Els metges també emmalalteixen i, quan això succeeix, hi ha el Programa d’Atenció al Metge Malalt (PAIMM). Amb una trajectòria de 20 anys, el PAIMM s’ha posicionat com un referent a Europa en l’atenció mèdica a professionals de la salut amb trastorns mentals i/o conductes addictives. Però, com pot arribar un metge al programa? La Dra. Carme Bule, responsable de la Unitat d’Acollida de la Fundació Galatea; i el Dr. Eugeni Bruguera, director de programes assistencials de salut mental i addiccions de Clínica Galatea, parlen del funcionament del PAIMM i de les eines que posa a l’abast dels pacients.
Amb motiu del Dia Mundial de la Salut Mental parlem amb el Dr. Miquel Bel, psiquiatre de la Clínica Galatea. Aquest centre, exclusiu per a professionals de la salut, s’ha convertit en referent nacional i internacional en el tractament d’addiccions i trastorns mentals. Al llarg dels seus 15 anys de funcionament han ajudat 2.390 metges i metgesses a recuperar la seva vida i a tornar a exercir la professió en les millors condicions.
Quin és el perfil del pacient que acudeix a la clínica?
Normalment, els metges vénen de manera voluntària i un gran percentatge ho fa per trastorns depressius. Els trastorns addictius ocupen una quarta part dels pacients que atenem a les consultes. Malgrat que els casos de trastorns depressius siguin més importants, els addictius requereixen una especial cura per les repercussions que poden acabar tenint.
“Ser metge, infermer o psicòleg no ens exclou de la condició de persones i, per tant, som vulnerables”. Així obria Toni Calvo, director del Programa de Protecció Social del Col·legi i de la Fundació Galatea, la1a Jornada sobre el benestar i la qualitat de vida dels professionals de la salut, celebrada a Hospital Comarcal de l’Alt Penedès el passat 3 de juny.
Calvo explicava que els professionals sanitaris són “especialment vulnerables”, ja que “estan més exposats al patiment de l’altre perquè han d’acompanyar el pacient i els seus familiars i han de viure la malaltia i, moltes vegades, la mort”. La clau, segons Calvo, per exercir millor la professió és reconèixer aquesta vulnerabilitat i ser conscients dels propis límits. No obstant això, en el cas dels metges, l’acceptació de la fragilitat no sol ser tan senzilla. “Molts metges neguen el reconeixement de les seves dificultats, les camuflen i es distancien”, afirma Calvo. Per això, calen eines de prevenció i suport que garanteixin als metges una millor qualitat de vida.
S’hauria evitat la tragèdia aèria de Germanwings si el psiquiatra del copilot Andreas Lubitz hagués informat a la companyia de la seva malaltia? Aquesta és una de les grans preguntes que s’ha generat al voltant de l’accident del passat 24 de març als Alps francesos. De la mateixa manera, s’ha estès entre l’opinió pública la preocupació sobre el paper que juguen els metges en aquestes situacions, on es debaten entre mantenir la confidencialitat dels seus pacients o informar a les autoritats pertinents en casos on la seguretat de terceres persones està en joc.
El COMB va organitzar en col·laboració amb el diari ARA el debat “El secret professional i la protecció a tercers”, on es va reflexionar sobre la relació de confidencialitat metge-pacient i el difícil paper del professional sanitari a l’hora de decidir si ha de sobrepassar-la o no.
El periodista i cap audiovisual de l’ARA, Antoni Bassas, va presentar i moderar el debat, prenent com a punt de partida el cas d’Andreas Lubitz. Hi van participar el Dr. Jordi Blanch, president de la Societat Catalana de Psiquiatria i Salut Mental; el Dr. Francesc Borrell, metge de família; el Dr. Josep Terès, president de la Comissió de Deontologia del COMB; i el Sr. Javier Hernández, magistrat i president de l’Audiència Provincial de Tarragona.
Els ponents van destacar, entre d’altres coses, la necessitat d’instaurar en les empreses o institucions amb impacte a tercers iniciatives com el Programa d’Atenció Integral al Metge Malalt (PAIMM), pioner a Catalunya i Espanya. El PAIMM vetlla per garantir una praxi de qualitat, per això posa a disposició dels professionals sanitaris totes les eines necessàries per ajudar-lo a superar una malaltia i rehabilitar-se, així com promoure la salut i el benestar.
En el següent vídeo podreu sentir les opinions dels experts convidats al debat.
Un metge es pot convertir en pacient. El Programa d’Atenció Integral al Metge Malalt (PAIMM) es va crear fa més de deu anys per assistir a metges en actiu amb problemes psíquics i/o conductes addictives, i forma part de les accions del Col·legi per tenir cura de la salut i benestar dels seus col·legiats.
El PAIMM, gestionat des de la Fundació Galatea, disposa de procediments especials (accés directe, ús de contractes terapèutics pel seguiment de casos complexes…) i una unitat assistencial; amb serveis d’internament, d’hospital de dia i de tractament ambulatori, especialitzats i confidencials, específics pels professionals de la medicina.
Alguns dels trets característics del programa PAIMM són la confidencialitat durant tot el procés, un tracte personalitzat, la flexibilitat en el tractament i el suport de professionals especialitzats.
Si estàs interessat en el Programa o saps d’un company que el pot necessitar, informa’t a:
El COMB ha posat en marxa el programa Metges x Metges, una iniciativa que vol donar resposta als metges que necessitin ajuda, orientació o assessorament per fer front a situacions personals o familiars relacionades amb la salut. El programa promou els valors de la professió com el compromís, la solidaritat, la confiança i l’altruisme i neix amb la voluntat de promoure la solidaritat entre els metges.
Metges x Metges compta amb una xarxa de voluntariat solidari composada per metges de diferents especialitats i repartida geogràficament gràcies a la implicació de les juntes comarcals del col·legi.
És un programa adreçat a metges col·legiats i familiars, els quals poden adreçar-se telefònicament al 93 567 88 86 o per correu electrònic a metgesxmetges[arrova]comb.cat. El Dr. Albert Marcos, metge de família, serà l’encarregat de donar atenció a aquests col·legues derivant el cas, en funció de la necessitat del company, al Programa d’Atenció al Metge Malalt (PAIMM), al Programa de Protecció Social (PPS), o a la xarxa de metges voluntaris, buscant aquell perfil que millor pugui donar resposta a la seva demanda.
Els metges que vulguin col·laborar com a voluntaris en el programa metgesxmetges, poden adreçar-se al mateix telèfon.
Parlem amb el Dr. Josep Maria Benet, membre de la Junta de Govern del COMB i impulsor de metges x metges.
El COMB i la Fundació Galatea han organitzat la conferència “Com exercir la medicina i sobreviure a l’intent” a càrrec de la professora Jenny Firth-Cozens, una de les personalitats mundials més prestigioses en el camp de la salut mèdica i que acaba de publicar el llibre “How to survive in medicine, Personally and professionally”. Fa més de 20 anys que estudia la salut, l’estrès i el benestar dels metges i dels professionals sanitaris en general i té una llarga experiència com a psicòloga clínica al National Health Service de Gran Bretanya i a l’àmbit acadèmic.
La Dra. Firth-Cozens va exposar durant la conferència quins són els diferents graus dels símptomes psicològics, va parlar de la depressió i l’alcohol, dels efectes d’aquestes patologies en l’atenció als pacients i va assenyalar quin ha de ser el paper de les organitzacions i dels governs en la prevenció d’aquestes situacions d’estrès, burnout i malestar en general, amb programes d’ajuda i consells.
Coincidint amb aquesta jornada al COMB, La European Association for Physicians Health (EAPH) ha celebrat a Barcelona la seva 2ona conferència anual els dies 1, 2 i 3 de desembre. Amb el títol “Healthy Physicians for a Healthy Society”, la jornada ha comptat amb la participació de la Fundació Galatea i de la Dra. Firth-Cozens, membres de la EAPH, i de professionals d’arreu d’Europa com Àustria, Bèlgica, Finlàndia, Alemanya Irlanda, Noruega, Polònia, Espanya, Suècia, Suïssa i Gran Bretanya.
S’ha parlat de l’impacte directe que els problemes de salut física o mental dels metges tenen sobre la qualitat de l’atenció als pacients, dels programes de prevenció i intervenció que s’estan duent a terme a diferents països i de la recerca en el camp de la salut del metge.
Un dels eixos d’actuació del COMB és el suport i la vetlla per la salut dels professionals de la salut. Per això, des de l’any 1998, el COMB va impulsar el programa d’Atenció Integral al Metge Malalt (PAIMM). L’any 2001, el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya i altres institucions van engegar el projecte Fundació Galatea, que coordina tant els programes de promoció de la salut (estudis, publicacions, tallers, guies), com els programes assistencials: el PAIMM i el Programa Retorn per professionals d’infermeria.
Us presentem al Dr. Antoni Arteman, gerent de la Fundació Galatea, qui ha fet de Galatea el seu projecte més il·lusionant.
Els metges també emmalalteixen i, quan això succeeix, hi ha el Programa d’Atenció al Metge Malalt (PAIMM). Amb una trajectòria de 20 anys, el PAIMM s’ha posicionat com un referent a Europa en l’atenció mèdica a professionals de la salut amb trastorns mentals i/o conductes addictives. Però, com pot arribar un metge al programa? La Dra. Carme Bule, responsable de la Unitat d’Acollida de la Fundació Galatea; i el Dr. Eugeni Bruguera, director de programes assistencials de salut mental i addiccions de Clínica Galatea, parlen del funcionament del PAIMM i de les eines que posa a l’abast dels pacients.
El blog del teu col·legi professional 