“Doctor, el meu fill em demana un telèfon, és massa petit?”

V Jornada d’Atenció Primària al Món Rural, sexe, drogues i… Whatsapp

A les consultes pediàtriques, no només arriben dubtes sobre la salut dels nens. De vegades els pares confien als professionals qüestions relatives a la seva educació i al seu desenvolupament personal. Una de les preguntes a les quals han de respondre és a quina edat és recomanable que els nens tinguin el seu primer telèfon mòbil o com poden gestionar l’ús que en fan els menors. Continue reading ““Doctor, el meu fill em demana un telèfon, és massa petit?””

Els 10 posts més llegits de l’any

 

Fi d’any sempre és un bon moment per fer una ullada enrere i reflexionar sobre tot el que hem viscut al llarg dels darrers 12 mesos. Això precisament és el que hem fet amb el nostre blog. Durant 2015 hem rebut gairebé 28.000 visites i hem publicat 91 posts de temàtiques diferents, però amb un objectiu: apropar-nos a vosaltres i oferir-vos continguts d’interès professional i també personal. A continuació, us presentem un recull dels 10 articles més llegits de l’any:

 

Continue reading “Els 10 posts més llegits de l’any”

Com entrevistar a l’adolescent a la consulta?

adolescent-blogEn totes les etapes de la vida sempre estem acompanyats d’un metge que viu el procés de maduració, des de l’infantesa, l’adolescència, vida adulta, fins l’envelliment.

L’adolescència és una etapa de canvi. El pediatre ha de saber adaptar-se als diferents tipus de pacients a la consulta. Les diferències són notables entre un nadó i una noia de 14 anys.

A la V Jornada d’Atenció Primària al món rural celebrada a Berga es va treballar l’adolescència des de diferents vessants: els seus canvis, hàbits, sexualitat… La Dra. Lefa S. Eddy, pediatra i màster en psiquiatria infanto-juvenil, ens va brindar una excel·lent guia sobre com entrevistar a l’adolescent actual:

Continue reading “Com entrevistar a l’adolescent a la consulta?”

Prof. Manuel Cruz Hernández: “La diftèria és d’aquestes malalties que no s’obliden”

MANUELCRUZ_webEl Professor Manuel Cruz Hernández és un dels màxims exponents de la pediatria nacional i és un dels pocs testimonis que ens pot explicar com vivien la diftèria tant metges com pacients. Va començar a exercir com a metge pediatra l’any 1951 a l’Hospital Clínico de Granada, tasca que va combinar amb la docència universitària. És autor del manual Tratado de Pediatría, una obra referent per tots aquells que es dediquen a aquesta especialitat. El Professor Cruz encara continua ben actiu als seus 89 anys, oferint conferències magistrals i compartint amb les noves generacions de metges coneixements i experiències.

Al llarg de la seva dilatada carrera com a pediatra ha diagnosticat i ha tractat moltes malalties, entre elles la diftèria…

En temps molt antics que encara recordo vaig tenir l’ocasió de veure força casos de diftèria. Vaig treballar a Granada fins l’any 1956, a Cadis fins l’any 1964 i des del 1965 estic aquí a Barcelona. Per descomptat vaig veure molts més casos en l’etapa de Granada i Cadis. L’Hospital de la Facultat de Medicina tenia una sala només per diftèrics. Al treballar en ciutats tampoc vaig veure els drames més greus que es podien produir en el medi rural, tot i que moltes vegades em cridaven a les consultes. A partir de la meva etapa de Barcelona, els casos de diftèria van anar disminuint de forma evident fins oblidar-nos d’ella.

Continue reading “Prof. Manuel Cruz Hernández: “La diftèria és d’aquestes malalties que no s’obliden””

MIR: Les 4 coses que has de saber si vols ser pediatra

Preguntes i respostes per a R1 #OrientacióMIR

raqueladsariasLa Dra. Raquel Adsarias és R1 del servei de Pediatria de l’Hospital Vall d’Hebron. Aquest és el seu primer any com a informadora en la IV Jornada d’Orientació per als futurs MIR que organitza el COMB. Ens explica quins són els aspectes que més preocupen sobre la residència a Pediatria.

Com són les rotacions durant la residència a Pediatria?

Durant el primer any de residència s’obté una visió general de la Pediatria. Els R1 estan quatre mesos en nounats, altres quatre en pediatria general i quatre mes en urgències. Els R2 passen entre dos i quatre mesos en serveis molt més específics, com per exemple, malalties infeccioses, pneumologia infantil, aparell digestiu, etc.

El tercer any és el més dur dels quatre i els residents tenen un gran desgast físic i mental perquè passen moltes hores a l’hospital i a més, estan en àrees dures, com UCI natal, UCI pediàtrica i oncologia infantil i pediàtrica. El darrer any, quan ja s’arriba a R4, és lliure, és a dir, cadascú decideix on passar els nou mesos que durarà la residència.

És millor fer la residència a un hospital gran o a un petit?

Fer la residència en un hospital gran, com l’Hospital Vall d’Hebron o l’Hospital Sant Joan de Déu, té l’avantatge que els residents veuen pacients molt més complexos que en els hospitals petits. Estan acostumats a enfrontar-se a casos complicats i reaccionen i actuen amb més facilitat. Si mai, o molt poques vegades, s’han tractat casos difícils poden espantar una mica.

No obstant, els residents dels hospitals petits sempre fan rotacions als hospitals grans i al final, tots els estudiants acaben tenint la mateixa formació. Altra cosa que també canvia molt és la càrrega assistencial: en un hospital gran sempre és molta més que en un centre petit.

Quin és l’horari que es fa durant la residència?

L’horari depèn molt de la rotació. Durant els dos primers anys de residència solen treballar de 8.00 a 17.00h. A partir de R3 canvia totalment i es treballen moltes més hores.

Es poden fer subespecialitats?

Després de la residència es pot fer un màster no oficial que dura dos anys i que et permet especialitzar-te en algun aspecte més concret de la Pediatria.

Si tens algun dubte més sobre el MIR, com per exemple com serà el dia d’escollir plaça o què has de tenir en compte quan comences la residència pots veure el vídeo sobre la IV Jornada d’Orientació als futurs MIR.

També pots consultar els articles:

actualització (04/04/2016)

“Ara faig una part assistencial i també m’encarrego de l’aspecte digital de l’hospital”

Recuperem l’entrevista a la Dra. Amàlia Arce, publicada a la Revista COMB nº 139

Dra. Amàlia Arce

 

Amàlia Arce

Pediatra i cap d’e-Salud de l’Hospital de Nens

La doctora Amàlia Arce és pediatra a l’Hospital de Nens de Barcelona. A la xarxa la coneixen com lamamapediatra gràcies al seu blog, que va començar a escriure fa cinc anys. Combina la tasca assistencial a urgències i la seva consulta amb la presencia en línia. El seu blog, www.dra-amaliaarce.com, on alterna les seves experiències professionals i personals, l’han empès a assumir diferents reptes, com la identitat digital del seu hospital. El seu blog està en procés de ser publicat en format llibre. El seu blog ha estat publicat en format llibre.

 

Per què vas decidir obrir el teu blog?

Feia temps que seguia un altre metge que en tenia un i era una idea que em resultava atractiva. El vaig obrir i vaig començar a escriure la meva experiència. La pediatria és una professió que està lligada a la infància i quan tens nens li dóna un altre caire. És una barreja del que t’aporta la vida professional i la personal.

Què pots dir d’aquests cinc anys d’experiència?

S’ha fet gran després de cinc anys i he escrit molt, gairebé hi ha mil entrades. L’experiència ha estat molt gratificant perquè, a banda de la satisfacció personal, he conegut a molta gent i això et dóna peu a fer altres coses.

Què has aconseguit fer gràcies al blog?

Trobes altres eines i formes de fer. T’engresques en altres projectes més relacionats amb enfocar la relació metge-pacient d’una altra manera. Amb la Fundació Hospital de Nens vaig començar a explorar el tema digital, les xarxes i com fer servir aquestes eines com ja ho havia fet a nivell personal. Ara faig una part assistencial i també m’encarrego de l’aspecte digital de l’hospital.

És el que es diu salut 2.0? Què és?

Utilitzar les noves tecnologies i la xarxa, per complementar la relació metge-pacient. Són dos mons que no sempre s’ajunten. Encara estem immadurs com a col·lectiu i com a institucions. Però els pacients cada cop demanen més fer servir aquests canals i, els professionals hi van entrant. És senzill: donar l’adreça de correu, la teva pàgina, algunes indicacions a la consulta i finalment els envies un enllaç perquè se’l mirin. L’acceptació és bona, però em crida l’atenció que la gent no ho demani de forma natural i menys la primera o segona vegada que et veuen. Alguns ho fan quan la relació està més consolidada.

Quines eines dónes als teus pacients?

En el cas dels pediatres busquen l’accessibilitat. Quan algú ho demana li ofereixo. Em sembla més adient donar l’adreça de correu o que et trobin a la xarxa que donar el telèfon. No tothom ho demana; ho acabo oferint jo. Em crida l’atenció perquè pensava que la gent ho demanaria més, la veritat, i més tenint en compte que treballem amb gent jove i que tothom va amb un smartphone. Quan arriben al pediatra, volen el de sempre.

És un servei que no s’esperen trobar?

Encara no estem prou madurs, ni els professionals ni els pacients. En canvi la gent busca molt sobre salut i criança a Internet. És difícil que aquest triangle es tanqui. La visita d’urgències té altres connotacions i una altra forma de fer i és més difícil integrar totes aquestes eines… però ja hi arribarem.

 

La salut dels pediatres a estudi

La Fundació Galatea ha estudiat la situació personal i laboral dels pediatres a Espanya. L’estudi “La salut, els estils de vida i les condicions de treball dels pediatres a Espanya” s’ha realitzat amb el suport de la Societat Catalana de Pediatria i amb el patrocini de Laboratorios Ordesa.

Per l’estudi s’ha entrevistat a més de mil pediatres de tot l’estat que exerceixen a l’Atenció Primària i a hospitals; i a la sanitat pública i privada.

La sociòloga i autora de l’estudi, Lucía Baranda, va presentar alguns dels resultats més destacats.

  • És un col·lectiu en procés de feminització  i amb nivell de formació elevat: especialistes amb subespecialitats i doctorat
  • Existeixen riscos psicosocials per càrrega de treball i baixa participació en les decisions. El seu nivell de satisfacció laboral és moderat
  • En general tenen poques perspectives de promoció entre els professionals de l’atenció primària. Horaris inestables i jornades extenses
  • Assalarialització de la professió, sobretot entre les dones. Hi ha contractes temporals en un context d’inestabilitat laboral
  • Els pediatres estan satisfets amb la seva vida familiar i social però no tant amb la seva disponibilitat de temps lliure
  • Tenen un entorn familiar molt estructurat, però les dones suporten una major càrrega de treball domèstic

Podeu descarregar l’estudi en català o en castellà

 

El COMB homenatjarà el Dr. Simeó Selga i Ubach durant el 2014

Dr. Simeó Selga i UbachLa Junta de Govern del COMB ha acordat dedicar l’any 2014 al Dr. Simeó Selga i Ubach,  amb motiu de la celebració del centenari del seu naixement (20 de febrer de 1914). El Dr. Selga va ser un pediatra de referència a la Catalunya Central, activista cultural incansable, lluitador per la llengua, cultura i llibertats del país, i interessat per la Història de la Medicina. El comissari de l’any  serà el Dr. Lluís Guerrero i Sala.

El Dr. Simeó Selga i Ubach  forma part de la Galeria de Metges Catalans, un web dedicat a la memòria de metges catalans distingits per una activitat professional destacada.

El col·legi dedica cada any a la figura d’un metge destacat per les seves aportacions a la medicina i per la seva personalitat. L’any 2013 ha estat dedicat a la Dra. Dolors Aleu i Riera

La primera jornada del nou curs, homenatge al Dr. Oriol Casassas

Més que a principi d’any, setembre és el mes on s’engeguen les coses. Comencem el curs i el Col·legi reprèn la seva activitat.

Ens vam acomiadar amb la Universitat d’Estiu a Puigcerdà on es va reflexionar sobre els nous reptes que afecten a la relació metge-pacient i el periodista Antoni Bassas va donar una lliçó de periodisme analitzant la relació dels mitjans de comunicació espanyols i Catalunya.

Oriol Casassas

 

Tornem amb noves activitats i jornades i us volem convidar a l’homenatge al Dr. Oriol Casassas, un gran pediatria i metge humanista que va fer grans aportacions a la cultura i medicina catalana. El doctor Casassas en va deixar l’any passat  i, juntament amb l’Acadèmia de Ciències Mèdiques, la Societat Catalana de Pediatria, l’Institut d’Estudis Catalans i la Fundació Alsina Bofill s’ha cregut merescuda una sessió in memoriam a la seva figura i significativa tasca.

La jornada tindrà lloc el dia 29 de setembre a la sala d’actes del Col·legi.

Us hi esperem!

Més informació

I jornada PediaTIC: salut, educació i criança a la xarxa 2.0

El dissabte 20 d’octubre, Lleida va reunir a pediatres, educadors i pares compromesos amb l´ús de les noves tecnologies per trencar barreres i distàncies, i fer allò que en diuen, salut 2.0. Tres pediatres van organitzar PediaTIC, una jornada que va reunir més de 180 persones. Ramon Capdevila, Amalia Arce i Jesús Martínez van aconseguir reunir tres aspectes essencials en la vida d’un nen: la salut, l’educació i la criança.
La psicòloga Dolors Reig va trencar el gel i va inaugurar PediaTIC amb una clara radiografia dels nadius digitals i la seva manera d’entendre la realitat augmentada en la que ens trobem. “Estem creant un nosaltres més gran que construïm amb les xarxes socials”, va dir Reig, amb la imatge d’una colla castellera per il·lustrar el que es pot aconseguir gràcies a les xarxes socials i va remarcar el caràcter participatiu de les noves generacions.

Salut Infantil

Ramon Capdevila, va presentar el programa PediaClic, una eina de cerca de recursos d’informació sanitària infantil i juvenil dirigida als professionals sanitaris d’Espanya i Amèrica llatina. És una iniciativa col·laborativa en la que participen diferents disciplines: pediatres, metges d’atenció primària, infermers, documentalistes, dibuixants… A banda, compten amb el suport de diferents societats científiques.

Javier Macias és un dels pediatres que col·laboren i formen part de la comunitat de Facebook “El médico de mi hij@”, un grup a Facebook en que es parla de salut infantil en totes les seves vessants: malalties, educació, alimentació, vacunes… Segons Macias, en aquest grup “s’estableix una conversa horitzontal, propera, i on tothom és igual i on la seva autoritat ve marcada pel seu rol”. Aquest grup té una línea editorial molt clara: desdramatitzar, evitar la sobremedicació, combatre llegendes urbanes i pseudociències i no fer publicitat de marques ni prescriure medicaments.

L’Hospital de nens de Barcelona va explicar com van realitzar el salt a la xarxa i el seu projecte “De la Gota de leche a la salud 2.0” Aquest projecte fa   referència a la campanya d’esterilització de la llet de vaca per alimentar a nens pobres a principis del segle XX. El pediatra Ferran Cachadiña va mostrar els diferents canals de comunicació, fent especial èmfasi en el blog corporatiu, escrit pels mateixos professionals de l’hospital.

El portal En Familia, dissenyat per l’Asociación Españona de Pediatria, recull materials de divulgació de salut per a nens i està gestionat per pediatres i d’altres professionals. Aquesta associació està elaborant un recull de blogs escrits per professionals de divulgació per a la família.

Educació i criança

A banda dels professionals de salut, PediaTIC també va recollir experiències d’educadors i pares que utilitzen les tecnologies de la informació i comunicació (TIC). Com l’Escuela enREDada, una escola infantil madrilenya (per a nens de 0-3 anys) dirigida per l’educadora Marisa Moya, que treballa les competències digitals dels nens en el moment en que estan aprenent tots els llenguatges.

Els pares van deixar clar el seu paper actiu i la seva necessitat de crear comunitat. A PediaTIC es van donar a conèixer mares blogueres amb les seves publicacions com  “Mamá en Alemania”, o “Ahora la madre soy soy” que expliquen i comparteixen les seves experiències en la maternitat; pares que s’estableixen com a ponts entre metges i famílies per informar sobre el citomegalovirus, la plataforma “Conciliación Familiar ya” i un fòrum online per acompanyar a famílies en el dol gestacional-perinatal.

Tallers

PediaTIC es va completar amb tallers pràctics simultanis entre els quals n’hi va haver un sobre protecció estricta al menor a Internet impartit per Rafa Pardo, qui va recopilar i crear un web específic per penjar materials d’interès.

Amalia Arce, en nom de l’organització, va anunciar que el projecte continuava i que  hi hauria un segona trobada. Arce va concloure remarcant que PediaTIC tenia la intenció de convertir-se en una capçalera que tractés la salut, l’educació i la criança dels nens.

 PediaTIC es va retransmetre per “streaming”. Podeu veure tots el vídeos en aquesta pàgina.