L’any 2050, una de cada sis persones arreu del món tindrà més de 65 anys. A Catalunya, en serà una de cada tres. Això suposa un gran repte”

“En un context de població envellida, en què les necessitats de salut i socials es barregen de manera tan evident, trobem una oportunitat per fer possible i real l’atenció integrada i centrada en les persones”

“El projecte pilot ADMIT unifica la valoració social i sanitària en una única plataforma. Posa al centre les necessitats i preferències dels pacients i treballa en un pla únic d’atenció consensuat”

“En aquest projecte també volem disposar d’eines de monitoratge al domicili, com dispositius sensorials, robòtics o d’anàlisis de dades, que permetin detectar-hi canvis i avançar-nos a possibles descompensacions”

Elizabeth Gregorutti (Buenos Aires, 1979) és metgessa de família al CAP Larrard de Barcelona. Actualment, està bolcada en el projecte ADMIT, una experiència pilot innovadora, coordinada des del Parc Sanitari Pere Virgili i desenvolupada per diferents equips d’atenció primària de Barcelona, la Garrotxa i Osona, que té com a objectiu transformar l’atenció domiciliària integrant la resposta social i sanitària, per tal d’augmentar l’autonomia i la qualitat de vida de les persones grans i fràgils i aconseguir que puguin viure més temps als seus domicilis.

L’esperança de vida a l’Estat Espanyol i a Catalunya és de les més elevades del món…, el repte, però, és afegir qualitat de vida a la quantitat de vida?

Exactament. Les dades de les Nacions Unides indiquen que, l’any 2050, una de cada sis persones arreu del món tindrà més de seixanta-cinc anys. A Catalunya, en serà una de cada tres. Això suposa un gran repte per a les polítiques, sistemes i serveis davant una població que envelleix. És clau poder viure més anys, però mantenint l’autonomia i les capacitats funcionals i cognitives. Per fer-ho, la prevenció és fonamental. Des de l’atenció primària, cada vegada disposem de més eines per a la detecció de la fragilitat en estadis primerencs i per treballar les capacitats intrínseques de les persones. Un exemple de tot això és el que estem fent al programa ‘Més àgil’, que promou l’envelliment saludable amb la promoció de l’activitat física entre les persones grans per part d’equips d’atenció primària, geriatres i agents comunitaris. La tasca de prevenció és un repte, però aquest tipus de programes posen a l’abast de les persones, alternatives com ara gimnasos, tallers comunitaris o formacions en centres cívics.

Fa molts anys que parlem de la necessitat d’integrar la resposta sanitària amb la social i no acabem de veure-ho. Per què és tan difícil oferir aquesta atenció integrada?

Històricament, els serveis de salut i els serveis socials han treballat de manera paral·lela, sense tenir gaire connexió entre ells, tot i que a l’atenció primària tenim treballadores socials, que fan una tasca excel·lent i polivalent. En aquest context de població envellida, en què les necessitats de salut i socials es barregen de manera tan evident, trobem una oportunitat per fer un replantejament del model de coordinació entre aquests dos sectors, per treballar de manera multidisciplinària i fer possible i real l’atenció centrada en les persones. L’atenció integrada social i sanitària és especialment rellevant per a les persones amb necessitats complexes. Per donar resposta a aquestes necessitats de canvi de model, ha sorgit el projecte ADMIT (Atenció Domiciliària Integrada), una iniciativa pilot en què participen diferents centres de Barcelona (CAP Larrard, CAP Vallcarca, CAP Sarrià i l’Institut Municipal de Serveis Socials) i altres centres de la Garrotxa i Vic. Aquest projecte busca que les persones grans puguin viure al seu domicili el màxim temps possible en les millors condicions i amb una bona qualitat de vida.

En què consisteix el projecte ADMIT i com dona aquesta resposta coordinada des dels àmbits social i sanitari?

És un projecte pilot innovador amb un enfocament integral i integrat des dels àmbits de salut i social. Unifiquem la valoració d’aquests dos sectors en una única plataforma, posant al centre les necessitats i preferència dels pacients i treballant en un pla únic d’atenció que consensuem amb ells. Actualment, estem en una fase d’implementació del projecte i encara no disposem de resultats sòlids. Estem fent passes endavant per llençar una plataforma tecnològica que permet la connexió entre els professionals de la salut, les persones ateses i els seus cuidadors. És una plataforma que compta amb dades personals que ens donen una idea de com és el nucli familiar i que ens permet fer una valoració multidisciplinària per conèixer la situació integral de les persones i els possibles riscos. Així podem elaborar un pla d’atenció i un seguiment coordinats entre els dos sectors, salut i social.

Ens en podries posar un exemple?

Sabem que hi ha ciutadans que tenen problemes amb el subministrament d’electricitat o alimentació, però, a priori no disposem d’aquesta informació. Saber-ho ens ajudaria molt per tal de posar-hi més recursos i fer que aquestes persones puguin viure als seus domicilis amb una qualitat de vida. Un altre exemple és el tema de les barreres arquitectòniques als domicilis. Quan hi ha una intervenció quirúrgica, per exemple, si coneixem aquesta informació abans, ens podem avançar per veure quin dispositiu necessitarà el pacient.

Conèixer quin és l’entorn i la realitat de cada pacient per tal de poder avançar-vos a l’hora de donar una resposta?

Exactament. Aquest projecte també vol disposar d’eines de monitoratge al domicili (dispositius sensorials, robòtics o d’anàlisi de dades) que permetin detectar canvis, per tal que nosaltres ens puguem avançar a una possible descompensació.

És un programa encara pilot, però quins resultats concrets n’espereu?

El resultat esperable és que les persones puguin incrementar en un 5% el temps que poden viure als seu domicili. Això inclou evitar ingressos hospitalaris i amb això estaríem evitant també l’exposició de les persones fràgils a un entorn que, a vegades, els pot fer patir alteracions cognitives o infeccions recurrents. Intentem facilitar el màxim possible l’accessibilitat del sistema a les persones grans, evitant que surtin del seu domicili.

Aquestes persones, probablement, necessitaran una persona cuidadora. I aquesta persona també pot acabar necessitant un suport específic. Com s’aborda aquesta necessitat?

La tasca de cura la pot fer un familiar o una persona de fora. Avui en dia, hi influeixen molts factors. Per exemple, les famílies estan constituïdes per menys membres i les dones, que històricament tenien aquest rol de cura, treballen. A més a més, vivim amb patologies més complexes i que necessiten més suport. Així doncs, aquesta tasca de cura és cada cop més difícil. A l’atenció primària, hi ha noves figures de referents de benestar emocional i comunitari, que ofereixen grups d’acompanyament i suport als cuidadors. En el marc del projecte ADMIT, es vol desenvolupar una xarxa més àmplia que doni suport, formació i recursos als cuidadors.

Fa pocs mesos es va provar la llei de l’Agència d’Atenció Integrada Social i Sanitària de Catalunya. Creieu que això portarà canvis reals?

És un aposta de Catalunya per l’atenció integrada que unifica la planificació i l’actuació dels dos sectors. És una eina estratègica, perquè dona una resposta equitativa i de qualitat per a les persones amb necessitats d’atenció o de dependència o que pateixin situacions d’exclusió social per una condició de salut mental. També marca una oportunitat per transformar el sistema i permet consolidar i escalar models transformadors que tinguin en compte la part social i la part sanitària.