Després de l’experiència de les sis onades de pandèmia, què caldria fer de manera diferent per potenciar l’atenció primària (AP)?

Aquesta ha estat La Qüestió del número 162 de la Revista COMB. I aquestes les respostes que ens han donat els quatre participants:

Continua la lectura de “Després de l’experiència de les sis onades de pandèmia, què caldria fer de manera diferent per potenciar l’atenció primària (AP)?”

Vanessa Díaz, R2 de Medicina Familiar i Comunitària, va començar a exercir quan va esclatar la crisi sanitària per la COVID-19, mentre esperava una plaça MIR: “No sabia realment on m’estava ficant, però les ganes van poder més que la por”

“Estava al sofà de casa esperant una plaça MIR i necessitava fer alguna cosa i ajudar com fos”

“Em va marcar veure els pacients tan sols. Ara, sempre que veig un pacient sol, també penso en la seva família”

Vanessa Diaz és resident de segon any de Medicina de Família i Comunitària al CAP Sant Pere de Ribes (ABS Garraf Rural), però va començar a exercir com a metgessa abans del que s’esperava. Va fer l’examen MIR l’any 2020 i, amb l’esclat de la pandèmia i tot esperant la convocatòria de residents [que no va arribar fins al setembre], va decidir que no podia quedar-se de braços plegats veient com els professionals sanitaris no donaven l’abast i va decidir fer un pas endavant i acollir-se a la col·legiació exprés que el Col·legi de Metges de Barcelona va oferir als metges que tot just s’acabaven de graduar. Des del març de 2020 i fins que va començar el MIR, Díaz va treballar al Centre Sociosanitari Mutuam Güell de Barcelona, una experiència que l’ha marcat profundament. La bona acollida i el suport dels companys van ajudar-la a enfrontar-se amb la por i la responsabilitat d’exercir sense haver estat abans resident i, a sobre, amb una malaltia llavors del tot desconeguda. L’estiu de 2020, Díaz ens va explicar la seva experiència a la sèrie #Metgesen1apersona. Ara, amb la perspectiva de dos anys, tornem a parlar amb ella sobre aquells mesos i sobre com han influït en la seva visió de la professió. Díaz traspua agraïment, humanitat i un fort compromís amb els pacients, les seves famílies i la societat.

Continua la lectura de “Vanessa Díaz, R2 de Medicina Familiar i Comunitària, va començar a exercir quan va esclatar la crisi sanitària per la COVID-19, mentre esperava una plaça MIR: “No sabia realment on m’estava ficant, però les ganes van poder més que la por””

Cristina de Prado, metgessa de família i una de les impulsores de l’hort comunitari del CAP Casernes: “L’hort dona molts fruits i no només els de la terra”

Cristina de Prado és metgessa de família al CAP Casernes, ubicat al barri de Sant Andreu de Barcelona, i coneix al detall la vida dels seus pacients. És una de les impulsores de l’hort comunitari Les Moreres, una iniciativa del CAP i del Centre de Salut Mental d’Adults de Sant Andreu, gestionat per la Fundació Vidal i Barraquer. L’Ajuntament els va cedir el terreny, que forma part del projecte urbanístic de Casernes, amb la condició que fos un projecte comú. En poc temps, han aconseguit convertir un terreny en desús de 450 metres quadrats en una zona dinàmica, plena de vida i on els veïns es troben, col·laboren i es creen relacions. Durant el moment més dur de la crisi de la COVID-19, van haver d’aturar l’activitat, però la terra no descansa mai i l’hort, d’una altra manera, va continuar donant els seus fruits.

Continua la lectura de “Cristina de Prado, metgessa de família i una de les impulsores de l’hort comunitari del CAP Casernes: “L’hort dona molts fruits i no només els de la terra””

TIC’s i medicina rural: experiències de salut al Berguedà i al Bages

mrural

Tal com parlàvem fa uns dies a l’article Tic’s i medicina rural: casos d’èxit en atenció primària, la tecnologia s’ha convertit en un element de progrés i millora en àmbits com el sanitari. Les noves tecnologies ja són una eina més a la consulta del metge i han permès, entre d’altres coses, que puguin optimitzar la seva feina i millorar la comunicació amb els pacients. Les TIC’s de salut són una finestra d’oportunitats en àmbits com la medicina rural, que ha de fer front a l’envelliment de la població, l’aïllament o la manca de professionals.

Continua la lectura de “TIC’s i medicina rural: experiències de salut al Berguedà i al Bages”

TIC’s i medicina rural: casos d’èxit en atenció primària

L’atenció primària és la porta d’entrada al sistema sanitari. Malgrat les mancances, és un servei que demostra constantment la seva excel·lència i capacitat afrontat, dia a dia, els reptes actuals: l’atenció a una població cada com més envellida, amb malalties cròniques o amb comorbilitat; la relació amb un pacient cada cop més informat i exigent; la necessitat de treballar en xarxa entre diferents equips multidisciplinars… En l’entorn rural, a més, s’hi afegeixen algunes dificultats, com l’aïllament territorial o els problemes per trobar especialistes que se sentin atrets per l’entorn i vulguin exercir al territori.

Continua la lectura de “TIC’s i medicina rural: casos d’èxit en atenció primària”

Dra. Garcia: “Fer pedagogia i prevenció en Salut Mental és garantia d’una població amb més capacitat d’autocura”

ygarciaSegons estima l’Organització Mundial de la Salut (OMS), la depressió és la principal causa de problemes de salut i discapacitat arreu del món, ja que afecta 300 milions de persones. Enguany, la campanya que la mateixa organització posa en marxa al voltant del Dia Mundial de la Salut té com a objectiu donar a conèixer les causes d’aquesta malaltia, promoure mecanismes de prevenció i incentivar a les persones que la pateixen a demanar suport al seu metge de confiança. Per aquest motiu parlem amb la Dra. Ylenia Garcia Navarro, metgessa de família de l’EAP Sant Antoni, que ens explica quines eines tenen els professionals de l’atenció primària per tractar aquests pacients i ajudar-los a superar la malaltia.

Continua la lectura de “Dra. Garcia: “Fer pedagogia i prevenció en Salut Mental és garantia d’una població amb més capacitat d’autocura””

Els professionals del Maresme demanen més lideratge i reconeixement davant la situació de precarietat laboral

Metges d’atenció primària i de l’hospital de Mataró es reuneixen per debatre sobre l’estat actual de la professió mèdica a la comarca

El Col·legi de Metges de Barcelona porta temps denunciant la precarietat laboral que existeix dins del col·lectiu mèdic. Per tenir dades concretes, va elaborar l’informe “La precarietat laboral del col·lectiu mèdic. Realitats i propostes” a través del qual es va traslladar a l’opinió pública la situació d’inestabilitat que afecta un de cada tres metges. El treball inclou un Pla de Xoc, amb mesures concretes, la majoria adreçades als diferents agents del sector sanitari per tal de revertir aquesta situació.

El debat sobre les condicions laborals dels professionals del Maresme va tenir lloc el passat 30 de setembre a l’Hospital de Mataró, impulsat per la Junta Comarcal, que va considerar necessari discutir entre els companys de la comarca quina és la seva situació particular. Continua la lectura de “Els professionals del Maresme demanen més lideratge i reconeixement davant la situació de precarietat laboral”

El benestar va més enllà de la sanitat, treballem la salut comunitària

apruralLa salut comunitària ha esdevingut en els darrers anys un dels àmbits prioritaris de l’atenció primària. La crisi econòmica i social està posant en evidència el veritable pes que tenen els determinants socials en la salut dels ciutadans. Per això, la V jornada d’Atenció Primària al Món Rural s’ha centrat en la Salut Comunitària i ha volgut donar rellevància a projectes que s’estan posant en marxar al territori. Continua la lectura de “El benestar va més enllà de la sanitat, treballem la salut comunitària”

MIR: Les 7 coses que has de saber si vols ser metge de família

Preguntes i respostes per a R1 #OrientacióMIR

Jordi MestresEl Dr. Jordi Mestres és Metge d’Atenció Primària i orientador d’aquesta especialitat en les jornades d’Orientació MIR que celebra el COMB. Ens respon quins són els dubtes més freqüents dels metges que volen especialitzar-se en Medicina de Família.

 

 

A l’hora d’escollir hospital, què és recomana un de gran o de petit?

És complicat donar una resposta concreta perquè en Medicina de Família aquesta elecció no és tan important com escollir el centre de salut al que volem anar. Aqueta decisió va en funció de la persona, si creu que en ho se sentirà còmode en un lloc gran, o si li agrada aquesta “vidilla”. En realitat, les condicions i el que tractaran quan estiguen fent urgències a un hospital seran les mateixes sigui un hospital més gran o petit.

Durant el primer any de residència de Medicina de Família els R1 passen un 75% del seu temps a l’hospital, tot i que varia segons la Unitat Docent. A mesura que avancen els anys van passant més temps als ambulatoris, sobretot a R3 i R4.

Aquesta rotació, primer per hospital i després al teu centre, és pròpia de Medicina de Família. La resta d’especialitats no ho té. Tot canviarà amb la troncalitat al 2017, però encara no se sap molt bé com serà.

Quin perfil d’ambulatori escollir?

Es una tria personal perquè no tots els ambulatoris són iguals. Depenen de la població de la zona hi ha una unes patologies o unes altres: si és una població més envellida, amb més immigració… És diferent fer-ho a La Mina que al Passeig de Sant Joan. Perquè les patologies canvien d’un lloc a un altre. També cal saber si hi ha  o no urgències, o centre de venopunció per drogodependència al centre…

Jo recomano que abans d’escollir es facin una llista amb els llocs que els interessa, que els visiten i pregunten a altres residents i professionals.

Com són les rotacions en Medicina de Família?

Són moltes! Durant R1 i R2 es canvia molt. Hi ha canvis de servei gairebé cada mes. Passaran per tot: ginecologia, psiquiatria.. Que es mentalitzen que “estan de gira” i que estan constantment canviant. Això passa fins R3, quan ja es queden fixes al seu centre de servei. La veritat és que jo ho tornaria a fer!

Quines particularitats té la tria de plaça?

Hi ha tres fases. Primer trien la Unitat Docent a Madrid, però no saben a quin ambulatori i hospital aniran.  Després, a la Unitat Docent escolliran l’ambulatori i l’hospital seguin la mateixa relació d’ordre que a Madrid. I finalment escolliran o se’ls assignarà el tutor. Aquest determina una sèrie de factors, com l’horari.

Quines sortides professionals hi ha?

Molta gent veu Medicina de Família com una de les especialitats amb més possibilitats de trobar feina. És complicat fer una projecció si d’aquí a quatre anys serà fàcil trobar feina, però sí que és cert que és una especialitat amb un ventall de feina molt ampli: crònics, pal·liatius, residències, Programes d’Atenció Domiciliària i Equips de Suport (PADES), urgències… Aquesta última té molta demanda, sobretot a hospitals comarcals. El metge de família és molt versàtil.

Sobreviuré a les guàrdies?

Sí! Tots hem passat i sobreviscut. La residència és una gran família. No et deixen sol, no és com a les pel·lícules. Són uns anys molt intensos.

Com veus els futurs residents?

Cada vegada veig més el perfil de metge que fa Medicina de Família perquè està convençut i té molt clar que és el que vol fer. Però també hi ha gent que ve amb incerteses. Hi ha molta gent que agafa Medicina de Família “de rebot” però després no ho canviarien. Ara, t’ha d’agradar el pacient.

Si tens algun dubte més sobre el MIR, com per exemple com serà el dia d’escollir plaça o què has de tenir en compte quan comences la residència pots veure el vídeo sobre la Jornada d’Orientació als futurs MIR.

També pots consultar els articles:

actualització (04/04/2016)

L’Atenció Primària al Món Rural consolida la seva jornada anual a Berga

La cronicitat a l’àmbit rural té les seves particularitats, com el tipus de població, les llars amb barreres arquitectòniques importants, o les grans distàncies. Aquests temes han estat tractats en la segona edició de la jornada d’Atenció Primària al Món Rural, que han celebrat el Col·legi de Metges de Barcelona (delegació del Berguedà), la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC), la Societat Catalana de Pediatria i l’Associació d’infermeria familiar i comunitària de Catalunya (AIFICC), el passat 25 de maig i que es consolida a la ciutat de Berga amb un èxit d’assistència.

Més de 200 assistents van discutir sobre l’acompanyament dels malalts crònics pediàtrics, adolescents i en els seus darrers moments. Es va fer èmfasi en el tractament de la celiaquia, diabetis, discapacitats en nens, i es va conèixer de primera mà l’experiència d’en Marc Perpinyà, qui va patir un càncer durant la seva adolescència. Així mateix es va fer una reflexió sobre els requeriments ètics en la sedació al final de la vida, i la demanda de la mort a casa.

 II Jornada d'Atenció Primària al món rural

Educar als pacients en co-responsabilitat i aprofitar les oportunitats que ofereixen les Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC) van ser algunes de les propostes que es van sentir a la jornada per facilitar la tasca de l’Atenció Primària en entorns rurals, així com la interrelació entre l’Atenció Primària i hospitalària. Per il·lustrar-ho es va presentar l’experiència d’EndoblocLleida, una comunitat sanitària pràctica amb més de 209 membres.

Tuberculosi

La jornada va acabar amb la conferència del Dr. Pere Joan Cardona, de l’Hospital Germans Trias i Pujol, sobre la teràpia Ruti per la Tuberculosi. Cardona va fer un recorregut històric de la lluita contra aquesta malaltia i va explicar com funciona les seva teràpia.

Premis científics

A la II Jornada d’Atenció Primària al món rural es van presentar diferents pòsters i sessions de comunicació oral, entre les quals es va premiar el pòster “Morir en un ABS Rural“, de Jordi Espinàs, Anna Ribas, Rosa Mª Salla, Renee Vink i Joan Armengol, i la comunicació oral  “Tos Ferina, ???, La tos de los cien días“, d’Oscar Garcia Gimeno, Carmen Campillo i Eva Maria Satué.

Treballs presentatsComunicacions orals i pòsters

(actualitzat 15/06/2012) Ja podeu veure tota la Jornada a COMBtv