Carles Llor, metge de família. Investiga la prescripció adequada d’antibiòtics: “Les resistències als antibiòtics es creen molt ràpidament, però es necessiten anys i panys per reduir-les”

“La població està més assabentada del problema de les resistències antimicrobianes, però encara hi ha alguns pacients que pressionen perquè els prescriguin antibiòtics”

“Necessitem ajuts per fer més recerca en l’atenció primària, perquè els resultats de molts estudis fets a l’hospital no tenen validesa en el nostre àmbit”

“La medicina de família és l’especialitat de les malalties freqüents i això hauria de ser un pol d’atracció per als joves, però crec que és important fer-la molt més clínica i tenir més possibilitats de fer recerca i docència”

Carles Llor és metge de família al CAP Manso de Barcelona i també és coordinador del grup de recerca en infeccions en l’atenció primària de l’Institut Jordi Gol (IDIAP). Llor es dedica principalment a la recerca sobre l’ús i la prescripció adequats dels antibiòtics en les malalties infeccioses que es tracten en l’atenció primària, identificant els subgrups de pacients que realment els necessiten. Evitar que s’incrementin les resistències als antibiòtics és un repte cabdal per a la salut del present i del futur. Amb Llor, no tan sols conversem sobre com es controla la prescripció dels antibiòtics, sinó també sobre la importància de fer recerca en l’àmbit de l’atenció primària.

Continua la lectura de “Carles Llor, metge de família. Investiga la prescripció adequada d’antibiòtics: “Les resistències als antibiòtics es creen molt ràpidament, però es necessiten anys i panys per reduir-les””

Lourdes Mateu, experta en COVID persistent: “S’han descrit més de 200 símptomes associats a la COVID persistent que afecten tots els òrgans i sistemes. En sabem molt poc, però n’estem fent recerca”

“Tenim els pacients al davant i ens demanen respostes: han passat dos anys i encara no les tenim”

“La COVID persistent té un gran impacte en les persones que la pateixen i un gran impacte econòmic. Moltes pacients volen tornar a treballar, però no poden”

“L’atenció primària té un paper fonamental i protagonista. S’ha de treballar per fer uns bons protocols per identificar la COVID persistent”

Lourdes Mateu Pruñonosa (Barcelona, 1976) és metgessa internista, cap de la unitat COVID del servei de malalties infeccioses de l’Hospital Germans Tries i Pujol de Badalona i de la Fundació Lluita contra les Infeccions. Amb ella, parlem sobre els efectes de la COVID-19 i sobre les seqüeles que deixa aquesta malaltia a mig i llarg termini, el que es coneix com a COVID persistent. 

Continua la lectura de Lourdes Mateu, experta en COVID persistent: “S’han descrit més de 200 símptomes associats a la COVID persistent que afecten tots els òrgans i sistemes. En sabem molt poc, però n’estem fent recerca”

Amanda Rodríguez, psiquiatra: “Connectar el sistema nerviós central amb la resta del cos està generant un camp de coneixement brutal i una manera diferent d’entendre com emmalalteixen les persones”

“En psiquiatria, hem de sortir del cervell, perquè, ara mateix, és una mica inaccessible. Possiblement, hi ha mecanismes sistèmics per saber què està passant al cervell”

“Sobre la malaltia de Parkinson, per exemple, hi ha literatura que diu que els pacients ja tenien la permeabilitat intestinal alterada temps abans de l’inici de la malaltia”

Amanda Rodríguez Urrutia és psiquiatra a l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona. Treballa en un macroprojecte europeu de recerca que investiga els mecanismes relacionats amb l’anomenat eix intestí-cervell i descriu la comunicació bioquímica, hormonal i immunològica bidireccional entre el sistema nerviós central i el sistema nerviós entèric. Rodríguez estudia la relació de les àrees emocionals i cognitives del cervell amb les funcions intestinals, comunes en patologies tan diverses com la depressió o la síndrome de l’intestí irritable. La psiquiatra ha publicat recentment el llibre Siente lo que comes (Planeta, 2022) on explica de manera divulgativa aquesta connexió de la qual encara queda molt per estudiar.

Continua la lectura de Amanda Rodríguez, psiquiatra: “Connectar el sistema nerviós central amb la resta del cos està generant un camp de coneixement brutal i una manera diferent d’entendre com emmalalteixen les persones”

Antonia Sambola, cardiòloga i experta en perspectiva de gènere: “La infrarepresentació de les dones als assajos clínics no s’està corregint, és una realitat que continua present”

“S’està fent molta difusió sobre el dolor toràcic, el símptoma principal que apareix quan una persona té un infart: fins fa poc es defensava que les dones pateixen dolor al pit amb menys freqüència que els homes, però s’ha vist que això no és cert”

“Seria molt interessant que a les facultats de medicina s’establís la perspectiva de gènere com a assignatura optativa de les diverses especialitats”

Antonia Sambola Ayala (Barcelona, 1960) és metgessa a la unitat de cures agudes cardiològiques a l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona i presidenta del grup de treball Dones en Cardiologia. Amb ella parlem de la salut cardiovascular de les dones i també de salut amb perspectiva de gènere. 

Continua la lectura de “Antonia Sambola, cardiòloga i experta en perspectiva de gènere: “La infrarepresentació de les dones als assajos clínics no s’està corregint, és una realitat que continua present””

Ana Fernández Arcos, neuròloga experta en son: “No dormir bé està assumit com a normal, però no ens hi hem d’acostumar”

“Passem un terç de la vida dormint i és molt important que aquesta part sigui satisfactòria”

“Malauradament, no tenim temps per fer tot allò que voldríem: sortim tard de la feina, volem tenir més temps per conciliar la vida familiar i personal, més temps d’oci… I anem traient hores al son”

“Hem de tornar a reeducar en què hem de dormir prou per estar bé i funcionar durant tot el dia”

El son és un element fonamental per a la nostra salut, però no sempre hi parem l’atenció que es mereix. Al voltant d’un 30% de la població pateix diverses alternacions del son i, en general, dormim menys hores de les recomanades. Portar un estil de vida atrafegat ens du, sovint, a sacrificar el descans per intentar arribar a tot. Parlem sobre el descans nocturn i la seva importància amb Ana Fernández Arcos, neuròloga i experta en son de la Unitat del Son de l’Hospital de Sant Pau.

Continua la lectura de Ana Fernández Arcos, neuròloga experta en son: “No dormir bé està assumit com a normal, però no ens hi hem d’acostumar”

Mireia Sans, metgessa de família i experta en telemedicina: “La telemedicina no és el futur, és el present”

“Hem de donar als professionals eines correctes, formació, capacitació i espais en les pròpies agendes per a la telemedicina”

“La telemedicina és un acte mèdic i, per tant, ha de complir totes les normes ètiques, deontològiques i legals”

Mireia Sans és metgessa de família i directora assistencial del CAP Comte Borrell – CAPSBE de Barcelona. També és la presidenta de la Secció Col·legial de Metges e-Salut del Col·legi de Metges de Barcelona. Amb ella, parlem de què és la telemedicina, de com fer-ne un ús adequat i segur i de com ha arribat al sistema sanitari per quedar-s’hi.

Continua la lectura de “Mireia Sans, metgessa de família i experta en telemedicina: “La telemedicina no és el futur, és el present””

Judith Marín-Corral, responsable del programa d’humanització de les UCIs de Parc de Salut Mar: “Vam donar accés a l’UCI les 24 hores del dia, i no només als familiars adults, també als nens i, fins i tot, a les mascotes”

“La millora de l’estat anímic és fonamental i això ja ho estem quantificant: amb qüestionaris i amb marcadors biològics”

“Les UCIs són unitats amb molta tecnologia, però, un cop ja hem salvat la vida al pacient, ens queda molta feina a fer”

Les Unitats de Cures Intensives (UCIs) són uns espais que sovint ens mirem amb respecte i certa por. Són les unitats hospitalàries on ingressen els pacients més crítics, les visites estan restringides i l’espai resulta fred, ple de màquines i poc amable per als pacients, per als seus familiars i, fins i tot, per als equips sanitaris. Aquesta imatge, però, està canviant una mica. Des de fa uns anys, molts professionals s’esforcen a humanitzar les UCIs introduint-hi petits canvis que acaben suposant grans avenços i beneficis per als pacients. Són les petites grans revolucions que duen a terme equips com el que lidera al Parc de Salut Mar, la metgessa intensivista Judith Marín-Corral, qui ens explica com estan fent de les seves UCIs, tot i el trasbals de la COVID-19, un lloc una mica més acollidor, a la mida de les persones i de les seves necessitats psicoemocionals.  

Continua la lectura de “Judith Marín-Corral, responsable del programa d’humanització de les UCIs de Parc de Salut Mar: “Vam donar accés a l’UCI les 24 hores del dia, i no només als familiars adults, també als nens i, fins i tot, a les mascotes””

Esteve Fernández, expert en tabac i càncer: “Les lleis antitabac a l’Estat van suposar un salt qualitatiu espectacular, però ens hem quedat estancats”

“Hem de fer que la gent que fuma deixi de fumar, però és importantíssim aconseguir que els joves no hi comencin”

“El tabac de cargolar no és més sa i és igual de dolent. La xixa, les cigarretes electròniques o el tabac per escalfar també ho són”

Esteve Fernández (Barcelona, 1966) és director d’Epidemiologia i Prevenció del Càncer i cap de la Unitat del Control del Tabac de l’Institut Català d’Oncologia (ICO). Amb ell parlem sobre les dades actuals del consum de tabac a Catalunya, de les polítiques de prevenció que s’han aplicat els darrers anys i de les mesures antitabac que encara s’hi poden aplicar.

Continua la lectura de “Esteve Fernández, expert en tabac i càncer: “Les lleis antitabac a l’Estat van suposar un salt qualitatiu espectacular, però ens hem quedat estancats””

Rosa Calvo, psiquiatra infantil i de l’adolescència:  “La pandèmia ha afavorit l’aparició de patologies mentals en infants que abans tenien més factors de protecció”

“Fins ara s’han dedicat recursos a la intervenció en salut mental infantil, però també cal invertir-ne en prevenció”

“Moltes vegades el trastorn mental infantil no es comprèn i es confon amb mala educació”

Rosa Calvo és psiquiatra al Servei de Psiquiatria Infantil i Juvenil de l’Institut Clínic de Neurociència de l’Hospital Clínic de Barcelona. Calvo està especialitzada en la psiquiatria i psicologia de la infància i l’adolescència i conversem amb ella sobre la salut mental dels més joves i també sobre el reconeixement de la Psiquiatria Infantil i de l’Adolescència com a nova especialitat mèdica, ja que, fins ara, havia estat només un itinerari formatiu dins de l’especialitat de Psiquiatria.

Tot i que la norma publicada al BOE l’agost de 2021 no preveu quan aquesta nova especialitat s’incorporarà a l’oferta MIR, els professionals que han realitzat l’itinerari formatiu ja poden sol·licitar el reconeixement de l’especialitat.

Continua la lectura de “Rosa Calvo, psiquiatra infantil i de l’adolescència:  “La pandèmia ha afavorit l’aparició de patologies mentals en infants que abans tenien més factors de protecció””

Javier Medel, anestesiòleg especialista en dolor: “L’aprenentatge del dolor és a la nostra biografia. Tenim una memòria del dolor”

“Ara tenim més consciència de valorar el dolor en les nostres consultes”

Javier Medel Rebollo (Barcelona, 1971) és especialista en anestesiologia i treballa com a coordinador de la Unitat del Dolor de l’Hospital Vall d’Hebron. En aquesta entrevista ens explica què és el dolor, per què algunes persones en tenen una tolerància més alta o més baixa, i quin és el paper de les Unitats del Dolor en les terapèutiques per intentar tractar-lo.

Continua la lectura de “Javier Medel, anestesiòleg especialista en dolor: “L’aprenentatge del dolor és a la nostra biografia. Tenim una memòria del dolor””