“Doctor, el meu fill em demana un telèfon, és massa petit?”

V Jornada d’Atenció Primària al Món Rural, sexe, drogues i… Whatsapp

A les consultes pediàtriques, no només arriben dubtes sobre la salut dels nens. De vegades els pares confien als professionals qüestions relatives a la seva educació i al seu desenvolupament personal. Una de les preguntes a les quals han de respondre és a quina edat és recomanable que els nens tinguin el seu primer telèfon mòbil o com poden gestionar l’ús que en fan els menors.

A les consultes pediàtriques, no només arriben dubtes estrictament relacionats ambe la salut dels nens. De vegades, els pares confien als professionals qüestions relatives a la seva educació i al seu desenvolupament personal. Una de les preguntes a les quals han de respondre és a quina edat és recomanable que els nens tinguin el seu primer telèfon mòbil o com poden gestionar l’ús que en fan els menors.

Aquestes qüestions se les troba sovint la doctora Amàlia Arce, pediatra i responsable d’E-Salut de l’Hospital de Nens de Barcelona. A través de la seva experiència professional i personal – ella és mare d’una adolescent -, tracta d’orientar els pares sobre quina és la millor manera d’introduir els nens en el món digital i com ensenyar-los a moure-s’hi de forma segura i responsable.

La pediatra va cloure, amb la conferència “Mama, vull un mòbil”, la cinquena jornada d’Atenció Primària al món rural, que es va celebrar a Berga el mes de maig, i on es va tractar el binomi menors i telèfon mòbil, des de la visió dels professionals de la salut i de l’educació, que van parlar sobre les tecnopaties, l’experiència a les aules i les accions de l’administració.

Els casos de ciberassetjament i la detecció de jocs perillosos com Balena Bava a les escoles de Catalunya han posat aquest assumpte de rellevància. Ja fa temps que institucions com els Mossos d’Esquadra o l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) treballen a les escoles per conscienciar els nens sobre els riscos que hi ha a les xarxes, amb diferents programes . Ho fan cada cop a edats més primerenques.

Davant la pregunta de quan donar el primer telèfon mòbil als menors, la resposta no és clara, ja que no hi ha consens. Segons dades de 2015, el 70% dels infants de 12 anys ja en disposen d’un. És l’edat correcta? Depèn del nen. Segons explica Amalia Arce, han de ser els pares qui avaluïn si el seu fill està preparat per tenir-ne un, si actuarà amb prou maduresa i si és conscient del seu grau de vulnerabilitat respecte a la seva privacitat i seguretat.

Quan els menors aconsegueixen el seu primer telèfon mòbil, immediatament tenen accés a internet i a les xarxes socials. Per ells, les xarxes són un espai més de comunicació entre els seus amics i companys, tan important com el món “real”. També seran un espai on es defineixin i generen la seva reputació.

“Els adults, principalment els pares, tenim la responsabilitat d’ensenyar valors, interessos, actituds i aptituds”, Amàlia Arce

Però, per evitar conflictes, abans necessiten aprendre habilitats que els permetran saber-s’hi moure. Ja s’ha comprovat que el mite del nadiu digital és fals. És cert que els nens aprenen com funciona qualsevol tecnologia de forma molt ràpida, però no sempre saben com gestionar-la de forma correcta. Són conscients dels riscos que hi ha a la xarxa? Saben l’abast de les seves publicacions? A quanta gent pot arribar una foto? Són conscients de les conseqüències reals del que fan a les xarxes? Saben diferenciar el que es pot publicar i el que ha de ser privat? Algú els ho ha explicat?

Arce té molt clar que la clau perquè els nens facin un ús segur i saludable és a casa. És una carrera de fons i els pares són el model que imitaran. “Els pares i els adults som els principals responsables tant de l’ús que fan els nens i adolescents d’Internet com d’ensenyar-los les habilitats. Donar un mòbil sense control, especialment en edats primerenques, és una irresponsabilitat”, afirmava contundent.

Ramon Miralles, coordinador d’Auditoria i Seguretat de la Informació de l’Agència Catalana de Protecció de Dades (APDCAT), parla directament “d’orfes digitals”. Quan es regala una bicicleta, hi ha algú que li ensenya al nen a utilitzar-la. Això no sempre passa amb els telèfons. “No podem deixar els nens sols a la xarxa”. Sabem si tenen conductes inapropiades, accedeixen a continguts o a contactes no recomanables?”.

En el fons, res no ha canviat. Igual que els pares s’interessen per conèixer quins són els amics dels seus fills i quins són els seus gustos, cal fer el mateix en l’entorn digital. “No pot ser que els seus principals influenciadors (els coneguts influencers) els marquin pautes de comportament o posicionaments davant temes socials… i no sapiguem qui són”. La implicació a casa és imprescindible.

No ser gaire entès en l’ús d’aquesta tecnologia no és excusa. Més enllà de com funciona un telèfon o tableta, “els adults, principalment els pares, tenim la responsabilitat d’ensenyar valors, interessos, actituds i aptituds”, afirma Arce.  La “feina” s’ha de fer des del principi.

En aquest sentit, segons Arce, controlar no vol dir només limitar. Controlar vol dir acompanyar. Els menors necessiten intimitat i independència (hi tenen dret), però també aprendre una sèrie de criteris. Per  la pediatra, el concepte de control parental està molt relacionat amb la comunicació amb els fills. D’alguna manera o altra, els nens poden aprendre a saltar-se les mesures tecnològiques de control, però sempre els hi quedarà l’educació. Una bona manera perquè prenguin consciència de la privacitat és configurar amb ells les opcions de les aplicacions, recomana.

Arce sempre ofereix als pares vuit consells i reflexions per ajudar-los a gestionar aquest “mama, vull un mòbil”:

  1. Estem immers en la cultura de la pressa i de la immediatesa. Hem deixat de saber entretenir els nens?
  2. No està demostrat que les pantalles causin problemes en el neurodesenvolupament, però no són recomanables en bebès ni eni nens molt petits
  3. Els nens ens imiten des de petits. Som capaços de desconnectar nosaltres mateixos del nostre mòbil?
  4. El control parental no només ha de basar-se en aplicacions i eines, sinó en coneixement, comunicació i educació.
  5. Educar en noves tecnologies i Internet és responsabilitat teva. Són tecnologies noves en què tots tenim experiència. Connecta’t i aprèn.
  6. Els comportaments off i online no haurien de ser tan diferents. Saps qui són els seus amics? S’ha de revisar de tant en tant? Què fan els amics?
  7. Has d’acompanyar i ensenyar el teu fill a gestionar la seva privacitat. Configureu conjuntament les xarxes i plataformes que utilitzeu.
  8. No tinguis pressa per introduir-los en el món de les pantalles, però no demonitzis la tecnologia.

Si voleu aprofundir més en el tema, us recomanem que accediu als vídeos de la jornada d’Atenció Primària al món rural: Sexe, drogues i… Whatsapp.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s