La jornada de la secció d’e-salut es va incloure dins del programa de la fira #Healthio

L‘augment de l’esperança de vida i la cronicitat són dos reptes fonamentals del nostre sistema sanitari, així com la sostenibilitat econòmica. La revolució tecnològica en què ens trobem ens hauria d’ajudar a afrontar aquest canvi demogràfic i a equilibrar costos.

A la 1a fira Healthio d’innovació sanitària, celebrada entre el 3 i 5 de maig a Barcelona, es va mostrar l’enorme esforç que estan fent els hospitals, l’atenció primària i els emprenedors per portar millores tecnològiques als pacients i als mateixos professionals.

Realitat virtual per aprendre anatomia des de “dins” del cos (o per superar fòbies), realitat augmentada, ecògrafs portables, electrocardiogrames de la mida d’una targeta, detectors de meningitis per a nadons que no requereixen punció lumbar… Aquests són alguns dels exemples que es mostraven als estands de Healthio. Una fira oberta als professionals i als pacients, que, a més, va acollir la sisena edició de #salut20comb, la jornada sobre salut digital organitzada per la secció d’e-salut del Col·legi.

En aquesta ocasió, la jornada #salut20comb debatia sobre la pràctica mèdica al segle XXI, tenint en compte la qualitat de la informació en salut a la xarxa, la formació dels professionals i el rol dels metges en l’atenció.

Informació, formació i rol del metge, a debat

• La informació sanitària ha d’anar acreditada? No es poden posar portes al camp i és impossible controlar la veracitat i qualitat de tot allò que es publica a la xarxa. Per a alguns, això pot posar en dubte el model d’acreditació de webs i apps en salut. El Col·legi de Metges de Barcelona sí que hi creu i, des de fa més de 15 anys, a través del programa Web Mèdic Acreditat, vetlla perquè els webs que depenen de metges compleixin un codi ètic que ofereixi al ciutadà seguretat quan s’informa a través de la xarxa. Un exemple de qualitat, rigor i credibilitat és, per exemple, que el web distingeixi clarament el que és informació del que és publicitat.
• La formació del metge: Al debat tothom va estar d’acord que cal adaptar la formació dels estudiants a allò que després es trobaran a la realitat: treball en equip, habilitats comunicatives… A més, l’examen MIR necessita actualitzar-se per avaluar aspectes que van més enllà dels coneixements tècnics.
• La metgessa i el metge del s. XXI: Avui en dia, els metges i altres professionals de la salut s’enfronten a reptes que fa anys eren impensables. Els models de comunicació han canviat i modulen la relació metge-pacient, que ha transcendit la consulta i ha passat a la xarxa, on sense adonar-nos s’està fent també salut comunitària. D’altra banda, falta una mica d’ordre en el model innovador. D’una banda, falta comunicació entre els diferents projectes per poder treballar junts i aprofitar esforços i, de l’altra, al metge no li acaba d’arribar informació pràctica sobre com aquella innovació li facilitarà la feina a la consulta i quina repercussió tindrà per a ell i per al pacient.

A la jornada #salut20comb es va discutir molt sobre el model sanitari i el rol dels professionals. Estan arribant canvis de manera accelerada, però que s’acaben introduint molt a poc a poc degut a la rigidesa de les estructures del sistema sanitari. Més autonomia per als professionals segurament ajudaria a la introducció de novetats que millorin l’eficiència i els resultats.

Però tot i parlar de molta innovació i tecnologia, cal no oblidar que aquestes no són una finalitat en sí mateixes, sinó el vehicle per millorar la pràctica de la medicina i la cura dels ciutadans. La societat està canviant, tant sociològicament com demogràficament, i necessitem una tecnologia útil per afrontar la cura de les persones que formen la societat del segle XXI.