“Tenir l’oportunitat de parlar amb estudiants gairebé cada dia m’aporta moltes coses i m’ajuda a estar actualitzada”

“És molt important que la població sàpiga actuar davant d’una emergència de salut. S’hauria de fer una formació sistematitzada i sostinguda en el temps”

Inés Zugasti (a l’esquerra de la foto) és metgessa resident de segon any d’Hematologia i Hemoteràpia a l’Hospital Clínic de Barcelona. Prové de Fraga (la Franja) i va començar a formar-se en medicina a Pamplona. Una de les seves inquietuds és la prevenció i l’educació sobre temes bàsics de salut i, sobretot, d’urgències i emergències mèdiques. Per això, l’any 2016 quan encara estudiava a Navarra, va crear amb alguns companys la iniciativa EqÜes, (Equipo de Urgencias y Emergencias Sanitarias), que, amb el temps, s’ha convertit en una associació estatal present a Pamplona des de 2016 i a Barcelona, on es va constituir l’any 2020. EqÜes està formada per metges residents i estudiants i professionals de la salut voluntaris que ofereixen xerrades informatives a escoles i instituts sobre primers auxilis i prevenció de la drogodependència. En total, sumen ja 400 voluntaris.

Què us va motivar a engegar EqÜes?

Els meus pares eren professors de secundària i veien aquesta necessitat. Vam pensar que seria interessant que els alumnes tinguessin l’oportunitat de tenir formació bàsica en urgències i emergències de la mà d’estudiants o professionals de la salut i no de professors. Vam començar anant a dos instituts de Pamplona i els va agradar molt. Ens van trucar de més centres i hem anat creixent seguint les seves recomanacions i peticions. Després, vam començar a oferir formacions al voltant de la drogoaddicció i també de reanimació cardiopulmonar (RCP) i salut bàsica.

L’associació va néixer a Pamplona i va fer el salt a Barcelona. Va coincidir amb la teva residència?

EqÜes va començar l’any 2016 a Pamplona. Quan vaig marxar a Barcelona a estudiar el MIR en van prendre el relleu altres companys i el projecte va seguir allà. A Barcelona, vaig conèixer dues residents del mateix any que jo, Mar de Pablo i Ares Guardia i, entre les tres, ens vam organitzar l’any 2020 per engegar aquí el projecte, tot i les dificultats de la pandèmia.

Com us organitzeu?

A principi de curs ens donem publicitat per les classes de les facultats. Ara ens és més fàcil perquè tenim estudiants de tots els cursos i la gent ja ens coneix més. Els voluntaris s’apunten a través de la pàgina web i fem presentacions a Pamplona i a Barcelona, perquè a cada lloc funcionem de manera independent. Després de la presentació, fem les formacions, que són imprescindibles per formar part d’EqÜes. Quan comptem amb un volum de voluntaris els diferenciem per perfil. No és el mateix un estudiant de primer que un de sisè, per exemple. Els col·legis o centres interessats en la nostra formació contacten amb nosaltres i fem un calendari. Tenim formacions gairebé cada setmana, així que és un esforç de coordinació bastant gran.

Amb Eqües també vau fer un projecte al Perú. Com va anar?

L’any 2019 estàvem buscant finançament per tot arreu. De vegades, és molt difícil, però ens va sorgir una oportunitat increïble. Vam rebre un premi amb una dotació econòmica important, de l’associació ABC Solidario. Una de les condicions era que part del premi havia d’estar destinat a un projecte de voluntariat internacional. Teníem dos mesos per organitzar un viatge internacional i uns companys de Pamplona que ja havien estat al Perú ens van ajudar. Vam anar a Abancay, un poble molt petit de la regió d’Apurímac per portar cobertura sanitària amb la Companyia 68 de bombers voluntaris locals. També vam anar uns dies a Uripa, a 3.000 metres d’altitud. Allà fèiem cada dia formacions d’RCP i salut general. Ens ho vam passar molt bé i vam aprendre molt. Teníem la intenció de repetir el projecte, però va arribar la pandèmia i creiem que aquest proper estiu serà el primer estiu segur per tornar-hi amb estudiants.

Com està influint en la teva pràctica mèdica l’experiència d’haver fet formació amb joves i d’haver gestionat un projecte com el d’EqÜes?

Tenir l’oportunitat de parlar amb estudiants gairebé cada dia m’aporta moltes coses i també m’ajuda a estar actualitzada sobre molts temes de medicina general. Quan comencem la residència és fàcil oblidar algunes coses més bàsiques de medicina general, sobretot amb l’hematologia, que pot arribar a ser molt específica. És un projecte que sempre m’ha agradat i que m’omple moltíssim.

És fàcil compaginar-lo amb la residència?

Sí, perquè no té horaris concrets i aquesta és la clau. A mi m’agrada molt anar a córrer o tocar el violí, però no he sigut capaç d’apuntar-me a una orquestra perquè el nostre horari com a residents és molt heterogeni i sempre em passa la vida per damunt. Però aquest projecte és més dinàmic, ens organitzem nosaltres, som flexibles i, entre tots, ens podem ajudar. Està pensat per a això. L’hem de gaudir.

Creus que, en general, la població sap com actuar davant d’una emergència de salut o és un tema que s’hauria de treballar més?

S’hi hauria de treballar molt més. És molt important. Però no serveix de gaire anar un cop a una classe, escoltar una xerrada i marxar. Caldria una formació sistematitzada i sostinguda en el temps. Cada any hauria d’anar algú a “donar la tabarra de l’RCP”. Després, si mai ens toca fer una intervenció relacionada amb la salut, ens posem molt nerviosos i no recordem el que hem de fer.

Com a organització, teniu algun projecte de futur a banda de tornar al Perú?

Ara mateix volem que el projecte s’assenti bé a Barcelona, perquè només hi portem dos anys. Està tenint una evolució molt positiva. És com un Big Bang. Cada vegada ens contacten més escoles i hi ha més gent interessada. Però hem d’anar a poc a poc. Hem de cuidar molt els voluntaris i la junta directiva, perquè la carrera de medicina és molt exigent.

Com es pot adreçar a vosaltres una persona interessada a participar-hi?

Voldria animar tothom que pensi que pot ajudar de qualsevol forma, amb idees o amb el seu temps. Tothom és benvingut i, si algú hi està mínimament interessat, m’agradaria molt que es posés en contacte amb nosaltres. Ens ho passarem molt bé.