Fama? Riquesa? Èxit? Què és el que ens manté sans i feliços durant tota la vida? Aquesta va ser la qüestió central del discurs que el Dr. Antoni Trilla, vocal de la Junta de Govern del Col·legi, va oferir als nous residents en l’acte de Benvinguda MIR. Per respondre-la, el Dr. Trilla va fer referència al Harvard Study of Adult Development, que ha permès conèixer l’evolució vital de 724 persones durant 75 anys.

La recerca, feta per la Universitat de Harvard, va començar a finals dels anys 30 i va agafar una mostra d’homes de dos grups socials molt diferents: alumnes de la mateixa universitat i adolescents dels barris més deprimits de Boston. Al llarg de l’estudi, a més de fer proves mèdiques, se’ls ha anat preguntant sobre el seu estat d’ànim, la família, la parella i la feina; i s’ha vist com han anat construint la seva vida fins al moment actual. Un dels missatges que ha derivat d’aquest grandíssim recull d’informació i que respon a la pregunta del Dr. Trilla és que les bones relacions personals i familiars són les que ens mantenen més sans i feliços.

A aquesta afirmació, el Dr. Trilla afegeix tres petites matisacions:

• Els contactes socials són bons per a nosaltres. Aquelles persones que estan més connectades amb la família, amb els amics i amb la comunitat són més felices i viuen més temps que aquelles que estan aïllades.
• No es tracta de tenir molts amics o moltes parelles, es tracta de la qualitat de la relació. Viure enmig d’enfrontaments i conflictes és dolent per la salut; en canvi, viure immers en una relació càlida i bona, la protegeix.
• Les bones relacions familiars i personals no només protegeixen la nostra salut física, també protegeixen la nostra salut mental.

Com ja sabeu, l’època del MIR és dura, però si “construïu una vida a base de bones relacions” entre vosaltres i enfortiu els vostres lligams amb la família i amb els amics, això “repercutirà en la vostra estabilitat, el vostre èxit i us trobareu molt millor física i mentalment”, remarca el Dr. Trilla, que també recomana practicar l’empatia i, sobretot, ser “bones persones”, el requisit “per ser un bon metge o metgessa”.