El blog del teu col·legi professional

“Fa uns anys, pensar que havíem de parlar de comunicació no violenta en l’àmbit sanitari ens hauria trencat els esquemes, però ara és absolutament necessari”

“Hi ha casos de baixes molt llargues i també de metges que deixen la professió o el centre de treball per una agressió. Amb el dany psicològic que els ha deixat, no poden ni tan sols tornar-hi.

“S’ha de considerar els professionals de la salut com a autoritat sanitària i, per tant, hem de poder denunciar des d’un lloc segur”

“Els límits i l’autoritat són necessaris. No evitarem totes les situacions de violència, però hi haurà cert tipus de pacients o familiars que, si saben que realment hi ha unes conseqüències, s’ho pensaran dues vegades”

Durant el 2025 a Catalunya, l’Observatori per a Situacions de Violència en l’Àmbit Sanitari de Catalunya (OSVASC) va recollir més de 3.000 agressions a professionals de la salut. Una xifra que es queda curta si tenim en compte que molts episodis de violència contra el personal sanitari no arriben a ser notificats mai. Des de diversos fronts, especialment des dels col·legis professionals, els sindicats i els centres sanitaris, s’ha reclamat de manera insistent tolerància zero cap a les agressions a personal sanitari. Però posar fre a aquesta violència no està resultant gens fàcil. El CoMB disposa d’una Unitat Integral de Violència contra el Metge, que va ser pionera en l’acompanyament i assessorament a professionals víctimes d’agressions. Conversem amb la metgessa Cristina Abadia, especialista en Medicina del Treball i cap del Servei de Salut Laboral i Prevenció del Consorci Sanitari de Terrassa (CST), que ha treballat molt a fons el tema de les agressions a l’entorn sanitari, i analitzem per què es produeixen i, sobretot, com es poden combatre i prevenir.

Continua la lectura de “Cristina Abadia, metgessa de Medicina del Treball: “No ens hem d’acostumar als crits ni als insults. La nostra tasca no és aguantar això, és tenir cura de les persones”” →

“Ara estic intentant engegar un projecte dedicat a la lluita contra la soledat no desitjada. Em genera molta tristesa que hi hagi persones que no són importants per a ningú ni per a cap institució”.

“A la medicina hi arribes per vocació, perquè vols entregar-te als altres. L’anestesiologia, a més, et posa la vida dels pacients directament a les mans”.

“La meva feina s’ha reflectit en la meva persona i la meva persona en la meva feina. Hi ha hagut sempre una mena de feedback continuat”.

Pere Berbel (1955, Barcelona) és metge anestesiòleg jubilat i, durant 45 anys, ha estat al capdavant de la Marxa de les Persones, una caminada solidària que unia Sabadell i Montserrat i que l’any passat va celebrar la seva última edició. Al llarg de quatre dècades, la iniciativa ha reunit milers de persones en una experiència sense rellotge ni esperit competitiu, basada en l’acompanyament, l’amistat i la solidaritat. La trajectòria del doctor Berbel també està estretament vinculada a la musicoteràpia i a diversos projectes socials: des de l’acompanyament a persones en situació de vulnerabilitat fins a la lluita contra la soledat no desitjada.

Continua la lectura de “Pere Berbel, metge anestesiòleg jubilat i impulsor de La Marxa de les Persones: “La Marxa no era una competició. El més important era l’amistat i el fet d’arribar-hi tots junts”” →

“M’agrada molt escriure i utilitzo anècdotes que havia compartit amb el pacient o algun tret de la seva personalitat. Aquests relats em serveixen per recordar aquella persona i i fer un tancament”

“Les històries mostren la relació de proximitat que es crea entre les persones a l’atenció primària. Nosaltres no som metges de malalties o d’un sistema concret, sinó que acompanyem la persona al llarg de la vida”

“Quan donem males notícies o alguna cosa ens sacseja, hem de continuar la consulta perquè ens queden deu o quinze pacients més i hem de seguir i fer bona cara. Ens falten espais on poder compartir amb l’equip i treure tot això”

Alba Martínez Satorres (Terrassa, 1977) és metgessa de família al CAP Passeig de Sant Joan de Barcelona. Fa quatre anys ja vam entrevistar-la al nostre Blogcom perquè ens expliqués la seva experiència i vivències com a metgessa referent de menors no acompanyats i ara hi repetim perquè torna a tenir una història que ens ha colpit. A la doctora Martínez sempre li han agradat la lectura i l’escriptura i, durant la pandèmia de la COVID-19, va començar a escriure relats per acomiadar-se dels pacients que morien a causa del virus SARS-CoV-2. Des d’aleshores, ho ha continuat fent i ja en porta més d’una vintena.

Continua la lectura de “Alba Martínez, metgessa de família: “A la pandèmia, vaig començar a escriure relats per acomiadar-me dels pacients que perdia”” →

“El fetge gras pot provocar una falsa seguretat en els pacients durant molts anys, perquè no tenen cap mena de símptoma. En el moment del diagnòstic, una quarta part ja tenen algun grau de fibrosi hepàtica”

“La bona notícia és que, en ser una malaltia lenta, des que es comença a formar el greix al fetge fins que s’arriba a fases finals, poden passar dècades. Si actuem de forma precoç, podem prevenir-la”

“Els pacients amb fetge gras tenen un risc més elevat d’esdeveniments cardiovasculars, infarts, ictus i càncers extrahepàtics”

“Tant per ala prevenció com per al tractament, és important portar un estil de vida saludable. La malaltia és reversible si es detecta precoçment”

Lídia Canillas (Barcelona, 1991) és digestòloga especialista en hepatologia i metgessa adjunta del Servei de l’Aparell Digestiu de l’Hospital del Mar de Barcelona. La doctora Canillas ens explica què és l’esteatosi hepàtica, coneguda popularment com la malaltia del fetge gras, i per què és tan important fer-ne prevenció. Es tracta d’una malaltia poc coneguda que avança de manera silenciosa sense presentar símptomes, és per això que la metgessa fa èmfasi en la importància de donar-la a conèixer i de fer-ne prevenció amb un estil de vida actiu i saludable. Ella mateixa ha participat en diferents sessions divulgatives a la població.

Continua la lectura de “Lídia Canillas, digestòloga especialista en hepatologia: “És molt important divulgar la malaltia del fetge gras, ja que avança de manera silenciosa i és potencialment greu”” →

“Les persones amb una bona salut espiritual són les que acostumen a sobreviure en situacions extremes”

“Volem valorar com influeix la maduresa espiritual de les tripulants d’Hypatia III en els objectius de les diferents missions que s’hi duran a terme”

“M’encarrego dels protocols de seguretat: com es connectarà la tripulació amb un centre sanitari o com es farà l’assistència en remot, per exemple. El centre sanitari més proper és a quatre hores de distància en avioneta”

Marta Milà (Vilafranca del Penedès, 1976) és metgessa especialista en Medicina Nuclear i treballa com a gerent de la Regió Sanitària Camp de Tarragona del Catsalut. També és llicenciada en Dret i membre de la Càtedra de Salut Espiritual i Humanització de la Universitat de Barcelona (UB) i la Fundació Sanitària de Mollet (FSM). Actualment, participa com a assessora i tripulant en reserva de la missió anàloga a Mart Hypatia III. Es tracta d’una campanya científica impulsada per l’associació de recerca espacial Hypatia Mars i liderada íntegrament per dones. En el marc d’aquesta iniciativa, l’estiu del 2027, un grup de dones durà a terme una expedició a l’Àrtic per simular les condicions de futures missions d’exploració al planeta vermell.

Continua la lectura de “Marta Milà, especialista en Medicina Nuclear i tripulant en reserva de la missió anàloga a Mart Hypatia III: “Si t’has d’entrenar física, psicològica i emocionalment per anar a l’espai, també t’hauries d’entrenar espiritualment”” →

“Les consultes més freqüents són les infeccions respiratòries, els refredats, petits accidents o infeccions urinàries. El mateix que en un servei d’urgències de primària o d’un hospital petit”

“El servei sanitari estàndard d’un vaixell d’uns 3.000 passatgers té dos metges, tres infermers i personal de recepció. Hi ha consultori mèdic, sala d’espera, box d’emergències, medicació, oxigen, radiografia portàtil, proves de laboratori bàsiques i la possibilitat d’intubar un pacient”

“Fèiem molta telemedicina, sobretot en dermatologia, a través de fotografies. Això s’ha anat desenvolupant cada vegada més i ara poden parlar amb un cardiòleg que els orienti, per exemple, en la lectura d’un electro; amb un psiquiatre i amb molts altres especialistes”

“Davant d’una emergència, es decideix quina és la millor solució possible per al pacient. De vegades, el servei mèdic a bord és millor que el que pot haver-hi a terra. Èticament, no pots desembarcar algú en un lloc que disposa de menys recursos que tu”

Paula Solari (Buenos Aires, 1977) va estudiar medicina a la Universitat de La Laguna, a Tenerife, i va fer la residència a l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona, on es va especialitzar en Farmacologia Clínica. Però la curiositat i les ganes de viure experiències diferents la van dur embarcar-se durant un temps i a exercir com a metgessa de creuers. Més tard, es va formar en sanitat marítima a la Universitat de Cadis i ja a terra ferma ha continuat exercint donant atenció a passatgers i tripulants de creuers que arriben a Barcelona. Actualment, coordina l’equip de medicina marítima d’Internal Medicine Services, un centre privat ubicat al Centre Mèdic Teknon.

Continua la lectura de “Paula Solari, farmacòloga clínica. Va ser metgessa de creuers: “Vam atendre infarts, fractures greus, agressions… A tot això, t’hi has d’enfrontar amb els recursos que tens a bord”” →