“Volem ser líders en el monitoratge de pacients amb malalties neuromusculars”

Parlem amb Quique Llaudet i Mireia Claramunt, CEO i CTO, respectivamente, de l’empresa Ephion Health que va néixer amb un objectiu molt clar: millorar la qualitat de vida dels pacients amb malalties neuromusculars i afavorir la cerca de nous tractaments. A dia d’avui se centren en l’estudi de la síndrome de Duchenne, però ja treballen per aplicar la tecnología a altres malalties d’aquests tipus.

Continua la lectura de ““Volem ser líders en el monitoratge de pacients amb malalties neuromusculars””

Revista COMB #163 – La qüestió: Quins són els reptes de la Medicina Familiar i Comunitària per atraure nous professionals?

Laura Oromí Valls
Metgessa de família al CAP Comte Borrell, Barcelona

Fa temps que l’atenció primària necessita un canvi de mirada, tant del sistema com dels seus professionals. Un dels reptes més importants és tornar a fer de metges! És a dir, dedicar el temps necessari als nostres pacients, tenir temps per investigar, ser proactius, fer prevenció i, sobretot, desburocratitzar les consultes.

Com sabem, una bona atenció primària és la base per a un bon funcionament de la sanitat, per tant, cal posar-la al seu nivell, formant professionals competents que adquireixin capacitats i competències que els permetin tractar amb seguretat tot tipus de demanda.

En aquest sentit, penso que la comunicació entre els professionals dels centres d’atenció primària i els de l’hospital és vital, que hem de mantenir un contacte estret per tal de coordinar-nos i oferir la millor atenció als nostres pacients.

A l’últim, recordem que aquesta especialitat no està mancada de reptes, també personals. Es pot dir que et dona ales com a professional per créixer i desenvolupar totes aquelles capacitats que estiguis disposat a aprendre i que només depèn d’on tu vulguis arribar.

Continua la lectura de “Revista COMB #163 – La qüestió: Quins són els reptes de la Medicina Familiar i Comunitària per atraure nous professionals?”

TERMCAT: Termes de seguretat alimentària

En aquest Consultori terminològic us parlem de la terminologia d’un àmbit que forma part del nostre dia a dia, com a consumidors i, en el cas de molts dels lectors, de la pràctica laboral com a professionals de la salut: la seguretat alimentària. Sabeu que en el web del TERMCAT podeu consultar dues obres centrades en aquest camp, el Diccionari de seguretat alimentària i el Lèxic d’additius alimentaris? Tot seguit us ho expliquem.

Continua la lectura de “TERMCAT: Termes de seguretat alimentària”

Ricard Solé, físic, biòleg i comissari de la mostra ‘Cervell(s)’: “L’experiència subjectiva és una part intrínseca i fonamental del cervell. No hi ha res en ciència que s’hi assembli”

“La ment humana té unes singularitats que no queden explicades només amb la fisiologia”

“La intel·ligència artificial està demostrant coses extraordinàries però, fins ara, és una mala imitació”

“Potser necessitem un Einstein que vegi un concepte clau sobre el cervell que trenqui les barreres del pensament”

Ricard Solé (Barcelona, 1962) és físic, biòleg i professor investigador de l’Institut Català de Recerca i Estudis Avançats (ICREA). Treballa a la Universitat Pompeu Fabra (UPF), on dirigeix el Laboratori de Sistemes Complexos del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB). Solé és també un dels comissaris de l’exposició Cervell(s), que es pot visitar al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) fins a l’11 de desembre d’enguany. Parlem amb ell sobre els continguts d’aquesta exposició, que aborda des de múltiples perspectives l’òrgan més fascinant i complex de l’organisme: el cervell.

Continua la lectura de Ricard Solé, físic, biòleg i comissari de la mostra ‘Cervell(s)’: “L’experiència subjectiva és una part intrínseca i fonamental del cervell. No hi ha res en ciència que s’hi assembli”

L’escriptora Laia Perearnau reviu en una novel·la Francesca de Barcelona, una de les primeres cirurgianes: “Havia de ser una dona molt determinada”

“Va ser una sorpresa trobar-me un personatge com Francesca. De seguida em va captivar i vaig decidir que seria la meva protagonista”

“Quan em vaig submergir en aquesta època em va sorprendre la violència i, especialment, la violència contra la dona. La mort, l’esquarterament, la tortura… tot estava normalitzadíssim”

“Les poques dones que havien aconseguit la llicència per ser cirurgianes havien fet algun favor al rei o a la reina, sobretot ajudar aquesta a parir”

© Marta Ruiz

A la Barcelona del segle XIV, hi va viure una dona que es va saber fer un lloc en un món al qual només els homes hi tenien accés: el món de la medicina. Francesca Satorra, més coneguda com a Francesca de Barcelona, fou inicialment una llevadora, que, com moltes altres dones de l’època, assistia els parts i sabia aplicar els remeis per curar petites afeccions. L’extraordinari de Francesca de Barcelona és que va aconseguir que el rei Joan I li concedís, l’any 1344, el permís reial per exercir de cirurgiana, en una època en què les dones no tenien accés ni a l’educació, ni la possibilitat d’ingressar en gremis professionals. La periodista, guionista i historiadora Laia Perearnau ha novel·lat la vida de Francesca de Barcelona en una obra publicada per Columna que ha estat guardonada amb el Premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica 2022. Després de mesos submergida en els arxius que expliquen com es vivia, se sobrevivia, s’estimava i es curava a la Barcelona medieval, Perearnau ha donat vida a dona, ben segur única, en una novel·la de gran precisió històrica.

Atenció, perquè a l’entrevista revelem alguns detalls de la trama.

Continua la lectura de L’escriptora Laia Perearnau reviu en una novel·la Francesca de Barcelona, una de les primeres cirurgianes: “Havia de ser una dona molt determinada”

Carles Guerra, comissari de l’exposició sobre Francesc Tosquelles: “Tosquelles trenca amb la idea de la psiquiatria com una forma de contenció de la malaltia mental, que evitava tenir contacte amb el malalt”

“En Tosquelles es troben l’avantguarda psiquiàtrica, l’avantguarda política i també l’avantguarda cultural”

“Tosquelles és molt desconegut, però molt necessari i molt pertinent en els nostres temps”

“La gran lliçó de Tosquelles és el pragmatisme, que ens ajuda a sobreviure a les catàstrofes”

Carles Guerra © CCCB, Miquel Taverna, 2022

Carles Guerra (Amposta, 1965) és crític d’art, docent i investigador, i un dels comissaris, juntament amb Joana Masó, crítica literària i professora de la Universitat de Barcelona, de l’exposició “Francesc Tosquelles. Com una màquina de cosir en un camp de blat”, que el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) dedica a la figura del metge català que va transformar les institucions psiquiàtriques amb les seves pràctiques pioneres en els camps terapèutic, polític i cultural.

El projecte és fruit d’un procés d’investigació finançat per la Fundació Privada Mir-Puig que també ha donat lloc a la publicació del volum Tosquelles. Curar les institucions (Arcadia), reconegut amb el Premi Ciutat de Barcelona d’Assaig, Humanitats i Història 2021. L’exposició es presenta en versions adaptades a diferents espais. De fet, abans d’arribar al CCCB, es va poder visitar a Les Abattoirs. Musée FRAC Occitanie de Toulouse. La mostra estarà oberta al públic del CCCB fins el 28 d’agost. Després, viatjarà cap al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid (del 27 de setembre de 2022 fins a finals de març de 2023) i cap a l’American Folk Art Museum de Nova York (d’abril a octubre de 2023).

Continua la lectura de “Carles Guerra, comissari de l’exposició sobre Francesc Tosquelles: “Tosquelles trenca amb la idea de la psiquiatria com una forma de contenció de la malaltia mental, que evitava tenir contacte amb el malalt””

TERMCAT: Consultes i respostes

En anteriors Consultoris terminològics us hem parlat més d’una vegada del Servei de Consultes del TERMCAT. Funciona des de la creació del Centre, l’any 1985, i al llarg del temps s’ha anat adaptant als canvis tecnològics, comunicatius i socials. Però, sabeu com podeu adreçar-nos una consulta? O quin tipus de preguntes o dubtes ens arriben? En aquest article us volem posar al dia sobre com podeu utilitzar aquest servei per resoldre els vostres dubtes terminològics. Per exemple, és correcte el terme inequitat? O, com n’hem de dir, en català, del terme anglès one health?

Continua la lectura de “TERMCAT: Consultes i respostes”

Després de l’experiència de les sis onades de pandèmia, què caldria fer de manera diferent per potenciar l’atenció primària (AP)?

Aquesta ha estat La Qüestió del número 162 de la Revista COMB. I aquestes les respostes que ens han donat els quatre participants:

Continua la lectura de “Després de l’experiència de les sis onades de pandèmia, què caldria fer de manera diferent per potenciar l’atenció primària (AP)?”

TERMCAT: És adequat el neologisme ‘vacunòdrom’?

La pandèmia de COVID-19 ha portat a la nostra vida un munt de termes nous, que han passat ràpidament del llenguatge mèdic a la llengua general. Alguns són termes de nova creació, que han sorgit per designar noves realitats; en altres casos, els conceptes ja existien però han evolucionat en el context pandèmic i s’han popularitzat, sovint amb sinonímies per a fer-los més transparents. Per exemple, avui pràcticament tothom sap què és un vacunòdrom (o el seu sinònim vaccinòdrom). És adequat, però, aquest neologisme?

Continua la lectura de “TERMCAT: És adequat el neologisme ‘vacunòdrom’?”

Clara Prats: “El treball amb científics de diferents disciplines durant la pandèmia ha trencat moltes barreres”

Clara Prats és física i investigadora del grup de recerca de Biologia Computacional i Sistemes Complexos BIOCOM SC de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Ha estat una de les veus expertes que més llum ha aportat en aquesta pandèmia, tant per les seves aportacions científiques i rigoroses, com pel seu tarannà.

Continua la lectura de “Clara Prats: “El treball amb científics de diferents disciplines durant la pandèmia ha trencat moltes barreres””