L’EVIDÈNCIA CIENTÍFICA, EL GRAN REPTE DE LES APPS DE SALUT
La segona jornada sobre salut 2.0 del COMB es va centrar en les apps i el seu ús entre els professionals i els pacients. El 30 de maig, prop de 300 professionals sanitaris van debatre al col·legi sobre les apps de salut i el seu mercat, sobre la fiabilitat i la qualitat dels seus continguts i sobre seguretat, homologació i interoperabilitat. Les oportunitats que aporta el mercat del mobile health són moltes però hi ha reptes que han de solucionar-se, el principal és demostrar l’evidència científica d’aquestes aplicacions.
El Sr. Joan Cornet, director del mhealth Competence Center del Mobile World Capital, va ser l’encarregat de fer la ponència inaugural de la jornada. Va destacar que la tecnologia mòbil ha de servir per ajudar als ciutadans i per donar suport als professionals i, a més, ha de permetre avançar en el canvi als sistemes de salut. Per a Cornet, “el món digital és cada cop més mòbil, canvia la manera en que estem treballant en salut, ja que es posa el pes en el pacient, i això és un canvi de paradigma molt important”.
La primera taula rodona va ser moderada pel Dr. Lluís Pareras, Gerent de l’Àrea d’Innovació i Tecnologia del COMB i Director de Healthequity i del programa “metge emprenedor”. Es va parlar de l’entorn de les apps des de la vessant de model de negoci i també des d’una vessant mèdica.
El Sr. Carles Ferreiro, CEO de Dotopen i responsable de negoci d’appcircus, va parlar sobre el potencial de les apps en el sector salut i del seu model de negoci. Segons Ferreiro, hi ha 44.000 apps en salut amb més de 44 milions de descarregues, i s’espera que això es multipliqui per 3 fins el 2017. “És un mercat molt gran però amb dificultats perquè gairebé el 90% de les apps no funcionen”, va afegir.
Segons Ferreiro, les apps tenen un cicle de desenvolupament molt ràpid i unes necessitats d’inversió molt baixes. Això genera mercat molt competitiu. Va parlar del projecte app circus app incubation platform que preten acompanyar desenvolupadors i també a metges i institucions sanitàries en el procés de creació d’apps ajudant-los a crear aplicacions que siguin usables i amb un model de negoci al darrere.
El segon ponent de la taula va ser el Dr. Jordi Serrano, Policy Health Adviser at European Institute for Health i fundador de Universal Doctor. Serrano va remarcar que “podem crear la millor app de salut, però si no hi ha evidència científica s’enfonsarà”. Segons el Dr. Serrano, “s’ha d’innovar en mhealth i els sanitaris tenen molt potencial per a fer-ho”. A més, El procés d’innovació és complicat per la manca d’interoperabilitat i de regulació existent. Va parlar d’alguns exemples d’apps de salut fetes per sanitaris i va remarcar que “viure d’una app de salut és difícil si no hi ha un servei de valor al darrere”.
La segona taula rodona es va centrar en la realitat de les apps de salut a la consulta i va estar moderada per la Dra. Mireia Sans, membre de la junta de govern del COMB i impulsora de la secció col·legial de metges e-salut. Per a Sans, “el grau de fiabilitat i la qualitat dels continguts és quelcom que ens ha de preocupar com a metges. Hi ha moltes apps i no s’utilitzen, ens falta saber si hi ha evidència”.
El Dr. Miquel Àngel Mayer, Director de Web Mèdica Acreditada del COMB (WMA), va parlar sobre la qualitat dels continguts de les apps de salut i de l’estudi que WMA i un grup de treball expert en apps han dut a terme per analitzar-los.
Algunes de les conclusions: les apps de salut són una gran oportunitat per a la millora de la salut i benestar de les persones, però tenim poc coneixement de l’eficàcia, idoneïtat i riscos per a les persones. S’han de desenvolupar basades en estàndards de disseny i han de tenir una evidència científica. S’ha de promoure la investigació en l’ús de les apps i protocolitzar el seu ús a les institucions sanitàries. A partir d’aquestes conclusions han elaborat unes primeres recomanacions pràctiques o decàleg d’us d’apps entre professionals sanitaris, usuaris i institucions sanitàries.
Mayer va parlar del projecte app mèdica acreditada, que consisteix en traslladar l’experiència de WMA a un segell o programa de qualitat centrat en les apps.
El Dr. Albert Jovell, president del Foro Español de Pacientes i director de l’Institut Global de Salut Pública i Política Sanitària de la Universitat Internacional de Catalunya, també va parlar dels reptes de les apps de salut i de les seves dificultats. Per a ell, no tothom podrà beneficiar-se del seu potencial. Per a Jovell, “el perfil de pacient amb baixa complexitat clínica i alta competència tecnològica podrà utilitzar apps mentre que el pacient amb un alta complexitat clínica però escassa competència tecnològica, no en podrà”. Segons Jovell, hi ha encara poc coneixement i compromís per part de l’usuari i hi ha molts reptes a superar com la manca d’evidència i la necessitat de tenir eines d’interoperabilitat i definir estàndards.
La tercera taula va comptar amb la participació del Sr. Carles Gallego, responsable de l’oficina d’estàndards i interoperabilitat de la Fundació TIC Salut, qui va explicar la feina que està desenvolupant TIC Salut en la homologació d’apps. Per a Gallego, “hem de desenvolupar un marc que ens permeti alinear el món ehealth i el món mhealth ja que hi ha un gap entre les eines que els professionals utilitzen a les estacions de treball i les apps. Les apps no formen part de les vostres estacions de treball clínic”.
El departament de salut ha encarregat a Tic Salut la homologació d’apis perquè funcionin en l’entorn de la historia clínica i de la carpeta personal de salut.
La Dra. Mònica Moro, responsable d’e-business i e-learning a Menarini, va presentar els resultats d’una experiència de tweetup que es va realitzar al novembre de 2012 per parlar sobre apps de salut a twitter.
El tweetup va comptar amb 285 participants connectats el 29 de novembre a les 22.00 hores i es van generar 1.421 tweets amb el hashtag #appsalud, el tercer hastag de salut a Espanya. Les conclusions d’aquesta experiència es poden trobar a wikisanidad, un repositori de recursos sobre salut 2.0 a Espanya.
La taula final d’experiències va ser moderada pel Dr. Antoni Iruela, metge de família de l’EBA Vallcarca, i la Dra. Adriana Bataller, vocal de la junta del COMB. Es van presentar les 10 apps o idees-projectes que van ser seleccionades per un comitè científic d’un total de 39 treballs presentats. Els criteris per a la selecció de projectes van ser interès, fiabilitat i innovació, impacte, usabilitat, disseny i valoració dels usuaris.
La segona edició de la jornada #salut20comb va comptar amb gairebé 300 participants, més de 1.250 tweets, trending topic a Espanya durant tot el matí i gairebé 500 persones connectades per streaming. La iniciativa és una aposta del COMB en el camp de la salut 2.0 i vol tenir continuïtat cada any per tal d’anar coneixent com estan treballant els metges i els professionals sanitaris a la xarxa.
MÉS INFORMACIÓ:
Web de la jornada #salut20comb: apps i salut, un pas endavant
Vídeos de la jornada
Galeria de fotografies
T'agrada:
M'agrada S'està carregant...
Els ciutadans ens empenyen. Molts són usuaris actius de la xarxa per a molts aspectes de la seva vida, entre els quals, la salut i el benestar. La professió mèdica està fent un gran esforç per adaptar-se als nous temps, però el repte de fer viral la salut 2.0 entre els companys està a sobre de la taula. Aquest és el diagnòstic que va fer el Dr. Jaume Padrós, president del Col·legi, a la 
El blog del teu col·legi professional 