Segons estima l’Organització Mundial de la Salut (OMS), la depressió és la principal causa de problemes de salut i discapacitat arreu del món, ja que afecta 300 milions de persones. Enguany, la campanya que la mateixa organització posa en marxa al voltant del Dia Mundial de la Salut té com a objectiu donar a conèixer les causes d’aquesta malaltia, promoure mecanismes de prevenció i incentivar a les persones que la pateixen a demanar suport al seu metge de confiança. Per aquest motiu parlem amb la Dra. Ylenia Garcia Navarro, metgessa de família de l’EAP Sant Antoni, que ens explica quines eines tenen els professionals de l’atenció primària per tractar aquests pacients i ajudar-los a superar la malaltia.

Quin és el percentatge de pacients als quals diagnostiqueu depressió a la consulta?

Entre un 20 i un 30% dels pacients que atenem a la consulta presenten trastorns psíquics, dels quals fins a un 15% els diagnostiquem i tractem. D’aquest percentatge, la gran majoria correspon a estats depressius on s’inclouen diferents alteracions de l’esfera afectiva, no només depressions majors.

Quin és el perfil de pacient que pateix la malaltia?

Els trastorns ansiosos i depressius són més freqüents en dones en l’edat mitjana de la vida, sobretot depressions majors i distímies. En persones grans hi ha una més alta freqüència de comorbilitat, trastorns afectius secundaris associats a malalties orgàniques i trastorns adaptatius.  Hi ha descrita més prevalença i pitjor resposta al tractament prescrit entre les persones amb índex socioeconòmic més baix.

Quin és el tractament més habitual?

El tractament s’adequarà al pacient i a la classificació de la malaltia segons la gravetat. Per depressions lleus-moderades i trastorns adaptatius potenciem les mesures no farmacològiques, com ara exercici físic regular, activitats de socialització, activitats en grup socioeducatives, etc. En els casos de depressió moderada que no responen a la psicoteràpia o a altres recursos no farmacològics, prescriurem fàrmacs antidepressius. És important contextualitzar la malaltia en l’entorn social del pacient per tal de coordinar-ne la supervisió, que de vegades pot ser el desencadenant de la malaltia, i que en tots els casos condicionarà segur l’evolució. En qualsevol cas, el suport psicològic ha d’estar present en el tractament.

Quines eines té el metge de família per tractar aquests pacients?

La principal eina amb la qual comptem els metges de família és la relació que s’estableix a les consultes d’atenció primària, on tractem el pacient des d’una perspectiva holística. No només tenim en compte els símptomes, sinó també els seus esdeveniments vitals i la seva situació social i familiar. Com hem dit, molts dels casos requereixen suport psicoterapèutic i és aquí on molts professionals reconeixen que hi tenen mancances. En alguns casos, estan relacionades amb la formació i en d’altres amb la manca de temps. Una manera de pal·liar aquestes deficiències és treballar amb grups psicoeducatius dins del mateix centre, integrats per metges i infermers i formats per dirigir dinàmiques que millorin aspectes clínics i aportin recursos psicoemocionals als pacients.

Com feu el seguiment d’aquests pacients?

Després de fer el diagnòstic, estratificar la gravetat i indicar el tractament més adient, caldrà fer una visita de control abans d’un mes per tal de comprovar l’evolució de la clínica i adequar-ne el pla terapèutic. En el cas de la depressió, la individualització del tractament es fa imprescindible. S’ha de planificar l’estratègia més efectiva per a cada pacient atenent les seves circumstàncies personals, familiars i socials, i respectant les seves decisions terapèutiques per tal d’aconseguir una bona alineació metge-pacient que ha d’ajudar a garantir la millora o la curació de la malaltia. Derivarem el pacient al referent o a les unitats de Salut Mental en els següents casos: si hi ha una manca de resposta a les 4-6 setmanes del tractament, si el pacient empitjora, si hi ha ideació i/o pla suïcida o antecedents d’intent de suïcidi o si els recursos que requereix el pacient no estan a l’abast del metge de família.

Hi ha suficients recursos a l’Atenció Primària per tractar aquesta malaltia?

Des de la meva experiència professional, el principal problema que es presenta a les consultes té a veure amb la manca de temps. Es tracta d’un tipus de pacient que necessita una atenció més acurada. L’exploració de l’esfera psicoemocional requereix un entorn que afavoreixi l’expressió d’emocions, que en molts casos el pacient no sap com comunicar-les. Tenir temps per l’entrevista a les consultes és una condició indispensable i irrenunciable. No obstant això, crec que aquesta manca de temps es pot pal·liar amb el desenvolupament d’habilitats professionals en el terreny de l’entrevista clínica i la comunicació.

D’aquesta manera, el metge de família tindrà més seguretat tant en qüestions d’exploració de símptomes com en la certesa de proporcionar la millor alternativa terapèutica al pacient, no sempre farmacològica. Seria interessant valorar la incorporació del psicòleg d’Atenció Primària als centres de salut com un professional més de l’equip, atenent la prevalença del trastorn a la nostra població. Com a reflexió final, crec que ens hauríem de plantejar l’educació psicoemocional dins de les línies estratègiques de Salut Comunitària per tal d’evitar la  medicalització de problemes de la vida, cada cop més freqüents a les consultes d’atenció primària. Fer pedagogia i prevenció en Salut Mental, en tant que psique i emocions, és garantia d’una població amb més capacitat d’autocura.