Carles Llor, metge de família. Investiga la prescripció adequada d’antibiòtics: “Les resistències als antibiòtics es creen molt ràpidament, però es necessiten anys i panys per reduir-les”

“La població està més assabentada del problema de les resistències antimicrobianes, però encara hi ha alguns pacients que pressionen perquè els prescriguin antibiòtics”

“Necessitem ajuts per fer més recerca en l’atenció primària, perquè els resultats de molts estudis fets a l’hospital no tenen validesa en el nostre àmbit”

“La medicina de família és l’especialitat de les malalties freqüents i això hauria de ser un pol d’atracció per als joves, però crec que és important fer-la molt més clínica i tenir més possibilitats de fer recerca i docència”

Carles Llor és metge de família al CAP Manso de Barcelona i també és coordinador del grup de recerca en infeccions en l’atenció primària de l’Institut Jordi Gol (IDIAP). Llor es dedica principalment a la recerca sobre l’ús i la prescripció adequats dels antibiòtics en les malalties infeccioses que es tracten en l’atenció primària, identificant els subgrups de pacients que realment els necessiten. Evitar que s’incrementin les resistències als antibiòtics és un repte cabdal per a la salut del present i del futur. Amb Llor, no tan sols conversem sobre com es controla la prescripció dels antibiòtics, sinó també sobre la importància de fer recerca en l’àmbit de l’atenció primària.

Continua la lectura de “Carles Llor, metge de família. Investiga la prescripció adequada d’antibiòtics: “Les resistències als antibiòtics es creen molt ràpidament, però es necessiten anys i panys per reduir-les””

Alba Martínez, metgessa de família de referència per a joves migrats: “Com a societat, els hauríem d’estar cuidant i el que fem és maltractar-los. És molt difícil fer-se gran així”

“Tenen molt malestar emocional, sobretot per l’enyor de la figura materna. La inseguretat i el trencament d’expectatives els crea molts problemes que, de vegades, poden derivar en problemes de salut mental”

“Sovint no tenen ningú més i tenen pocs referents, per això aprofiten quan venen al CAP per deixar-se anar i descarregar aquesta motxilla d’emocions que porten a sobre”

“Hi ha determinants socials que van posant en perill la seva salut i passen de ser joves sans a joves amb vulnerabilitats”

Molt a prop del CAP Passeig de Sant Joan de Barcelona hi ha, des de 2017, Dar Chabab, un equipament per a joves migrats i en situació de vulnerabilitat i de carrer. Entre totes dues entitats han construït un pont que assegura que aquests joves tinguin una metgessa que els atén de manera longitudinal i un espai dins del sistema sanitari. Aquesta professional és la metgessa de família Alba Martínez, que té entre els seus pacients els nois i noies que en algun moment han passat per Dar Chabab. Martínez té una àmplia experiència en l’atenció a pacients de procedències diverses i una sensibilitat especial envers aquests joves que han marxat sols dels seus països d’origen i que fan front a una sèrie de dificultats que repercuteixen en la seva salut física i emocional. Els perills del viatge migratori, l’enyor de la mare, el fet de no poder treballar i tenir una font d’ingressos, l’estigma social i el sensellarisme en són alguns exemples. Martínez ens explica com aborden la seva atenció sanitària al CAP en un moment vital complex, com és el de fer-se adult i fer-ho en un entorn sense referents.

Continua la lectura de Alba Martínez, metgessa de família de referència per a joves migrats: “Com a societat, els hauríem d’estar cuidant i el que fem és maltractar-los. És molt difícil fer-se gran així”

Després de l’experiència de les sis onades de pandèmia, què caldria fer de manera diferent per potenciar l’atenció primària (AP)?

Aquesta ha estat La Qüestió del número 162 de la Revista COMB. I aquestes les respostes que ens han donat els quatre participants:

Continua la lectura de “Després de l’experiència de les sis onades de pandèmia, què caldria fer de manera diferent per potenciar l’atenció primària (AP)?”

Vanessa Díaz, R2 de Medicina Familiar i Comunitària, va començar a exercir quan va esclatar la crisi sanitària per la COVID-19, mentre esperava una plaça MIR: “No sabia realment on m’estava ficant, però les ganes van poder més que la por”

“Estava al sofà de casa esperant una plaça MIR i necessitava fer alguna cosa i ajudar com fos”

“Em va marcar veure els pacients tan sols. Ara, sempre que veig un pacient sol, també penso en la seva família”

Vanessa Diaz és resident de segon any de Medicina de Família i Comunitària al CAP Sant Pere de Ribes (ABS Garraf Rural), però va començar a exercir com a metgessa abans del que s’esperava. Va fer l’examen MIR l’any 2020 i, amb l’esclat de la pandèmia i tot esperant la convocatòria de residents [que no va arribar fins al setembre], va decidir que no podia quedar-se de braços plegats veient com els professionals sanitaris no donaven l’abast i va decidir fer un pas endavant i acollir-se a la col·legiació exprés que el Col·legi de Metges de Barcelona va oferir als metges que tot just s’acabaven de graduar. Des del març de 2020 i fins que va començar el MIR, Díaz va treballar al Centre Sociosanitari Mutuam Güell de Barcelona, una experiència que l’ha marcat profundament. La bona acollida i el suport dels companys van ajudar-la a enfrontar-se amb la por i la responsabilitat d’exercir sense haver estat abans resident i, a sobre, amb una malaltia llavors del tot desconeguda. L’estiu de 2020, Díaz ens va explicar la seva experiència a la sèrie #Metgesen1apersona. Ara, amb la perspectiva de dos anys, tornem a parlar amb ella sobre aquells mesos i sobre com han influït en la seva visió de la professió. Díaz traspua agraïment, humanitat i un fort compromís amb els pacients, les seves famílies i la societat.

Continua la lectura de “Vanessa Díaz, R2 de Medicina Familiar i Comunitària, va començar a exercir quan va esclatar la crisi sanitària per la COVID-19, mentre esperava una plaça MIR: “No sabia realment on m’estava ficant, però les ganes van poder més que la por””

Cristina de Prado, metgessa de família i una de les impulsores de l’hort comunitari del CAP Casernes: “L’hort dona molts fruits i no només els de la terra”

Cristina de Prado és metgessa de família al CAP Casernes, ubicat al barri de Sant Andreu de Barcelona, i coneix al detall la vida dels seus pacients. És una de les impulsores de l’hort comunitari Les Moreres, una iniciativa del CAP i del Centre de Salut Mental d’Adults de Sant Andreu, gestionat per la Fundació Vidal i Barraquer. L’Ajuntament els va cedir el terreny, que forma part del projecte urbanístic de Casernes, amb la condició que fos un projecte comú. En poc temps, han aconseguit convertir un terreny en desús de 450 metres quadrats en una zona dinàmica, plena de vida i on els veïns es troben, col·laboren i es creen relacions. Durant el moment més dur de la crisi de la COVID-19, van haver d’aturar l’activitat, però la terra no descansa mai i l’hort, d’una altra manera, va continuar donant els seus fruits.

Continua la lectura de “Cristina de Prado, metgessa de família i una de les impulsores de l’hort comunitari del CAP Casernes: “L’hort dona molts fruits i no només els de la terra””

TIC’s i medicina rural: experiències de salut al Berguedà i al Bages

mrural

Tal com parlàvem fa uns dies a l’article Tic’s i medicina rural: casos d’èxit en atenció primària, la tecnologia s’ha convertit en un element de progrés i millora en àmbits com el sanitari. Les noves tecnologies ja són una eina més a la consulta del metge i han permès, entre d’altres coses, que puguin optimitzar la seva feina i millorar la comunicació amb els pacients. Les TIC’s de salut són una finestra d’oportunitats en àmbits com la medicina rural, que ha de fer front a l’envelliment de la població, l’aïllament o la manca de professionals.

Continua la lectura de “TIC’s i medicina rural: experiències de salut al Berguedà i al Bages”

TIC’s i medicina rural: casos d’èxit en atenció primària

L’atenció primària és la porta d’entrada al sistema sanitari. Malgrat les mancances, és un servei que demostra constantment la seva excel·lència i capacitat afrontat, dia a dia, els reptes actuals: l’atenció a una població cada com més envellida, amb malalties cròniques o amb comorbilitat; la relació amb un pacient cada cop més informat i exigent; la necessitat de treballar en xarxa entre diferents equips multidisciplinars… En l’entorn rural, a més, s’hi afegeixen algunes dificultats, com l’aïllament territorial o els problemes per trobar especialistes que se sentin atrets per l’entorn i vulguin exercir al territori.

Continua la lectura de “TIC’s i medicina rural: casos d’èxit en atenció primària”

Dra. Garcia: “Fer pedagogia i prevenció en Salut Mental és garantia d’una població amb més capacitat d’autocura”

ygarciaSegons estima l’Organització Mundial de la Salut (OMS), la depressió és la principal causa de problemes de salut i discapacitat arreu del món, ja que afecta 300 milions de persones. Enguany, la campanya que la mateixa organització posa en marxa al voltant del Dia Mundial de la Salut té com a objectiu donar a conèixer les causes d’aquesta malaltia, promoure mecanismes de prevenció i incentivar a les persones que la pateixen a demanar suport al seu metge de confiança. Per aquest motiu parlem amb la Dra. Ylenia Garcia Navarro, metgessa de família de l’EAP Sant Antoni, que ens explica quines eines tenen els professionals de l’atenció primària per tractar aquests pacients i ajudar-los a superar la malaltia.

Continua la lectura de “Dra. Garcia: “Fer pedagogia i prevenció en Salut Mental és garantia d’una població amb més capacitat d’autocura””

Els professionals del Maresme demanen més lideratge i reconeixement davant la situació de precarietat laboral

Metges d’atenció primària i de l’hospital de Mataró es reuneixen per debatre sobre l’estat actual de la professió mèdica a la comarca

El Col·legi de Metges de Barcelona porta temps denunciant la precarietat laboral que existeix dins del col·lectiu mèdic. Per tenir dades concretes, va elaborar l’informe “La precarietat laboral del col·lectiu mèdic. Realitats i propostes” a través del qual es va traslladar a l’opinió pública la situació d’inestabilitat que afecta un de cada tres metges. El treball inclou un Pla de Xoc, amb mesures concretes, la majoria adreçades als diferents agents del sector sanitari per tal de revertir aquesta situació.

El debat sobre les condicions laborals dels professionals del Maresme va tenir lloc el passat 30 de setembre a l’Hospital de Mataró, impulsat per la Junta Comarcal, que va considerar necessari discutir entre els companys de la comarca quina és la seva situació particular. Continua la lectura de “Els professionals del Maresme demanen més lideratge i reconeixement davant la situació de precarietat laboral”

El benestar va més enllà de la sanitat, treballem la salut comunitària

apruralLa salut comunitària ha esdevingut en els darrers anys un dels àmbits prioritaris de l’atenció primària. La crisi econòmica i social està posant en evidència el veritable pes que tenen els determinants socials en la salut dels ciutadans. Per això, la V jornada d’Atenció Primària al Món Rural s’ha centrat en la Salut Comunitària i ha volgut donar rellevància a projectes que s’estan posant en marxar al territori. Continua la lectura de “El benestar va més enllà de la sanitat, treballem la salut comunitària”