Els ciutadans ens empenyen. Molts són usuaris actius de la xarxa per a molts aspectes de la seva vida, entre els quals, la salut i el benestar. La professió mèdica està fent un gran esforç per adaptar-se als nous temps, però el repte de fer viral la salut 2.0 entre els companys està a sobre de la taula. Aquest és el diagnòstic que va fer el Dr. Jaume Padrós, president del Col·legi, a la V jornada #salut20comb. Però, com podem sumar els metges al 2.0? Comencem per la seva formació.

Precisament, sobre educació mèdica 2.0 va girar aquesta edició de les #salut20comb, unes sessions informatives i formatives sobre diferents aspectes de la medicina 2.0 organitzades per la Secció de Metges d’e-salut del Col·legi.

Queda molt de camí per recórrer, començant per les organitzacions científiques. La Dra. Adriana Bataller va presentar les conclusions de l’estudi “Societats científiques catalanes: anàlisi de l’ús de l’entorn digital i oportunitats per a la docència”, que està pendent de publicació. L’any 2015, només un 26,5% dels metges tenien perfil en Social Media, bàsicament a Twitter.

Cal tenir en compte que tant en educació com en l’exercici de la professió, el 2.0 no és l’objectiu, sinó un via per treballar millor. Ho va dir molt clar el Dr. Esteve Fernández, director de la Unitat de Control de Tabac del ICO: “Negar les TIC és una ximpleria i utilitzar-les sense criteri, també”.

Formació

Hi ha moltes eines 2.0 per a la formació i noves tècniques que aprofiten la tecnologia, com la gamificació. Gràcies a les repeticions, la dosificació de la informació i la implicació de l’estudiant-jugador es pot assolir un aprenentatge de llarga durada.

Les eines que s’utilitzen són moltes, l’èxit de les quals depèn de si són eficients per a la seva finalitat. Hi ha centres que ja tenen digitalitzat el llibre del resident, blogs de formació i informació per a residents, com el del servei de traumatologia del Consorci Sanitari Parc Taulí, nous canals d’aprenentatge informal i formal via Twitter, etc.

Límits i sentit comú

Quan parlem de tecnologia, xarxes i salut, hem de posar sobre la taula algunes línies que no es poden traspassar: per respecte cap al pacient, per cuidar la nostra identitat digital i, per descomptat, per deontologia.

Vigilem els canals que emprem per compartir la informació i quina informació podem compartir. És segur i adequat enviar imatges d’electros per Whatsapp? Compartir fotografies amb pacients? Publicar imatges de quiròfan només per fer promoció professional? Imatges de formació amb cadàvers? El debat està obert, i la necessitat d’aprendre’n els usos i límits és urgent.

No hi ha docència sense capacitat per a la comunicació

D’altra banda, a la jornada #salut20comb, es va parlar també de comunicació. Bàsica per a la formació, per a la bona praxi i per arribar als pacients i a la societat.

Segons el periodista Marc de Semir, “els metges han d’incorporar la comunicació al seu ADN”. Els metges són els professionals més ben valorats per la societat i gaudeixen d’una taxa de confiança molt alta. Això comporta una gran responsabilitat, ja que la veu del metge té molt de pes. La comunicació és essencial per arribar als pacients, als alumnes i a la societat.“La relació amb els mitjans de comunicació i amb xarxes socials s’hauria d’incorporar en la formació del metge”, demanava De Semir.

La jornada #salut20comb es va tancar amb la idea que cal treballar de valent per normalitzar les noves competències que es demanen als professionals. Cal fer divulgació i repensar molt com es forma al metge de demà i com s’hi adapta el “veterà”.

L’aprenentatge serà continu. Canvien les formes i els continguts, però hi ha una cosa essencial del metge que no canvia: un metge sempre serà un estudiant.