Apnea del Whatsapp, depressió de Facebook, síndrome de Google o cibercondria. Són algunes de les anomenades tecnopaties, trastorns propis del segle XXI. Aquests mals es deriven de l’ús de les tecnologies de la informació, ja instal·lades en tots els àmbits de la nostra vida, i es reconeixen en usuaris cada cop més joves. De fet, gairebé el 94% dels adolescents ja tenen mòbil als 15 anys.

Com afecten aquestes tecnopaties a la nostra salut? El pediatre Vicente Morales, membre de l’Equip Pediatria Territorial Alt Penedès-Garraf, va apuntar a la VII Jornada d’Atenció Primària al Món Rural, celebrada a Berga al maig, que més que una malaltia, una tecnopatia “és una pèrdua del benestar físic, psicològic i social que, en cas de progressar, sí que pot derivar en una malaltia”. Algunes de les més conegudes són:

• Nomofobia: ansietat o por irracional davant la possibilitat de perdre el mòbil o deixar-lo oblidat a casa.
• Infosurfing: navegar contínuament i prolongada per la xarxa sense buscar res en concret ni obtenir-ne cap resultat.
• Síndrome de Google: consultar absolutament tot en aquest cercador. La conseqüència és que el cervell perd la capacitat de memoritzar dades, ja que es pot accedir a la informació de forma ràpida, en qualsevol moment i des de qualsevol lloc.
• Síndrome de la trucada imaginària: sentir una trucada o notar la vibració del mòbil, quan en realitat ni truquen ni arriba cap notificació. El cervell s’ho imagina. Aquesta síndrome afecta al 70% dels usuaris.
• Apnea del Whatsapp: consultar constant i compulsivament l’aplicació. Si l’usuari no pot accedir als missatges, pateix ansietat.
• Cibercondria o Símptomes del Dr. Google: buscar a la xarxa qualsevol molèstia o malestar. Tot i no tenir-los, l’usuari acaba patint tots els símptomes que descriu Google. De fet, aquest tipus d’obsessió també es considera una patologia.
• Depressió del Facebook: cercar la felicitat a través de la nostàlgia que generen els records que queden emmagatzemats en aquesta xarxa social.

A més, l’ús de les tecnologies també comporta sobrecàrregues en les estructures que acaben traduint-se en alteracions osteoarticulars, com ara dolor d’esquena o de cervicals. Tal com va remarcar el Dr. Morales, només cal que ens fixem en la postura que adoptem quan mirem el mòbil. Drets i amb les cervicals en angle neutre, el cap pesa 5kg. Si anem forçant la postura de les cervicals i l’angle va en augment, el cap pot arribar a pesar fins a 27kg. “Com més important és el missatge que ens envien, més ens apropem al mòbil. D’aquí les repetides molèsties”.

Una altra alteració osteoarticular molt freqüent és l’anomenat “dit de Whatsapp”, que es deriva d’una sobrecàrrega de l’articulació trapeci-metacarpiana. És la mateixa molèstia que anys enrere patien les costureres i que es pot solucionar “modificant els hàbits”, segons Morales. El “dit de Whatsapp” s’afegeix a d’altres alteracions conegudes, com el colze de tenista o la síndrome del túnel carpià.

La postura que s’adopta davant la pantalla també pot causar una gran pèrdua del benestar que pot evitar-se seguint unes pautes molt senzilles. En aquest grup també podem incloure la síndrome visual informàtica, els símptomes de la qual són mal de cap, visió borrosa, irritació i fatiga visual. És molt freqüent i pot prevenir-se simplement parpellejant i seguint la “regla dels 20”: descansar la vista cada 20 minuts durant 20 segons tot mirant a 20 peus (5 metres).

Cal esmentar les alteracions auditives provocades per l’ús d’auriculars a un volum molt per sobre dels 60 decibels recomanats. Moltes vegades s’arriba als 80 decibels i això està fent que cada vegada es diagnostiquin més patologies auditives. De la mateixa manera, l’ús dels dispositius mòbils també afecta directament la qualitat i la quantitat de la son. “Està demostrat que fer algun tipus d’activitat amb pantalles en les darreres hores del dia fa que disminueixi la secreció de melatonina i això provoca alteracions”.

Morales va insistir en el fet que totes aquestes dolències relacionades amb l’ús de les TIC poden evitar-se fent promoció i prevenció de la salut, especialment entre les famílies. Les cinc pautes per les quals es pot començar a treballar són aquestes:

• Limitar el temps total de pantalles d’entreteniment a entre una i dues hores com a màxim al dia.
• No exposar els nens menors de dos anys a les pantalles, ja que no presenten cap tipus d’avantatge en el seu aprenentatge.
• Situar la televisió i els dispositius electrònics connectats a la xarxa a un espai comú, no a la seva habitació.
• Monitoritzar tot allò que els nens fan servir.
• Establir un pla d’ús familiar dels dispositius dels quals es disposi.