En totes les etapes de la vida sempre estem acompanyats d’un metge que viu el procés de maduració, des de l’infantesa, l’adolescència, vida adulta, fins l’envelliment.

L’adolescència és una etapa de canvi. El pediatre ha de saber adaptar-se als diferents tipus de pacients a la consulta. Les diferències són notables entre un nadó i una noia de 14 anys.

A la V Jornada d’Atenció Primària al món rural celebrada a Berga es va treballar l’adolescència des de diferents vessants: els seus canvis, hàbits, sexualitat… La Dra. Lefa S. Eddy, pediatra i màster en psiquiatria infanto-juvenil, ens va brindar una excel·lent guia sobre com entrevistar a l’adolescent actual:

Consells per entrevistar a l’adolescent

• Primer has de veure’l en presència del familiar que l’acompanya.
• Fes que se senti protagonista. De vegades ens adrecem massa als pares.
• Valora en quina fase madurativa està.
• Has de donar la imatge d’un professional madur i sensible. No és una xerrada entre amics.
• És important irradiar empatia, veritable interès i respecte per ell.
• Dedica-li el temps que necessita.
• Implica’l en la seva salut i benestar
• Observa el seu llenguatge no verbal (com la vestimenta) i les seves interaccions amb els seus pares.
• El millor és ajudar-lo a reflexionar. Evita sermonejar-lo i jutjar-lo.
• Dóna-li suport i comprensió.
• Pregunta per la seva opinió, i anima’l a preguntar si té algun dubte.
• Deixa per al final els temes més incòmodes o pregunta en tercera persona: “Els teus amics fumen?”.
• Utilitza preguntes i expressions obertes del tipus: “Explica més sobre això”, “Com et vas sentir, què vas pensar…”).
• Utilitza preguntes en mirall (“Com et sents amb el teu pare? – l’odio – l’odies?”).
• Deixa clara la confidencialitat de l’entrevista que tindràs amb ell a soles.
• Demana permís per parlar amb els pares i deixeu clar què es pot comentar o no amb ells.
• Ensenya als pares a no criticar a la persona, sinó a la conducta.
• Comunica als pares que tu ets el metge de l’adolescent. Ell és el teu pacient.
• Analitza els suports que té al seu entorn: els seus pares, avis…
• Hauràs d’ajudar a prendre decisions valorant què és el que vol l’adolescent.
• Al final resumeix la situació donant la teva opinió.
• Aprofita totes les visites per fer-li educació sanitària.

Com ha de ser el professional?

• Ha de tenir coneixements de l’adolescència
• Tenir una bona comprensió de la sexualitat humana
• Estar lliure de prejudicis i de doble moral
• Mostrar-se proper i confortable en la relació de metge-pacient
• Ser obert a ser preguntats. Saber escoltar i donar resposta als seus dubtes
• Ser conscient que l’adolescent l’observa
• Ha de ser un model amb valors sòlids i que sàpiga proporcionar una atenció integral a l’adolescent
• Ser sensible – Maduresa, autoestima i seguretat, amb autoritat però també flexible

Rols incorrectes

• Actitud de rebuig cap a pares rígids, defensant a l’adolescent víctima
• El professional aliat dels pares
• El moralitzador
• El professional emocionalment immadur

I un consell final: Recorda com va ser la teva adolescència o la dels teus fills per ajudar-te a comprendre als adolescents d’avui.

Si vols saber més sobre aquest tema, et convidem a veure el vídeo de la V Jornada d’Atenció Primària al món rural