Núria Massó, metgessa de l’esport jubilada i ballarina: “La dansa m’ha aportat molta capacitat de reflexió per valorar el que vull i a què vull dedicar el meu temps”

Deixa un comentari

“Amb el temps, m’adono de la sort que he tingut de poder treballar el cos des del control, l’expressivitat i el treball en grup. El ballet no és competitiu, és col·laboratiu”

“He pogut aportar coneixements i aplicar els meus estudis al món de la dansa. Els ballarins no han estat tan cuidats com altres esportistes”

“En els últims anys m’he dedicat a analitzar els efectes que pot tenir la pràctica de la dansa en persones amb diversitat funcional”

Núria Massó (Barcelona, 1960) és metgessa de l’esport, actualment jubilada. Apassionada de la dansa i les arts escèniques des de ben petita, ha sabut compaginar la seva vocació mèdica amb el ballet clàssic i el modern jazz, entre d’altres estils. La seva recerca s’ha centrat en l’estudi de les exigències físiques de la dansa i en els efectes que aquesta disciplina té sobre el cos, el moviment i la salut. Va impulsar una unitat de medicina de la dansa a l’ICATME (Institut Català de Traumatologia i Medicina de l’Esport), a l’Hospital Universitari Dexeus. Avui, la doctora Massó continua entenent la medicina i la dansa com dues facetes inseparables de la seva vida.

Continua la lectura de “Núria Massó, metgessa de l’esport jubilada i ballarina: “La dansa m’ha aportat molta capacitat de reflexió per valorar el que vull i a què vull dedicar el meu temps”” →

Neus Robert, metgessa de família i urgentòloga: “Hem demostrat que els metges d’urgències som aquí perquè volem ser-hi, per això hem insistit tant en la formació especialitzada”

Deixa un comentari

“Els residents han començat amb molta il·lusió. S’hi senten molt acollits perquè els esperàvem amb moltes ganes”

“Als serveis d’urgències mai sabem què passarà en els propers cinc minuts, però això no implica caos, sinó incertesa controlada. Ens agrada dir que les urgències són els 15 minuts més interessants de qualsevol especialitat”

“Necessitem persones amb moltes ganes d’aprendre, perquè ens hem de renovar constantment. La curiositat ha de ser innata en un metge resident d’urgències i emergències”

“No hem d’oblidar que estem en un espai on sovint hem de donar males notícies. El resident ha de poder-se formar en habilitats comunicatives i normes ètiques, perquè acompanyem el pacient i les famílies en alguns dels pitjors moments”

Aquest any 2026 arrenca, per fi, la formació especialitzada en Medicina d’Urgències i Emergències (MUE), una fita que ha estat una reivindicació històrica dels professionals i en la qual s’hi ha implicat de manera directa la Societat Catalana d’Urgències i Emergències (SoCMUE), amb el suport del Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB). Des del juny, 11 metges i metgesses han començat la seva residència en MUE a tot Catalunya. La cap de secció del Servei d’Urgències de l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona, Neus Robert (Barcelona, 1982), ens explica com ha estat la rebuda i l’arribada d’aquests residents i quines són les expectatives davant d’aquest nou escenari formatiu.

Continua la lectura de “Neus Robert, metgessa de família i urgentòloga: “Hem demostrat que els metges d’urgències som aquí perquè volem ser-hi, per això hem insistit tant en la formació especialitzada”” →

María Ángeles Navarro, pediatra i divulgadora a les xarxes : “Els coneixements i l’experiència que adquirim amb els anys no són nostres, els hem de traspassar”

1 comentari

“El meu fill em va animar a compartir amb més gent el que portava anys fent a la consulta amb els pacients”

“Per fer els primers vídeos em passava molts caps de setmana tancada a casa buscant informació. La gravació no és senzilla: has de fer moltes proves i tornar a començar. Cal temps i il·lusió”

“El metge no és un coneixedor de malalties. Les malalties estan descrites als llibres o a internet i no existeixen si no afecten algú que les pateix. Hem d’arribar a aquesta persona”

María Ángeles Navarro Sola (Barcelona, 1954) es pediatra des de fa més de quaranta anys i ha desenvolupat la seva trajectòria professional tant en l’àmbit de la medicina pública com de la privada. Actualment exerceix al Policlínic Sant Cugat. Fa tres anys, animada pel seu fill, es va obrir un canal de Youtube per divulgar els seus coneixements sobre salut infantil. Amb el temps, la seva activitat divulgativa s’ha ampliat a diferents xarxes socials, on ha anat consolidant una comunitat de seguidors. Actualment, compta amb 10.000 seguidors a Instagram i més de 67.000 a TikTok. Enguany, juntament amb el seu fill, ha autopublicat el llibre Criar entre pantallas: Cuando la infancia se conecta y el vínculo se desconecta.

Continua la lectura de “María Ángeles Navarro, pediatra i divulgadora a les xarxes : “Els coneixements i l’experiència que adquirim amb els anys no són nostres, els hem de traspassar”” →

Montserrat Esquerda, pediatra i presidenta de la Comissió de Deontologia del CCMC: “La IA podrà substituir una part d’allò que fem, però la funció del metge no la podrà substituir mai”

Deixa un comentari

“Hi ha coses que van molt més enllà de les dades. Que un pacient deixi de tenir por dependrà molt del professional en qui confiï”

“La IA no depèn només de què, tècnicament, sigui correcta, també depèn de l’expertesa de qui la fa servir i de les dades que l’alimenten”

“Hem de saber ponderar bé el que ens diu la IA. La medicina sempre es basa en l’opció més prudent i més ponderada. Sabem que massa medicina pot fer mal”

“Amb la IA, ens caldrà saber dialogar amb els pacients i generar confiança, per tant, necessitem metges molt ben formats en raonament i criteri clínic”

Montserrat Esquerda (Lleida, 1969) és pediatra a l’Hospital Sant Joan de Déu Terres de Lleida, presidenta de la Comissió de Deontologia del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) i degana de la Facultat de Ciències de la Salut de Blanquerna – Universitat Ramon Llull (URL). Esquerda ha coordinat el document Recomanacions deontològiques sobre l’ús de la intel·ligència artificial en medicina, publicat el juny passat pel CCMC. En aquesta entrevista reflexiona sobre els reptes que la IA planteja als professionals en la pràctica diària i sobre l’impacte d’aquesta tecnologia en els principis ètics i deontològics de l’exercici de la medicina.

Continua la lectura de “Montserrat Esquerda, pediatra i presidenta de la Comissió de Deontologia del CCMC: “La IA podrà substituir una part d’allò que fem, però la funció del metge no la podrà substituir mai”” →

Felipe del Val, metge de família i pediatre, guionista i director del Festival de Cinema de Sant Andreu de la Barca: “El cinema és una finestra màgica per continuar creient en les emocions i en l’ésser humà”

Deixa un comentari

“Amb els premis Oriana volem promocionar, difondre i fer-nos ressò de les produccions del cinema català. S’hi presenten curtmetratges, llargmetratges i documentals de molts gèneres”

“La veritable vocació de ser metge no té a veure tan sols amb ajudar, sinó amb comprendre l’ésser humà en el seu entorn. L’esfera emocional i social del pacient és molt important”

“Els nens i les nenes em donen lliçons de vida. Pots arribar a aprendre’n molt, sobretot, de com veuen el món”

“La medicina em dona l’orgull d’haver estudiat el que volia i de sentir-me professional. El cinema em fa somiar i em genera una felicitat indescriptible”

Felipe del Val (Caracas, 1963) és metge de família i pediatre. Va arribar a Catalunya l’any 2006 i, des de llavors, treballa al CAP Sant Andreu de la Barca. Apassionat del cinema des de ben petit, és el director i impulsor del Festival de Cinema de Sant Andreu de la Barca, que el 2026 arriba a la 14a edició. A més, també escriu guions de curtmetratges i contes infantils. Del Val ens parla del seu amor pel cinema i de les peculiaritats del festival que dirigeix, en el qual es lliuren els premis Oriana, dedicats al cinema produït a Catalunya.

Continua la lectura de “Felipe del Val, metge de família i pediatre, guionista i director del Festival de Cinema de Sant Andreu de la Barca: “El cinema és una finestra màgica per continuar creient en les emocions i en l’ésser humà”” →

Cristina Abadia, metgessa de Medicina del Treball: “No ens hem d’acostumar als crits ni als insults. La nostra tasca no és aguantar això, és tenir cura de les persones”

Deixa un comentari

“Fa uns anys, pensar que havíem de parlar de comunicació no violenta en l’àmbit sanitari ens hauria trencat els esquemes, però ara és absolutament necessari”

“Hi ha casos de baixes molt llargues i també de metges que deixen la professió o el centre de treball per una agressió. Amb el dany psicològic que els ha deixat, no poden ni tan sols tornar-hi.

“S’ha de considerar els professionals de la salut com a autoritat sanitària i, per tant, hem de poder denunciar des d’un lloc segur”

“Els límits i l’autoritat són necessaris. No evitarem totes les situacions de violència, però hi haurà cert tipus de pacients o familiars que, si saben que realment hi ha unes conseqüències, s’ho pensaran dues vegades”

Durant el 2025 a Catalunya, l’Observatori per a Situacions de Violència en l’Àmbit Sanitari de Catalunya (OSVASC) va recollir més de 3.000 agressions a professionals de la salut. Una xifra que es queda curta si tenim en compte que molts episodis de violència contra el personal sanitari no arriben a ser notificats mai. Des de diversos fronts, especialment des dels col·legis professionals, els sindicats i els centres sanitaris, s’ha reclamat de manera insistent tolerància zero cap a les agressions a personal sanitari. Però posar fre a aquesta violència no està resultant gens fàcil. El CoMB disposa d’una Unitat Integral de Violència contra el Metge, que va ser pionera en l’acompanyament i assessorament a professionals víctimes d’agressions. Conversem amb la metgessa Cristina Abadia, especialista en Medicina del Treball i cap del Servei de Salut Laboral i Prevenció del Consorci Sanitari de Terrassa (CST), que ha treballat molt a fons el tema de les agressions a l’entorn sanitari, i analitzem per què es produeixen i, sobretot, com es poden combatre i prevenir.

Continua la lectura de “Cristina Abadia, metgessa de Medicina del Treball: “No ens hem d’acostumar als crits ni als insults. La nostra tasca no és aguantar això, és tenir cura de les persones”” →

Pablo González, pediatre i tenor: “Tinc la sort de poder viure experiències que em fan millor músic i també millor metge”

Deixa un comentari

“Com a intèrpret líric, he après a acompanyar i aquest paper també és un dels més importants que té el metge”

“La professió mèdica t’ensenya a acostar-te al patiment humà, cosa que, probablement, sigui el més difícil d’aprendre”

“En el cant líric, és molt difícil assolir prestigi. És un món que, tristament, és poc democràtic. O estàs molt amunt o estàs molt avall, no hi ha punt mig”

Pablo González (Barcelona, 1991) és pediatre i exerceix al Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) i a les UCIs pediàtriques de l’Hospital Sant Joan de Déu d’Esplugues de Llobregat i de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona. Fa uns anys, abans de començar la residència, va decidir posar la medicina en pausa per estudiar cant al Royal Welsh College of Music and Drama, a Cardiff, capital del País de Gal·les. Durant dos anys es va formar en òpera i va exercir com a tenor. Després d’aquesta experiència va decidir reprendre la medicina. González  ha impulsat projectes de musicoteràpia en l’àmbit de la neonatologia i defensa una concepció de la medicina en què hi conviuen la ciència i la dimensió humanística.

Continua la lectura de “Pablo González, pediatre i tenor: “Tinc la sort de poder viure experiències que em fan millor músic i també millor metge”” →

Pere Berbel, metge anestesiòleg jubilat i impulsor de La Marxa de les Persones: “La Marxa no era una competició. El més important era l’amistat i el fet d’arribar-hi tots junts”

1 comentari

“Ara estic intentant engegar un projecte dedicat a la lluita contra la soledat no desitjada. Em genera molta tristesa que hi hagi persones que no són importants per a ningú ni per a cap institució”.

“A la medicina hi arribes per vocació, perquè vols entregar-te als altres. L’anestesiologia, a més, et posa la vida dels pacients directament a les mans”.

“La meva feina s’ha reflectit en la meva persona i la meva persona en la meva feina. Hi ha hagut sempre una mena de feedback continuat”.

Pere Berbel (1955, Barcelona) és metge anestesiòleg jubilat i, durant 45 anys, ha estat al capdavant de la Marxa de les Persones, una caminada solidària que unia Sabadell i Montserrat i que l’any passat va celebrar la seva última edició. Al llarg de quatre dècades, la iniciativa ha reunit milers de persones en una experiència sense rellotge ni esperit competitiu, basada en l’acompanyament, l’amistat i la solidaritat. La trajectòria del doctor Berbel també està estretament vinculada a la musicoteràpia i a diversos projectes socials: des de l’acompanyament a persones en situació de vulnerabilitat fins a la lluita contra la soledat no desitjada.

Continua la lectura de “Pere Berbel, metge anestesiòleg jubilat i impulsor de La Marxa de les Persones: “La Marxa no era una competició. El més important era l’amistat i el fet d’arribar-hi tots junts”” →

Núria Giró, metgessa de família al CAP Besòs i membre de la CAMFIC: “Encara vivim adaptades a una climatologia que no és l’actual. Hem de fer canvis estructurals que protegeixin la població de les altes temperatures”

Deixa un comentari

“En els països desenvolupats, la mortalitat global augmenta entre un 12% i un 40% degut a les altes temperatures”

“L’organisme intenta compensar les altes temperatures. Si no ho aconsegueix, pot produir-se esgotament per calor o, fins i tot, un cop de calor, que és una situació d’emergència”

“Durant els períodes d’estrès tèrmic també augmenten les crisis d’ansietat, els brots psicòtics, les depressions greus i les taxes de suïcidi”

“Les dones grans són més vulnerables als efectes de la calor perquè és més freqüent que visquin soles i pateixen més pobresa habitacional i energètica”

Les temperatures globals del planeta cada cop són més elevades i, al nostre entorn, les onades de calor són ja un fenomen freqüent. La calor sostinguda té clars efectes sobre la salut de les persones i ja fa uns anys que els episodis de calor intensa recurrents van obligar els responsables de salut a dissenyar i posar en marxa plans específics per protegir la població. Parlem amb la metgessa de família Núria Giró (Barcelona, 1987), que forma part de l’equip del CAP Besòs de Barcelona i és membre de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC), sobre els efectes en la salut de les elevades temperatures i ens explica com podem detectar els senyals d’alerta dels cops de calor.

Continua la lectura de “Núria Giró, metgessa de família al CAP Besòs i membre de la CAMFIC: “Encara vivim adaptades a una climatologia que no és l’actual. Hem de fer canvis estructurals que protegeixin la població de les altes temperatures”” →

Alba Martínez, metgessa de família: “A la pandèmia, vaig començar a escriure relats per acomiadar-me dels pacients que perdia”

Deixa un comentari

“M’agrada molt escriure i utilitzo anècdotes que havia compartit amb el pacient o algun tret de la seva personalitat. Aquests relats em serveixen per recordar aquella persona i i fer un tancament”

“Les històries mostren la relació de proximitat que es crea entre les persones a l’atenció primària. Nosaltres no som metges de malalties o d’un sistema concret, sinó que acompanyem la persona al llarg de la vida”

“Quan donem males notícies o alguna cosa ens sacseja, hem de continuar la consulta perquè ens queden deu o quinze pacients més i hem de seguir i fer bona cara. Ens falten espais on poder compartir amb l’equip i treure tot això”

Alba Martínez Satorres (Terrassa, 1977) és metgessa de família al CAP Passeig de Sant Joan de Barcelona. Fa quatre anys ja vam entrevistar-la al nostre Blogcom perquè ens expliqués la seva experiència i vivències com a metgessa referent de menors no acompanyats i ara hi repetim perquè torna a tenir una història que ens ha colpit. A la doctora Martínez sempre li han agradat la lectura i l’escriptura i, durant la pandèmia de la COVID-19, va començar a escriure relats per acomiadar-se dels pacients que morien a causa del virus SARS-CoV-2. Des d’aleshores, ho ha continuat fent i ja en porta més d’una vintena.

Continua la lectura de “Alba Martínez, metgessa de família: “A la pandèmia, vaig començar a escriure relats per acomiadar-me dels pacients que perdia”” →