Xavier Sierra, escriptor a la consulta i dermatòleg al museu

Els quadres, les escultures i els objectes ens parlen de la nostra història, costums, mites, herois… i també de la nostra salut. Sols cal tenir l’ull aguditzat per trobar indicis de les malalties que ens han acompanyat durant tota la nostra història: signes de rosàcia al rostres, símptomes de goll, limfomes, efectes de la sífilis, varicel·la…  Les obres pictòriques diuen molt més del que sembla.

El bloc “Un dermatólogo en el museo” s’actualitza gairebé cada dia des del gener de 2015 i ja té més de 1000 entrades. En aquests anys, s’ha convertit en una voluminosa enciclopèdia on conflueixen medicina general, dermatologia, història i art… Darrere dels textos hi ha el doctor Xavier Sierra, un dermatòleg gironí establert a Terrassa. Sierra és doctor en medicina i llicenciat en humanitats, així com autor de diferents llibres sobre història de la dermatologia, redactor en cap de la revista Gimbernat, premi a l’Excel·lència Professional del Col·legi de Metges de Barcelona, acadèmic a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i també professor del curs “La medicina i l’art” de l’Institut de Formació Mèdica i Lideratge (IFMiL). Ens rep a la seva consulta, un petit museu.

Continua la lectura de “Xavier Sierra, escriptor a la consulta i dermatòleg al museu”

Conversa amb Agustín Zamarrón, metge i diputat al Congrés: “Medicina y política obedecen a la moral y requieren compromiso”

Zamarrón va treballar com a metge adjunt a l’Hospital de Bellvitge durant els primers anys de funcionament, a la dècada dels setanta

Agustín Zamarrón va ser actualitat quan, el maig passat, va presidir la primera sessió constitutiva del Congrés de Diputats, en ser-ne el membre de més edat. Aquest metge jubilat, nascut l’any 1946 a Riaza (Segòvia), va sorprendre per les seves formes i la seva dramatúrgia dirigint la sessió, així com per la seva barba blanca que a més d’un li va fer pensar en l’il·lustre autor gallec Ramón María del Valle Inclán. Zamarrón és un erudit. Es va especialitzar en medicina interna i de l’aparell digestiu a Madrid. L’any 1973, després de rebre diferents ofertes laborals, es va traslladar a Barcelona. Va exercir com a metge adjunt durant els primers anys de l’Hospital de Bellvitge (llavors Hospital Príncipes de España) de L’Hospitalet. El seu pas a per l’hospital va coincidir amb la creació dels serveis i amb el “Conflicte MIR” de l’any 1975. Els residents reclamaven expectatives de treball més segures i un contracte laboral en lloc d’un de docent i van anar a la vaga. Eren els últims anys de la dictadura de Franco i gairebé tots els residents i el personal que els va donar suport van ser acomiadats i expedientats. Es van prendre mesures repressives, es van intervenir telèfons i, fins i tot, la policia va acordonar l’hospital, per sorpresa dels pacients. Els records de Zamarrón són ben vius i encara respiren la intensitat d’aquells anys. Conversem amb ell per rememorar la seva estada a Catalunya i per reflexionar sobre els valors de la medicina i del seu futur.

(En aquesta ocasió, reproduïm l’entrevista en la seva llengua original, el castellà) Continua la lectura de “Conversa amb Agustín Zamarrón, metge i diputat al Congrés: “Medicina y política obedecen a la moral y requieren compromiso””

Els metges del segle XIX, exemple de lluita i compromís social

Aquest any celebrem el 125 aniversari del Col·legi de Metges de Barcelona. El 1894 es fundava  el CoMB, fruit d’un moviment dins de les professions sanitàries que buscava noves fórmules organitzatives per defensar-se de l’intrusisme i de la competència deslleial dels sanadors i per protegir els ciutadans, tot exigint mesures urgents de salut pública. El 29 d’agost d’aquell any es va celebrar la reunió definitiva per a l’organització del Colegio de Médicos de Barcelona a la seu de l’Acadèmia Médico-Farmacèutica, entitat fundada el 1875 i impulsora de la col·legiació sanitària. Finalment, el 17 de setembre de 1894, es van celebrar les primeres eleccions, en què va ser elegit president el doctor Joaquim Bonet Amigó, catedràtic d’Obstetrícia de la Universitat de Barcelona. El mateix any, Bonet i la seva Junta van aprovar el primer reglament col·legial.

Borja de Riquer Continua la lectura de “Els metges del segle XIX, exemple de lluita i compromís social”

Oriol Mirallas, president de la Secció de Metges MIR i Metges Joves: “La nostra missió és ajudar i orientar. Som un punt de suport per als metges joves”

Oriol Mirallas és el nou president de la Secció de Metges MIR i Metges Joves del Col·legi des del passat mes de juliol, quan la Junta es va renovar després de celebrar eleccions. Mirallas és resident de segon any a l’hospital Vall d’Hebron, on s’està especialitzant en oncologia mèdica. Abans, però, va estudiar bioquímica als EUA amb una beca esportiva i d’estudis. Un cop acabada, va decidir estudiar Medicina a la Universitat Internacional de Catalunya (UIC). Ve del moviment estudiantil i això el va portar a la secció de Metges MIR i Metges Joves. Li agradaria que tothom conegui bé tots els serveis que ofereix el CoMB i el seu objectiu principal és que la secció acompanyi els residents durant totes les etapes de la residència. Continua la lectura de “Oriol Mirallas, president de la Secció de Metges MIR i Metges Joves: “La nostra missió és ajudar i orientar. Som un punt de suport per als metges joves””

1894: 10 esdeveniments històrics que van coincidir amb el naixement del CoMB

Posem la màquina del temps a funcionar i retrocedim 125 anys. Som al 1894, a punt d’esgotar el segle XIX. Aquests darrers anys són convulsos i es viuen profundes transformacions socials, científiques i tecnològiques, polítiques i culturals. Enmig de tots aquests canvis, un naixement: el del Col·legi de Metges de Barcelona. Recordem l’efemèride fent un repàs dels esdeveniments més rellevants d’aquell any a la ciutat, al país i al món. Benvinguts a 1894!

Continua la lectura de “1894: 10 esdeveniments històrics que van coincidir amb el naixement del CoMB”

Medicina més enllà dels metges: Big Data i intel·ligència artificial

La presidenta de la Comissió de Deontologia del CCMC i directora de l’Institut Borja de Bioètica-URL, Montserrat Esquerda, va moderar una taula amb aquest mateix títol a la 19a Jornada d’Estiu de la Professió Mèdica, plantejant la gran pregunta: “Arribarà un moment en què ja no caldran metges perquè hauran estat substituïts per màquines?” Abans de donar pas als ponents, Esquerda va apostar per acceptar el canvi i, per tant, acceptar que una part de les taques que avui fan els metges seran assumides per tecnologies emergents en cada moment. “Els professionals hem de demostrar que no som substituïbles i que podem aportar valor més enllà de l’ajuda de les màquines”, va insistir.

Continua la lectura de “Medicina més enllà dels metges: Big Data i intel·ligència artificial”

Bioenginyeria: aplicacions que han canviat la manera de treballar dels metges

A la segona taula de la 19a Jornada d’Estiu de la Professió Mèdica, celebrada a Puigcerdà al juliol, l’editor del blog Avenços en Gestió Clínica i col·laborador docent d’ESADE-URL, Jordi Varela, va recordar, en el seu paper de moderador, que la física i l’enginyeria ja fa temps que juguen un paper fonamental en la medicina i va esmentar avenços tan importants com l’hemodinàmica o l’antic pulmó d’acer per tractar malalts de pòlio, que va donar lloc als posteriors ventiladors que van fer possible el desplegament de l’anestèsia i de la cirurgia.

Continua la lectura de “Bioenginyeria: aplicacions que han canviat la manera de treballar dels metges”

Mercè Camps va començar la carrera de Medicina als 40 anys, després d’estudiar i d’exercir com a auxiliar d’infermeria i com a infermera

“Un repte com aquest és una marató on la il·lusió és l’energia necessària”

Mercè Camps és auxiliar d’infermeria, infermera i ara també metgessa. Aquest any s’ha graduat en medicina a la Universitat de Girona. Va començar la carrera quan ja havia fet 40 anys i l’ha compaginat treballant com a infermera fent doble torn: a les tardes a una clínica i, durant la nit, al servei d’urgències de l’Hospital de Santa Caterina (Salt). És una professional amb les idees molt clares i posseeix una energia desbordant i molt sentit de l’humor. Té molt clar que ha hagut de deixar coses pel camí però li omple d’orgull haver aconseguit una fita que no s’hauria imaginat mai. Amb aquest triplet, la seva carrera no acaba aquí: el seu proper repte és el MIR i especialitzar-se en anestèsia o aparell digestiu. La seva és una història de constància i perseverança. Parlem amb ella de la seva trajectòria i del seu pas per la universitat. Continua la lectura de “Mercè Camps va començar la carrera de Medicina als 40 anys, després d’estudiar i d’exercir com a auxiliar d’infermeria i com a infermera”

Un pacient m’està enregistrant a la consulta. Ho pot fer?

És una situació cada vegada més habitual per als metges. El pacient enregistra part del contingut de la visita per enviar-ho a un familiar o per no oblidar-ne cap detall. De vegades, demana permís abans de fer-ho, però, d’altres, ho fa sense més, o fins i tot d’amagat. Com pot actuar un professional davant d’aquesta circumstància? El pacient té dret a enregistrar el metge? Ho pot utilitzar com a prova incriminatòria per fer una denúncia o reclamació? El professional ho pot impedir? Què hi diu la llei?

Continua la lectura de “Un pacient m’està enregistrant a la consulta. Ho pot fer?”

Manel Escobar, metge, pacient i defensor d’una medicina més humana: “El metge estava tractant un cas més. Jo m’hi estava jugant la vida”

“Tenir cura és molt més que curar”. Aquestes paraules del periodista Carles Capdevila (1965-2017) resumeixen molt bé la professió de metge: acompanyar els pacients i ser al seu costat. La medicina necessita ser més humana, més empàtica i prioritzar la relació de confiança entre el metge i el pacient. Una assignatura encara pendent en la formació dels estudiants.

Durant la jornada de benvinguda als nous col·legiats MIR, Manel Escobar, metge radiòleg i un dels membres fundadors del Grup JANUS, va preguntar als futurs residents quants d’ells s’havien plantejat estudiar medicina perquè volien cuidar les persones. Molts dels assistents van aixecar la mà.

Continua la lectura de “Manel Escobar, metge, pacient i defensor d’una medicina més humana: “El metge estava tractant un cas més. Jo m’hi estava jugant la vida””