Aina Perelló, metgessa de família i experta en dolor: “No hi ha cap medicament contra el dolor que hagi igualat els resultats i l’impacte que té el moviment i l’exercici físic”

El dolor crònic pot estar originat al cervell i, en alguns casos, és com si l’alarma estigués espatllada. Es queda encesa i hem d’aconseguir desactivar-la”

“La persona ha d’acceptar que té dolor, però hem d’intentar que no s’hi enganxi: no cal que renunciï a fer coses ni que tota la seva vida giri entorn d’això”

Moltes persones arrosseguen 20 o 30 anys amb dolor i, sovint, estan deprimides o tenen insomni… estan molt afectades psicològicament”

Aina Perelló Bratescu (Bucarest, 1976) és especialista en Medicina Familiar i Comunitària i exerceix al CAP Larrard de Barcelona. La doctora Perelló és experta en l’abordatge multidisciplinari del dolor crònic des de l’àmbit de l’atenció primària. En aquesta entrevista ens parla de l’ús dels fàrmacs contra el dolor (també dels opioides), però, sobretot, de les darreres evidències lligades al benefici que aporta la tríada formada per exercici físic, educació i psicologia.

Continua la lectura de “Aina Perelló, metgessa de família i experta en dolor: “No hi ha cap medicament contra el dolor que hagi igualat els resultats i l’impacte que té el moviment i l’exercici físic””

Cristina Escardó, metgessa de família: “Tenir una relació amb el metge de família continuada en el temps salva vides: està demostrat i les dades són espectaculars”

“Si el sistema sanitari fos un castell, l’atenció primària seria la pinya: hem d’estar forts i cohesionats i tenir inversions perquè el castell no trontolli ni faci llenya”

“La medicina de família és l’essència de la medicina: tracta les persones en la seva globalitat, és propera i parla de tu a tu al pacient. El mirem als ulls i l’escoltem”

“És molt important que els metges de tots els àmbits assistencials ens reunim, que ens posem cara i ens coneguem”

Cristina Escardó Font (Olèrdola, 1982) és especialista en medicina familiar i comunitària i treballa al consultori local de La Ràpita (Alt Penedès). Parlem amb la doctora Escardó sobre els valors i principis fonamentals que defineixen el que hauria de ser una atenció primària de qualitat, un àmbit assistencial que obté uns resultats en salut molt importants però sovint poc visibilitzats.

Continua la lectura de “Cristina Escardó, metgessa de família: “Tenir una relació amb el metge de família continuada en el temps salva vides: està demostrat i les dades són espectaculars””

Rafael Azagra, metge de família al CAP Badia: “No podem evitar les caigudes en gent gran, però si cauen, és important que aprenguin a protegir-se, millorant la força i l’equilibri”

“Les dones grans cauen el doble que els homes. Tenen menys força, menys equilibri i menys capacitat per a la marxa”

“Si fem prevenció, ensenyant a caure d’una determinada manera, podem arribar a reduir el risc de fractures en un 30%”

“Arran d’una caiguda, a part de les habilitats físiques, es produeix una pèrdua important de confiança, de qualitat de vida i de benestar emocional”

Rafael Azagra Ledesma (Saragossa, 1953) és metge de família al CAP Badia (Vallès Occidental). Conversem amb el doctor Azagra sobre les caigudes en gent gran: quins riscos comporten, com es poden evitar i com un programa pioner d’origen neozelandès aplicat com a estudi científic ha aconseguit reduir-ne la incidència. 

Continua la lectura de “Rafael Azagra, metge de família al CAP Badia: “No podem evitar les caigudes en gent gran, però si cauen, és important que aprenguin a protegir-se, millorant la força i l’equilibri””

Montserrat Romaguera, especialista en Medicina Familiar i Esportiva: “Fer exercici no vol dir fer esport. Jo no pretenc que els meus pacients siguin atletes”

“La manca de temps no és la millor coartada per no fer activitat física. Cal buscar allò que motiva a cada persona”

“Estem en un moment d’extrems: a la base, la majoria de la població no fa activitat física i, a l’altre extrem, hi ha un boom d’adults de mitjana edat que es llencen a fer reptes per als quals no estan prou preparats”

“Vaig a treballar amb bici, faig els domicilis amb la motxilla a peu… Els pacients em coneixen i, subtilment, estic predicant amb l’exemple”

Montserrat Romaguera és especialista en Medicina Familiar i Esportiva. Treballa al CAP Ca n’Oriac de Sabadell, on també és tutora de metges residents. Paral·lelament, és coordinadora del grup d’Exercici Físic i Salut de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) i de la Sociedad Española de Medicina de Familia y Comunitaria (SemFYC). Ha practicat esport tota la vida i dedica gran part de la seva activitat professional a sensibilitzar pacients i companys de professió dels beneficis d’incorporar l’activitat física a la rutina diària. Tot plegat l’ha portat a escriure el llibre Mi medico me manda a paseo, un manual de recomanacions pràctic, distès i amb un toc d’humor. De moment, Camfic l’està distribuint i també es pot trobar a Abacus i a algunes llibreries de Sabadell.

Continua la lectura de “Montserrat Romaguera, especialista en Medicina Familiar i Esportiva: “Fer exercici no vol dir fer esport. Jo no pretenc que els meus pacients siguin atletes””

Laura Conangla, metgessa de família i impulsora de l’ecografia pulmonar a l’atenció primària: “Sempre m’ha agradat molt l’ecografia. Al principi, érem quatre friquis fent ecografies a l’atenció primària. Amb la pandèmia, hem format 12.000 metges de 17 països”

“Per als metges de família, la il·lusió és bàsica en tot el que fem. Si, a més, hi volem aportar un valor afegit, encara necessitem més il·lusió, més xarxa i companys al costat”

“L’ecografia pulmonar té moltes aplicacions que ara seran possibles per als metges de família que s’han format amb l’excusa de la COVID-19”

“Els que realment van innovar van ser els companys que no sabien res d’ecografia pulmonar i que ni tan sols n’havien sentit a parlar i que, en la primera onada, van decidir formar-se perquè ho necessitaven per als seus malalts.

Laura Conangla Ferrin (Barcelona, 1984) és metgessa de família i directora de l’Equip d’Atenció Primària (EAP) Doctor Robert de Badalona. La doctora Conangla és una de les principals responsables de què, arran de la pandèmia, avui dia a la majoria de centres d’atenció primària (CAP) de Catalunya es puguin fer ecografies pulmonars als pacients, cosa que fa només un anys estava reservada als hospitals.

Continua la lectura de “Laura Conangla, metgessa de família i impulsora de l’ecografia pulmonar a l’atenció primària: “Sempre m’ha agradat molt l’ecografia. Al principi, érem quatre friquis fent ecografies a l’atenció primària. Amb la pandèmia, hem format 12.000 metges de 17 països””

Carles Llor, metge de família. Investiga la prescripció adequada d’antibiòtics: “Les resistències als antibiòtics es creen molt ràpidament, però es necessiten anys i panys per reduir-les”

“La població està més assabentada del problema de les resistències antimicrobianes, però encara hi ha alguns pacients que pressionen perquè els prescriguin antibiòtics”

“Necessitem ajuts per fer més recerca en l’atenció primària, perquè els resultats de molts estudis fets a l’hospital no tenen validesa en el nostre àmbit”

“La medicina de família és l’especialitat de les malalties freqüents i això hauria de ser un pol d’atracció per als joves, però crec que és important fer-la molt més clínica i tenir més possibilitats de fer recerca i docència”

Carles Llor és metge de família al CAP Manso de Barcelona i també és coordinador del grup de recerca en infeccions en l’atenció primària de l’Institut Jordi Gol (IDIAP). Llor es dedica principalment a la recerca sobre l’ús i la prescripció adequats dels antibiòtics en les malalties infeccioses que es tracten en l’atenció primària, identificant els subgrups de pacients que realment els necessiten. Evitar que s’incrementin les resistències als antibiòtics és un repte cabdal per a la salut del present i del futur. Amb Llor, no tan sols conversem sobre com es controla la prescripció dels antibiòtics, sinó també sobre la importància de fer recerca en l’àmbit de l’atenció primària.

Continua la lectura de “Carles Llor, metge de família. Investiga la prescripció adequada d’antibiòtics: “Les resistències als antibiòtics es creen molt ràpidament, però es necessiten anys i panys per reduir-les””

Alba Martínez, metgessa de família de referència per a joves migrats: “Com a societat, els hauríem d’estar cuidant i el que fem és maltractar-los. És molt difícil fer-se gran així”

“Tenen molt malestar emocional, sobretot per l’enyor de la figura materna. La inseguretat i el trencament d’expectatives els crea molts problemes que, de vegades, poden derivar en problemes de salut mental”

“Sovint no tenen ningú més i tenen pocs referents, per això aprofiten quan venen al CAP per deixar-se anar i descarregar aquesta motxilla d’emocions que porten a sobre”

“Hi ha determinants socials que van posant en perill la seva salut i passen de ser joves sans a joves amb vulnerabilitats”

Molt a prop del CAP Passeig de Sant Joan de Barcelona hi ha, des de 2017, Dar Chabab, un equipament per a joves migrats i en situació de vulnerabilitat i de carrer. Entre totes dues entitats han construït un pont que assegura que aquests joves tinguin una metgessa que els atén de manera longitudinal i un espai dins del sistema sanitari. Aquesta professional és la metgessa de família Alba Martínez, que té entre els seus pacients els nois i noies que en algun moment han passat per Dar Chabab. Martínez té una àmplia experiència en l’atenció a pacients de procedències diverses i una sensibilitat especial envers aquests joves que han marxat sols dels seus països d’origen i que fan front a una sèrie de dificultats que repercuteixen en la seva salut física i emocional. Els perills del viatge migratori, l’enyor de la mare, el fet de no poder treballar i tenir una font d’ingressos, l’estigma social i el sensellarisme en són alguns exemples. Martínez ens explica com aborden la seva atenció sanitària al CAP en un moment vital complex, com és el de fer-se adult i fer-ho en un entorn sense referents.

Continua la lectura de Alba Martínez, metgessa de família de referència per a joves migrats: “Com a societat, els hauríem d’estar cuidant i el que fem és maltractar-los. És molt difícil fer-se gran així”

Mireia Sans, metgessa de família i experta en telemedicina: “La telemedicina no és el futur, és el present”

“Hem de donar als professionals eines correctes, formació, capacitació i espais en les pròpies agendes per a la telemedicina”

“La telemedicina és un acte mèdic i, per tant, ha de complir totes les normes ètiques, deontològiques i legals”

Mireia Sans és metgessa de família i directora assistencial del CAP Comte Borrell – CAPSBE de Barcelona. També és la presidenta de la Secció Col·legial de Metges e-Salut del Col·legi de Metges de Barcelona. Amb ella, parlem de què és la telemedicina, de com fer-ne un ús adequat i segur i de com ha arribat al sistema sanitari per quedar-s’hi.

Continua la lectura de “Mireia Sans, metgessa de família i experta en telemedicina: “La telemedicina no és el futur, és el present””

Sara Freixedas, metgessa rural: “Les professions sanitàries són vocacionals, però la ruralitat encara hi afegeix un plus més de vocació”

“Els vincles a l’àmbit rural són molt forts. Això garanteix la continuïtat i la confiança metge-pacient, però també hi ha el risc de caure en el paternalisme o la dependència”

Sara Freixedas (Vilafranca del Penedès, 1972) és metgessa de família i directora de l’EAP Penedès Rural, a l’Alt Penedès. L’ABS del Penedès Rural dona servei a unes 26.000 persones repartides en vint municipis que ocupen una àrea equivalent a quatre vegades la ciutat de Barcelona. La doctora Freixedas ens explica com és la medicina de família rural a només uns quants quilòmetres de Barcelona, on hi porta treballant 17 anys.

Continua la lectura de “Sara Freixedas, metgessa rural: “Les professions sanitàries són vocacionals, però la ruralitat encara hi afegeix un plus més de vocació””