Per a què serveix un diagnòstic virològic? El Diccionari de virologia, un recurs útil per a la medicina clínica

Els avenços recents en virologia mèdica han fet que els diagnòstics virològics siguin més ràpids i precisos, i que tinguin un impacte directe en la presa de decisions clíniques i en la salut pública. En aquest apunt, us presentem el nou Diccionari de virologia, elaborat pel TERMCAT i el Departament de Salut, que recull més de 330 termes bàsics relatius a la classificació dels virus, el cicle víric i la interacció amb l’hoste, la transmissió, l’epidemiologia, les aplicacions en biotecnologia i salut, i la bioseguretat.

Durant molt de temps es va considerar que els diagnòstics virològics arribaven tard i tenien poca utilitat clínica per al pacient. Avui, però, aquesta percepció ha quedat superada i el seu valor és indiscutible en nombroses situacions clíniques i epidemiològiques.

Aquest canvi no és casual. En els darrers anys, l’expansió de la virologia mèdica ha estat vertiginosa. S’han identificat nous virus, s’han descrit casos humans associats a virus emergents, s’han desenvolupat antivirals i vacunes amb procediments innovadors i s’han incrementat notablement la potència i la rapidesa de les tècniques de detecció i caracterització.

Actualment la virologia mèdica ofereix diagnòstics de certesa molt més àgils i precisos, que permeten orientar tractaments, establir pronòstics, monitorar la resposta a antivirals específics, valorar vacunacions i, des d’un punt de vista epidemiològic, adoptar mesures de salut pública en una comunitat.

En aquest context de transformació científica, el TERMCAT i el Departament de Salut han publicat el Diccionari de virologia, amb l’objectiu de proporcionar un referent terminològic fiable que faciliti la comprensió i l’ús adequat de la terminologia vírica, tant en contextos especialitzats com divulgatius. L’obra aplega més de 330 termes bàsics relacionats amb la classificació dels virus; el cicle víric i la interacció amb l’hoste; la transmissió; l’epidemiologia; les aplicacions en biotecnologia i salut, i la bioseguretat i la biocontenció. A més, s’ha disposat de l’assessorament científic d’un grup d’experts de diversos centres de recerca (IRTA-CReSA, CRAG i la facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona).

Cal assenyalar que aquest diccionari es basa en l’enfocament d’una sola salut, que integra les dimensions humana, animal, vegetal i ambiental de la salut en un marc interdisciplinari. Aquesta perspectiva és especialment útil per a la medicina clínica, ja que cada vegada és més habitual atendre pacients que presenten quadres clínics complexos associats a virus emergents o reemergents o a infeccions víriques poc habituals.

Us presentem un tastet del contingut que trobareu en aquest diccionari en línia:

  DICCIONARI DE VIROLOGIA  
  1. Conceptes bàsics i classificació dels virus    Inclou termes relatius a la identificació i la classificació dels virus segons el genoma i l’estructura. En medicina clínica, poden ser útils per a descriure famílies i espècies rellevants.   Exemples: DNA bicatenari, RNA monocatenari, càpsida, espícula, virus emergent.  
  2. Cicle víric i interacció amb l’hoste      Inclou termes relatius als passos que segueix un virus des de la interacció inicial amb la cèl·lula hoste fins a la producció de partícules víriques noves. Poden ajudar a ser més precisos quan el professional ha d’interpretar la progressió d’una infecció vírica.   Exemples: infecciositat, infectivitat, desassemblatge, replicació, resposta immunitària.  
  3. Transmissió vírica    Inclou termes relatius als mecanismes de transmissió dels virus entre individus i els factors que en condicionen la propagació. Poden ser útils quan s’estudien situacions de risc i la prevenció de la disseminació en entorns comunitaris i sanitaris.   Exemples: transmissió aèria, transmissió fecal-oral, transmissió sexual, infecció nosocomial, susceptibilitat.  
  4. Epidemiologia vírica    Inclou termes relatius a la dinàmica de les infeccions víriques en la població. Poden servir quan es tracta de valorar el risc d’exposició, seguir brots i atendre les obligacions de vigilància en salut pública.   Exemples: càrrega viral, incidència, prevalença, seroconversió, cas de notificació obligatòria.  
  5. Aplicacions en biotecnologia i salut    Inclou termes relatius a les eines diagnòstiques i terapèutiques que la virologia ha desenvolupat per a la pràctica clínica i la salut pública.   Exemples: tractament antiretroviral de gran activitat (TARGA), inhibidor de la proteasa, reacció en cadena per la polimerasa (PCR), vacuna profilàctica, supressió vírica.  
  6. Bioseguretat i biocontenció    Inclou termes relatius a la manipulació segura d’agents vírics i agents biològics; l’avaluació, el control i la mitigació de riscos; les barreres primàries i secundàries, i els protocols de prevenció d’accidents o exposicions involuntàries. Poden ser útils per a ser considerats en els protocols de protecció del personal sanitari i els pacients.   Exemples: biocàrrega, nivell de bioseguretat, accident biològic, contenció primària, procediment normalitzat de treball (PNT).  

Cada entrada del diccionari inclou una o més denominacions catalanes i equivalents en castellà, francès i anglès, una definició i, a vegades, notes que proporcionen més informació sobre el terme. El diccionari és multilingüe i es pot consultar alfabèticament, temàticament o mitjançant cerques simples o avançades.

El Diccionari de virologia forma part de la col·lecció de Diccionaris en Línia del web del TERMCAT, que ofereix més de 180 repertoris terminològics dels diversos àmbits d’especialitat. Per la seva temàtica interdisciplinària, l’obra és accessible des dels portals temàtics Terminologia de ciències de la salut i Terminologia de les ciències de la vida.

Autora: Anna Llobet Solé – TERMCAT, Centre de Terminologia

Deixa un comentari