“Els residents han començat amb molta il·lusió. S’hi senten molt acollits perquè els esperàvem amb moltes ganes”

“Als serveis d’urgències mai sabem què passarà en els propers cinc minuts, però això no implica caos, sinó incertesa controlada. Ens agrada dir que les urgències són els 15 minuts més interessants de qualsevol especialitat”

“Necessitem persones amb moltes ganes d’aprendre, perquè ens hem de renovar constantment. La curiositat ha de ser innata en un metge resident d’urgències i emergències”

“No hem d’oblidar que estem en un espai on sovint hem de donar males notícies. El resident ha de poder-se formar en habilitats comunicatives i normes ètiques, perquè acompanyem el pacient i les famílies en alguns dels pitjors moments”

Aquest any 2026 arrenca, per fi, la formació especialitzada en Medicina d’Urgències i Emergències (MUE), una fita que ha estat una reivindicació històrica dels professionals i en la qual s’hi ha implicat de manera directa la Societat Catalana d’Urgències i Emergències (SoCMUE), amb el suport del Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB). Des del juny, 11 metges i metgesses han començat la seva residència en MUE a tot Catalunya. La cap de secció del Servei d’Urgències de l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona, Neus Robert (Barcelona, 1982), ens explica com ha estat la rebuda i l’arribada d’aquests residents i quines són les expectatives davant d’aquest nou escenari formatiu.

Tu no et vas poder formar en l’especialitat de MUE, senzillament, perquè no existia. Quin ha estat el teu camí fins arribar a un servei d’urgències hospitalàries?

El meu camí ha sigut el mateix que el d’altres companys. Em vaig formar en Medicina Familiar i Comunitària, que, vist amb perspectiva, té molts paral·lelismes amb la Medicina d’Urgències i Emergències. Fins ara, el metge urgentòleg no existia quant a la formació especialitzada i les urgències sempre s’havien nodrit de professionals de diferents especialitats. Ara, per fi, aquest metges i metgesses tindran una formació homogènia, hauran fet les mateixes rotacions i tindran les mateixes competències.

Professionals amb especialitat que fa temps que treballeu en un servei d’urgències i en emergències heu pogut acreditar la vostra experiència i obtenir l’especialitat per una via extraordinària. Ara ja ets urgentòloga?

Sí. Soc urgentòloga. La majoria dels companys que treballem a urgències venim de Medicina Familiar i Comunitària, Medicina Interna o, inclús, d’àrees més quirúrgiques.

Hauries triat aquesta especialitat si hagués existit?

Sí, sens dubte. El meu tutor des del primer dia ja ho sabia i em deia que a mi el que m’agradaven eren les urgències. Però estic molt agraïda d’haver pogut formar-me també com a metgessa de família i d’haver pogut exercir-ne abans de ser urgentòloga.

A l’Hospital Germans Trias i Pujol heu rebut una resident que ha començat aquesta especialitat. Només n’hi ha 11 places a tot Catalunya. Heu pogut compartir experiències amb altres centres?

Sí, crec que aquest primer any és un tastet. L’acreditació de la formació ha sigut complicada i hem d’agrair a les institucions que hagin fet realitat aquesta especialitat, però esperem que en els anys vinents les places es puguin anar ampliant per tal que hi hagi prou professionals d’urgències i emergències. Els residents han començat amb molta il·lusió i se senten acollits perquè els esperàvem amb moltes ganes. Aquests residents tenen perfils diferents: per una banda, l’estudiant de medicina que després del MIR ha decidit especialitzar-se en urgències perquè té clar que és el que li agrada. Per l’altra, hi ha professionals que potser ja tenen certa experiència treballant i volen acreditar-se i rebre formació reglada en urgències i emergències.

Com està dissenyada la formació per abordar tots els àmbits que implica?

Els programes formatius tenen molts paral·lelismes amb la Medicina Familiar i Comunitària perquè han de tocar moltes especialitats: pediatria, ginecologia, traumatologia, medicina general… Però en un grau més agut, més dirigit a les urgències i les emergències. Es fan rotacions també per l’Atenció Primària i el que és molt interessant és que aquesta formació no pivota en un únic hospital, sinó que se sustenta en una mena de trípode: un hospital referent, com l’Hospital Germans Trias; un hospital docent associat de menor complexitat, perquè el resident es formi en àmbits que no siguin de tercer nivell i sàpiga desenvolupar-se en hospitals que no compten amb tots els recursos; i el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM).

Hi ha professionals que tenen una clara inclinació per les emergències. Què caracteritza aquest perfil de metge?

Crec que totes les persones que ara estan fent urgències i emergències són persones que realment volen ser aquí. N’hem d’estar molt agraïts. Històricament, com que veníem d’altres especialitats, sempre hi havia el dubte de si érem a urgències perquè volíem o perquè no havíem pogut treballar d’una cosa que ens agradés més. Amb els anys ja s’ha demostrat que som aquí perquè volem ser-hi, per això també hem insistit tant en la formació especialitzada. Els nous residents són professionals amb moltes ganes d’aprendre. Ens agrada dir que les urgències són els 15 minuts més interessants de qualsevol especialitat.

Quines serien les aptituds desitjables per ser urgentòleg o urgentòloga?

Necessitem persones amb moltes ganes d’aprendre perquè ens hem de renovar constantment: apareixen nous protocols, nous pacients que no saps com tractar… La curiositat hauria de ser innata en un metge d’urgències i emergències. També cal saber decidir ràpid. Moltes vegades es diu que les urgències són caòtiques, però no és veritat. Hi passen moltes coses alhora, però de manera endreçada. Mai sabem què passarà en els propers 5 minuts, però això no implica caos, sinó incertesa controlada. Per tant, dins la formació d’aquests residents també insistim en que sàpiguen com funciona el sistema i quina és la millor manera de prendre decisions… També s’està apostant molt per la simulació clínica, que és una molt bona eina per enfrontar situacions reals sense posar en risc el pacient. Els residents han de ser persones amb ganes d’aprendre a qui no els incomodi l’adrenalina i que vulguin renovar-se constantment.

En totes les especialitats és important tenir clar quin es el paper de cadascú, què has de fer, com, quan i a on, però és cert que molts plans de simulació clínica se situen als serveis d’urgències…

Sí. En una consulta, al final, tens més temps per preparar-te, pots preveure quin serà el següent pacient i revisar l’historial, però urgències sempre és molt imprevisible. Les coses poden canviar en qüestió de deu minuts… Però això també és el que ens agrada.

Quina és la principal diferència entre treballar a les urgències d’un hospital de tercer nivell o fer-ho en un hospital més petit?

Els que treballem en un hospital de tercer nivell sabem que comptem amb tots els especialistes i ens costa posar-nos a la pell d’algú que es troba pràcticament sol a les urgències. Els professionals que es formen en hospitals de menor complexitat potser no veuen pacients molt complexos, però adquireixen competències que nosaltres no tenim tan desenvolupades. Plantejar la nova formació tenint això en compte serà molt enriquidor per als residents.

Com dèiem, ara mateix hi ha 11 places a tot Catalunya, però l’objectiu és augmentar-ne l’oferta. Hi ha una xifra òptima?

Segurament la SoCMUE ho ha calculat. Sabem que l’àmbit d’urgències inclou molts professionals i aquests 11 residents a tot el territori per any no cobriran les vacants dels propers anys. Seria desitjable que, mica en mica, es poguessin incrementar aquestes places, alhora que professionals que ja treballen a urgències i que enguany no s’han pogut acreditar ho aniran fent.

Aquest pla de formació especialitzada és nou, per tant, caldrà anar-hi fent ajustos i millores?

De moment, el programa està molt determinat pel Ministeri de Sanitat. El resident haurà de formar-se en Atenció Primària, en un hospital de tercer nivell i en un hospital docent associat. També ha de fer rotacions en cardiologia, pneumologia, urgències de ginecologia, psiquiatria, pediatria, UCI pediàtrica, al SEM… La llista de les rotacions és bastant llarga, cosa que és necessària perquè el metge d’urgències i emergències pot estar en un CUAP, a les urgències d’un hospital de tercer nivell a Barcelona, a l’Hospital de Tremp o al de Puigcerdà, i ha de saber manejar-se en totes les situacions que es trobi.

MUE és l’especialitat ideal per a aquell a qui li agrada tot i li costa decidir-se?

Sí, això mateix. Inclús si li agrada la part quirúrgica. El metge d’urgències no serà dins un quiròfan però adquirirà habilitats manuals i també comunicatives. No hem d’oblidar que estem en un espai on sovint hem de donar males notícies. El resident ha de poder-se formar, per tant, en habilitats comunicatives i normes ètiques, perquè nosaltres acompanyem el pacient i les famílies en un dels pitjors moments: el moment del dolor, de l’ofec, de la incertesa, del desconeixement… Hem de saber moure’ns en aquestes circumstàncies i també saber gestionar com ens afecten en l’àmbit personal.