“La bronquiolitis és la causa més freqüent d’ingrés en serveis d’urgències pediàtriques. Per sota dels 3 mesos, hi ingressen el 50% dels nadons afectats perquè el risc de complicacions és important”
“L’hivern 2022-23 ha estat un dels més forts, sense dubte. L’epidèmia de bronquiolitis va arribar abans i amb molta intensitat. Hem intentat analitzar-ho i hi ha diferents teories”

Carles Luaces Cubells (Barcelona, 1959) és pediatre i cap d’urgències de l’Hospital Sant Joan de Déu d’Esplugues de Llobregat. El doctor Luaces ens parla dels virus respiratoris infantils que cada hivern causen epidèmies de bronquiolitis entre la població pediàtrica, especialment entre els nadons, i sovint arriben a col·lapsar els serveis sanitaris, com ha passat l’hivern 2022-23.

T2 Ep12 De manga i bronquiolitis – Hipòcrates en pijama
Cada hivern sentim molt a parlar de bronquiolitis. Què és exactament?
La bronquiolitis és una infecció produïda per diferents virus. El més freqüent és el que anomenem virus respiratori sincitial (VRS), que afecta sobretot els nens menors de sis mesos i que produeix una obstrucció i una mica de destrucció de les vies aèries i genera una dificultat respiratòria. Això provoca que aquests nens necessitin en moltes ocasions ingrés, perquè els cal un suplement d’oxigen que només pot donar-se en un àmbit hospitalari.
Per què els nadons són tan vulnerables a aquests virus?
Els virus causen infeccions molt comunes a la infància, com tothom sap. Concretament la bronquiolitis té molta més repercussió en els més petits, perquè el seu sistema immunitari encara no és madur i les seves vies aèries encara són immadures Tenen menys força a nivell muscular per suportar una dificultat respiratòria i això els fa molt més vulnerables. Segons un estudi que vàrem fer, hi ha una dada molt indicativa: per sota dels sis mesos ingressa pràcticament el 25% dels nens amb bronquiolitis que arriben a l’hospital, mentre que, per sota dels tres mesos, hi ingressa el 50%. És, sense cap mena de dubte, la causa més freqüent d’ingrés en serveis d’urgències pediàtriques.
La diferència entre aquests trams d’edat és important i, indica clarament que els nadons van adquirint maduresa de manera relativament ràpida…
Els primers tres mesos, els nadons, a nivell d’urgència pediàtrica general, són pacients d’alt risc. Són nens que donen poca simptomatologia clínica i són molt vulnerables. De fet, una bronquiolitis, independentment del seu estat clínic, en les primeres sis setmanes de vida implica un ingrés segur. Encara que el nen estigui bé, el risc de complicacions és important. A mida que el nen es fa més gran, ho tolera millor i fa que l’ingrés no sigui sempre necessari.
Hi ha molts virus que afecten als infants, però què té el VRS d’especial?
Té una especial predilecció per les vies aèries petites i és molt epidèmic, en una època que va des de l’octubre-novembre fins al març. Després tenim altres virus, com el rinovirus o el metapneumovirus, que anem veient al llarg de tot l’any i que poden donar quadres similars. Però quan es tracta de bronquiolitis, per sobre del 90% dels casos estan causades pel VRS. De fet, moltes de les mesures preventives que s’estan estudiant i posant en marxa estan orientades específicament al VRS, perquè es cobrirà el màxim nombre de casos.
Com ha estat epidemiològicament l’hivern 2022-23? La impressió des de fora és que ha estat un any dur per als més petits.
Ha estat un dels hiverns més forts, sense cap mena de dubte. És un tema controvertit encara. L’epidèmia ha arribat una miqueta abans, tot i que això no era una gran sorpresa, perquè pot variar. Però ha arribat amb una intensitat i un nombre de casos important. Hem intentat analitzar-ho i hi ha diferents teories, algunes des quals no estan prou contrastades. Curiosament, els anys de pandèmia de COVID-19 no es van veure bronquiolitis. És un fet sorprenent. Hi ha companys que creuen que això implica pagar un peatge immunitari, és a dir, que com hi ha nens que no van passar bronquiolitis en aquelles temporades, els toca ara als de la temporada passada i als de l’actual. També pot influir la flexibilització de l’ús de les mascaretes, tot i que a l’hospital evidentment continuem fent-la servir. Enguany ha estat una epidèmia d’una intensitat i un volum importants, superiors a anys prepandèmics. Quan posem xifres sobre la taula, la referència sempre és el 2019. No podem incorporar els anys 2020 i 2021 perquè han sigut absolutament atípics. I aquest any 2022, les xifres han superat clarament les del 2019.
Hi ha manera de combatre aquest virus o simplement es qüestió d’aplicar mesures preventives?
No hi ha un tractament eficaç per a la bronquiolitis. Òbviament hem d’estar a sobre de les mesures preventives, que estan a l’abast de tothom: la mascareta, el rentat de mans, no fumar a casa, fomentar la lactància materna, que és un factor protector, etc. També podem anar a buscar altres mesures. Fa pocs anys que al mercat hi ha disponible una medicació ben contrastada, uns anticossos que es donaven quan començava la campanya sobretot a nens amb risc que tenien alguna malaltia de base, com una cardiopatia o una pneumopatia. Ara estan sortint altres medicacions amb les quals intentem transferir unes defenses passives. De moment, no tenim encara vacuna per tal que els nens no tinguin aquesta propensió a agafar el virus. Hi ha un altre fàrmac, aparegut recentment al mercat, però que encara no hem aplicat, que és bastant prometedor i que pot ser eficaç amb una sola dosi per temporada. D’altra banda, a partir de la temporada vinent, es vacunarà del virus de la grip a tots els nens entre els 6 mesos i els 5 anys, cosa que abans no es feia. La grip, afortunadament, no genera gaires problemes greus en els nens, però en canvi ells són els principals conductors de cara a la gent gran. Si tractem aquest focus, probablement, d’una manera indirecta però eficaç, podrem evitar també la infecció dels avis i dels pares més grans, que tenen una comorbiditat més alta que els nens.
A part dels virus, com influeixen en la salut respiratòria dels infants influeixen altres factors com la contaminació o l’alimentació?
L’alimentació no s’ha estudiat tant, però sí que hi ha estudis que correlacionen els pics de brots d’asma amb la contaminació. Un estudi fet al nostre centre, amb els companys de cures intensives, evidenciava que hi havia un increment important de patologia respiratòria coincidint amb alts nivells de contaminació a la ciutat. Té importància, sense dubte. Com dèiem abans, els nens petits asmàtics tenen absolutament prohibit que es fumi a casa o al voltant, perquè és un factor limitant, no hi ha cap mena de dubte.
Potser és una percepció esbiaixada o errònia, però sembla que ara hi ha més patologia respiratòria infantil que en generacions anteriors. Què hi ha de cert?
Potser sí estem veient un increment de patologia respiratòria, però això probablement és multifactorial, no hi podem trobar una causa concreta. El sistema immunitari del nen necessita un aprenentatge i els nens que van a llars d’infants es constipen molt durant els primers anys, però després això passa. El nen que no està tan en contacte amb d’altres potser no té tantes infeccions inicialment, però les té després. El fet de millorar les condicions immunitàries o fer més prevenció probablement és bo per al nen, però no deixem que el sistema immunitari faci la seva evolució natural. S’ha de buscar el punt del que és millor. Potser ara no veiem tants nens amb patologia greu. Jo havia treballat una temporada a cures intensives i ingressaven nens amb símptomes d’asma molt greus. Ara és bastant excepcional. També és veritat que ara els nens venen abans i hi ha millor medicació. Per això diem que és una cosa polièdrica quant a les causes, però sí que un té aquesta percepció que hi ha més patologia respiratòria.