés: “Medicina y política obedecen a la moral y requieren compromiso””

Els metges del segle XIX, exemple de lluita i compromís social

Aquest any celebrem el 125 aniversari del Col·legi de Metges de Barcelona. El 1894 es fundava  el CoMB, fruit d’un moviment dins de les professions sanitàries que buscava noves fórmules organitzatives per defensar-se de l’intrusisme i de la competència deslleial dels sanadors i per protegir els ciutadans, tot exigint mesures urgents de salut pública. El 29 d’agost d’aquell any es va celebrar la reunió definitiva per a l’organització del Colegio de Médicos de Barcelona a la seu de l’Acadèmia Médico-Farmacèutica, entitat fundada el 1875 i impulsora de la col·legiació sanitària. Finalment, el 17 de setembre de 1894, es van celebrar les primeres eleccions, en què va ser elegit president el doctor Joaquim Bonet Amigó, catedràtic d’Obstetrícia de la Universitat de Barcelona. El mateix any, Bonet i la seva Junta van aprovar el primer reglament col·legial.

Borja de Riquer Continua la lectura de “Els metges del segle XIX, exemple de lluita i compromís social”

Oriol Mirallas, president de la Secció de Metges MIR i Metges Joves: “La nostra missió és ajudar i orientar. Som un punt de suport per als metges joves”

Oriol Mirallas és el nou president de la Secció de Metges MIR i Metges Joves del Col·legi des del passat mes de juliol, quan la Junta es va renovar després de celebrar eleccions. Mirallas és resident de segon any a l’hospital Vall d’Hebron, on s’està especialitzant en oncologia mèdica. Abans, però, va estudiar bioquímica als EUA amb una beca esportiva i d’estudis. Un cop acabada, va decidir estudiar Medicina a la Universitat Internacional de Catalunya (UIC). Ve del moviment estudiantil i això el va portar a la secció de Metges MIR i Metges Joves. Li agradaria que tothom conegui bé tots els serveis que ofereix el CoMB i el seu objectiu principal és que la secció acompanyi els residents durant totes les etapes de la residència. Continua la lectura de “Oriol Mirallas, president de la Secció de Metges MIR i Metges Joves: “La nostra missió és ajudar i orientar. Som un punt de suport per als metges joves””

1894: 10 esdeveniments històrics que van coincidir amb el naixement del CoMB

Posem la màquina del temps a funcionar i retrocedim 125 anys. Som al 1894, a punt d’esgotar el segle XIX. Aquests darrers anys són convulsos i es viuen profundes transformacions socials, científiques i tecnològiques, polítiques i culturals. Enmig de tots aquests canvis, un naixement: el del Col·legi de Metges de Barcelona. Recordem l’efemèride fent un repàs dels esdeveniments més rellevants d’aquell any a la ciutat, al país i al món. Benvinguts a 1894!

Continua la lectura de “1894: 10 esdeveniments històrics que van coincidir amb el naixement del CoMB”

Medicina més enllà dels metges: Big Data i intel·ligència artificial

La presidenta de la Comissió de Deontologia del CCMC i directora de l’Institut Borja de Bioètica-URL, Montserrat Esquerda, va moderar una taula amb aquest mateix títol a la 19a Jornada d’Estiu de la Professió Mèdica, plantejant la gran pregunta: “Arribarà un moment en què ja no caldran metges perquè hauran estat substituïts per màquines?” Abans de donar pas als ponents, Esquerda va apostar per acceptar el canvi i, per tant, acceptar que una part de les taques que avui fan els metges seran assumides per tecnologies emergents en cada moment. “Els professionals hem de demostrar que no som substituïbles i que podem aportar valor més enllà de l’ajuda de les màquines”, va insistir.

Continua la lectura de “Medicina més enllà dels metges: Big Data i intel·ligència artificial”

Bioenginyeria: aplicacions que han canviat la manera de treballar dels metges

A la segona taula de la 19a Jornada d’Estiu de la Professió Mèdica, celebrada a Puigcerdà al juliol, l’editor del blog Avenços en Gestió Clínica i col·laborador docent d’ESADE-URL, Jordi Varela, va recordar, en el seu paper de moderador, que la física i l’enginyeria ja fa temps que juguen un paper fonamental en la medicina i va esmentar avenços tan importants com l’hemodinàmica o l’antic pulmó d’acer per tractar malalts de pòlio, que va donar lloc als posteriors ventiladors que van fer possible el desplegament de l’anestèsia i de la cirurgia.

Continua la lectura de “Bioenginyeria: aplicacions que han canviat la manera de treballar dels metges”