Cinta Valldeperez, pediatra: “Vaig estudiar Medicina als anys 90. Llavors no pensava que diagnosticaria el xarampió a la consulta de casa meva”

Deixa un comentari

“D’entrada, costa pensar que una nena que ve per una conjuntivitis tingui xarampió. No t’ho planteges. Però el que estem veient des de fa uns anys als països del nostre entorn ens havia fet posar en alerta i parar-hi atenció”

“Havíem de recavar informació fins a deu dies abans que comencessin els símptomes. Calia identificar els contactes de la nena i de la família susceptibles de patir la malaltia. Això inclou escola, extraescolars, transport públic, trobades familiars i d’amics, lleure…”

“Una persona amb xarampió pot contagiar-ne fins a dotze o divuit que no estiguin vacunades. D’aquí la importància de tenir una cobertura poblacional de la vacuna molt alta”

“Les persones amb dues dosis completes de la vacuna tenen una protecció davant la malaltia del 99%. Si fos qualsevol altra cosa aniríem ràpid a comprar-la. En canvi, com que la tenim a l’abast, sembla que no la valorem prou”

El setembre de 2025, l’Equip Territorial d’Atenció Pediàtrica (ETAP) del Garraf va detectar un cas de xarampió i, posteriorment, se’n van diagnosticar diversos més dins la mateixa família i entre contactes propers. El brot va afectar almenys tretze persones de diferents edats, la majoria adolescents i adults joves sense vacunar o amb la pauta de dues dosis incompleta. Tres dels pacients van requerir ingrés hospitalari. El brot es va registrar en un context de famílies contràries a la vacunació. El xarampió és una malaltia potencialment molt greu i extremadament contagiosa. Però també és totalment prevenible, gràcies a una vacuna segura i efectiva, com és la triple vírica. Fa només vint anys aquesta situació hauria estat impensable, però el fet és que, l’any 2025, els casos de xarampió a Catalunya es van duplicar en relació amb el 2024. De fet, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) acaba de retirar a l’Estat espanyol i a altres països europeus com el Regne Unit o Àustria l’estatus de països lliures de xarampió. La pediatra Cinta Valldeperez (Tortosa, 1975), directora de l’Equip Territorial d’Atenció Pediàtrica del Garraf de l’Institut Català de la Salut (ICS), ens explica com hem arribat fins aquí i, sobretot, com van gestionar la situació davant la detecció del primer cas de xarampió al seu Centre d’Atenció Primària i la declaració posterior d’un brot més extens. 

Continua la lectura de “Cinta Valldeperez, pediatra: “Vaig estudiar Medicina als anys 90. Llavors no pensava que diagnosticaria el xarampió a la consulta de casa meva”” →

Jorge Morales, metge d’urgències que va exercir a la Base Antàrtica Espanyola (CSIC): “Podia atendre pràcticament qualsevol emergència vital, però estava sol i això m’obligava a tenir-ho tot ben controlat i preparat”

Deixa un comentari

“El meu somni era anar a l’Antàrtida i fer-hi fotografia de la fauna i del paisatge. Aquesta experiència em va permetre compaginar professió, afició i desconnexió”

“Estàvem en una illa, amb 52 persones i lluny de casa. Podíem fer servir el WhatsApp, però la comunicació no sempre era fluida. Moltes persones, acostumades a la immediatesa amb què normalment rebem la informació, s’angoixaven”

“A la base, hi ha de tot: tenim ecògraf, respiradors, desfibril·ladors, antibiòtics, medicació per tractar el dolor…. Només falta un equip de radiologia. Fins i tot, disposem d’un equip de teleconsulta que permet connectar amb un hospital de Catalunya o Madrid”

“Quan tenia més consultes era, sobretot, a la tarda, i gran part tenien a veure amb l’estrès i l’angoixa dels investigadors. Em va sobtar que la majoria van patir mal de queixal. Sembla que la dentina es pot veure afectada pel fred i el canvi de clima”

Com a director mèdic del SEM, Jorge Morales (1979, Tuxtla) és un professional acostumat a exercir en situacions límit, tant des del punt de vista assistencial com emocional. Nascut a Chiapas i format entre Mèxic i Catalunya, Morales va decidir fer un gir vital després de la pandèmia i va acceptar l’oportunitat de viatjar a l’Antàrtida, concretament a la Base Antàrtica Espanyola d’investigació del CSIC (BAE Juan Carlos I), on va compaginar durant dos mesos i mig la medicina amb la seva passió per la fotografia. En un entorn aïllat i, en ocasions, hostil, va ser el responsable sanitari d’un equip de més de cinquanta persones i va contribuir a reforçar els protocols de seguretat de la base.

Continua la lectura de “Jorge Morales, metge d’urgències que va exercir a la Base Antàrtica Espanyola (CSIC): “Podia atendre pràcticament qualsevol emergència vital, però estava sol i això m’obligava a tenir-ho tot ben controlat i preparat”” →

Andrea Burón, especialista en Salut Pública: “A partir del programa de cribratge, cada any es diagnostiquen al voltant de 1.500 càncers de mama a tot Catalunya de manera precoç”

Deixa un comentari

“Tenim una participació del 65% de les dones convidades, per sota dels estàndards europeus. Però el que més ens preocupa són les diferències entre territoris, perquè reflecteixen desigualtats socioeconòmiques”

“El contingut de les cartes que enviem a les dones està molt estudiat: volem animar-les a participar, però, a la vegada, no volem generar angoixa”

“Participem en un estudi per valorar el risc individual de càncer de mama a partir de diferents variables i, a partir d’això, oferir un cribratge més adequat a cada dona, amb més o menys intensitat”

Ja fa tres dècades que, a Catalunya, es va posar en marxa el programa de detecció precoç de càncer de mama, adreçat a totes les dones d’entre 50 i 69 anys i que preveu la realització d’una mamografia cada dos anys. A través d’aquest programa, a Catalunya són convidades cada any més d’un milió de dones a fer-se aquesta prova. La metgessa Andrea Burón (Santander, 1979), especialista en Salut Pública i cap de la Unitat de Prevenció i Registre del Càncer del Servei d’Epidemiologia i Avaluació de l’Hospital del Mar de Barcelona ens va acompanyar a l’espai Consulta 21 del pòdcast del CoMB Hipòcrates en Pijama per fer un balanç d’aquests 30 anys del programa i apuntar cap a on pot anar en un futur.

Continua la lectura de “Andrea Burón, especialista en Salut Pública: “A partir del programa de cribratge, cada any es diagnostiquen al voltant de 1.500 càncers de mama a tot Catalunya de manera precoç”” →

Anna Abugattas, metgessa de família i ballarina de ‘pole dance’: “He sacrificat molt a escala personal per poder tirar endavant amb la dansa i la medicina, però una cosa enriqueix l’altra”

Deixa un comentari

“Sempre havia tingut al cap obrir la meva pròpia escola. Donant classes de fitness o de ball, em trobo situacions en què els meus coneixements com a metgessa em serveixen moltíssim”

“Tothom té bastant clar que el pole sport és un esport i s’està lluitant perquè sigui olímpic. Però el pole exòtic encara té una connotació més sexual”

“El que més m’agrada és tractar amb la gent. Em vaig decantar per la Medicina de Família pel seu vessant humà. Som els especialistes que estem més a prop de les persones”

Anna Abugattas (1982, Terrassa) és metgessa de família i treballa al CAP Turó de Can Mates de Sant Cugat del Vallès (Mútua de Terrassa). La doctora Abugattas també s’ha dedicat durant molts anys a la dansa i al fitness. Des de fa més d’una dècada, balla pole dance i dansa aèria i el juliol de 2024 va obrir una acadèmia on ensenya aquestes dues disciplines. En aquesta entrevista, ens parla de com es va iniciar en la dansa i de com la compagina amb la seva feina com a metgessa.

Continua la lectura de “Anna Abugattas, metgessa de família i ballarina de ‘pole dance’: “He sacrificat molt a escala personal per poder tirar endavant amb la dansa i la medicina, però una cosa enriqueix l’altra”” →

Hospitals verds: termes de la sostenibilitat als hospitals

Deixa un comentari

Els hospitals verds integren la sostenibilitat en la gestió i el funcionament d’aquests centres sanitaris. Conceptes com seguretat energètica, autoconsum i mobilitat sostenible defineixen aquest model, orientat a reduir l’impacte ambiental i promoure la salut de les persones i el planeta. En aquest article, presentem el Diccionari de la transició energètica del TERMCAT, que recull la terminologia clau per a entendre aquesta transformació.

Continua la lectura de “Hospitals verds: termes de la sostenibilitat als hospitals” →

Magda Campins, especialista en Epidemiologia i Medicina Preventiva i pediatra: “El gran avantatge de la vacuna de la grip no és evitar la grip, sinó reduir en un 40% el risc de mortalitat per complicacions”

Deixa un comentari

“La grip descompensa molt totes les patologies de base, com diabetis, problemes cardiovasculars, asma, insuficiència renal… També hi ha evidència que incrementa la probabilitat de patir infart de miocardi i ictus”

“Els virus competeixen entre ells. Enguany, el virus respiratori sincicial pràcticament no s’ha notat i li deixat el camí lliure al virus de la grip”

“Arran de la pandèmia hi ha hagut molt cansament. Aquesta sensació ha fet que es banalitzi la importància de la grip. I, ara mateix, la grip és pitjor que la COVID-19”

“Quan se satura el sistema sanitari, no només es perjudica les persones que demanen atenció per la grip, sinó pacients de totes les patologies. Es poden haver d’endarrerir intervencions quirúrgiques perquè no hi ha llits, per exemple”

Magda Campins (Barcelona, 1956) s’ha jubilat recentment i ha estat durant molts anys cap de servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l’Hospital Vall d’Hebron. Fins al desembre de 2025, també ha estat la presidenta de la Comissió de Deontologia del CoMB, de la qual en continua sent membre. Parlem amb aquesta especialista sobre la grip i les epidèmies gripals i, sobretot, de la importància de la vacunació per evitar la mortalitat arran de les complicacions que aquest virus pot tenir en gent gran i altres persones vulnerables o amb patologies de base.

Continua la lectura de “Magda Campins, especialista en Epidemiologia i Medicina Preventiva i pediatra: “El gran avantatge de la vacuna de la grip no és evitar la grip, sinó reduir en un 40% el risc de mortalitat per complicacions”” →

Raúl Incertis, anestesiòleg i metge d’urgències a Gaza: “Teníem esdeveniments de múltiples víctimes diversos cops al dia. Era com viure un 11M cada dia”

Deixa un comentari

“Els sanitaris viuen en camps de desplaçats, tots han perdut familiars… Quan acaben de treballar, tornen a les seves tendes, en una zona que és bombardejada i que no hauria de ser-ho. Els seus dies lliures no són de descans, perquè han d’anar a buscar llenya, farina i aigua”

“Hi ha estimacions que parlen que entre 60.000 i 100.000 malalts crònics de ronyó, de cor o pacients amb càncer haurien mort per no haver pogut accedir a estructures sanitàries”

“Al professional sanitari que es desplaça a un lloc amb la intenció d’ajudar, li recomanaria que els primers dies o setmanes observi com funcionen les coses, sobretot, sense jutjar”

El metge valencià Raúl Incertis (Madrid, 1982) ha treballat quatre mesos a Gaza com a integrant dels equips mèdics d’emergència de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Ho ha fet a l’Hospital Nasser, al sud de la franja de Gaza, on ha vist morir moltes persones i ha hagut d’atendre les conseqüències d’una violència extrema: pacients amb trets al cap i tòrax, mutilats, cremats pels bombardejos… Molts eren nens i joves. No era el seu primer cop a Gaza. Hi va anar a l’octubre de 2023 amb Metges sense Fronteres, només 4 dies abans de l’atac de Hamas a Israel del 7 d’octubre. Després de tres setmanes fugint de les bombes, va ser evacuat a Espanya, però sempre va tenir clar que hi tornaria. Ho va fer a l’abril de 2025 amb l’ONG canadenca Gliua. L’entrevistem a finals de novembre de 2025, coincidint amb la seva paricipació a la jornada anual de la secció de Metges Cooperants del CoMB. Amb un relat serè i visiblement emocionat, ens explica com és fer de metge per a una població exhausta per la violència i amb el sistema sanitari pràcticament destruït.

Continua la lectura de “Raúl Incertis, anestesiòleg i metge d’urgències a Gaza: “Teníem esdeveniments de múltiples víctimes diversos cops al dia. Era com viure un 11M cada dia”” →

Josep Maria Arnau de Bolós, metge internista, farmacòleg clínic i autor de microrelats i ‘haikus’: “Per què he d’escriure sis pàgines si, amb tres línies, n’hi ha prou per impactar el lector?”

Deixa un comentari

“Amb tan sols disset síl·labes, un haiku ha d’aconseguir remoure i sacsejar el lector. És un repte, perquè no admet un lector passiu”

“He dedicat part de la meva vida professional a escriure sobre medicaments, un camp on la manera com escrius un missatge és molt important. M’interessa transmetre les coses de manera eficaç ”

“Sempre m’han agradat les frases curtes. En activitats docents, sovint feia servir aforismes per transmetre als alumnes una idea en poques paraules”

Josep Maria Arnau de Bolós (Barcelona, 1954) és metge jubilat, especialista en farmacologia clínica i medicina interna i escriptor de haikus, microrelats i aforismes. Va desenvolupar el seu exercici professional als hospitals Vall d’Hebron i Bellvitge i va ser docent a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i a la Universitat de Barcelona (UB). Pel que fa a l’escriptura, es va formar en narrativa a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Va començar escrivint microrelats i contes i ha publicat els llibres Atrapat (2021) i Batecs (2025). En aquest segon, a més de relats breus, també explora altres gèneres com l’aforisme i el haiku.

Continua la lectura de “Josep Maria Arnau de Bolós, metge internista, farmacòleg clínic i autor de microrelats i ‘haikus’: “Per què he d’escriure sis pàgines si, amb tres línies, n’hi ha prou per impactar el lector?”” →

Albert Casasa, metge de Família i tutor de metges residents: “Diuen que els residents s’assemblen als seus tutors en l’estil a l’hora d’exercir. El vincle sovint va més enllà de la residència”

Deixa un comentari

“Hi ha dues coses que els tutors sempre diem als residents: la primera, que han d’aprendre a lluitar contra la incertesa i la segona, que han de fer una bona gestió del temps”

“Els residents ja són adults i, per tant, nosaltres no podem fer-los de pares, tot i que, de vegades, és inevitable”

“Amb el pacient t’hi has de relacionar, l’has d’entendre, hi has de parlar… És una de les habilitats que els residents han d’aprendre i, alhora, una de les que més els estressa quan comencen”

“Hi ha un excés de burocràcia durant la docència del MIR, quan el més important hauria de ser la relació entre tutor i resident, el feedback i l’autoreflexió”

L’etapa de formació com a especialistes és d’una gran intensitat per als joves metges. No tan sols pel que fa a l’adquisició de nous coneixements, sinó també a assumir responsabilitats i aprofundir en habilitats com la comunicació amb el pacient. En tota aquesta etapa, hi ha una figura cabdal que els acompanya: el tutor o tutora de residents. Els tutors tenen un paper fonamental en la seva formació i són una peça clau per mantenir la qualitat del sistema sanitari. El metge de família Albert Casasa (Barcelona, 1965) fa més de 20 anys que fa de tutor de metges i metgesses residents. És cap d’estudis de la unitat docent d’ACEBA (Associació Catalana d’Equips de Base Associativa) i, en aquesta entrevista, ens parla de la seva experiència.

Continua la lectura de “Albert Casasa, metge de Família i tutor de metges residents: “Diuen que els residents s’assemblen als seus tutors en l’estil a l’hora d’exercir. El vincle sovint va més enllà de la residència”” →

Agustí Mas, metge i guitarra elèctric: “Soc un músic-metge. Em dedico al blues i no puc viure sense la música. Des de petit, ha estat una cosa màgica”

Deixa un comentari

“A Anglaterra, vaig tenir la sort de conèixer i tocar amb músics molt bons. Quan venen a tocar a Barcelona i tenen algun problema mèdic, saben que poden comptar amb mi”

“La nit que vaig tocar al Ronnie Scott’s Jazz Club de Londres va ser meravellosa i interminable. Era el meu somni”

“Jaume Sisa buscava un guitarrista que no estigués contaminat, amb capacitats, però no el típic guitarrista d’estudi, i així vaig acabar col·laborant al seu disc Malalts del Cel de 2016”

Agustí Mas (Barcelona, 1956) porta la música a la sang. Durant la seva adolescència es va enamorar de la música rock, del blues i, sobretot, de la guitarra elèctrica. Ha viscut sempre entre la música i la medicina. Aquest metge de capçalera va aprendre a tocar la guitarra de manera autodidacta i, amb una carrera musical de gairebé 50 anys, ha compartit escenari amb grans músics consolidats del panorama del blues i el jazz. Guitarrista i compositor, va ser un dels integrants del grup de rock barceloní The Soviets, ha pujat a l’escenari del mític Ronnie Scott’s Jazz Club de Londres, ha tocat per a Sisa i ha engegat un gran nombre de projectes musicals. Encara en actiu als escenaris, és un assidu de la Cava Jazz de Terrassa, del Jamboree i de les petites sales de blues que encara romanen a Barcelona.

Continua la lectura de “Agustí Mas, metge i guitarra elèctric: “Soc un músic-metge. Em dedico al blues i no puc viure sense la música. Des de petit, ha estat una cosa màgica”” →