Rosa Calvo, psiquiatra infantil i de l’adolescència:  “La pandèmia ha afavorit l’aparició de patologies mentals en infants que abans tenien més factors de protecció”

“Fins ara s’han dedicat recursos a la intervenció en salut mental infantil, però també cal invertir-ne en prevenció”

“Moltes vegades el trastorn mental infantil no es comprèn i es confon amb mala educació”

Rosa Calvo és psiquiatra al Servei de Psiquiatria Infantil i Juvenil de l’Institut Clínic de Neurociència de l’Hospital Clínic de Barcelona. Calvo està especialitzada en la psiquiatria i psicologia de la infància i l’adolescència i conversem amb ella sobre la salut mental dels més joves i també sobre el reconeixement de la Psiquiatria Infantil i de l’Adolescència com a nova especialitat mèdica, ja que, fins ara, havia estat només un itinerari formatiu dins de l’especialitat de Psiquiatria.

Tot i que la norma publicada al BOE l’agost de 2021 no preveu quan aquesta nova especialitat s’incorporarà a l’oferta MIR, els professionals que han realitzat l’itinerari formatiu ja poden sol·licitar el reconeixement de l’especialitat.

Continua la lectura de “Rosa Calvo, psiquiatra infantil i de l’adolescència:  “La pandèmia ha afavorit l’aparició de patologies mentals en infants que abans tenien més factors de protecció””

Millennials, un nou perfil d’estudiant a les facultats de Medicina

Com ha canviat el perfil dels estudiants entre 1999 i 2014?

Els estudiants de Medicina d’avui són més assertius, sociables, altruistes, compassius i responsables que fa uns anys, però també més sensibles a l’estrès, a la incertesa i a patir burnout. Els canvis socials i generacionals també es perceben a les aules de les facultats de Medicina. Continua la lectura de “Millennials, un nou perfil d’estudiant a les facultats de Medicina”

PAIMM: Quan metges i metgesses esdevenen pacients

paimm-mansEls metges també emmalalteixen i, quan això succeeix, hi ha el Programa d’Atenció al Metge Malalt (PAIMM). Amb una trajectòria de 20 anys, el PAIMM s’ha posicionat com un referent a Europa en l’atenció mèdica a professionals de la salut amb trastorns mentals i/o conductes addictives. Però, com pot arribar un metge al programa? La Dra. Carme Bule, responsable de la Unitat d’Acollida de la Fundació Galatea; i el Dr. Eugeni Bruguera, director de programes assistencials de salut mental i addiccions de Clínica Galatea, parlen del funcionament del PAIMM i de les eines que posa a l’abast dels pacients.

Continua la lectura de “PAIMM: Quan metges i metgesses esdevenen pacients”

Benvinguda MIR: Què ens manté sans i feliços durant tota la vida?

MIRFama? Riquesa? Èxit? Què és el que ens manté sans i feliços durant tota la vida? Aquesta va ser la qüestió central del discurs que el Dr. Antoni Trilla, vocal de la Junta de Govern del Col·legi, va oferir als nous residents en l’acte de Benvinguda MIR. Per respondre-la, el Dr. Trilla va fer referència al Harvard Study of Adult Development, que ha permès conèixer l’evolució vital de 724 persones durant 75 anys.

Continua la lectura de “Benvinguda MIR: Què ens manté sans i feliços durant tota la vida?”

Dra. Garcia: “Fer pedagogia i prevenció en Salut Mental és garantia d’una població amb més capacitat d’autocura”

ygarciaSegons estima l’Organització Mundial de la Salut (OMS), la depressió és la principal causa de problemes de salut i discapacitat arreu del món, ja que afecta 300 milions de persones. Enguany, la campanya que la mateixa organització posa en marxa al voltant del Dia Mundial de la Salut té com a objectiu donar a conèixer les causes d’aquesta malaltia, promoure mecanismes de prevenció i incentivar a les persones que la pateixen a demanar suport al seu metge de confiança. Per aquest motiu parlem amb la Dra. Ylenia Garcia Navarro, metgessa de família de l’EAP Sant Antoni, que ens explica quines eines tenen els professionals de l’atenció primària per tractar aquests pacients i ajudar-los a superar la malaltia.

Continua la lectura de “Dra. Garcia: “Fer pedagogia i prevenció en Salut Mental és garantia d’una població amb més capacitat d’autocura””

Salut mental: un repte per a les noves tecnologies

innovacioSegons dades de l’Organització Mundial de la Salut, una de cada quatre persones patirà un problema de salut mental al llarg de la seva vida. Davant d’aquesta prevalença, calen eines de suport que ajudin a millorar l’eficàcia dels tractaments, la prevenció i, sobretot, la detecció precoç dels trastorns mentals. Per què no recórrer a les noves tecnologies per aconseguir-les? De fet, cada vegada existeixen més recursos TIC en el sector salut que complementen el model assistencial actual.

Continua la lectura de “Salut mental: un repte per a les noves tecnologies”

Dr. Bel: “Els metges ens posem malalts i ens cuidem de forma diferent”

miquelbelAmb motiu del Dia Mundial de la Salut Mental parlem amb el Dr. Miquel Bel, psiquiatre de la Clínica Galatea. Aquest centre, exclusiu per a professionals de la salut, s’ha convertit en referent nacional i internacional en el tractament d’addiccions i trastorns mentals. Al llarg dels seus 15 anys de funcionament han ajudat 2.390 metges i metgesses a recuperar la seva vida i a tornar a exercir la professió en les millors condicions.

Quin és el perfil del pacient que acudeix a la clínica?

Normalment, els metges vénen de manera voluntària i un gran percentatge ho fa per trastorns depressius. Els trastorns addictius ocupen una quarta part dels pacients que atenem a les consultes. Malgrat que els casos de trastorns depressius siguin més importants, els addictius requereixen una especial cura per les repercussions que poden acabar tenint.

Continua la lectura de “Dr. Bel: “Els metges ens posem malalts i ens cuidem de forma diferent””

III Jornada Atenció Primària al món rural: “Cuidant la Salut Mental”

La salut i l’estigma dels malats mentals han estat l’eix central de la III Jornada d’Atenció Primària al món rural, que com cada any se celebra a la ciutat de Berga i que s’organitza conjuntament entre el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, CAMFIC, Societat Catalana de Pediatria i AIFICC.

“La III Jornada d’Atenció Primària al món rural: Cuidant la salut Mental” va reunir a uns 150 professionals  que durant el 10 de maig van debatre sobre experiències clíniques, la integració de la salut mental a l’Atenció Primària, els trastorns prevalents com són el trastorn del Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat (TDAH) i la depressió.

aprural1

Durant la primera taula de la jornada  es va plantejar  com es pot treballar i acompanyar millor a les persones que pateixen aquestes situacions des de l’atenció primària i es van presentar 4 experiències clíniques en aquest sentit.

El Dr. Carles Pedrol, de l’EAP Berga Centre, va explicar el programa de coordinació entre l’atenció primària i l’atenció especialitzada al Berguedà per l’abordatge de la depressió. Aquesta ruta assistencial de la salut mental estableix com s’organitzen aquests professionals de diferents estaments per una millor praxi clínica d’aquests pacients.

La Infermera Queralt Barcons, de l’ABS Artés, va presentar el Programa d’Intervenció grupal psicoeducativa, una eina no farmacològica per al tractament de persones amb trastorns mentals lleus. Aquesta intervenció grupal els permet adquirir coneixements i ser capaços de conviure amb la seva malaltia.

Les teràpies breus en salut mental des de l’atenció primària va ser el tema plantejat per la Dra. Gemma Batlle de l’ABS Tortosa Oest. Són models de teràpia de curta durada que volen solucionar problemes de forma ràpida, eficient i poc dolorosa i on el pacient no és una persona aïllada sinó que interacciona amb diferents persones. El repte és com integrar aquestes teràpies en l’atenció primària i com escollir-les, ja que cada persona és una teràpia diferent.

El darrer ponent de la taula va ser el Dr. Francisco Moruno, coordinador CSMIJ Alt Penedès-Garraf HSJD, qui va explicar quin paper pot jugar en la salut mental l’atenció de la obesitat infantil i juvenil i va explicar el suport que des del CSMIJ donen al Programa d’Atenció Compartida  en l’Obesitat.

La segona taula va comptar com a ponents amb el Dr. Pere Bonet, president del Consell Assessor de Salut Mental i adicions del Departament de Salut i amb el Dr. Josep Gomà, metge de família del Grup de Salut Mental de la CAMFIC.  Tots dos van parlar de la Integració de la Salut Mental a l’Atenció Primària.

El Dr. Bonet va remarcar que la integració de l’assistència de salut mental és profitosa quan aquesta està incorporada dins la política general de salut. Per a Bonet, s’ha d’establir un circuit permanent d’interconsulta que no sigui només del metge de primària amb el psiquiatra sinó que sigui també de salut mental cap a primària.

El Dr. Gomà, per la seva part, va comentar les raons per integrar la salut mental a l’atenció primària i que aquesta integració facilitarà la promoció de la salut mental i comunitària i el seguiment i maneig de les persones afectades.

La tercera taula va tractar els trastorns prevalents com el TDAH i la depressió. La Dra. Anna Sans, neuropediatra de l’Hospital Sant Joan de Déu, va parlar de la prevalença del TDAH, un trastorn del neurodesenvolupament amb molta prevalença en edat escolar.

aprural4El Dr. Enric Aragonés, del CAP Constantí, va presentar el programa INDI, una eina per millorar l’abordatge de la depressió i el trastorn d’ansietat.

La jornada també va tenir un moment per mirar de portes endins i fer una reflexió sobre la salut mental dels propis metges.  Per això, durant la taula 4, el Dr. Antoni Arteman, gerent de Fundació Galatea, va explicar el camí des de l’estrès fins a la malaltia, i explicar els programes de promoció de la salut de la Fundació Galatea. El metges, segons Arteman, han de treballar la resiliència, la capacitat i habilitat de transformar l’adversitat en oportunitat.

D’altra banda el Dr. Josep M. Benet, metge de família  (EAP Garraf Rural) i president de la Junta Comarcal del Garraf va fer un recorregut pels diferents recursos de suport als professionals, com el Programa d’Atenció al Metge Malalt (PAIMM) o el programa Cap infermera sola del Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona.  El Dr. Benet va remarcar que de tota la població mèdica, el sector més vulnerable a patir burnout són els metges residents.

La jornada va culminar amb la conferència magistral del Dr. Miquel Casas, catedràtic i cap de servei de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. El Dr. Casas va pronunciar la conferència “Tornar a la prescripció de psicofàrmacs clàssics en Psiquiatria: un dramàtic retrocés en la lluita contra l’estigma en els adolescents amb problemes de salut mental”.

casasSegons, el Dr. Casas, l’estigma en la malalt mental és el major obstacle per la salut mental  i per millorar la qualitat de vida dels pacients, els seus familiars, la comunitat i fins i tot els sanitaris. Els factors associats al tractament que més generen estigma, segons de psiquiatre, són els tractaments farmacològics no adequats, i que moltes vegades provoquen disfuncions cognitives, emocionals, estètiques i/o sexuals. Casas va assegurar que “els nous tractaments han millorat moltíssim en aquests efectes indesitjables”, “i que els tractaments clàssics, a més de tenir més efectes secundaris tenen una baixa adherència terapèutica i generen més cost sanitari”. Casas va obrir un debat ètic sobre l’ús de medicaments clàssics o moderns: “Els metges tenim la capacitat de decidir si donem un tractament o altre”.

A la cloenda de la jornada el Dr. Jaume Padrós, vicepresident primer del Col·legi, va voler deixar constància del compromís de la institució col·legial amb aquesta jornada i va celebrar l’elecció del tema i els seu abordatge interdisciplinari.

MÉS INFORMACIÓ

Presentació de l’any Pujadas i Inauguració de l’exposició “Història de la Psiquiatria a Catalunya”

El COMB dedica l’any 2012 a la figura del Dr. Antoni Pujadas i Mayans (1812-1881) per commemorar els 200 anys del seu naixement i el seu paper pioner en l’atenció als malalts mentals. El 21 de juny es va fer l’acte de presentació d’aquest any commemoratiu dedicat al Dr. Pujadas. Es va comptar amb la participació del Dr. Josep Ramos, director de Planificació de Salut Mental i Addiccions del Parc Sanitari Sant Joan de Déu, el Dr. Josep Lluís Ausin, el periodista Joan Vendrell, especialista en recerca històrica dels Hospitals psiquiàtrics de Sant Boi, el Dr. Josep Fabregas, Director del Centre de Psicoteràpia de Barcelona i el Dr. Joan Orritz, Director de Benito Menni Complex Assistencial en Salut Mental.

A mitjans del segle XIX, el Dr. Pujadas va ser un exemple de metge emprenedor introduint les cases de curació i l’hospitalització privada en malalts mentals. A més, va ser pioner en la signatura de convenis i en el concert de serveis per a ‘pobres bojos’. Destaca en Pujadas, la seva afició per muntar negocis de tot tipus i la seva personalitat controvertida. L’any 1853, funda el manicomi de Sant Boi, considerat l’inici de l’expansió de l’hospitalització mental a Catalunya. L’any 1895, el llegat del Dr. Pujadas continua amb Benito Menni, qui, després de la mort de Pujadas, compra el manicomi de Sant Boi.

En el mateix acte, s’ha presentat l’exposició “Història de la Psiquiatria a Catalunya”, la qual es pot veure fins el desembre d’aquest any al renovat espai d’exposicions del COMB. En aquesta mostra s’explica l’evolució de la psiquiatria a partir d’un seguit de panells. Imatges i breus explicacions del tractament de la bogeria faciliten el recorregut des de l’Antic Règim fins a la professionalització de la psiquiatria i la neurologia ja en els anys 1930.

El COMB presenta el document “Propostes per a la sostenibilitat i millora del sistema sanitari públic”

Miquel Vilardell i Jaume Padrós han donat a conèixer, en roda de premsa, les conclusions del Fòrum de la Professió Mèdica amb les propostes dels metges de Barcelona sobre el sistema sanitari públic

Barcelona, 1 de desembre de 2011.- El Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) ha donat a conèixer aquest migdia, en roda de premsa, el document final del Fòrum de la Professió Mèdica amb les propostes dels metges de Barcelona sobre el sistema sanitari públic. El doctor Miquel Vilardell, president del COMB, i el doctor Jaume Padrós, vicepresident primer de la institució col·legial i coordinador del Fòrum de la Professió Mèdica, han presentat el document “Propostes per a la sostenibilitat i millora del sistema sanitari públic” als mitjans de comunicació.

Per Miquel Vilardell, president del COMB, “els resultats del Fòrum de la Professió reflecteixen clarament que els metges volem participar a fer que el sistema sanitari sigui més eficient. Aquest document pot contribuir a millorar el present i a proporcionar algunes de les claus de futur”.

El COMB va convocar, el juliol d’aquest any, un Fòrum de la Professió Mèdica amb l’objectiu de donar veu als professionals i reivindicar el paper de lideratge d’aquests en la presa de decisions sobre la qualitat assistencial i l’organització del sistema sanitari. El Fòrum del COMB s’ha desenvolupat amb la participació directa dels metges i s’ha estructurat en sis àmbits de debat: Hospitals; Atenció Primària; Atenció Sociosanitària; Salut Mental; Docència i Formació, i Recerca i Innovació.

El Fòrum de la Professió Mèdicaha comptat amb la participació de més tres-cents metges i metgesses de diferents perfils professionals, assistencials i d’especialitat. Vint-i-sis grups de treball, organitzats en funció de la temàtica a tractar, han debatut per Internet i presencialment per aportar propostes per mantenir o millorar els resultats assistencials del sistema sanitari públic davant l’actual crisi pressupostària.

Per Jaume Padrós, vicepresident primer del COMB, “només a partir del lideratge de la professió serà possible que d’aquesta crisi no en resulti malparada la qualitat i l’excel·lència del nostre sistema sanitari”. Padrós recorda que “fa molts anys que la nostra institució està denunciant la infradotació financera que té el nostre sistema de salut i la necessitat de guanyar espais d’eficiència que només són possibles a partir del compromís de totes les parts, no només dels gestors i dels responsables institucionals o polítics, sinó  sobretot dels professionals i també de la ciutadania” .

El document “Propostes per a la sostenibilitat i millora del sistema sanitari públic”, que recull les propostes dels diferents grups de treball del Fòrum de la Professió Mèdica, es farà arribar a totes les organitzacions professionals, sindicals i sanitàries en general i, fonamentalment, al responsable del Departament de Salut i als grups polítics.