Dr. Conesa: “Procurem que el Sylvius ens serveixi tant per fer recerca com per fer pràctica neuroquirúrgica assistencial”

conesaEl Dr. Gerard Conesa, cap del Servei de Neurocirurgia de l’Hospital del Mar, i el seu equip estan immersos en el desenvolupament del projecte Sylvius, una plataforma que integra diverses tècniques de neuroimatge i que permet registrar simultàniament totes les zones del cervell d’alta eloqüència funcional. Amb Sylvius, anomenat així per la Vall de Silvi, els neurocirurgians podran navegar per aquest mapa del cervell, planificar amb màxima precisió les intervencions quirúrgiques i minimitzar-ne els riscos. En aquest projecte col·laboren l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM), Galgo Medical i Obra Social “La Caixa”.

Continua la lectura de “Dr. Conesa: “Procurem que el Sylvius ens serveixi tant per fer recerca com per fer pràctica neuroquirúrgica assistencial””

Dr. Achotegui: “Emigrar forma part de la naturalesa humana”

achoteguiEl psiquiatre Joseba Achotegui coneix de molt a prop el patiment de les persones migrants. Des de la seva consulta del Servei d’Atenció Psicopatològica i Psicosocial a Immigrants i Refugiats (SAPPIR) de l’Hospital Sant Pere Claver de Barcelona escolta la història de tantes i tantes persones que deixen enrere la seva família i la seva terra a la recerca d’oportunitats. El camí, però, no és gens fàcil i sovint les persones nouvingudes necessiten ajuda per fer front a aquests canvis. Aquí és on entra en joc l’expertesa del Dr. Achotegui, que després de 30 anys treballant amb aquest col·lectiu, va descriure l’any 2002 l’anomenada Síndrome d’Ulisses o síndrome de l’immigrant amb estrès crònic i múltiple.

Continua la lectura de “Dr. Achotegui: “Emigrar forma part de la naturalesa humana””

Dra. Jiménez: “La nostra tasca com a metges també ha d’anar en la línia d’assessorar el pacient sobre quins continguts web són fiables i quins no”

bjimenezBeatriz Jiménez és membre del Consell Tècnic de Web Mèdic Acreditat (WMA) i exerceix de metge de família al CAP Dreta de l’Eixample. Ens explica la relació dels pacients i dels metges amb els webs de contingut sanitari i el paper de WMA per millorar i acreditar la qualitat dels continguts.

Continua la lectura de “Dra. Jiménez: “La nostra tasca com a metges també ha d’anar en la línia d’assessorar el pacient sobre quins continguts web són fiables i quins no””

Dra. Anna Febrer: “Amb l’exoesquelet nens que no havien caminat mai poden desplaçar-se”

annafebrerL’atròfia muscular espinal és la segona malaltia neuromuscular més freqüent en la infància. Afecta un de cada 6.000 – 10.000 infants i segons la forma clínica que presenti (tipus I, II o III), repercuteix en la seva capacitat de caminar. Amb la finalitat de poder proporcionar la marxa a aquests nens, els enginyers del Centre d’Automàtica i Robòtica (CAR-CSIC) i l’equip de la Dra. Anna Febrer, cap del Servei de Rehabilitació i Medicina Física de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, estan desenvolupant el primer exoesquelet exclusiu per a l’edat pediàtrica.

Continua la lectura de “Dra. Anna Febrer: “Amb l’exoesquelet nens que no havien caminat mai poden desplaçar-se””

Salut mental: un repte per a les noves tecnologies

innovacioSegons dades de l’Organització Mundial de la Salut, una de cada quatre persones patirà un problema de salut mental al llarg de la seva vida. Davant d’aquesta prevalença, calen eines de suport que ajudin a millorar l’eficàcia dels tractaments, la prevenció i, sobretot, la detecció precoç dels trastorns mentals. Per què no recórrer a les noves tecnologies per aconseguir-les? De fet, cada vegada existeixen més recursos TIC en el sector salut que complementen el model assistencial actual.

Continua la lectura de “Salut mental: un repte per a les noves tecnologies”

Dra. Corripio: “Volem oferir continuïtat assistencial i immediatesa d’atenció”

corripioblogDes de fa un any i mig la doctora Iluminada Corripio treballa en el projecte de salut mòbil m-Resist, el primer d’àmbit europeu que es dedica a desenvolupar un programa terapèutic per a pacients amb esquizofrènia resistent al tractament. La iniciativa, impulsada per la Fundació TicSalut i on participen 12 partners clínics i tecnològics, té com a objectiu millorar l’assistència i la qualitat de vida d’aquestes persones i dels seus cuidadors, així com aprofundir en el coneixement de la malaltia.

Per què el projecte m-Resist?
Ens vam apropar al món de les noves tecnologies amb la idea d’oferir continuïtat assistencial i immediatesa d’atenció als pacients amb esquizofrènia resistent perquè vèiem que fent això evolucionaven millor i disminuïen els ingressos. Amb m-Resist volem intentar omplir els forats que hi ha en el model d’atenció estàndard fent un abordatge integral. Volem que el pacient prengui decisions conjuntament amb nosaltres i que la família no sols sigui una font d’informació, sinó que també puguem valorar si necessita atencions específiques.

Continua la lectura de “Dra. Corripio: “Volem oferir continuïtat assistencial i immediatesa d’atenció””

Realitat virtual, més enllà de l’entreteniment

rvirtualLa realitat virtual ja no és sols cosa de videojocs i entreteniment. Cada cop hi ha més disciplines que aprofiten tots els avantatges que ofereix aquesta tecnologia: educació, arqueologia, aeronàutica, art i també medicina. En aquest darrer camp, la realitat virtual ha obert tot un món de possibilitats i nous camins als professionals sanitaris per millorar tractaments i processos i aconseguir resultats molt més satisfactoris en la seva pràctica diària. L’ús de la realitat virtual també té uns efectes molt positius en els pacients, que de forma senzilla, indolora, divertida i engrescadora s’adhereixen als tractaments i milloren més ràpidament.

La realitat virtual consisteix en la generació d’entorns o escenaris que semblen reals a través de sistemes informàtics. D’aquesta manera, l’usuari té la sensació d’estar realment immers en aquest món irreal. Per aconseguir-ho, s’utilitzen diferents dispositius, com ara cascos de realitat virtual, ulleres, guants o, fins i tot, vestits. La tecnologia no és nova, de fet, els primers projectes de realitat virtual daten dels anys 60, quan es van començar a desenvolupar sistemes per aconseguir crear entorns artificials. Des de llavors, la realitat virtual s’ha anat definint i sofisticant, fins arribar a obtenir dispositius tant punters i innovadors com les ulleres “Oculus Rift”, que permeten una immersió completa en el joc gràcies a la visió 3D en estèreo.

Continua la lectura de “Realitat virtual, més enllà de l’entreteniment”

Dra. Duarte: “Hem demostrat que els pacients milloren abans i obtenen millors resultats”

draduarteEsther Duarte, responsable de la Unitat de Neurorehabilitació del Servei de Medicina Física i Rehabilitació de l’Hospital de l’Esperança i de l’Hospital del Mar, ha incorporat una nova eina per optimitzar la rehabilitació neurològica: la realitat virtual. A través de la iniciativa Rehabilitation Gaming System, que es basa en la gamificació, ha aconseguit optimitzar els resultats dels seus pacients, que en molt menys temps milloren les seves funcionalitats i, per tant, la seva qualitat de vida.

Per què la realitat virtual per fer neurorehabilitació?

Amb la realitat virtual aconseguim tractar amb més intensitat als pacients durant més temps i adaptar-nos als seus dèficits. A més, també podem fer una rehabilitació més divertida i engrescadora.

Continua la lectura de “Dra. Duarte: “Hem demostrat que els pacients milloren abans i obtenen millors resultats””

Del món virtual a la realitat: Impressió 3D

3dLa impressió 3D s’ha convertit en els darrers anys en una gran alternativa per a la medicina regenerativa. Amb aquesta tecnologia els professionals sanitaris poden reproduir de forma molt precisa i sofisticada parts del cos humà en tres dimensions amb diferents finalitats, com ara preparar de forma molt més acurada intervencions quirúrgiques de gran complexitat o generar pròtesis per substituir parts sòlides com ossos i dents. La tecnologia i la medicina, però, avancen a un ritme vertiginós i la recerca científica ja parla de bioimpressió: cèl·lules mare, vasos sanguinis, teixits humans o fins i tot òrgans complets que podran integrar-se en el cos del pacient amb totes les seves capacitats funcionals.

Tot i que la introducció de la impressió tridimensional és relativament recent en el camp mèdic, les impressores en 3D existeixen des dels anys 80. El creador d’aquests equipaments va ser el nord-americà Charles W. Hull, qui va imprimir per primer cop un objecte en tres dimensions l’any 1983. Les aplicacions en Medicina d’aquesta tecnologia comencen a donar-se a finals dels anys 90 i principis del 2000 als Estats Units i Europa i es poden diferenciar tres grans tipus.

Continua la lectura de “Del món virtual a la realitat: Impressió 3D”

“La impressió 3D tindrà un lloc a la medicina”

Dr. Guillem BoriEl doctor Guillem Bori és cirurgià ortopèdic i traumatòleg a l’Hospital Clínic de Barcelona. És un metge que aposta per la innovació i vol saber quin valor afegit aporten les noves tecnologies. Per això està treballant amb impressió 3D de models de malucs per a la preparació quirúrgica en casos complexos. Estudia si gràcies a la impressió 3D es pot planificar millor el grau de concordança entre aquesta planificació i la pròtesi implantada. Finança el seu projecte gràcies  a una beca Beca Dr. Josep Trueta d’ajut a la recerca 2015 de la Societat Catalana de Cirurgia Ortopèdica.
Continua la lectura de ““La impressió 3D tindrà un lloc a la medicina””