Fer de metge va més enllà d’un simple ofici. La medicina és una professió i, com a tal, es basa en una sèrie de valors i en un fort compromís amb la societat.

La malaltia genera la necessitat d’ajuda, i l’aparició d’un personatge especial, el guaridor, que és aquell que, no només té els coneixements per ajudar, sinó que –sobretot– té la predisposició per fer-ho.

Des dels primers grups socials, sempre ha existit aquest figura. En un principi, van ser aquells que tenien contacte i coneixement dels elements màgics: xamans, bruixots… Amb el temps, les qüestions sobrenaturals han estat substituïdes per l’evidència científica i són els metges i la resta de professionals sanitaris els qui se n’encarreguen. Tot i el pas del temps, els valors continuen perseguint els mateixos objectius: la cura de les persones i l’alleujament del patiment.

Hipòcrates (460 aC aprox.) va ser el primer que va considerar la malaltia com un fenomen natural i no com un càstig dels deus. En el seu llegat ens va deixar el jurament hipocràtic, el primer manifest ètic i al qual els metges s’hi adhereixen quan es graduen i entren a formar part de la professió. Evidentment, el contingut del jurament ha estat actualitzat i modernitzat en diverses ocasions, però manté l’esperit original de benefici al pacient.

El Dr. Josep Terés, president de la comissió deontològica del Col·legi, resumeix el compromís social dels metges amb la societat d’aquesta manera: “El metge, com a membre d’una professió, es compromet a col·locar els interessos del pacient per sobre dels propis”. Aquest compromís concentra tres principis fonamentals, estretament vinculats als principis de bioètica (autonomia, beneficència, no maleficència i justícia).

• El benestar del pacient
• El respecte a l’autonomia del pacient
• La distribució equitativa dels recursos

Hi ha, però, alguna cosa més. La medicina basada en l’eficàcia pot curar, però no cuida. Terés cita el desaparegut Dr. Albert Jovell, conegut per la seva implicació activa com a pacient apoderat, quan parla de la medicina basada en l’afectivitat. Aquí, més enllà de referir-nos als coneixements del professional, parlem de la seva actitud amb el pacient: l’empatia, la capacitat de comprendre els sentiments i les emocions de les altres persones i de manifestar-los, a més, que s’han comprés.

El vincle i la confiança metge-pacient són imprescindibles. El respecte i l’empatia apareixen en el primer punt de la Declaració de Girona que es va aprovar  en el 3r Congrés de la Professió Mèdica a Girona el 10 de novembre de 2016, i amb la qual es va renovar el compromís de la professió amb la societat “Les persones són el centre de la nostra activitat i de la nostra vocació professional. Creiem fermament en els vincles de confiança amb els pacients, sobre la base del coneixement científic, el respecte i l’empatia. Volem compartir amb ells les decisions que afecten la seva salut i ens comprometem a acompanyar-los, especialment, en els moments de més incertesa i en les situacions de final de vida.”

Els principis dels metges estan relacionats amb els malalts, però també amb la professió en si mateixa: amb el codi de deontologia, el progrés científic, la formació i l’autoregulació.

Terés també vol fer palès que hi ha una sèrie de riscos i perills que poden enterbolir aquest compromís amb el professionalisme. Cal tenir-los sempre presents per poder exercir amb l’excel·lència que es mereix la medicina i els pacients:

• L’ànsia d’èxit social, econòmic o de prestigi pot fer que es posin per davant els interessos d’un mateix davant dels dels malalts.
• El fet de convertir l’acte mèdic en una acció de mercat, “utilitzant l’ètica del mercat, que és ben diferent de la del professionalisme”, afegeix. En aquest sentit, degut a la proliferació dels canals de comunicació i promoció, el Col·legi es va pronunciar l’any 2015 sobre l’ús de la publicitat i la promoció de serveis sanitaris, i va publicar un document de posició recordant els principis ètics i la regulació vigent.
• L’escés de control administratiu i centralització, que comporta un nivell baix d’autoregulació de la professió.
• La indiferència d’alguns professionals.
• La utilització que fan els polítics de la sanitat. “Sovint no fan política en matèria de sanitat, sinó que utilitzen la sanitat per fer política”, lamenta Terés.

La medicina és una de les professions més valorades per la societat. Que es mantingui així depèn, tot i les creixents dificultats del moment actual, dels seus professionals. Per a Terés la idea és clara: “La medicina només podrà mantenir-se com a professió, i no només com un ofici, si els metges professem els valors i el compromís de la professió. Si els metges professem la professió”.

*El contingut d’aquesta publicació ha estat extret de la conferència del Dr. Josep Terés a la jornada “La Salut Espiritual, Neurociència i Qualitat Humana. Els Valors Professionals” que pots veure en aquest vídeo.