Cristina de Prado és metgessa de família al CAP Casernes, ubicat al barri de Sant Andreu de Barcelona, i coneix al detall la vida dels seus pacients. És una de les impulsores de l’hort comunitari Les Moreres, una iniciativa del CAP i del Centre de Salut Mental d’Adults de Sant Andreu, gestionat per la Fundació Vidal i Barraquer. L’Ajuntament els va cedir el terreny, que forma part del projecte urbanístic de Casernes, amb la condició que fos un projecte comú. En poc temps, han aconseguit convertir un terreny en desús de 450 metres quadrats en una zona dinàmica, plena de vida i on els veïns es troben, col·laboren i es creen relacions. Durant el moment més dur de la crisi de la COVID-19, van haver d’aturar l’activitat, però la terra no descansa mai i l’hort, d’una altra manera, va continuar donant els seus fruits.

Com va sorgir el projecte de l’hort comunitari Les Moreres?

Va ser per una molt bona coincidència. El centre de salut Casernes va començar a funcionar l’any 2016. Es troba en un lloc on s’havien enderrocat molts habitatges -les antigues casernes militars- i que està envoltat de molts terrenys desaprofitats. El grup de comunitària vam posar en marxa una taula motor de salut en què ens reuníem amb els equips de pediatria i de salut mental, amb agents de farmàcies i amb l’Ajuntament per explicar les nostres preocupacions en salut. En una trobada, em vaig animar a demanar un tros de terra per fer-hi un hort comunitari. De fet, va ser una pacient qui em va donar la idea. Una dona que té diabetis i obesitat i que a l’estiu marxava cap al seu poble on hi té un hort. “No es preocupi doctora, que quan torni després de l’estiu, m’hauré aprimat”, em deia sempre. El Centre de Salut Mental d’Adults Sant Andreu, per la seva banda, també havia demanat espai per fer-hi un hort. Així que la resposta de l’Ajuntament va ser que ho havíem de fer conjuntament. Encara vam trigar una mica a tenir el tros de terra, però l’abril de 2019 ja el teníem preparat. És un treball d’equip importantíssim. Sense la feina de Pepita Rodríguez, la treballadora social del Centre de Casernes, i de l’Anna Carrió, treballadora social del servei de rehabilitació de salut mental, aquest projecte no hauria tirat mai endavant.

Com a hort comunitari autogestionat, quina és la seva dinàmica?

La gent hi pot accedir per diferents vies. El primer i tercer dimarts de cada mes es fa una assemblea. Quan es va engegar el projecte, tant el grup de salut mental com nosaltres, vam demanar ajuda a gent clau a la qual ja sabíem que els agrada molt treballar en aquest tipus d’activitat. A la consulta, escoltem els pacients i sabem qui manega coses d’hort. A més, vam visitar experiències a altres barris, com La Mina, per conèixer les seves dinàmiques. L’hort funciona a base d’assemblees i del grup de Whatsapp. Es decideix en comú què es planta, on es planta, si s’ha de regar molt o poc… Després, cada persona hi va a unes hores determinades. La veritat és que funciona i que funciona força bé.

Quanta gent hi ha implicada al voltant de l’hort?

Com a mínim, hi ha entre 20 i 25 persones. N’hi ha que són més itinerants. Ara hi ha persones que han vingut d’altres barris. De vegades, també han vingut nois del centre de menors estrangers no acompanyats…  La condició sine qua non per entrar a l’hort és fer tot en comunitat i cal, a més, que la persona ompli un qüestionari per tal de poder fer un estudi a posteriori. Hi ha moltes maneres de participar en l’hort, no només en el treball de la terra. Per exemple, vam demanar a unes dones aficionades al ganxet que ens decoressin els arbres. L’hort dona molts fruits i no només els de la terra.

Hi esteu involucrats 16 professionals del CAP. Quin és el vostre paper més enllà de prescriure l’hort?

Estar a prop de la comunitat. En realitat, l’hort funciona tot sol. Intentem ajudar per aconseguir finançament, perquè hi ha unes despeses mínimes, sobretot a través de la Fundació Vidal i Barraquer. Anna Carrió supervisa l’activitat dels seus usuaris de salut mental que hi van com a part del seu programa de rehabilitació. Ens estimem molt l’hort i s’ha convertit en una plataforma brutal per impulsar projectes de salut comunitària. L’hem aprofitat per recaptar diners per a la Marató: l’any passat vam vendre plantetes sota el lema ‘Plantem cara a la COVID-19” i l’any anterior vam fer una xocolatada. També hem fet algun curs obert al barri sobre compostatge. Estem en contacte amb la comunitat de manera molt directa. Prescrivim aquesta activitat als veïns del barri. I a nosaltres també ens agrada venir. És una reunió entre amics.

Quins beneficis heu vist en els pacients?

Els beneficis es resumeixen en el títol del projecte que estem engegant: “Planter de vincles”. La idea de l’hort és que la gent socialitzi, que la gent de col·lectius més vulnerables pugui estar en contacte amb altres persones de la comunitat, que hi puguem derivar gent que està en exclusió social, o que viu sola a casa i que té les capacitats suficients. Els beneficis són moltíssims, sobretot en l’àmbit relacional i de salut mental. Després, també hi ha un benefici nutricional, perquè estan menjant coses fresques i sanes. Tenim una terra de molt bona qualitat i tot el que collim és ecològic. També hi ha un benefici per a la comunitat: hem transformat un espai brut oi deixat en un lloc ple de vida. Ara fa molt de goig perquè les tomaqueres estan molt altes i veus que tot està a punt per collir. La gent s’hi para i pregunta. És una manera de fer relacions. Un dels usuaris és mestre jubilat i l’altre dia va venir un grup de nens i nenes de P5 de l’escola del costat per plantar unes pastanagues i uns enciams. Hem decidit ampliar l’horari de l’hort perquè els nens puguin veure l’evolució del que han plantat quan surten de l’escola. L’hort també és una manera d’educar els nens i la societat que es pot fer una altra cosa enmig de l’asfalt.

Com es reparteix la collita?

Hi ha dos dies de recollida, però es recull quan toca. La idea no és anar-hi i que qui treballi més hores s’emporti més productes. És una altra filosofia, basada en el procés. Hi ha dies que es cullen bledes i els usuaris pengen al grup de Whatsapp les fotos del que n’han cuinat. Comparteixen receptes, coneixement i vivències.

Creus que aquesta iniciativa és fàcilment traslladable a altres centres d’atenció primària?

Ho recomanaria totalment. De fet, hi ha altres CAP que també en tenen. És una plataforma per fer moltes altres coses. A Barcelona hi ha molts espais que estan desaprofitats i que es podrien destinar a horts comunitaris.

L’hort ha parar l’activitat durat la pandèmia de COVID-19?

Just quan va començar la pandèmia, una de les participants en el projecte, que vivia just al davant de l’hort, es va oferir per anar collint les verdures i hortalisses i per cuidar tot el que hi havia plantat en aquell moment, i ella ens ho anava pujant tot al CAP. Hi havia un dia a la setmana que era com muntar un mercat: en una taula hi posàvem totes les verdures i el personal del CAP ho agafàvem, perquè els usuaris de l’hort no podien venir. Durant el confinament recordo bledes setmanals, tot i que no sempre n’agafava. Un dia, com que no vèiem el final de la pandèmia, tornant cap a casa en bici, vaig portar bledes a un dels participants del CAP. Li vaig picar al timbre i li vaig deixar a l’ascensor. Em sabia greu que no tastessin res del que estava donant l’hort Després, ja sense confinament domiciliari, i un cop la cosa va afluixar una mica, vam decidir que anessin dues persones a cuidar l’hort en dies diferents perquè el que estava plantat no es fes malbé. Al juny, finalment, vam recuperar les assemblees. La primera la vam fer per videoconferència i després ja a l’aire lliure.

Què fareu si l’Ajuntament vol recuperar el terreny algun dia?

En demanarem un altre abans no ens el treguin. Hi ha certs equipaments projectats [a l’espai on està ubicat l’hort i al voltant del CAP, com a part del projecte de transformació de les Casernes de Sant Andreu], però encara queden terrenys sense ús. Esperem poder documentar que l’hort és un bé per a la comunitat perquè portem moltes coses fetes. Hem organitzat cursos, han vingut els nens de l’escola, hem recaptat diners per a la Marató… També hi volíem fer concerts. Hem fet moltes coses per donar-nos a conèixer i perquè la gent hi participi. Les coses que estan bé no s’haurien de treure.