Carles Hervás, el metge que recupera la història mèdica de la Guerra Civil

És difícil presentar Carles Hervás, doctor en Medicina i en Història, havent de fer una síntesi del seu prolífic currículum. Si en aquesta conversa destaquem un aspecte de la seva carrera, és el seu vessant com a historiador especialitzat en la medicina i el sistema sanitari a Catalunya durant la II República (1931-1939) i la Guerra Civil (1936-1939). De tarannà curiós i amb esperit humanista, Hervás ja està retirat de l’exercici de la medicina com anestesista pediàtric, però no de l’ofici d’historiador. Continua fent recerca sobretot dels anys de la Guerra Civil i de la postguerra. Les seves investigacions fan sortir a la llum fets i espais encara amagats d’aquesta terrible època de la nostra història.

Continua la lectura de “Carles Hervás, el metge que recupera la història mèdica de la Guerra Civil”

Mònica Moro, la metgessa que ha portat al Senegal el llenguatge de les arpilleres xilenes

A la metgessa Mònica Moro un dia se li va posar una cosa al cap i ja res no l’ha aturat. El 2018 va viatjar amb la seva família al Senegal, on va conèixer les dones d’Ibel, a País Bassari, i de l’illa d’Ehij, a la Casamance, al sud del país. Des d’aquell estiu i amb la col·laboració de l’Ateneu de Sant Roc de Badalona i de molts amics, tant d’aquí com del Senegal, va iniciar el projecte Enfila Badalona-Senegal, amb el qual ha portat l’art de les arpilleres xilenes a les dones d’aquestes zones rurals i pesqueres perquè expliquin la seva realitat i també per aconseguir autogestionar-se econòmicament a través de la venda d’aquest producte artesanal. Després de diversos viatges, tot i les restriccions sanitàries internacionals, Moro no ha parat de bellugar-se i de trobar maneres d’ajudar en tot allò que li han demanat. El que va començar amb un taller tèxtil s’ha convertit avui en l’associació Camina Senegal.

Continua la lectura de “Mònica Moro, la metgessa que ha portat al Senegal el llenguatge de les arpilleres xilenes”

La Qüestió: Creus que el fet de ser dona condicionarà d’alguna manera el teu futur a la professió mèdica?

Anna de Daniel i Bisbe, R1 d’Hematologia i Hemoteràpia a l’Hospital Clínic de Barcelona

Sí, tot i que en els últims anys la situació de la dona a l’entorn sanitari ha millorat, és indubtable que encara queda feina perfer.Les dones suposem més del cinquanta per cent de les facultatives, però en canvi tenim poca visibilitat en posicions de responsabilitat. Els rols assignats tradicionalment i la maternitat dificulten la progressió professional en entorns on hi ha poca conciliació amb la vida personal i familiar. Durant els primers anys de residència les diferències no són tan clares, però els anys i ser mare són un punt d’inflexió, ja que suposen una pausa a la carrera professional mèdica i investigadora. La millora de les condicions laborals i l’ús de la baixa paternal poden igualar homes i dones al món mèdic i permetre que ser mare no sigui un impediment per arribar a posicions de lideratge.

Continua la lectura de “La Qüestió: Creus que el fet de ser dona condicionarà d’alguna manera el teu futur a la professió mèdica?”

TERMCAT: Els termes més consultats del 2020

Les estadístiques de les visites anuals al web del TERMCAT durant l’any 2020, tot i la seva fredor, ens aporten una mirada diferent i il·lustrativa dels interessos terminològics dels nostres usuaris durant l’any de la pandèmia causada per l’aparició del SARS-CoV-2.

Continua la lectura de “TERMCAT: Els termes més consultats del 2020”

Rosa Servent, presidenta de la Fundació Emmaús: “Les famílies que atenem s’han doblat amb la crisi de la COVID-19”

La crisi per la COVID-19 no només ha estat sanitària. Ha posat moltes persones i famílies en una situació de fragilitat inesperada i ha colpejat de forma molt greu aquelles que ja vivien amb pocs recursos o amb feines precàries. Les entitats solidàries han vist créixer el nombre d’usuaris que necessiten ajuda i els menjadors socials s’esforcen a donar resposta a una demanda creixent. Fa deu anys, tot just després de la crisi de 2008, es va crear la Fundació Emmaús, un menjador social ubicat a la Parròquia de Sant Eugeni-El Pilar del barri de la Nova Esquerra de l’Eixample de Barcelona. La cirurgiana Rosa Servent és una de les seves fundadores. Durant la seva trajectòria ha fet cooperació internacional i ara es dedica a ajudar els seus veïns, sobretot gent gran en situació de solitud. La Fundació Emmaús té esperit de ser alguna cosa més que un menjador i ha creat un espai amb una àmplia programació d’activitats per a les persones ateses i amb una gran xarxa de voluntaris i amics que els assessoren i acompanyen en tot allò que necessiten. Amb la irrupció de la COVID-19, tot s’ha capgirat. L’equip d’Emmaús ha fet un gran esforç per adaptar-se a la situació sanitària sense deixar d’atendre ningú i, durant aquest any, ha doblat el nombre d’àpats que reparteix. Per a Servent tota ajuda és benvinguda, així que fa una crida als seus companys de professió per si volen col·laborar en el projecte. Si és així, es poden posar en contacte amb la fundació a través del correus info@emmaus.cat o mlourdes.emmaus@gmail.com.

Continua la lectura de “Rosa Servent, presidenta de la Fundació Emmaús: “Les famílies que atenem s’han doblat amb la crisi de la COVID-19””

Dediquem l’any 2021 al doctor Jaume Ferran i Clua, descobridor de la primera vacuna del còlera

El Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB) dedica l’any 2021 a commemorar la figura del doctor Jaume Ferran i Clua (1851-1929), metge i bacteriòleg català que, entre altres mèrits científics, va descobrir la primera vacuna contra el còlera. En el context de la campanya mundial de vacunació enfront de la COVID-19, el CoMB vol posar de relleu i reivindicar la trajectòria d’aquest professional, cabdal en la història recent de la medicina per la seva contribució en la recerca i el seu esperit innovador i, més concretament, per l’obtenció de vacunes contra diverses malalties.

Continua la lectura de “Dediquem l’any 2021 al doctor Jaume Ferran i Clua, descobridor de la primera vacuna del còlera”

Cristina de Prado, metgessa de família i una de les impulsores de l’hort comunitari del CAP Casernes: “L’hort dona molts fruits i no només els de la terra”

Cristina de Prado és metgessa de família al CAP Casernes, ubicat al barri de Sant Andreu de Barcelona, i coneix al detall la vida dels seus pacients. És una de les impulsores de l’hort comunitari Les Moreres, una iniciativa del CAP i del Centre de Salut Mental d’Adults de Sant Andreu, gestionat per la Fundació Vidal i Barraquer. L’Ajuntament els va cedir el terreny, que forma part del projecte urbanístic de Casernes, amb la condició que fos un projecte comú. En poc temps, han aconseguit convertir un terreny en desús de 450 metres quadrats en una zona dinàmica, plena de vida i on els veïns es troben, col·laboren i es creen relacions. Durant el moment més dur de la crisi de la COVID-19, van haver d’aturar l’activitat, però la terra no descansa mai i l’hort, d’una altra manera, va continuar donant els seus fruits.

Continua la lectura de “Cristina de Prado, metgessa de família i una de les impulsores de l’hort comunitari del CAP Casernes: “L’hort dona molts fruits i no només els de la terra””

Ramon Novell, psiquiatre especialitzat en atenció a pacients amb discapacitat intel·lectual: “Als metges ens manquen habilitats per comunicar-nos amb persones que tenen dificultats per entendre’ns”

El psiquiatre Ramon Novell és el cap del Servei de Discapacitat Intel·lectual i Salut Mental de l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS) a Girona. Una de les seves principals preocupacions és la racionalització de la prescripció de psicofàrmacs en persones amb discapacitat intel·lectual i/o cognitiva. I una de les seves estratègies és la millora de la comunicació amb aquests pacients i amb els seus cuidadors. Perquè sigui efectiva, totes les persones involucrades en el procés assistencial han de ser capaces d’adaptar-s’hi, i no sempre és fàcil, reconeix Novell. Falten mecanismes i la pandèmia ho ha complicat encara més. Per exemple, darrere d’alguns problemes de conducta, sovint hi ha l’efecte secundari d’un medicament i cal que el mateix pacient i qui el cuida en siguin conscients. Ja fa anys que s’hi dedica i ara, des de fa uns mesos, amb la Federació Catalana de Discapacitat Intel·lectual (Dincat) té dos projectes en marxa: els prospectes de medicaments adaptats i de lectura fàcil (ja en porten una vintena, amb la col·laboració del Col·legi de Metges de Barcelona i del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona) i un Passaport per anar al metge que conté tot allò que cal saber del pacient a l’hora d’adreçar-s’hi. Totes aquestes eines estan disponibles amb la intenció de ser útils per als professionals, per als pacients i per als seus cuidadors.

Continua la lectura de “Ramon Novell, psiquiatre especialitzat en atenció a pacients amb discapacitat intel·lectual: “Als metges ens manquen habilitats per comunicar-nos amb persones que tenen dificultats per entendre’ns””

Paula Peremiquel Trillas: “He fet medicina per les dones que he tingut al meu voltant”

Paula Peremiquel Trillas és especialista en Salut Pública i Medicina Preventiva. Des de fa gairebé dos anys forma part del Programa de Recerca en Epidemiologia del Càncer a la Unitat d’Infeccions i Càncer de l’Institut Català d’Oncologia (ICO). La recerca del l’equip on treballa està centrada en la detecció precoç dels càncers d’endometri i d’ovaris. Un altre dels seus interessos és apropar la ciència a la gent. Va ser una de les investigadores que va participar en la campanya organitzada per l’espai dedicat a la innovació social Torre Barrina de l’Hospitalet amb motiu del Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència, que se celebra l’11 de febrer. Aquesta campanya va connectar nenes de dues escoles de l’Hospitalet amb científiques de l’ICO i I’IDIBELL a través d’una sèrie de vídeos on juntes definien què és la ciència i on les estudiants formulaven a les científiques diverses preguntes sobre la recerca. Peremiquel no va dubtar a participar-hi. En la seva vida ha tingut moltes dones referents i aquest fet, ens comenta, segurament l’ha portat on és ara. Parlem amb ella sobre divulgació i sobre la importància de tenir models amb qui poder identificar-se.

Continua la lectura de “Paula Peremiquel Trillas: “He fet medicina per les dones que he tingut al meu voltant””

Laia Ferrer: “La salut materna és un dels millors indicadors del nivell de salut d’un país i alhora és dels més desiguals a escala global”

Amb 19 anys, Laia Ferrer va viure la seva primera experiència com a cooperant. Encara era estudiant de Medicina quan va viatjar a Etiòpia per fer voluntariat a un orfenat i va ser llavors quan va decidir que orientaria la seva carrera cap a un camp que li permetés continuar treballant en cooperació. Es va especialitzar en Ginecologia i Obstetrícia i amb Metges Sense Fronteres ha treballat vinculada a projectes de salut de la dona en països com el Iemen, l’Afganistan o Sierra Leone. L’any 2020 va aconseguir una Beca Dr. José Luis Bada amb la qual està cursant el Màster en Salut Global d’ISGlobal mentre combina la seva tasca assistencial a l’ASSIR Esquerra de Barcelona.

Continua la lectura de “Laia Ferrer: “La salut materna és un dels millors indicadors del nivell de salut d’un país i alhora és dels més desiguals a escala global””