Ferran Morell, pneumòleg i fundador de l’equip de futbol Galens Catalonia: “En medicina i en futbol, és molt important que l’equip sigui feliç”

Al pneumòleg Ferran Morell gairebé el coneix més gent pel futbol que no pas per la medicina. O, almenys, això ens diu ell. Morell és el metge futbolista, tot i que té una carrera mèdica llarguíssima. Fins al 2014 va ser cap de Pneumologia a l’Hospital Vall d’Hebron i, a partir del mateix any, és l’Ombudsman del seu institut de recerca, el VHIR. A més, continua en actiu i publicant. A principis dels anys setanta va proposar a uns companys fer un partit de futbol en sortir de l’hospital i va acabar organitzat el World Medical Football Championship, un campionat de futbol internacional per a metges que va començar a Barcelona el 1995 i que va acabar voltant pel món. La història de Morell és també la història dels Galens Catalonia.

Continua la lectura de “Ferran Morell, pneumòleg i fundador de l’equip de futbol Galens Catalonia: “En medicina i en futbol, és molt important que l’equip sigui feliç””

Carles Paytubí, metge internista, melòman i escriptor: “La medicina m’ha permès conèixer l’ésser humà i aquest coneixement m’ha permès escriure”

L’internista Carles Paytubí Garí (Barcelona, 1964) treballa com a responsable de la Unitat de Curta Estada Mèdica a l’Hospital General del Parc Sanitari Sant Joan de Déu de Sant Boi de Llobregat. Al marge de la medicina, la seva principal afició és la música, però ha escrit també una novel·la històrica. Comencem l’entrevista parlant de les malalties de compositors famosos de la història de la música, un tema sobre el qual n’és un expert conferenciant.

Continua la lectura de “Carles Paytubí, metge internista, melòman i escriptor: “La medicina m’ha permès conèixer l’ésser humà i aquest coneixement m’ha permès escriure””

TERMCAT: És adequat el neologisme ‘vacunòdrom’?

La pandèmia de COVID-19 ha portat a la nostra vida un munt de termes nous, que han passat ràpidament del llenguatge mèdic a la llengua general. Alguns són termes de nova creació, que han sorgit per designar noves realitats; en altres casos, els conceptes ja existien però han evolucionat en el context pandèmic i s’han popularitzat, sovint amb sinonímies per a fer-los més transparents. Per exemple, avui pràcticament tothom sap què és un vacunòdrom (o el seu sinònim vaccinòdrom). És adequat, però, aquest neologisme?

Continua la lectura de “TERMCAT: És adequat el neologisme ‘vacunòdrom’?”

Esperanza Gómez, psiquiatra forense i assessora de la sèrie ‘Nit i Dia’: “Vaig pujar a una taula d’autòpsies per interpretar un tros de cadàver”

“Des de fora, sorprèn la duresa dels casos als quals ens enfrontem i que la nostra vida segueixi amb normalitat”

La psiquiatra Esperanza Gómez és una referent en psiquiatria forense. És metgessa forense titular del Ministeri de Justícia en excedència i exerceix com a psiquiatra assistencial a la Clínica Galatea i com a psiquiatra forense per als tribunals. A més, fa docència i investigació. És vicedegana i professora de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC) i directora del màster en Psicopatologia Legal, Forense i Criminològic de la UIC. El seu currículum és ben extens i també el nombre de publicacions que signa, moltes en clau de gènere. Però potser un dels apunts que més crida l’atenció del seu currículum és la seva participació en la sèrie Nit i Dia que va emetre TV3 el 2016, un thriller que girava al voltant d’una metgessa forense (Clara Segura) i dels seus companys, policies, metges forenses i jutges que han d’investigar un sèrie d’assassinats. Gómez va ajudar l’actor Miquel Fernández a construir el paper del psiquiatra forense, Aitor Otxoa. Parlem amb ella sobre la seva participació en aquesta ficció, la seva recerca i, inevitablement, la seva experiència atenent els professionals de la salut amb malestar emocional a causa de la pandèmia de COVID-19.

Continua la lectura de “Esperanza Gómez, psiquiatra forense i assessora de la sèrie ‘Nit i Dia’: “Vaig pujar a una taula d’autòpsies per interpretar un tros de cadàver””

Antoni Peris, metge i crític de cinema: “Ens estem acostumant a quedar-nos a casa i a no tenir relació amb gent que ens aporta opinions diferents”

Després de la Dictadura, van proliferar a Barcelona els cinemes de repertori que reestrenaven pel·lícules que encara no s’havien pogut veure aquí. D’aquelles sales, n’era un assidu Antoni Peris, metge d’atenció primària dedicat ara a la gestió i gran aficionat i coneixedor del cinema. Peris compagina la direcció-gerència del CASAP – Consorci Castelldefels Agents Salut i la direcció de l’EAP Can Bou amb la crítica cinematogràfica. Hores i hores de cel·luloide i unes quantes formacions han fet d’ell tot un expert. Des de fa vint anys, Peris col·laboraen diferents publicacions online amb les seves crítiques de cinema. Els cinemes barcelonins Loreto, Spring i el Cèntric, on tantes hores va passar, ja han desaparegut. A la ciutat encara resisteixen algunes sales petites que competeixen amb grans cinemes comercials i ara també amb les plataformes de streaming, que han guanyat espai arran de la pandèmia de COVID-19. Les formes de gaudir el cinema s’han multiplicat en els darrers anys i a Peris li preocupen els nous costums que està creant: l’aïllament social i deixar en mans d’un algoritme, que es basa només en els nostres gustos, la tria de les històries que veiem. El cinema, ens assenyala aquest metge, ens hauria de servir per conèixer noves mirades i per enriquir el nostre món, no per fer-lo més petit.

Continua la lectura de “Antoni Peris, metge i crític de cinema: “Ens estem acostumant a quedar-nos a casa i a no tenir relació amb gent que ens aporta opinions diferents””

Clara Prats: “El treball amb científics de diferents disciplines durant la pandèmia ha trencat moltes barreres”

Clara Prats és física i investigadora del grup de recerca de Biologia Computacional i Sistemes Complexos BIOCOM SC de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Ha estat una de les veus expertes que més llum ha aportat en aquesta pandèmia, tant per les seves aportacions científiques i rigoroses, com pel seu tarannà.

Continua la lectura de “Clara Prats: “El treball amb científics de diferents disciplines durant la pandèmia ha trencat moltes barreres””

Ivon Cuscó, biòloga del Programa d’Identificació Genètica de desapareguts de la Guerra Civil i el franquisme: “Quan els familiars veuen que hi ha algú al darrere que està buscant activament el seu desaparegut ja comencen a tancar el dol”

Ivon Cuscó (Barcelona, 1973) és biòloga i treballa com a facultativa al laboratori de l’Àrea de Genètica Clínica i Molecular de l’Hospital de la Vall d’Hebron. L’entrevistem amb motiu de la seva tasca al Programa d’Identificació Genètica (PIG), que té com a objectiu identificar les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista, un projecte que defineix com a “apassionant”, “molt emocionant i impactant”.

Continua la lectura de “Ivon Cuscó, biòloga del Programa d’Identificació Genètica de desapareguts de la Guerra Civil i el franquisme: “Quan els familiars veuen que hi ha algú al darrere que està buscant activament el seu desaparegut ja comencen a tancar el dol””

‘Em vull vacunar!’, un conte perquè petits i no tant petits deixin de tenir por a les vacunes

La metgessa Cristina Cabeza és intensivista i treballa a la unitat de cures intensives de l’Hospital Universitari Mútua de Terrassa (HUMT). Cada any, aquesta corporació organitza un concurs literari entre els seus treballadors i el seu relat va ser el guanyador de la darrera edició. Cabeza va escriure Em vull vacunar!, un conte per ajudar els més menuts a perdre la por a les vacunes. I com es pot espantar la por? Amb informació. El conte explica la història de la Martina i la seva germana Bruna. La Martina és la gran, ja té sis anys i ha d’anar al pediatre per vacunar-se. Fa tot el dia que rondina, preocupada, però, després d’atendre les explicacions a l’escola i de la seva mare sobre com es van descobrir les vacunes i com han contribuït a millorar la vida i la salut de les persones d’arreu del món, comprèn com són de valuoses i s’encoratja cap a la consulta. A la història apareixen mascaretes i referències a la vacuna contra la COVID-19 i és que els nens no són aliens a la pandèmia. Cabeza es va inspirar en les seves pròpies filles per escriure aquesta història en un moment en què va haver de fer una petita pausa professional. A més de parlar amb ella sobre el seu conte, hem conversat sobre com va viure els primers moments de la crisi sanitària, la reacció dels nens i la necessitat de comunicar bé per no deixar espai a la por.

Continua la lectura de “‘Em vull vacunar!’, un conte perquè petits i no tant petits deixin de tenir por a les vacunes”

Lluís Guerrero: “El metge que escolta no només sap de símptomes, també sap de sentiments i de relacions humanes”

Arqueòleg, paleopatòleg, científic, historiador, escriptor… i, per sobre de tot, metge. Lluís Guerrero és un home polièdric que viu en el punt on convergeixen la ciència i la cultura. És especialista en cirurgia cardiovascular i, tot i que ja s’ha jubilat del sistema públic de salut, encara continua en actiu. Ben conegut a Manresa, la seva ciutat d’acollida, compagina l’atenció als malalts amb la recerca històrica i l’escriptura, tant acadèmica com literària. És un expert en la prehistòria del Solsonès, època que ha estudiat des de l’antropologia i la paleopatologia, i ha participat en nombroses excavacions arqueològiques a la zona. També s’ha dedicat a la història de la medicina i a la recuperació de les biblioteques mèdiques a través de l’Arxiu Històric de Ciències de la Salut Simeó i Selga, institució col·legial que dirigeix. Entre altres activitats, està al capdavant de la revista Gimbernat d’història de la medicina catalana i és acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. Hem conversat amb ell sobre el solsonià (una subcultura del neolític mitjà català), sobre la seva passió i compromís per la cultura i el patrimoni i sobre com les arts poden salvar els metges.

Continua la lectura de “Lluís Guerrero: “El metge que escolta no només sap de símptomes, també sap de sentiments i de relacions humanes””

Victoria Pulido: “Hem de parlar més, perquè vivim en un món que s’acaba en un instant”

Hi ha famílies que tenen històries que mereixen ser explicades. La de Victoria Pulido n’és una. El seu pare era el reconegut otorinolaringòleg Rafael Pulido (Barcelona, 1911 – 2002), un dels pioners de la cirurgia funcional del càncer de laringe a Espanya i, tot i haver compartit deu anys de carrera treballant al seu costat (ambdós tenen la mateixa especialitat), no s’ho havien explicat tot. Uns anys després de la seva mort, un desconegut va preguntar per ell i per la seva feina com a metge durant la Guerra Civil. A casa, no en sabien res i la sorpresa va arribar quan, revisant els documents que el pare havia donat al germà gran, hi van trobar una gran història al darrere.

Rafael Pulido, que mai havia parlat d’aquella època, havia estat el cirurgià d’un dels pocs trens quiròfans que van funcionar durant el conflicte: el tren hospital número 20. Com a metge del bàndol republicà, Pulido va salvar milers de vides, sobretot a la zona de l’Ebre. Quan va acabar la Guerra, li van cremar l’uniforme per evitar represàlies, però va conservar els fulls operatoris d’aquell moment on explicava minuciosament tota l’activitat mèdica i quirúrgica feta per a cada pacient i soldat ferit. Avui dia, aquesta documentació ha estat cabdal per localitzar fosses comunes i per poder posar nom i cognoms a algunes de les persones enterrades allà.

Continua la lectura de “Victoria Pulido: “Hem de parlar més, perquè vivim en un món que s’acaba en un instant””