Dra. Estébanez: “Estem donant eines perquè les persones de les comunitats rurals puguin desenvolupar el seu camí cap a l’autonomia”

mestebanez_blog.jpgLa doctora María Estébanez fa quatre mesos que es va instal·lar a la serra de Chiapas (Mèxic) per treballar com a metgessa psiquiatra amb l’ONG Partners in Health (Compañeros en Salud a Mèxic). La seva relació amb el món de la cooperació va començar uns anys enrere, mentre feia la residència a l’Hospital de Sant Pau. Va viatjar a Gàmbia en tres ocasions, tot i que les experiències viscudes la van deixar amb ganes de tornar a treballar sobre el terreny d’una manera més acurada i dilatada en el temps. Gràcies a la beca Bada (que atorga l’Àrea de Cooperació del Col·legi) podrà allargar la seva estada a Chiapas tot un any i portar a terme un projecte que deixi empremta en les comunitats rurals de l’estat.

Continue reading “Dra. Estébanez: “Estem donant eines perquè les persones de les comunitats rurals puguin desenvolupar el seu camí cap a l’autonomia””

Lluitar contra malalties desateses. L’exemple del pian

Abans del descobriment dels antibiòtics i de les vacunes, el nostre món estava envoltat de malalties incurables i moltes vegades mortals. Avui, gràcies a l’avenç de la medicina, al nostre entorn rarament emmalaltim i morim de malalties infeccioses. Però hi ha un altre món on la gent continua patint per aquestes malalties.

Països amb pocs recursos, sovint en zones aïllades, on la gent no té accés al sistema de salut o a l’educació per mantenir unes mesures d’higiene apropiades, ni diners per comprar medicaments.

Imatge cedida per ISGlobal

Continue reading “Lluitar contra malalties desateses. L’exemple del pian”

Aspectes pràctics a tenir en compte en la vacunació

Els professionals de la salut som la principal font d’informació sobre vacunes, fins i tot entre les persones que decideixen no vacunar-se o no vacunar els seus fills. Els pacients acudeixen a la consulta per resoldre preguntes i dubtes i la intervenció del metge o la infermera té un efecte molt positiu en el procés de decisió en relació amb la vacunació. Així doncs, els professionals tenim el deure ètic de proporcionar la millor i més completa informació possible, explicant sempre els beneficis esperats i les possibles reaccions adverses, la seva freqüència i la seva gravetat.

Continue reading “Aspectes pràctics a tenir en compte en la vacunació”

Adéu, 2018!

Ens acomiadem de 2018 fent un repàs dels cinc articles del blog més llegits durant l’any. Un any més, us volem donar les gràcies per seguir-nos i fer créixer aquest canal de comunicació que mantenim amb tots vosaltres. Brindem pel nou any que arriba!

Número 1 Continue reading “Adéu, 2018!”

La història de la penicil·lina catalana

El 28 de setembre de 1928, Alexandre Fleming va observar una cosa estranya als seus cultius. Aquesta va ser la primera línia d’un dels descobriments mèdics més importants del segle XX, la penicil·lina, un antibiòtic que ha salvat la vida a milions de persones que probablement haurien mort a causa d’una infecció. Fleming va posar la primera pedra, però sense la feina posterior de molts investigadors no s’hauria pogut produir mai penicil·lina a gran escala per tal d’arribar als pacients d’arreu del món.

La penicil·lina no es va començar a produir en massa fins a la dècada dels 40, gràcies al mètode descrit pels investigadors Ernst Boris Chain i Howard Walter Florey, pel qual van  guanyar el Nobel de Medicina l’any 1945 i que van compartir, precisament, amb Fleming.

Continue reading “La història de la penicil·lina catalana”

Bon Nadal!

20181213_114140

Com cada any, us volem felicitar les festes amb la nostra tradicional nadala. Aquest any, l’hem dedicat a la relació que molts metges catalans van mantenir amb l’esport en el passat.

Continue reading “Bon Nadal!”

Com es va fer front a la Grip Espanyola de 1918?

Durant els darrers 100 anys, hem viscut quatre pandèmies de grip: la Grip Espanyola (1918-1919), la grip Asiàtica (1957-1958), la grip de Hong Kong (1968-1969) i la grip A (2009-2010). Tots recordem el rebombori mediàtic que va causar l’última. La grip estava present a totes hores als mitjans de comunicació. La gent estava espantada. Es van implementar mesures de seguretat per evitar el contagi, com l’ús de mascareta davant símptomes compatibles amb un procés gripal. El setembre de 2009, el Ministeri de Sanitat  va redactar recomanacions per prevenir el contagi entre les famílies, als centres educatius i a les empreses. Entre la primera i la darrera pandèmies, havia passat gairebé un segle, però la reacció popular no va ser gaire diferent, tot i que la mortalitat de la Grip Espanyola va ser infinitament més elevada (50 milions de morts) que la de la grip A (18.337).

Continue reading “Com es va fer front a la Grip Espanyola de 1918?”

Cirurgia i Guerra Civil a través dels arxius personals: Antoni Porta Escayola, un metge a la Batalla de l’Ebre – III

En articles anteriors, hem explicat les experiències dels doctors Rafael Pulido i Miquel Gras com a cirurgians durant la Guerra Civil Espanyola a través de les informacions que es poden extreure de la documentació que ells mateixos van elaborar i guardar.

Antoni Porta Escayola va néixer a Barcelona l’any 1909 i es va llicenciar en Medicina l’any 1935. El març del 1936 va guanyar una plaça de metge intern de cirurgia de l’Hospital Clínic. Durant la Guerra Civil va ser mobilitzat i va tenir moltes destinacions, tot i que va ser a l’Hospital del Soleràs (Lleida) on hi va passar més temps, del juliol fins al desembre de 1938.

Dr. Antoni Porta Escayola (1909-1961)

Continue reading “Cirurgia i Guerra Civil a través dels arxius personals: Antoni Porta Escayola, un metge a la Batalla de l’Ebre – III”

Taula rodona: Present i futur de la professió mèdica

taularodonaEl passat juliol es va presentar l’Estudi de la Professió 2017, una enquesta en la qual es va preguntar als metges sobre diferents aspectes que tenen a veure amb la professió. Per analitzar-ne els resultats, Magda Campins, vocal del CoMB i cap del Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l’Hospital Vall d’Hebron, ha moderat un debat amb Montserrat Esquerda, pediatra de l’Hospital Sant Joan de Déu de Lleida, directora general de l’Institut Borja de Bioètica i presidenta de la Comissió Deontològica del Col·legi de Metges de Lleida, i Sílvia Font, metgessa de família del CAP Olesa de Montserrat i membre del Comitè d’Ètica Assistencial de l’Hospital Sant Joan de Déu de Martorell.

Continue reading “Taula rodona: Present i futur de la professió mèdica”

Cirurgia i Guerra Civil a través dels arxius personals: Miquel Gras, cirurgià a l’Auto-chir i a la Cova de Santa Llúcia – II

A la carrera de Medicina no s’ensenya ni s’ensenyava cirurgia de guerra. Quan va esclatar la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), molts metges van ser cridats al front per exercir en unes condicions duríssimes. Dels seus testimonis, tant personals com documentals, en podem saber els detalls. En un article anterior parlàvem del doctor Rafael Pulido, cirurgià que va exercir al tren-quiròfan i que va deixar constància de totes les seves intervencions en unes carpetes que la seva filla va donar a l’arxiu històric del Col·legi.

Ara és el torn de parlar del doctor Miquel Gras i Artero (1910-1999). Després de la guerra, el doctor Gras va ser un pioner en el camp de la cirurgia plàstica a Catalunya i de la medicina de l’esport. La muntanya era la seva gran afició.

Miquel Gras i Artero, capità metge i cap d’equip quirúrgic de l’Exèrcit Republicà del 1936 al 1939

Continue reading “Cirurgia i Guerra Civil a través dels arxius personals: Miquel Gras, cirurgià a l’Auto-chir i a la Cova de Santa Llúcia – II”