“La bronquiolitis és la causa més freqüent d’ingrés en serveis d’urgències pediàtriques. Per sota dels 3 mesos, hi ingressen el 50% dels nadons afectats perquè el risc de complicacions és important”
“L’hivern 2022-23 ha estat un dels més forts, sense dubte. L’epidèmia de bronquiolitis va arribar abans i amb molta intensitat. Hem intentat analitzar-ho i hi ha diferents teories”
Carles Luaces Cubells (Barcelona, 1959) és pediatre i cap d’urgències de l’Hospital Sant Joan de Déu d’Esplugues de Llobregat. El doctor Luaces ens parla dels virus respiratoris infantils que cada hivern causen epidèmies de bronquiolitis entre la població pediàtrica, especialment entre els nadons, i sovint arriben a col·lapsar els serveis sanitaris, com ha passat l’hivern 2022-23.
“Si marxem a Etiòpia hem de treballar amb la mateixa excel·lència i amb la mateixa professionalitat amb què treballaríem a Noruega o a Suècia.”
“A l’hospital de Gambo, la COVID-19 va arribar entre epidèmies. El xarampió ja havia col·lapsat del tot l’hospital un any abans i va afectar sobretot els nens.”
El pediatre Iñaki Alegría treballa a l’Hospital de Gambo, situat a una zona rural d’Etiòpia, i n’és el director mèdic. Tot just després d’acabar la residència a l’Hospital de Granollers, va viatjar a diferents països com Hondures, Angola o Senegal i es va formar en cooperació. Les circumstàncies el van portar a Etiòpia, on ha fet gran part de la seva carrera professional. Després d’una primera experiència l’hospital de Gambo, quan encara era resident, l’any 2013, Alegría va crear l’ONGD “Alegría sin fronteres” per ajudar a finançar l’hospital i que ara té endegats diversos projectes a Senegal i Etiòpia. També ha publicat diversos llibres on explica la seva experiència i on posa en qüestió com es planteja la cooperació internacional des dels països rics. Alegría és un ferm defensor de la relació de cooperació en situació d’igualtat entre països i d’assegurar una atenció d’excel·lència, independentment d’on s’exerceixi. Recentment, ha estat elegit president de la Secció de Metges Cooperants del Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB).
“Em vaig plantejar seriosament fer la carrera de música però, a l’últim moment, em vaig decantar per Medicina”
“Amb els nens tens una relació molt transparent, expressen tot el que senten”
“Una mare em va demanar si podia tocar a l’habitació del seu fill, que tenia càncer i estava en situació de final de vida”
Joan Valls Ramon-Cortés (Barcelona, 1996) és resident de primer any de pediatria a l’Hospital Sant Joan de Déu d’Esplugues del Llobregat i toca el violí des dels 6 anys. Recentment, un vídeo d’Instagram on se’l veu tocant en directe al quiròfan en una operació pediàtrica es va fer viral. Parlem amb ell de la seva afició musical i de les característiques de l’especialitat de pediatria.
La pandèmia de la COVID-19 ha canviat moltes coses de les nostres vides i també ha portat nous temes de conversa com, per exemple, les vacunes. Durant els dos darrers anys, tothom, experts i no experts, n’ha parlat: a les tertúlies de ràdio, a les parades del mercat, a les barres del bar, a la feina… Enraonar sobre la vacuna de Pfizer, la d’AstraZeneca o la de Moderna s’ha convertit en habitual. Però sabem ben bé com funcionen les vacunes en general? Com ens protegeixen? Valentí Pineda és pediatre infectòleg a l’hospital Parc Taulí de Sabadell i també és membre del comitè d’experts en vacunes del Departament de Salut. Pineda respon algunes qüestions generals sobre les vacunes, més enllà de la COVID-19.
V Jornada d’Atenció Primària al Món Rural,sexe, drogues i… Whatsapp
A les consultes pediàtriques, no només arriben dubtes sobre la salut dels nens. De vegades els pares confien als professionals qüestions relatives a la seva educació i al seu desenvolupament personal. Una de les preguntes a les quals han de respondre és a quina edat és recomanable que els nens tinguin el seu primer telèfon mòbil o com poden gestionar l’ús que en fan els menors. Continua la lectura de ““Doctor, el meu fill em demana un telèfon, és massa petit?””→
Fi d’any sempre és un bon moment per fer una ullada enrere i reflexionar sobre tot el que hem viscut al llarg dels darrers 12 mesos. Això precisament és el que hem fet amb el nostre blog. Durant 2015 hem rebut gairebé 28.000 visites i hem publicat 91 posts de temàtiques diferents, però amb un objectiu: apropar-nos a vosaltres i oferir-vos continguts d’interès professional i també personal. A continuació, us presentem un recull dels 10 articles més llegits de l’any:
En totes les etapes de la vida sempre estem acompanyats d’un metge que viu el procés de maduració, des de l’infantesa, l’adolescència, vida adulta, fins l’envelliment.
L’adolescència és una etapa de canvi. El pediatre ha de saber adaptar-se als diferents tipus de pacients a la consulta. Les diferències són notables entre un nadó i una noia de 14 anys.
A la V Jornada d’Atenció Primària al món rural celebrada a Berga es va treballar l’adolescència des de diferents vessants: els seus canvis, hàbits, sexualitat… La Dra. Lefa S. Eddy, pediatra i màster en psiquiatria infanto-juvenil, ens va brindar una excel·lent guia sobre com entrevistar a l’adolescent actual:
El Professor Manuel Cruz Hernández és un dels màxims exponents de la pediatria nacional i és un dels pocs testimonis que ens pot explicar com vivien la diftèria tant metges com pacients. Va començar a exercir com a metge pediatra l’any 1951 a l’Hospital Clínico de Granada, tasca que va combinar amb la docència universitària. És autor del manual Tratado de Pediatría, una obra referent per tots aquells que es dediquen a aquesta especialitat. El Professor Cruz encara continua ben actiu als seus 89 anys, oferint conferències magistrals i compartint amb les noves generacions de metges coneixements i experiències.
Al llarg de la seva dilatada carrera com a pediatra ha diagnosticat i ha tractat moltes malalties, entre elles la diftèria…
En temps molt antics que encara recordo vaig tenir l’ocasió de veure força casos de diftèria. Vaig treballar a Granada fins l’any 1956, a Cadis fins l’any 1964 i des del 1965 estic aquí a Barcelona. Per descomptat vaig veure molts més casos en l’etapa de Granada i Cadis. L’Hospital de la Facultat de Medicina tenia una sala només per diftèrics. Al treballar en ciutats tampoc vaig veure els drames més greus que es podien produir en el medi rural, tot i que moltes vegades em cridaven a les consultes. A partir de la meva etapa de Barcelona, els casos de diftèria van anar disminuint de forma evident fins oblidar-nos d’ella.
La Dra. Raquel Adsarias és R1 del servei de Pediatria de l’Hospital Vall d’Hebron. Aquest és el seu primer any com a informadora en la IV Jornada d’Orientació per als futurs MIR que organitza el COMB. Ens explica quins són els aspectes que més preocupen sobre la residència a Pediatria.
Com són les rotacions durant la residència a Pediatria?
Durant el primer any de residència s’obté una visió general de la Pediatria. Els R1 estan quatre mesos en nounats, altres quatre en pediatria general i quatre mes en urgències. Els R2 passen entre dos i quatre mesos en serveis molt més específics, com per exemple, malalties infeccioses, pneumologia infantil, aparell digestiu, etc.
El tercer any és el més dur dels quatre i els residents tenen un gran desgast físic i mental perquè passen moltes hores a l’hospital i a més, estan en àrees dures, com UCI natal, UCI pediàtrica i oncologia infantil i pediàtrica. El darrer any, quan ja s’arriba a R4, és lliure, és a dir, cadascú decideix on passar els nou mesos que durarà la residència.
És millor fer la residència a un hospital gran o a un petit?
Fer la residència en un hospital gran, com l’Hospital Vall d’Hebron o l’Hospital Sant Joan de Déu, té l’avantatge que els residents veuen pacients molt més complexos que en els hospitals petits. Estan acostumats a enfrontar-se a casos complicats i reaccionen i actuen amb més facilitat. Si mai, o molt poques vegades, s’han tractat casos difícils poden espantar una mica.
No obstant, els residents dels hospitals petits sempre fan rotacions als hospitals grans i al final, tots els estudiants acaben tenint la mateixa formació. Altra cosa que també canvia molt és la càrrega assistencial: en un hospital gran sempre és molta més que en un centre petit.
Quin és l’horari que es fa durant la residència?
L’horari depèn molt de la rotació. Durant els dos primers anys de residència solen treballar de 8.00 a 17.00h. A partir de R3 canvia totalment i es treballen moltes més hores.
Es poden fer subespecialitats?
Després de la residència es pot fer un màster no oficial que dura dos anys i que et permet especialitzar-te en algun aspecte més concret de la Pediatria.
Recuperem l’entrevista a la Dra. Amàlia Arce, publicada a la Revista COMB nº 139
Amàlia Arce
Pediatra i cap d’e-Salud de l’Hospital de Nens
La doctora Amàlia Arce és pediatra a l’Hospital de Nens de Barcelona. A la xarxa la coneixen com lamamapediatra gràcies al seu blog, que va començar a escriure fa cinc anys. Combina la tasca assistencial a urgències i la seva consulta amb la presencia en línia. El seu blog, www.dra-amaliaarce.com, on alterna les seves experiències professionals i personals, l’han empès a assumir diferents reptes, com la identitat digital del seu hospital. El seu blog està en procés de ser publicat en format llibre. El seu blog ha estat publicat en format llibre.
Per què vas decidir obrir el teu blog?
Feia temps que seguia un altre metge que en tenia un i era una idea que em resultava atractiva. El vaig obrir i vaig començar a escriure la meva experiència. La pediatria és una professió que està lligada a la infància i quan tens nens li dóna un altre caire. És una barreja del que t’aporta la vida professional i la personal.
Què pots dir d’aquests cinc anys d’experiència?
S’ha fet gran després de cinc anys i he escrit molt, gairebé hi ha mil entrades. L’experiència ha estat molt gratificant perquè, a banda de la satisfacció personal, he conegut a molta gent i això et dóna peu a fer altres coses.
Què has aconseguit fer gràcies al blog?
Trobes altres eines i formes de fer. T’engresques en altres projectes més relacionats amb enfocar la relació metge-pacient d’una altra manera. Amb la Fundació Hospital de Nens vaig començar a explorar el tema digital, les xarxes i com fer servir aquestes eines com ja ho havia fet a nivell personal. Ara faig una part assistencial i també m’encarrego de l’aspecte digital de l’hospital.
És el que es diu salut 2.0? Què és?
Utilitzar les noves tecnologies i la xarxa, per complementar la relació metge-pacient. Són dos mons que no sempre s’ajunten. Encara estem immadurs com a col·lectiu i com a institucions. Però els pacients cada cop demanen més fer servir aquests canals i, els professionals hi van entrant. És senzill: donar l’adreça de correu, la teva pàgina, algunes indicacions a la consulta i finalment els envies un enllaç perquè se’l mirin. L’acceptació és bona, però em crida l’atenció que la gent no ho demani de forma natural i menys la primera o segona vegada que et veuen. Alguns ho fan quan la relació està més consolidada.
Quines eines dónes als teus pacients?
En el cas dels pediatres busquen l’accessibilitat. Quan algú ho demana li ofereixo. Em sembla més adient donar l’adreça de correu o que et trobin a la xarxa que donar el telèfon. No tothom ho demana; ho acabo oferint jo. Em crida l’atenció perquè pensava que la gent ho demanaria més, la veritat, i més tenint en compte que treballem amb gent jove i que tothom va amb un smartphone. Quan arriben al pediatra, volen el de sempre.
És un servei que no s’esperen trobar?
Encara no estem prou madurs, ni els professionals ni els pacients. En canvi la gent busca molt sobre salut i criança a Internet. És difícil que aquest triangle es tanqui. La visita d’urgències té altres connotacions i una altra forma de fer i és més difícil integrar totes aquestes eines… però ja hi arribarem.
El blog del teu col·legi professional 