“Afortunadament, avui dia la COVID és molt més lleu. Però encara pot afectar de manera greu les persones vulnerables, ja que pot progressar cap a una pneumònia, una insuficiència respiratòria, necessitat d’ingrés i risc de mort”

“La COVID persistent provoca símptomes molt heterogenis que afecten en el dia a dia. Identificar aquests pacients i trobar un tractament per a ells és un dels reptes més importants que tenim”

“Hem tingut la sort que la vacuna de la COVID-19 d’aquest any serà molt eficaç per al virus que està circulant”

“Sabem que passar la grip, la COVID o la infecció per virus respiratori sincitial augmenta el risc d’infart i d’ictus a les poques setmanes en persones vulnerables. S’ha demostrat que la vacunació redueix aquest risc”

Josep Maria Miró (Barcelona, 1956) és metge especialista en malalties infeccioses, i, més concretament, en VIH i infeccions que afecten el cor. És consultor sènior del Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital Clínic i catedràtic de la Universitat de Barcelona (UB). Des de l’inici de la pandèmia de la COVID-19 forma part del Grup Col·laboratiu Multidisciplinari per al Seguiment Científic de la COVID-19 (GCMSC), integrat per metges i altres científics i impulsat per ISGlobal i el Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB), amb l’objectiu de recopilar i actualitzar periòdicament les evidències científiques sobre aquesta malaltia. Els informes d’aquest grup sovint inclouen recomanacions que han estat tingudes en compte tant per les administracions com pels professionals. Més de sis anys després de l’estat d’alarma, de l’inici del confinament i de la pandèmia que va capgirar el món i les nostres vides, l’escenari ha canviat, però la COVID continua entre nosaltres. Per això, en parlem amb el doctor Miró.

Som al 2026 i els diagnòstics de COVID-19 són habituals. El virus i la malaltia són molt diferents dels de 2020?

El més important, actualment, és que, entre les vacunacions repetides i que les persones han passat la infecció, a tot el món s’ha assolit immunitat de grup i el nivell d’anticossos és molt alt. Això fa que, afortunadament, avui dia la COVID sigui molt més lleu. Però encara pot afectar de manera greu algunes persones que són molt vulnerables, sobretot les persones grans, immunodeprimides o que tenen comorbiditats. En aquestes persones, la malaltia pot ser motiu d’ingrés hospitalari i, fins i tot, de mort. Per tant, és molt important estar alerta davant d’aquesta infecció.

Les principals complicacions afecten, sobretot, el sistema respiratori?

Sí, sobretot afecta el sistema respiratori. El virus segueix circulant al nostre entorn. De fet, ara mateix [principis d’octubre de 2026] hi ha un pic de COVID i tenim una taxa d’entre 100 i 150 casos per 100.000 habitants a tot Espanya, no només a Catalunya. Però, afortunadament, la infecció respiratòria consisteix en mocs al nas, dolor a la gola, una mica de tos… En la major part dels casos, aquesta infecció no passa d’aquí, és molt lleu i se soluciona al cap d’uns pocs dies. Però, en les persones vulnerables, això pot progressar cap a una pneumònia i, per tant, cap a una insuficiència respiratòria, necessitat d’ingrés i perill de mort.

Fins a quin punt ha canviat el virus de la COVID-19 en aquests anys?

Una de les coses que caracteritza el SARS-CoV-2, que és el virus que causa la COVID, és que permanentment ha anat evolucionant. Des de l’inici, ha canviat i mutat més de vint vegades. El virus vol transmetre’s a la població i intenta que el sistema immunològic no pugui neutralitzar-lo. Com que tots els anticossos van contra la part de l’embolcall, que es diu espícula, el virus té mutacions en aquest recobriment, de manera que els anticossos de la immunitat vacunal o de la immunitat natural no s’hi poden fixar i no el poden neutralitzar. Ara, tots els virus SARS-CoV-2 que circulen provenen de la variant anomenada Omicron, que era molt contagiosa, però no tan greu i que es va difondre arreu del món. Després d’Omicron, va aparèixer una altra variant, que es diu JN.1. Tots els llinatges actuals venen de la JN.1 i la variant que en aquest moment està predominant a Europa n’és una anomenada XFG. La XFG va començar a ser la variant predominant l’any passat. Es creia que probablement aquest any seria substituïda per alguna altra de més transmissible, però no ha sigut així. La variant XFG és la que s’està aïllant en entre sis i vuit de cada deu mostres i, afortunadament, és la mateixa amb la qual s’ha fet la vacuna d’aquest any. Per tant, hem tingut la sort que la vacuna serà molt eficaç per al virus que està circulant en l’actualitat.

Sabem que el virus de la grip i el virus respiratori sincitial (VRS) ens visiten cada any. El virus SARS-CoV-2 també ho farà? S’ha quedat ja entre nosaltres?

Sí. Ara ja són els tres grans virus respiratoris: grip, respiratori sincitial i SARS-CoV-2. La diferència és que els virus de la grip i el respiratori sincitial es donen més a la tardor i a l’hivern i el SARS-CoV-2, en canvi, el veiem tot l’any. Aquesta és la gran diferència. De fet, a l’estiu, si algú està refredat, no hi ha cap dubte: és SARS-CoV-2, és COVID. Ara, a l’hivern, pot ser qualsevol dels tres virus. En aquest moment, la circulació del virus respiratori sincitial és pràcticament zero i la del de la grip és molt baixa. El virus que estem identificant per biologia molecular és, bàsicament, el SARS-CoV-2. De 100 a 150 casos per 100.000 persones a Espanya.

Té sentit encara fer-nos un test per saber si, davant de símptomes de refredat, tenim COVID?

Jo crec que en té, a nivell ètic i personal. Per exemple, si la persona que té símptomes treballa, per evitar transmetre la infecció als companys. Perquè, encara que el virus és lleu, dona molèsties i provoca absentisme laboral. I, sobretot, té sentit si tenim companys que conviuen amb persones grans o nens petits, en les quals aquesta infecció pot ser més greu.

Incrementar la taxa de vacunació contra la grip i la COVID és un repte?

Les taxes de vacunació són molt baixes. Hi ha uns grups diana a vacunar, que són les persones de més de 65 anys, les persones amb comorbiditat, les dones embarassades i tot el personal sanitari que treballa a centres sanitaris i sociosanitari, en aquest últim cas, per evitar transmetre els virus a les persones que atenen. Per a la grip, les taxes són baixes i, per la COVID, encara ho són més. Aquest és un punt feble que hem de tractar de superar. Una cosa molt important, que ja sabem, és que ens podem vacunar de la grip i de la COVID al mateix temps, amb una punxada a cada deltoides. S’ha vist que és segur i que la immunogenicitat és molt bona, la mateixa que si ens vacunéssim amb un mes de diferència. Això fa les coses més fàcils, ja que anant una sola vegada al CAP, podem rebre les dues vacunes. D’altra banda, l’Agència Europea del Medicament (EMA) va aprovar al febrer de 2026 la primera vacuna mRNA que té els antígens dels dos virus, tant de la grip com de la COVID. Això vol dir que aviat amb una sola punxada estarem immunitzats per als dos virus, la qual cosa és un avenç molt gran.

I encara em comentaves un altre motiu per vacunar-nos que potser és menys conegut…

Sí, voldria insistir en què molt és important vacunar-se de la grip, de la COVID i les persones que tinguin indicació, també virus del respiratori sincitial, perquè sabem que passar aquestes tres infeccions virals augmenta el risc d’infart i d’ictus. Això està molt ben estudiat. Les persones que tenen la grip tenen el risc màxim entre les primeres dos o quatre setmanes d’haver-la passat. Entre les que tenen la COVID, el risc és fins als tres mesos i, entre les que passen el respiratori sincitial, se situa entremig. Però en tots tres casos augmenta el risc d’ictus i d’infart. Per desgràcia, he tingut pacients que han superat la COVID i que han fet una mort sobtada al cap de quatre setmanes. Això, evidentment, ocorre en persones grans o amb comorbiditats o malalties immunosupressores. S’ha demostrat en estudis grans a escala poblacional que la vacunació redueix el risc de patir malalties cardiovasculars agudes després de passar la grip, la COVID o el virus respiratori sincitial.

Les taxes de vacunació de la grip s’han ressentit per culpa de les reticències que es van generar cap a la vacuna de la COVID?

La vacunació de la grip és baixa de per si. I ho és més encara en el personal sanitari que en la població general i això no hauria de ser així. Des del Departament de Salut, els Col·legis de Metges, els Col·legis d’Infermeria i entitats com ISGlobal han fet un gran esforç per motivar els professionals de la sanitat a què es vacunin de la grip, però hi ha un sostre que està sent molt difícil de superar. Si ens fixem en la vacunació de la COVID entre la població, la taxa és la meitat que la de la grip.

Per què?

Hi ha enquestes al respecte que ens indiquen tres o quatre grans motius. Un és pensar que ja estem immunitzats i que ara això de la COVID és una cosa lleu i que no fa falta cap vacuna. Un altre és creure que, amb tanta vacunació, poden aparèixer efectes secundaris, cosa que no s’ha demostrat mai. Un altre motiu és, directament, no creure en les vacunes. Però aquestes persones que no creuen en les vacunes de la COVID tampoc creuen en la de la grip o en la del xarampió. Aquest és un perill important, perquè és una població que, a escala global, va augmentant. Als Estats Units contínuament hi ha brots de xarampió en què moren nens i adults. Això no havia passat des de feia molt de temps. A Catalunya, la taxa de casos també ha fet que deixéssim de ser un país lliure de xarampió. Més enllà dels tres motius que he comentat, també hi ha la falta de confiança. En el cas de la grip, això potser no passa tant i s’entén que és una vacuna més segura. No obstant això, les taxes de vacunació de la grip estan al voltant del 60% en població de risc i entre el personal sanitari oscil·len entre el 30 i el 40%, que és bastant baix. Hem de millorar i hi ha oportunitats per fer-ho. Des del GCMSC, hem fet molta feina per incentivar la vacunació. Hem de ser positius i pensar que en un futur aquestes taxes milloraran.

Fa unes setmanes aquest grup col·laboratiu va publicar un nou informe centrat en la COVID persistent…

Això és súper important. Sembla que en faci una eternitat, però fa sis anys hi va haver una pandèmia que ens va canviar les vides. Avui dia, el virus és circulant, gràcies a què hi ha una immunitat de grup. Però, com he dit abans, ens queden dos problemes. El primer són les infeccions en persones grans o immunodeprimides, que és una petita part de la població, però en la qual la COVID pot ser greu. I, després, tenim la COVID persistent, que és la pitjor herència que ens ha deixat la pandèmia. I, a més, és una herència que no té una resposta per part del sistema sociosanitari. En aquest informe del GCMSC, nosaltres calculem que hi ha unes 250.000 persones afectades de COVID persistent a Catalunya. És una xifra important i, probablement, infraestimada. I quins són els registres oficials? Doncs al voltat de 14.000 persones afectades. És a dir, hi ha una gran bossa de persones no diagnosticades o casos no declarats. I aquestes persones, a qui la COVID persistent els afecta en el dia a dia, tampoc saben molt bé on anar, perquè no hi ha una resposta per part del sistema. Que jo sàpiga, a Catalunya hi ha només una unitat de referència, que és a l’Hospital Germans Trias i Pujol i que no pot assumir tota la demanda potencial. Per tant, hi ha una necessitat a escala social, assistencial i de recerca de trobar un tractament per a la COVID persistent.

Ara mateix, els tractaments per a la COVID persistent són només rehabilitadors?

Exactament. En aquest moment, l’únic que podem fer són tractaments rehabilitadors, físics, neurocognitius o cardiopulmonars. Són tractaments simptomàtics, però no van a la causa.

Com es manifesta la COVID persistent i com són els casos més greus?

En la COVID persistent hi ha diferents fenotips. Això ho han estudiat molt bé a partir de dues cohorts catalanes que són de referència al món, la de Germans Trias i la d’ISGlobal, el COVICAT. És molt heterogeni. Hi ha persones que tenen boira mental i no es poden concentrar. Tinc companys metges que han estat un any i mig de baixa perquè no recordaven i estaven insegurs. També hi ha gent que té un cansament crònic, com la síndrome de fatiga crònica, que també s’atribueix a altres virus. O persones amb palpitacions o taquicàrdia… o una barreja de tot això: boira mental, manifestacions cardiopulmonars, cansament crònic… Són símptomes els afecten en el dia a dia. Identificar aquests pacients i trobar un tractament per a ells és un dels reptes més importants que tenim. Perquè, de cara al maneig de la infecció i la prevenció, el que ha fet el món ha estat espectacular, tant pel que fa a les vacunes com als tractaments, que són molt efectius. Els dotze primers mesos de la pandèmia ens van canviar la vida, però el món també va donar-hi resposta. Per una banda, creant les vacunes en nou mesos, en temps record, menys d’un any. I, per l’altra, trobant un tractament per als casos greus, tant per tractar el virus, com la inflamació i el quadre procoagulant que produeix i evitar així la tromboembòlia pulmonar, que pot ser causa de mort.

Recapitulant, ens queden pendents tres grans reptes: millorar les taxes de vacunació, diagnosticar les persones afectades de COVID persistent i oferir-los assistència i tractament…

La vacunació és prioritària, és prevenció. D’altra banda, la societat ha de donar una resposta als casos de COVID persistent, perquè són els nostres veïns i veïnes. I, després, si tenim símptomes, tots ens podem fer un test ràpid d’antígens. És important fer-se’l i prendre mesures de prevenció, sobretot si hi ha gent gran, immunodeprimida, nens petits o dones embarassades al voltant. Forma part de l’ètica personal. Són missatges molt clars, no només per a la població, sinó també per al personal sanitari. Tenim la responsabilitat de no transmetre les infeccions respiratòries virals agudes als nostres pacients.