Amb motiu del Dia Mundial de la Salut Mental parlem amb el Dr. Miquel Bel, psiquiatre de la Clínica Galatea. Aquest centre, exclusiu per a professionals de la salut, s’ha convertit en referent nacional i internacional en el tractament d’addiccions i trastorns mentals. Al llarg dels seus 15 anys de funcionament han ajudat 2.390 metges i metgesses a recuperar la seva vida i a tornar a exercir la professió en les millors condicions.

Quin és el perfil del pacient que acudeix a la clínica?

Normalment, els metges vénen de manera voluntària i un gran percentatge ho fa per trastorns depressius. Els trastorns addictius ocupen una quarta part dels pacients que atenem a les consultes. Malgrat que els casos de trastorns depressius siguin més importants, els addictius requereixen una especial cura per les repercussions que poden acabar tenint.

Quina és l’especialitat amb més casos?

Medicina de família: és la més nombrosa. Els metges de família són a primera línia, estan més exposats i tenen menys temps de visita entre pacients. En aquest sentit, són una de les especialitats menys cuidades. Respecte al tema de consums, el risc i les probabilitats augmenten entre aquells especialistes que tenen fàcil accés a certes substàncies amb potencial addictiu.

És difícil que els metges reconeguin que tenen un problema de salut mental?

Els metges ens posem malalts i ens cuidem de forma diferent a com ho fa la població en general. Molts cops no tenim un metge de capçalera de referent o, si el tenim, no hi anem gaire. També existeix certa tendència a fer consultes de passadís i, entre companys, a negar el problema de l’altre. La confidencialitat també és un punt que preocupa molt. El fet de fer de metges fa que tinguem cert recel a l’hora d’acudir a un professional a explicar-li el que ens passa. I també està l’estigma. Quan fas de metge no et costa dir-li al teu pacient que la depressió és una malaltia i que no se n’ha d’avergonyir, però quan et passa a tu, no vols reconèixer que tens aquest problema.

Es diferencia la salut mental dels metges de la resta de la població?

Tots els estudis diuen que els metges no tenim una salut mental millor que la resta. Alguns fins i tot diuen que la podem tenir una mica pitjor. En estudis que hem fet amb residents hem vist que ells tenen molt més risc de patir problemes de salut mental que no pas la població general. A més, a mesura que avança la residència, aquest risc va en augment. La situació social que vivim pot fer que hi hagi més estrès o més pressió sobre el metge.

Ha augmentat el nombre de metges joves que atenen?

Ha baixat la mitjana d’edat dels pacients que atenem. Quan vam començar amb el programa, superaven els 50 anys i ara tenen entre 40 i 50 anys. També tractem residents i, fins i tot, metges que encara no han començat el MIR. La lectura positiva d’aquesta davallada d’edat és que ara detectem els trastorns mentals abans i podem començar amb els tractaments adequats. D’aquesta manera estalviem a la persona molts anys de patiment, en podem tenir cura durant més temps i alhora fem una tasca de prevenció de cara a la societat.

Quin tipus de tractaments ofereixen a Clínica Galatea?

El primer és tenir un diagnòstic. Per això, fem estudis psicològics, neuropsicològics, psiquiàtrics i, fins i tot, socials. Quan sabem què li passa al pacient, tenim la possibilitat de fer un ingrés, si la gravetat ho requereix, o fer un tractament ambulatori. En tots els casos, oferim seguiments psiquiàtrics, farmacològics, psicològics, teràpies de grup i, en els casos d’addiccions, també incloem controls. La nostra responsabilitat no només és cuidar als nostres pacients d’una manera totalment confidencial, també és tenir cura de què les coses es facin bé i si no és així, detectar-les i ser capaços de corregir-les.

Un metge que ha patit una malaltia mental aconsegueix exercir de nou?

Sí, amb molta freqüència. La nostra és una filosofia d’ajuda. Això és el que ens caracteritza i el que fa que els pacients vinguin voluntàriament. Saben que el tractament serà confidencial, que no anirem a perseguir-los i que estem oberts a oferir-los tot tipus de suport. Això inclou ajudar el pacient, quan està en bones condicions perquè torni a treballar amb èxit. Molts cops parlem amb els companys, amb els caps o amb el mateix hospital perquè a la tornada el pacient no tingui problemes i se senti còmode.

No ha de ser fàcil tornar a l’entorn que t’ha fet emmalaltir…

Tots els processos tenen aquesta part i passa en qualsevol professió. Quan has hagut d’absentar-te de la feina perquè has patit un problema de tipus psicològic, molts cops al tornar tens aquesta por: què pensarà la gent, quin serà l’ambient que m’hi trobaré, etc. Hi ha cops que és molt fàcil, però hi ha d’altres que cal fer adaptacions a la feina. Si, per exemple, el conflicte són les guàrdies, tractem que el pacient no en faci o, si existia un conflicte amb un company, mirem com resoldre’l. La veritat és que la major part dels pacients estan desitjant tornar a la feina.

Què recomana als metges per tenir una bona salut mental?

El més important és tenir sempre un referent per deixar en les seves mans les decisions mèdiques. Aquesta distància emocional afavorirà que les decisions siguin sempre les millors. D’altra banda, s’ha de tenir vida més enllà de la Medicina i reservar temps per a la família, els amics, l’oci, etc. Les persones que només basen la seva percepció de satisfacció en la pràctica de la seva professió viuen de forma traumàtica el fet d’haver de deixar de treballar. Qui ha cultivat prèviament altres esferes de la seva vida podrà fer aquesta transició de manera natural.

Recordeu que si necessiteu ajuda, el Col·legi posa a la vostra disposició el Programa d’Atenció Integral al Metge Malalt (PAIMM), així com tota la cartera de serveis del Programa de Protecció Social. Quan et dediques a cuidar els altres, és bo saber que tu també tens qui et cuidi.