Els metges també emmalalteixen i, quan això succeeix, hi ha el Programa d’Atenció al Metge Malalt (PAIMM). Amb una trajectòria de 20 anys, el PAIMM s’ha posicionat com un referent a Europa en l’atenció mèdica a professionals de la salut amb trastorns mentals i/o conductes addictives. Però, com pot arribar un metge al programa? La Dra. Carme Bule, responsable de la Unitat d’Acollida de la Fundació Galatea; i el Dr. Eugeni Bruguera, director de programes assistencials de salut mental i addiccions de Clínica Galatea, parlen del funcionament del PAIMM i de les eines que posa a l’abast dels pacients.
Demandes voluntàries: el 96% dels pacients coneixen el PAIMM i s’hi adrecen directament
La Unitat d’Acollida de la Fundació Galatea és la porta d’entrada al programa. Una dada molt important, tant per la Dra. Bule com pel Dr. Bruguera, és l’alt índex de demandes voluntàries que arriben al PAIMM. Entre un 94% i un 96% dels metges que tenen algun tipus de trastorn mental o conducta addictiva, s’adrecen directament a la Unitat d’Acollida, on els rep la Dra. Bule i els explica el procés que seguiran a partir d’aquell moment. “En primer lloc, obrim una fitxa d’afiliació, fem el canvi de nom, un petit esbós del problema i li donem dia i hora per a un dels nostres psiquiatres. Una vegada es fa la primera visita, el terapeuta confecciona el pla terapèutic individualitzat”, apunta la Dra. Bule. La patologia i l’estat del pacient determinaran el tipus de recurs que necessita: consulta externa, hospital de dia o ingrés. “A la majoria de companys se’ls prescriuen tractaments ambulatoris, que es realitzen a les consultes externes. Quan hi ha problemes de tòxics o alcohol s’adrecen a l’hospital de dia i els casos més greus acaben ingressats”. Tots els tractaments es duen a terme a la Clínica Galatea de Barcelona.
Pel que fa a les patologies que es tracten des del PAIMM, la Dra. Bule remarca que el 80% dels casos estan relacionats amb problemes de salut mental (trastorns adaptatius, depressions de diferent grau, trastorns bipolars o psicòtics, etc.), el 10,6% amb consum d’alcohol i el 9,4%, amb consum de tòxics. Però, què causa la malaltia en un metge? La Dra. Bule recorda que la pressió assistencial influeix, però s’hi afegeixen altres aspectes: “És cert que moltes vegades alguns metges comencen els consums de tòxics o alcohol perquè estan angoixats per la feina, però també influeixen altres factors com ara problemes familiars o amb l’entorn més proper o les característiques de personalitat pròpies de cadascú”.
Entre un 94% i un 96% dels metges que tenen algun tipus de trastorn mental o conducta addictiva, s’adrecen directament a la Unitat d’Acollida de la Fundació Galatea.
La durada del tractament és molt variable: “Els pacients que pateixen una depressió lleu o un trastorn adaptatiu poden estar entre tres i quatre mesos al programa; aquells que tenen problemes de consum de substàncies o alcohol s’hi estan un mínim de dos anys i mig i d’altres hauran de seguir controls i tractament tota la vida”, explica la Dra. Bule, tot referint-se a aquelles malalties intrínseques a la persona. “Un trastorn bipolar no es cura, el pacient pot estar compensat, però és una malaltia que t’acompanya fins al final. Quan els pacients estan descompensats venen sovint, però si això no passa, venen periòdicament per tal de revisar el tractament i controlar que tot va bé”.
Contracte terapèutic: garant de la bona praxi i del compliment del tractament
Tal com hem explicat, la gran majoria de pacients s’adrecen directament al PAIMM. No obstant això, hi ha un petit percentatge que arriben a través del que es coneix com a demanda voluntària induïda o per una informació confidencial, és a dir, a través de l’entorn familiar o laboral. “Alguns pacients han vingut forçats per l’entorn laboral perquè han estat descoberts fent algun consum a la feina, perquè el seu comportament indica que l’estan fent o perquè no reconeixen que tenen una patologia mental”, apunta la Dra. Bule. En aquests casos, la demanda de tractament també requerirà la signatura d’un contracte terapèutic.
Entre un 70% i un 80% dels pacients del PAIMM aconsegueixen rehabilitar-se i continuar exercint la seva professió.
El Dr. Bruguera, un dels creadors del contracte terapèutic, assenyala que la signatura d’aquest document “permet acompanyar el pacient amb un bon control de la praxi i, al mateix temps, amb garanties d’un bon compliment del tractament”. Per això, en l’acord consten, a més del pacient i el seu terapeuta, el secretari del Col·legi i una persona de l’entorn laboral. Mentre que el secretari del CoMB garanteix el control de la praxi del pacient, la persona de l’entorn laboral comprova que el comportament del pacient amb els seus propis pacients i amb els companys sigui l’apropiat. “Si hi ha algun indici que les coses no estan anant bé, el contracte terapèutic possibilita que totes les persones que el signen puguin comunicar-se entre si per tal de reprendre la situació i posar-la al seu lloc”.
El contracte terapèutic es revisa cada sis mesos i és la Comissió Permanent del Col·legi, amb el corresponent informe del psiquiatre, qui decideix si es renova o no l’acord. Segons la Dra. Bule, “alguns pacients no estan gaire conformes quan signen el primer contracte, però després veuen que és bo per a ells i per als seus pacients”. Quan és molt difícil reconduir la problemàtica o quan l’evolució de la malaltia no és positiva, des del PAIMM s’acompanya els pacients cap a una situació d’incapacitat laboral permanent, evitant les vies sancionadores. En qualsevol cas, les xifres són molt positives: entre un 70% i un 80% dels pacients del PAIMM aconsegueixen rehabilitar-se i continuar exercint la seva professió.
També us pot interessar:
El blog del teu col·legi professional 