Categoria: Actualitat

“Això va començar com un ‘hobby’, però ara no concebo la meva vida sense fer collages”

“Tallo les peces amb bisturí. Em resulta més senzill. És el mateix que faig en la meva tasca com a cirurgiana. Tallo i enganxo, però aquí tallo i enganxo paper”

“Per nosaltres, la mort és quelcom que es viu cada dia. Porto molt temps fent de metge i, al final, aprenem a gestionar els sentiments a l’hospital, amb l’equip”

“Les meves obres són molt simbòliques i res està posat a l’atzar. Tot té la seva raó de ser”

Janice Velasco Moreno-Bello (Ciutat de Mèxic, 1980) és especialista en Cirurgia General i de l’Aparell Digestiu i treballa com a adjunta al Servei de Cirurgia General de l’Hospital Sant Rafael de Barcelona. Des de fa tres anys, la doctora Velasco també elabora collages utilitzant radiografies. Ha participat en exposicions a Londres, Milà i Atenes i ha presentat dues mostres individuals a Barcelona. Les seves obres es poden trobar al compte d’Instagram @negatocollage.

Continua la lectura de “Janice Velasco, cirurgiana i artista plàstica: “Arriba un moment en què els metges necessitem descarregar el cap, el cor i el cos i trobar altres activitats”” →

“Cal tocar el pacient, fer-li una abraçada, si cal, i fer-li sentir que estàs al seu costat de manera metafòrica i també física”

“De vegades, som missatgers de males notícies i el fet que, malgrat això, pacients i familiars et mostrin la seva gratitud és una de les coses més grans que pots rebre com a metge”

“A l’Hospital del Mar, tenim un projecte pilot d’acompanyament espiritual laic a pacients, no necessàriament en el final de vida. El fet espiritual va molt més enllà de la religió”

Gloria Villalba Martínez (Barcelona, 1976) és especialista en neurocirurgia i exerceix com a adjunta al Servei de Neurocirurgia de l’Hospital del Mar. La doctora Villalba ha liderat un projecte per facilitar i millorar la comunicació de notícies difícils als pacients i als seus familiars a través de la creació al seu hospital d’un espai específic per a aquesta delicada tasca. Parlem amb ella sobre l’origen d’aquesta iniciativa, les característiques que té aquest espai i les habilitats necessàries a l’hora de comunicar-se amb pacients i familiars.

Continua la lectura de “Gloria Villalba, neurocirurgiana: “És important disposar d’un espai adequat, físic i mental, per poder comunicar als pacients informacions que són dures de dir, d’entendre i d’assimilar”” →

“A emergències, hem de saber una mica de tot. El que més m’apassiona és la importància dels actes que fas i que no fas… Però, sobretot, la immediatesa”

“L’actual SEM és un servei increïble. La gent no l’acaba de conèixer. Hi ha un munt de professionals, especialistes de tot, amb unitats espectaculars”

“Vaig fer la meva darrera guàrdia amb els meus fills, que també treballen al SEM. No havíem coincidit mai. Va ser una sorpresa molt emotiva”

Jaume Motos (Ciudad Real, 1959) és especialista en Cirurgia General i de l’Aparell Digestiu. Fa poc que s’ha jubilat del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) de Catalunya, on era el metge més antic, i ha compartit amb nosaltres vivències i reflexions de tota una carrera que ha viscut amb veritable passió i dedicació.

Continua la lectura de “Jaume Motos, cirurgià general i de l’aparell digestiu, recentment jubilat del SEM: “Hi ha feines i hi ha professions. Jo soc dels que pensa que la professió de metge s’exerceix tota la vida”” →

Josep Terés Quiles, expresident de la Comissió de Deontologia del CoMB (2014-2022)

Els metges també emmalaltim i tard o d’hora necessitarem l’atenció d’un company, el que ens ofereix  l’oportunitat de viure l’experiència des de l’altre costat i contribuir a l’eficàcia de l’acte mèdic. El metge ha de trobar, quan visita un company malalt, més facilitats de les habituals en fer l’anamnesi, i més col·laboració i comprensió en la resta d’elements successius de l’acte mèdic.

Albert Jovell (1962-2013), metge malalt, va lluitar amb insistència per la necessitat de l’apoderament dels malalts, a través de la seva formació (la universitat del pacient), amb  la finalitat de millorar l’eficàcia de l’acte mèdic. El metge malalt és ja un malalt format.   Quin motiu pot haver-hi doncs, per no presentar-se com a metge davant d’un company sanitari, per tal de facilitar i lubricar l’acte assistencial?

El nostre Codi de Deontologia, a la seva norma 117, ho diu clar:  El metge que, en condició de pacient o d’acompanyant d’un pacient, es visiti amb un company procurarà identificar-se com a tal. Ho farà com abans millor davant del primer professional sanitari que l’atengui i mai deixarà de fer-ho davant del company metge. No fer-ho pot malmetre la confiança mútua imprescindible per a l’èxit de l’acte mèdic. Sempre, però, la manera de fer-ho ha de ser empàtica per generar confiança i confort als companys que l’atenen.

L’esmentat Albert Jovell reclama que, a més a més de la medicina basada en l’efectivitat, el metge ha de practicar la medicina basada en l’afectivitat, mentre que M. W. Khan hi afegeix la medicina basada en la cortesia (Etiquette-Based Medicine), sigui qui sigui el pacient. És obvi, però, que el metge adaptarà la seva aproximació al pacient en funció de les característiques d’aquest i, si aquest raons i oportunitats per empatitzar.en la cortesiala medicina basada en l’assar l’a la seva malaltiaés metge, no li han de mancar raons i oportunitats per empatitzar fàcilment.

Continua la lectura de “Revista COMB #164 – La qüestió: Com han d’actuar el metge que és pacient i el metge que l’atén?” →