“Per als metges de família, la il·lusió és bàsica en tot el que fem. Si, a més, hi volem aportar un valor afegit, encara necessitem més il·lusió, més xarxa i companys al costat”

“L’ecografia pulmonar té moltes aplicacions que ara seran possibles per als metges de família que s’han format amb l’excusa de la COVID-19”

“Els que realment van innovar van ser els companys que no sabien res d’ecografia pulmonar i que ni tan sols n’havien sentit a parlar i que, en la primera onada, van decidir formar-se perquè ho necessitaven per als seus malalts.

Laura Conangla Ferrin (Barcelona, 1984) és metgessa de família i directora de l’Equip d’Atenció Primària (EAP) Doctor Robert de Badalona. La doctora Conangla és una de les principals responsables de què, arran de la pandèmia, avui dia a la majoria de centres d’atenció primària (CAP) de Catalunya es puguin fer ecografies pulmonars als pacients, cosa que fa només un anys estava reservada als hospitals.

T2 Ep 10 De teatre i ecografies – Hipòcrates en pijama

A banda de la seva trajectòria professional com a reconegut endocrinòleg i expert en diabetis, Ramon Gomis ens revela com ha cultivat des de la seva joventut l’afició pel teatre i per la dramatúrgia. Entrevistem la metgessa de família Laura Conangla, que ha liderat una petita gran revolució formant companys en l’ús de l’ecografia a l’atenció primària. Xavier Sierra recorda el descobriment del radi, a finals del segle XIX, i com va ser aplicat en diferents usos sense tenir en compte els seus efectes nocius.

Com va anar aquesta petita gran revolució, consistent a portar l’ecografia pulmonars als CAP; de la qual has estat una de les protagonistes?

M’agrada aquest terme, revolució, perquè realment ha estat així. Hi ha hagut molt canvi en poc temps i jo només en soc una cara visible. Evidentment, al darrera hi ha moltes persones i molts companys que han treballat perquè això sigui possible. Hi han hagut de coincidir molts factors: d’una banda, hi ha hagut una necessitat i una oportunitat que ens ha donat la pandèmia, i, de l ‘altra, hi havia un coneixement previ que hem pogut aportar i estendre gràcies a recursos com, per exemple, la dotació d’ecògrafs. Abans de la pandèmia, els CAP no tenien ecògrafs i, des del CatSalut, es va fer una inversió i es van enviar ecògrafs a tots els equips. El Col·legi de Metges de Barcelona també va fer una donació d’ecògrafs ultra-portàtils durant la primera onada de la pandèmia. Va coincidir un coneixement per part de la Societat Catalana de Medicina de Família (CAMFiC), concretament del grup d’ecografia, amb una pandèmia que ens generava una necessitat enorme de donar resposta als nostres malalts i amb l’aposta per part del CatSalut, del Col·legi de Metges, de l’Institut Català de la Salut i de les institucions per l’adquisició d’ecògrafs, que era l’eina que necessitàvem tant en aquell moment.

Has format molts metges, tant de Catalunya com de fora, en l’ús dels ecògrafs, la interpretació de les imatges…

Quan van confinar la Conca d’Òdena, els companys d’Igualada no tenien coneixement en ecografia pulmonar i vam pensar: “això els hi seria molt útil ara mateix”. Ells van ser els primers que vàrem formar i, a partir d’aquí, va començar a haver-hi una demanda enorme de formació i la necessitat de fer-la extensiva a tothom. Vam veure la necessitat de crear un curs online, que arribés de manera virtual a tot arreu. Primer pensava en Catalunya, però després va arribar fins a 17 països. Amb aquest curs online, hem aconseguit formar 12.214 metges. Després, també vam anar presencialment, ja dins de Catalunya, fins allà on vam poder. Vàrem arribar a 1.731 metges de família als quals vam poder donar un suport i una formació presencial a més de la telemàtica.

Quina diferència ha suposat per als pacients poder fer aquestes ecografies a l’atenció primària?

Abans, en general, a l’atenció primària no es feien ecografies pulmonars ni d’altres tipus. Durant la primera onada de la pandèmia, l’atenció primària no tenia recursos per diagnosticar la COVID-19: no hi havia tests ràpids, ni PCR, ni hi havia manera de saber si aquell pacient que consultava tenia COVID-19 o no i, sobretot, no hi havia mitjans per poder estratificar el risc d’aquell malalt. Això ens ho va permetre l’ecografia pulmonar, una tècnica que no és invasiva i que no irradia i que, en canvi, ens donava molta informació a peu de llitera, a la consulta o, fins i tot, al domicili o a les residències, que van ser un punt calent en aquella primera onada. Això va marcar una gran diferència a l’hora de poder derivar, poder programar seguiments i poder valorar el risc d’un pacient.

A part dels usos en el context de la pandèmia, quines aplicacions té l’ecografia pulmonar en el dia a dia de l’atenció primària?

Precisament, abans de la pandèmia, jo estava implementant aquesta tècnica que, per a mi, tenia moltes aplicacions: la insuficiència cardíaca, el diagnòstic d’un vessament pleural, la pneumònia, pel fet de no irradiar els nens en pediatria, etc… A vegades m’han dit: “ets una visionària”. Però el cert és jo no podia preveure una pandèmia en aquell moment. La pandèmia ens va donar una nova aplicació per a l’ecografia, que era el camp de la COVID-19, i els protocols al final la van incloure dintre dels algoritmes diagnòstics. Però hi ha moltes aplicacions de l’ecografia pulmonar que ara seran possibles per als metges de família que s’han format amb l’excusa de la COVID-19. Ara ja tenen el coneixement i ara hem de veure on ho apliquem, perquè hi ha molts camps d’utilització de l’ecografia pulmonar.  

Per què vas començar a interessar-te per aquesta tècnica abans de la pandèmia?

A mi m’agradava molt l’ecografia i hi vaig començar quan es va crear el Grup d’Ecografia de la CAMFiC. Aleshores érem quatre friquis que fèiem ecografies a l’atenció primària. El grup el va crear el doctor Pere Guirado, que ara es jubila, i jo era resident i anava a formar-me en ecografies en el meu temps lliure. La meva tutora de residència, la doctora Sonia Moreno, em va parlar d’un curs d’ecografia pulmonar, però no ho acabava de veure clar. De fet, els pulmons no es veuen per ecografia i quan li parles a alguns d’ecografia pulmonar et diuen que no és possible, que és una cosa estranya. Aquí va començar el meu interès per saber què era aquest camp, per què els companys intensivistes o a urgències el fan servir, i què ens podia aportar als metges de família. D’aquesta manera una mica accidental vaig topar amb aquest camp i vaig voler començar a investigar i a desenvolupar-lo.

Com et vas formar?

M’havia format aquí en ecografia abdominal, de tiroides, etc. Era una inversió important: vaig anar a Madrid i feia hores extres amb el doctor Antoni Sisó al CAP Les Corts per aprendre ecografia abdominal. Però el camp de l’ecografia pulmonar estava molt poc desenvolupat i era a nivell internacional que començaven a despuntar alguns referents, sobretot a Itàlia. Vaig anar-me’n a Torí a buscar els millors formadors. 

Has comentat abans que els pulmons no es veuen per ecografia. Ens pots explicar què hi veieu, a l’ecografia pulmonar, doncs?

Em fa gràcia explicar-ho perquè és molt curiós, fins i tot, per als mateixos metges. El que veiem a l’ecografia són canvis en el grau d’aireació dels pulmons. Gràcies als artefactes que es generen quan el pulmó no està normalment airejat, podem veure una sèrie de línies i artefactes que, interpretats en el context clínic, donen molta informació. Quan estic fent l’ecografia als pacients i es miren la pantalla, hi veuen ratlles i em pregunten: “Què està veient, doctora?”. Jo els dic: “Estic llegint el codi de barres”. Perquè certament és com un codi de barres generat pels artefactes que fa el pulmó.

En un “Hipòcrates en pijama” anterior, el metge de família Carles Llor va posar de manifest la importància de la recerca i la innovació en atenció primària, sovint poc visualitzada i poc reconeguda…

És poc reconeguda i, a més, ens costa molt poder fer recerca en atenció primària, perquè se’ns menja l’assistència. Als hospitals també passa, però a la primària, al nostre dia a dia, hi ha consultes plenes de gom a gom, és un no parar, un esgotament. Trobar espais per poder fer recerca no és fàcil. Has de trobar suport, has de tenir ajuda, has de treballar en xarxa i en equip, buscar els recursos, tenir la idea… La gent abandona moltes vegades i és una llàstima. A part d’això, la recerca en primària es visibilitza poc, perquè el metge de família no investiga normalment sobre una proteïna concreta, sinó que fa una recerca molt més comunitària, que potser no és tan atractiva per als mitjans de comunicació o per aconseguir beques d’investigació.

En una entrevista parlaves de la il·lusió, que va ser el teu motor…

Per a un metge de família, la il·lusió es bàsica en tot el que fa. Quan, a sobre, hi vols aportar un valor afegit, encara necessites més il·lusió i, el que dèiem, més xarxa i companys al costat que s’engresquin amb tu i que segueixen aquest camí. Em van donar un premi a la innovació, però crec que el premi no és per a mi: qui ha innovat de veritat és tot aquell que no sabia res d’ecografia pulmonar o no n’havia sentit a parlar i, en la primera onada, va decidir formar-se perquè ho necessitava per als seus malalts. Necessitava aplicar-ho, perquè estàvem en un moment crític, de por i d’incertesa, i volia donar una resposta. Aquest sí que va innovar i va tenir el valor d’aprendre i de donar un pas endavant i la il·lusió d’aixecar-se i formar-se davant de totes aquestes dificultats. Això és voler ajudar les persones que atenem cada dia a les consultes.

El reconeixement dels propis companys deu ser gratificant.

Això t’omple, sí. Fas les coses per contribuir a millorar entre tots la medicina que fem. Recentment, he rebut el Premi a l’Excel·lència Professional del Col·legi de Metges de Barcelona. El valor d’aquest premi és que t’han triat els companys. Fa fins i tot vergonya que considerin que has estat un referent, que la feina que has fet ha estat molt important. Una companya em va dir que havia fet el curs i que li havia anat molt bé… I llavors penses que, en un moment de tanta dificultat, t’han tingut tots a les seves pantalles. No n’ets conscient. O quan et diuen que durant la primera onada et tenien cada dia al menjador de casa perquè estaven estudiant ecografies perquè l’endemà havien d’anar a visitar malalts de COVID-19. Em cauen les llàgrimes cada vegada que un company m’ho agraeix i, més encara, en temps de tantíssima dificultat, quan veus que has donat una mica d’alè, empenta i suport… també als pacients, que és el nostre objectiu màxim.