Pere Cardona, neuròleg especialista en ictus: “Actualment, entre el 50% i el 60% dels pacients d’ictus es recuperen força bé i quasi sense discapacitat”

“Amb el Codi ictus vam aconseguir portar els pacients a un hospital l’abans possible i vam passar d’un 1% de candidats als tractaments de reperfusió a més d’un 25%.”

“Per sort, l’esperança de vida cada cop és més alta. I, si envellim, la prevalença de l’ictus és més alta. Però hi ha una cosa molt important: cada cop hi ha més supervivència i els pacients surten millor dels hospitals. Això fa que al carrer també se’n parli més”.

“Encara que els senyals siguin transitoris, pot ser un ictus. No hem de deixar-ho passar i hem de trucar al 112 o al 061.”

El neuròleg Pere Cardona és director de la Unitat d’Ictus i del Programa Neurovascular a l’Hospital de Bellvitge i coordinador del projecte Strack. Aquest programa es va impulsar l’any 2021 des d’aquest l’hospital i treballa conjuntament amb l’atenció primària de la seva l’àrea sanitària per millorar el seguiment de les persones que han superat un ictus i prevenir-ne la repetició. Aquest projecte es desenvolupa a través d’una aplicació mòbil que permet la monitorització i l’autocontrol per part dels pacients d’un seguit de paràmetres fonamentals, com ara la pressió arterial o la freqüència cardíaca i també incorpora exercicis de rehabilitació. Amb Cardona, conversem sobre l’ictus, sobre quins beneficis aporta al pacient el projecte Strack i, sobretot, sobre l’abans i el després del Codi ictus, el protocol d’atenció urgent implantat des de 2005 a tot Catalunya.

Continua la lectura de “Pere Cardona, neuròleg especialista en ictus: “Actualment, entre el 50% i el 60% dels pacients d’ictus es recuperen força bé i quasi sense discapacitat””

Laura Conangla, metgessa de família i impulsora de l’ecografia pulmonar a l’atenció primària: “Sempre m’ha agradat molt l’ecografia. Al principi, érem quatre friquis fent ecografies a l’atenció primària. Amb la pandèmia, hem format 12.000 metges de 17 països”

“Per als metges de família, la il·lusió és bàsica en tot el que fem. Si, a més, hi volem aportar un valor afegit, encara necessitem més il·lusió, més xarxa i companys al costat”

“L’ecografia pulmonar té moltes aplicacions que ara seran possibles per als metges de família que s’han format amb l’excusa de la COVID-19”

“Els que realment van innovar van ser els companys que no sabien res d’ecografia pulmonar i que ni tan sols n’havien sentit a parlar i que, en la primera onada, van decidir formar-se perquè ho necessitaven per als seus malalts.

Laura Conangla Ferrin (Barcelona, 1984) és metgessa de família i directora de l’Equip d’Atenció Primària (EAP) Doctor Robert de Badalona. La doctora Conangla és una de les principals responsables de què, arran de la pandèmia, avui dia a la majoria de centres d’atenció primària (CAP) de Catalunya es puguin fer ecografies pulmonars als pacients, cosa que fa només un anys estava reservada als hospitals.

Continua la lectura de “Laura Conangla, metgessa de família i impulsora de l’ecografia pulmonar a l’atenció primària: “Sempre m’ha agradat molt l’ecografia. Al principi, érem quatre friquis fent ecografies a l’atenció primària. Amb la pandèmia, hem format 12.000 metges de 17 països””

Adrián Oller Bonache, geriatre al PADES de Les Corts de Barcelona: “Els pacients ens obren casa seva i entrem en les seves vides. Som estranys i ens hem de guanyar la seva confiança”

“Els PADES s’han anat especialitzant. Abans era poc probable que poguéssim fer una punció per treure líquid abdominal i ara és una tècnica que fem de manera habitual”

“Els pal·liatius neixen a partir de la cura dels pacients oncològics, però hi ha altres malalties que també comporten un deteriorament i empitjorament dels pacients i que necessiten aquest suport

“Quan els professionals del PADES arribem a un domicili no només mirem el pacient i revisem la medicació. També fem una revisió dels antecedents, de les cures, del domicili, de qui acompanya el pacient, dels recursos…”

“Els PADES es veien com uns equips que atenien els processos de final de vida, però s’ha de mirar d’una manera molt més àmplia. Tractem pacients durant temps i s’hi creen lligams molt potents”.

Adrián Oller Bonache és metge geriatra del Programa d’Atenció Domiciliària i Equips de Suport (PADES) del barri de Les Corts de Barcelona, un recurs de la xarxa sanitària pública que gestiona el Grup Mutuam. Els PADES són equips multidisciplinaris formats per professionals de l’àmbit de la medicina, infermeria, treball social i psicologia experts en cures pal·liatives i en l’atenció a les persones amb malaltia crònica avançada, que ofereixen una atenció integral al domicili dels pacients. Oller Bonache ens explica com és la feina del seu equip i com gestionen les emocions que sorgeixen al tractar el pacient fràgil i la seva família a l’entorn domiciliari.

Continua la lectura de “Adrián Oller Bonache, geriatre al PADES de Les Corts de Barcelona: “Els pacients ens obren casa seva i entrem en les seves vides. Som estranys i ens hem de guanyar la seva confiança””

Mar de Pablo, metgessa resident d’Hematologia i Hemoteràpia i presidenta de la secció col·legial de Metges MIR i Metges Joves: “Tenim una professió que destaca per manegar emocions i necessitem formar-nos en aquest àmbit”

“La pandèmia ha condicionat molt els metges joves a l’hora d’afrontar l’inici de l’etapa laboral”

“A una persona que ha estudiat tants anys i que té il·lusió per exercir la medicina se l’ha de cuidar: oferir-li un sou digne i formació i facilitar la conciliació”

“La crisi climàtica és una gran amenaça per a la salut. Donar-ho a conèixer i aportar-hi solucions és una responsabilitat dels metges”

Mar de Pablo és metgessa resident de segon any d’Hematologia i Hemoteràpia a l’Hospital Clínic de Barcelona. A més, és presidenta de la secció de Metges MIR i Metges Joves del Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB), que representa els metges i metgesses que estan fent la residència i aquells que fa menys de deu anys que l’han acabat. Amb De Pablo comentem les inquietuds i alguns temes que interessen i afecten de manera especial els metges i metgesses residents: les reivindicacions laborals, la conciliació, la cura de la salut mental o la responsabilitat del col·lectiu sanitari davant els efectes de la crisi climàtica i les seves amenaces per a la salut global.

Continua la lectura de “Mar de Pablo, metgessa resident d’Hematologia i Hemoteràpia i presidenta de la secció col·legial de Metges MIR i Metges Joves: “Tenim una professió que destaca per manegar emocions i necessitem formar-nos en aquest àmbit””

Iñaki Alegría, pediatre a Etiòpia i president de la secció de Metges Cooperadors del CoMB: “No m’agrada dir-me cooperant. Soc pediatre i treballo a Etiòpia com podria estar treballant a Catalunya”

“Si marxem a Etiòpia hem de treballar amb la mateixa excel·lència i amb la mateixa professionalitat amb què treballaríem a Noruega o a Suècia.”

“A l’hospital de Gambo, la COVID-19 va arribar entre epidèmies. El xarampió ja havia col·lapsat del tot l’hospital un any abans i va afectar sobretot els nens.”

El pediatre Iñaki Alegría treballa a l’Hospital de Gambo, situat a una zona rural d’Etiòpia, i n’és el director mèdic. Tot just després d’acabar la residència a l’Hospital de Granollers, va viatjar a diferents països com Hondures, Angola o Senegal i es va formar en cooperació. Les circumstàncies el van portar a Etiòpia, on ha fet gran part de la seva carrera professional. Després d’una primera experiència l’hospital de Gambo, quan encara era resident, l’any 2013, Alegría va crear l’ONGD “Alegría sin fronteres” per ajudar a finançar l’hospital i que ara té endegats diversos projectes a Senegal i Etiòpia. També ha publicat diversos llibres on explica la seva experiència i on posa en qüestió com es planteja la cooperació internacional des dels països rics. Alegría és un ferm defensor de la relació de cooperació en situació d’igualtat entre països i d’assegurar una atenció d’excel·lència, independentment d’on s’exerceixi. Recentment, ha estat elegit president de la Secció de Metges Cooperants del Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB).

Continua la lectura de “Iñaki Alegría, pediatre a Etiòpia i president de la secció de Metges Cooperadors del CoMB: “No m’agrada dir-me cooperant. Soc pediatre i treballo a Etiòpia com podria estar treballant a Catalunya””

Gustavo Tolchinsky, metge internista i secretari del CoMB: “El respecte al pacient també passa per establir una normalitat en el respecte a la seva llengua pròpia”

“El professional té el deure de ser sensible amb la llengua i ha d’intentar permetre que el pacient s’expressi en el seu idioma”

“Quan una persona està patint, necessita la llibertat d’expressar-ho de la manera que millor ho pot fer”

“La literatura científica apunta cap al fet que és molt millor i més segur per al pacient quan es pot expressar i pot ser tractat en el seu idioma”

Gustavo Tolchinsky Wiesen (Buenos Aires, 1976) és cap del servei de Medicina Interna a l’Hospital de Badalona i secretari de la Junta de Govern del CoMB. Parlem amb el doctor Tolchinsky, arran d’un article publicat recentment a Medicina Clínica que ell ha escrit conjuntament amb la psiquiatra i també membre de la Junta del CoMB Rosa Calvo i amb el geriatre i president de la Societat Catalana de Geriatria i Gerontologia, Marco Inzitari, sobre la comunicació metge-pacient. I, concretament, sobre la importància de què, en societats com la nostra, on conviuen dues llengües d’ús habitual, els pacients en puguin fer servir la pròpia i que els professionals els entenguin.

Continua la lectura de “Gustavo Tolchinsky, metge internista i secretari del CoMB: “El respecte al pacient també passa per establir una normalitat en el respecte a la seva llengua pròpia””

Carles Llor, metge de família. Investiga la prescripció adequada d’antibiòtics: “Les resistències als antibiòtics es creen molt ràpidament, però es necessiten anys i panys per reduir-les”

“La població està més assabentada del problema de les resistències antimicrobianes, però encara hi ha alguns pacients que pressionen perquè els prescriguin antibiòtics”

“Necessitem ajuts per fer més recerca en l’atenció primària, perquè els resultats de molts estudis fets a l’hospital no tenen validesa en el nostre àmbit”

“La medicina de família és l’especialitat de les malalties freqüents i això hauria de ser un pol d’atracció per als joves, però crec que és important fer-la molt més clínica i tenir més possibilitats de fer recerca i docència”

Carles Llor és metge de família al CAP Manso de Barcelona i també és coordinador del grup de recerca en infeccions en l’atenció primària de l’Institut Jordi Gol (IDIAP). Llor es dedica principalment a la recerca sobre l’ús i la prescripció adequats dels antibiòtics en les malalties infeccioses que es tracten en l’atenció primària, identificant els subgrups de pacients que realment els necessiten. Evitar que s’incrementin les resistències als antibiòtics és un repte cabdal per a la salut del present i del futur. Amb Llor, no tan sols conversem sobre com es controla la prescripció dels antibiòtics, sinó també sobre la importància de fer recerca en l’àmbit de l’atenció primària.

Continua la lectura de “Carles Llor, metge de família. Investiga la prescripció adequada d’antibiòtics: “Les resistències als antibiòtics es creen molt ràpidament, però es necessiten anys i panys per reduir-les””

Lourdes Mateu, experta en COVID persistent: “S’han descrit més de 200 símptomes associats a la COVID persistent que afecten tots els òrgans i sistemes. En sabem molt poc, però n’estem fent recerca”

“Tenim els pacients al davant i ens demanen respostes: han passat dos anys i encara no les tenim”

“La COVID persistent té un gran impacte en les persones que la pateixen i un gran impacte econòmic. Moltes pacients volen tornar a treballar, però no poden”

“L’atenció primària té un paper fonamental i protagonista. S’ha de treballar per fer uns bons protocols per identificar la COVID persistent”

Lourdes Mateu Pruñonosa (Barcelona, 1976) és metgessa internista, cap de la unitat COVID del servei de malalties infeccioses de l’Hospital Germans Tries i Pujol de Badalona i de la Fundació Lluita contra les Infeccions. Amb ella, parlem sobre els efectes de la COVID-19 i sobre les seqüeles que deixa aquesta malaltia a mig i llarg termini, el que es coneix com a COVID persistent. 

Continua la lectura de Lourdes Mateu, experta en COVID persistent: “S’han descrit més de 200 símptomes associats a la COVID persistent que afecten tots els òrgans i sistemes. En sabem molt poc, però n’estem fent recerca”

Amanda Rodríguez, psiquiatra: “Connectar el sistema nerviós central amb la resta del cos està generant un camp de coneixement brutal i una manera diferent d’entendre com emmalalteixen les persones”

“En psiquiatria, hem de sortir del cervell, perquè, ara mateix, és una mica inaccessible. Possiblement, hi ha mecanismes sistèmics per saber què està passant al cervell”

“Sobre la malaltia de Parkinson, per exemple, hi ha literatura que diu que els pacients ja tenien la permeabilitat intestinal alterada temps abans de l’inici de la malaltia”

Amanda Rodríguez Urrutia és psiquiatra a l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona. Treballa en un macroprojecte europeu de recerca que investiga els mecanismes relacionats amb l’anomenat eix intestí-cervell i descriu la comunicació bioquímica, hormonal i immunològica bidireccional entre el sistema nerviós central i el sistema nerviós entèric. Rodríguez estudia la relació de les àrees emocionals i cognitives del cervell amb les funcions intestinals, comunes en patologies tan diverses com la depressió o la síndrome de l’intestí irritable. La psiquiatra ha publicat recentment el llibre Siente lo que comes (Planeta, 2022) on explica de manera divulgativa aquesta connexió de la qual encara queda molt per estudiar.

Continua la lectura de Amanda Rodríguez, psiquiatra: “Connectar el sistema nerviós central amb la resta del cos està generant un camp de coneixement brutal i una manera diferent d’entendre com emmalalteixen les persones”

Antonia Sambola, cardiòloga i experta en perspectiva de gènere: “La infrarepresentació de les dones als assajos clínics no s’està corregint, és una realitat que continua present”

“S’està fent molta difusió sobre el dolor toràcic, el símptoma principal que apareix quan una persona té un infart: fins fa poc es defensava que les dones pateixen dolor al pit amb menys freqüència que els homes, però s’ha vist que això no és cert”

“Seria molt interessant que a les facultats de medicina s’establís la perspectiva de gènere com a assignatura optativa de les diverses especialitats”

Antonia Sambola Ayala (Barcelona, 1960) és metgessa a la unitat de cures agudes cardiològiques a l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona i presidenta del grup de treball Dones en Cardiologia. Amb ella parlem de la salut cardiovascular de les dones i també de salut amb perspectiva de gènere. 

Continua la lectura de “Antonia Sambola, cardiòloga i experta en perspectiva de gènere: “La infrarepresentació de les dones als assajos clínics no s’està corregint, és una realitat que continua present””