Aquesta ha estat La Qüestió del número 162 de la Revista COMB. I aquestes les respostes que ens han donat els quatre participants:

Juan Manuel Mendive
Metge de Família CAP La Mina, Sant Adrià de Besòs

En l’atenció primària (AP), tot i els esforços amb iniciatives com potenciar consultes telefòniques i virtuals, no s’acabava de solucionar la situació. L’AP és clau per a l’atenció al ciutadà. S’ha demostrat per la necessitat de donar resposta, no només a les necessitats sanitàries, sinó  també a les administratives (baixes laborals, etc.) Tot i això, el sistema és molt rígid (caldria valorar-ne la flexibilitat) i s’ha traduït en dificultat d’accessibilitat a les consultes i cues als CAP. Per potenciar l’AP tenim una resposta: invertir més en l’AP.

Més encara si l’AP ha de donar resposta als problemes de salut pública, com en el cas de la pandèmia. Seguim motivats per continuar donant tota l’atenció possible I necessària a la nostra població però, per fer-ho en condicions, calen molts més recursos, molta més inversió. La pandèmia ha fet veure algunes d’aquestes mancances, com la necessitat de suport psicològic des de l’AP.

Les iniciatives en aquest sentit són benvingudes (també el suport nutricional), però s’haurien d’enfortir molt més amb plans estratègics de cada territori. M’agradaria que els CAP fossin centres d’atenció primària i salut pública i comunitària amb una inversió adequada . Potser llavors les primers places del MIR s’escolliran amb Medicina Familiar I Comunitària.

Marta García Pastor
Metge de Família CAP Olesa de Montserrat

Després d’aquests dos anys de pandèmia crec que ha arribat el moment de potenciar la primària tal com es mereix, no només amb paraules sobre la importància que té i que no hem deixat de sentir en tot aquest temps, sinó dotant-la tal com realment necessita. Cal millorar el finançament de l’atenció primària. La millora del finançament ha de deixar de ser aquella frase que tots diem i cal que sigui una realitat.

Cal disposar dels recursos de professionals necessaris per fer la nostra feina. Les nostres consultes han anat augmentant en cronicitat i complexitat, però no en la mateixa mesura el temps que podem dedicar a aquests pacients. Les frases “falten metges de família” o “en els propers anys es jubilen molts professionals” les sentim cada dia, però no sentim solucions per fer front a un problema que no ens ha agafat per sorpresa. Cal formar metges i cal formar metges de família, dotant l’especialitat del prestigi que es mereix. 

Cal la millora de les condicions laborals, sobretot dels nostres joves que s’incorporen al sistema, amb contractes dignes. Si no és així, no aconseguirem tenir equips de professionals estables en el temps. Hem de donar temps als nostres professionals perquè es puguin formar, per continuar millorant, per fer front a les seves consultes de manera excel·lent. Cal fer canvis organitzatius importants en el nostre sistema per poder atendre als nostres pacients, fer allò que realment és necessari i deixar de fer tot allò que no ho és.

Cal replantejar què estem fent a les nostres consultes, com ho fem i que és el que realment hem de fer. Seguim tenint consultes en que la burocràcia ocupa molt bona part del nostre temps i això no ens permet dedicar el temps que exigeix la cronicitat i complexitat dels nostres pacients, que va en augment. Nosaltres, com a professionals estem preparats i disposats per als nous reptes de futur a l’atenció primària, però amb els recursos necessaris, que és el que ara ens manca. Necessitem una atenció primària potent perquè el sistema sanitari funcioni.

Miriam Ceña Rodríguez-Roda
Metge de Família, Directora EAP Sant Sadurní, Servei d’Atenció Primària Alt Penedès-Garraf-Baix Llobregat Nord

Una adequada dotació econòmica i de recursos humans estables, amb nous perfils professionals, per a una cartera de serveis cada cop més amplia. Canviar el model d’atenció, amb una actitud proactiva i no reactiva que controli la demanda esperable. Minimitzar les visites per procés, atenció sincrònica que aporti valor, amb  coordinació dels nivells assistencials i recursos del territori. Desburocratitzar i flexibilitzar la gestió de les agendes, respectant la longitudinalitat.

Iniciar  i donar continuïtat a projectes engrescadors, i facilitar la captació de professionals. Millorar els recursos tecnològics que afavoreixin comunicació i obrin camí a la telemonitorització dels pacients. Donar a l’atenció primària el valor que té. La feina menys visible és la més important perquè, sense la resta del sistema trontollaria.

Rocío Moreno
Metge de Família, Directora del Servei d’Atenció Primària del delta del Llobregat

Per potenciar l’atenció primària cal assegurar el finançament adequat avui i en el futur; és obvi, però clau. Ens cal també una reorientació: potenciar de veritat el treball col·laboratiu i d’equip, incorporar nous rols, treballar tenint en compte el principi de subsidiarietat que ara està tant de moda, garantir els vincles amb la comunitat, i potenciar més que mai el nostre enfocament comunitari i social.

Hem incorporat nous rols, i crec que ens en falten, alguns de sanitaris i altres d’àmbit no sanitari, que ens poden ajudar a desburocratitzar, millorar processos, i treballar per la qualitat i la seguretat de l’atenció. Cal que cada professional desenvolupi al màxim les seves capacitats i competències, posant èmfasi en la proactivitat de la nostra tasca, i centrant-nos en les necessitats de les persones i les comunitats de referència. I cal travar una sinergia positiva amb els companys de l’hospital que és clau també.