Comunicar a vegades, alleujar sovint, consolar sempre

mans“Els grans metges de la història han estat grans comunicadors”. Així començava el professor Giorgio Nardone la seva conferència magistral al simpòsium “La comunicació metge-pacient”. Nardone, reconegut psicoterapeuta, va recordar que el llenguatge és una eina que “ha de transmetre més que contingut perquè amb ell construïm relacions amb els altres i comuniquem emocions, no només significats”. I això també s’ha d’aplicar al llenguatge mèdic.

De fet, el professor Nardone va remarcar que per aconseguir una comunicació efectiva amb el pacient “s’ha de tocar i s’ha d’establir contacte visual amb ell”. D’aquesta manera, quan sent que és subjecte d’atenció, el pacient assumeix la prescripció mèdica. En paraules de Nardone, “s’ha de practicar l’atenció emotiva”. Així, si un pacient acudeix a la vostra consulta, heu de tenir molt en compte dos aspectes bàsics:

– L’efecte “primera impressió”: durant els primers 30 segons de contacte es construeixen els primers judicis implícits de la persona. Heu de procurar que siguin positius, ja que així podreu establir una relació íntima i empàtica amb l’altra persona. De fet, com el propi Nardone recorda, calen gestos molt senzills per crear efectes constructius, com ara anar a la porta a rebre al vostre pacient i fer-lo sentir acollit i valorat.

– L’escolta activa: aquesta és una actitud bàsica per arribar a connectar amb el pacient. S’ha de mantenir el contacte visual, com hem dit, i s’ha d’intentar parlar de forma pausada i amb veu suggestiva. Les paraules que s’escullen per explicar als pacients què els passa o quin tractament han de seguir han de ser clares i molt entenedores.

El metge també ha de saber amb quin tipus de pacient tracta, ja que no és el mateix dirigir-se a un infant, a un adolescent o a una persona gran. Amb cada pacient s’ha de tenir un rol diferent i s’ha de saber empatitzar amb ell. Per això, el grup de Comunicació i Salut de la semFYC organitza tallers per ensenyar als metges habilitats comunicatives per afrontar entrevistes clíniques, consultes amb pacients “conflictius” o per saber transmetre males notícies.

El llenguatge no és opcional en la professió mèdica. Tal com van dir els metges francesos Bérard i Gubler a principis del segle XIX, la base de la medicina no és altra cosa que “comunicar a vegades, alleujar sovint, consolar sempre”.

Aquí podeu veure les conferències del Simpòsium “La comunicació metge-pacient” celebrat el passat 6 de novembre al COMB.

També us pot interessar aquest article:

Com entrevistar a l’adolescent a la consulta?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s