Mònica Rex, resident de Medicina de Família i experta en còmics i manga: “Els còmics de medicina gràfica t’obliguen a posar-te en el paper del pacient. Són un exercici d’empatia brutal”

“Constantment ensopegava amb còmics que parlaven sobre medicina o experiències de malalties. En un moment donat, vaig descobrir que allò tenia un nom: medicina gràfica”

“Tots els que fem difusió del còmic i del manga ho fem perquè ens agrada i perquè creiem que és important fer divulgació cultural.”

La infografia és la part de medicina gràfica que més podem incorporar en el nostre dia a dia. La informació visual pot ser una manera de connectar molt millor amb els nostres pacients

Mònica Rex és resident de segon any de Medicina de Família i Comunitària al CAP Molí Nou de Sant Boi de Llobregat (ICS, AP Metropolitana Sud). També és llicenciada en Filosofia i Lletres. Compagina la medicina amb la seva gran afició des que és adolescent: el manga i el còmic en general. Aquesta metgessa assessora, a més, autors que volen tractar conceptes mèdics als seus còmics, col·labora com a redactora al weblog col·laboratiu especialitzat en aquest gènere Zona Negativa i també té el seu propi podcast, ‘Tramas Resueltas’. Hi conversem sobre com fa divulgació d’aquest gènere a la xarxa i sobre un concepte relativament recent que està agafant embranzida, la medicina gràfica, un gènere que tracta la medicina des de tots els seus àmbits, sobretot des de l’experiència personal dels pacients.

Continua la lectura de “Mònica Rex, resident de Medicina de Família i experta en còmics i manga: “Els còmics de medicina gràfica t’obliguen a posar-te en el paper del pacient. Són un exercici d’empatia brutal””

Eloy Espín, cirurgià digestiu i expert en cirurgia robòtica: “El gran cirurgià sap quan ha d’operar, però, sobretot, sap quan no ha d’operar. Una gran part de la professió de cirurgià és decidir què fer, quan fer-ho, a qui fer-ho i quan no fer-ho”

“La robòtica està aquí per quedar-se i hi haurà robots a tots els hospitals. Ajuden a fer fàcil el difícil”

“D’aquí a uns anys, hi haurà un moment que el robot et dirà ‘estàs segur que vols fer això?’, igual que els sistemes dels cotxes o els avions”

“La gent jove té un aprenentatge amb la manipulació de videojocs que es nota. No és el mateix quan ensenyes a algú de 50 anys que quan ensenyes a algú de 30”

Eloy Espín Basany (Barcelona, 1966) és cirurgià digestiu i cap de secció a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, on coordina la Unitat de Còlon i Recte del Servei de Cirurgia General. El doctor Espín és un dels més grans experts en cirurgia robòtica del nostre sistema sanitari i amb ell parlem sobre el present i el futur d’aquesta tècnica.

Continua la lectura de “Eloy Espín, cirurgià digestiu i expert en cirurgia robòtica: “El gran cirurgià sap quan ha d’operar, però, sobretot, sap quan no ha d’operar. Una gran part de la professió de cirurgià és decidir què fer, quan fer-ho, a qui fer-ho i quan no fer-ho””

Alícia Gargantilla, traumatòloga a un hospital de campanya pel terratrèmol de Turquia: “Vam viure una rèplica de magnitud 6,4 que va durar 25 segons i, en 5 minuts, l’hospital es va omplir de gent”

“Quan vam arribar a la zona, vam quedar molt parats amb la qualitat de la sanitat turca. Potser l’havia infravalorat”

“A l’hospital de campanya no hi ha tantes categories. Ens és igual posar una piqueta i aixecar una tenda que ajudar un ginecòleg a portar un nen al món”

“L’idioma ens ha limitat molt la comunicació amb la gent, però, alhora, també ens ha fet de protecció emocional”

El 6 febrer de 2023, diverses regions de sud-est de Turquia, nord de Síria i el Kurdistan va patir un fort terratrèmol de magnitud 7,8 i una rèplica, hores després, de 7,5. Les conseqüències van commocionar tot el món. Aquests dos sismes i les posteriors rèpliques van causar més de 100.000 morts, nombrosos ferits i greus danys materials i estructurals. La traumatòloga del Consorci Sanitari de l’Alt Penedès-Garraf (CSAPG), Alícia Gargantilla, va ser una de les metgesses que s’hi van desplaçar amb el dispositiu START (Equip Tècnic Espanyol d’Ajuda i Resposta en Emergències) de l’Agència Espanyola de Cooperació per donar assistència a les víctimes del terratrèmol. Gargantilla va treballar durant dues setmanes a l’hospital de campanya que es va muntar a la població d’Iskenderun, en una zona costanera de Turquia molt propera a la frontera amb Síria. Ens ha explicat la seva experiència.

Continua la lectura de “Alícia Gargantilla, traumatòloga a un hospital de campanya pel terratrèmol de Turquia: “Vam viure una rèplica de magnitud 6,4 que va durar 25 segons i, en 5 minuts, l’hospital es va omplir de gent””

Pere Cardona, neuròleg especialista en ictus: “Actualment, entre el 50% i el 60% dels pacients d’ictus es recuperen força bé i quasi sense discapacitat”

“Amb el Codi ictus vam aconseguir portar els pacients a un hospital l’abans possible i vam passar d’un 1% de candidats als tractaments de reperfusió a més d’un 25%.”

“Per sort, l’esperança de vida cada cop és més alta. I, si envellim, la prevalença de l’ictus és més alta. Però hi ha una cosa molt important: cada cop hi ha més supervivència i els pacients surten millor dels hospitals. Això fa que al carrer també se’n parli més”.

“Encara que els senyals siguin transitoris, pot ser un ictus. No hem de deixar-ho passar i hem de trucar al 112 o al 061.”

El neuròleg Pere Cardona és director de la Unitat d’Ictus i del Programa Neurovascular a l’Hospital de Bellvitge i coordinador del projecte Strack. Aquest programa es va impulsar l’any 2021 des d’aquest l’hospital i treballa conjuntament amb l’atenció primària de la seva l’àrea sanitària per millorar el seguiment de les persones que han superat un ictus i prevenir-ne la repetició. Aquest projecte es desenvolupa a través d’una aplicació mòbil que permet la monitorització i l’autocontrol per part dels pacients d’un seguit de paràmetres fonamentals, com ara la pressió arterial o la freqüència cardíaca i també incorpora exercicis de rehabilitació. Amb Cardona, conversem sobre l’ictus, sobre quins beneficis aporta al pacient el projecte Strack i, sobretot, sobre l’abans i el després del Codi ictus, el protocol d’atenció urgent implantat des de 2005 a tot Catalunya.

Continua la lectura de “Pere Cardona, neuròleg especialista en ictus: “Actualment, entre el 50% i el 60% dels pacients d’ictus es recuperen força bé i quasi sense discapacitat””

Laura Conangla, metgessa de família i impulsora de l’ecografia pulmonar a l’atenció primària: “Sempre m’ha agradat molt l’ecografia. Al principi, érem quatre friquis fent ecografies a l’atenció primària. Amb la pandèmia, hem format 12.000 metges de 17 països”

“Per als metges de família, la il·lusió és bàsica en tot el que fem. Si, a més, hi volem aportar un valor afegit, encara necessitem més il·lusió, més xarxa i companys al costat”

“L’ecografia pulmonar té moltes aplicacions que ara seran possibles per als metges de família que s’han format amb l’excusa de la COVID-19”

“Els que realment van innovar van ser els companys que no sabien res d’ecografia pulmonar i que ni tan sols n’havien sentit a parlar i que, en la primera onada, van decidir formar-se perquè ho necessitaven per als seus malalts.

Laura Conangla Ferrin (Barcelona, 1984) és metgessa de família i directora de l’Equip d’Atenció Primària (EAP) Doctor Robert de Badalona. La doctora Conangla és una de les principals responsables de què, arran de la pandèmia, avui dia a la majoria de centres d’atenció primària (CAP) de Catalunya es puguin fer ecografies pulmonars als pacients, cosa que fa només un anys estava reservada als hospitals.

Continua la lectura de “Laura Conangla, metgessa de família i impulsora de l’ecografia pulmonar a l’atenció primària: “Sempre m’ha agradat molt l’ecografia. Al principi, érem quatre friquis fent ecografies a l’atenció primària. Amb la pandèmia, hem format 12.000 metges de 17 països””

Adrián Oller Bonache, geriatre al PADES de Les Corts de Barcelona: “Els pacients ens obren casa seva i entrem en les seves vides. Som estranys i ens hem de guanyar la seva confiança”

“Els PADES s’han anat especialitzant. Abans era poc probable que poguéssim fer una punció per treure líquid abdominal i ara és una tècnica que fem de manera habitual”

“Els pal·liatius neixen a partir de la cura dels pacients oncològics, però hi ha altres malalties que també comporten un deteriorament i empitjorament dels pacients i que necessiten aquest suport

“Quan els professionals del PADES arribem a un domicili no només mirem el pacient i revisem la medicació. També fem una revisió dels antecedents, de les cures, del domicili, de qui acompanya el pacient, dels recursos…”

“Els PADES es veien com uns equips que atenien els processos de final de vida, però s’ha de mirar d’una manera molt més àmplia. Tractem pacients durant temps i s’hi creen lligams molt potents”.

Adrián Oller Bonache és metge geriatra del Programa d’Atenció Domiciliària i Equips de Suport (PADES) del barri de Les Corts de Barcelona, un recurs de la xarxa sanitària pública que gestiona el Grup Mutuam. Els PADES són equips multidisciplinaris formats per professionals de l’àmbit de la medicina, infermeria, treball social i psicologia experts en cures pal·liatives i en l’atenció a les persones amb malaltia crònica avançada, que ofereixen una atenció integral al domicili dels pacients. Oller Bonache ens explica com és la feina del seu equip i com gestionen les emocions que sorgeixen al tractar el pacient fràgil i la seva família a l’entorn domiciliari.

Continua la lectura de “Adrián Oller Bonache, geriatre al PADES de Les Corts de Barcelona: “Els pacients ens obren casa seva i entrem en les seves vides. Som estranys i ens hem de guanyar la seva confiança””

Iñaki Alegría, pediatre a Etiòpia i president de la secció de Metges Cooperadors del CoMB: “No m’agrada dir-me cooperant. Soc pediatre i treballo a Etiòpia com podria estar treballant a Catalunya”

“Si marxem a Etiòpia hem de treballar amb la mateixa excel·lència i amb la mateixa professionalitat amb què treballaríem a Noruega o a Suècia.”

“A l’hospital de Gambo, la COVID-19 va arribar entre epidèmies. El xarampió ja havia col·lapsat del tot l’hospital un any abans i va afectar sobretot els nens.”

El pediatre Iñaki Alegría treballa a l’Hospital de Gambo, situat a una zona rural d’Etiòpia, i n’és el director mèdic. Tot just després d’acabar la residència a l’Hospital de Granollers, va viatjar a diferents països com Hondures, Angola o Senegal i es va formar en cooperació. Les circumstàncies el van portar a Etiòpia, on ha fet gran part de la seva carrera professional. Després d’una primera experiència l’hospital de Gambo, quan encara era resident, l’any 2013, Alegría va crear l’ONGD “Alegría sin fronteres” per ajudar a finançar l’hospital i que ara té endegats diversos projectes a Senegal i Etiòpia. També ha publicat diversos llibres on explica la seva experiència i on posa en qüestió com es planteja la cooperació internacional des dels països rics. Alegría és un ferm defensor de la relació de cooperació en situació d’igualtat entre països i d’assegurar una atenció d’excel·lència, independentment d’on s’exerceixi. Recentment, ha estat elegit president de la Secció de Metges Cooperants del Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB).

Continua la lectura de “Iñaki Alegría, pediatre a Etiòpia i president de la secció de Metges Cooperadors del CoMB: “No m’agrada dir-me cooperant. Soc pediatre i treballo a Etiòpia com podria estar treballant a Catalunya””

Ana Fernández Arcos, neuròloga experta en son: “No dormir bé està assumit com a normal, però no ens hi hem d’acostumar”

“Passem un terç de la vida dormint i és molt important que aquesta part sigui satisfactòria”

“Malauradament, no tenim temps per fer tot allò que voldríem: sortim tard de la feina, volem tenir més temps per conciliar la vida familiar i personal, més temps d’oci… I anem traient hores al son”

“Hem de tornar a reeducar en què hem de dormir prou per estar bé i funcionar durant tot el dia”

El son és un element fonamental per a la nostra salut, però no sempre hi parem l’atenció que es mereix. Al voltant d’un 30% de la població pateix diverses alternacions del son i, en general, dormim menys hores de les recomanades. Portar un estil de vida atrafegat ens du, sovint, a sacrificar el descans per intentar arribar a tot. Parlem sobre el descans nocturn i la seva importància amb Ana Fernández Arcos, neuròloga i experta en son de la Unitat del Son de l’Hospital de Sant Pau.

Continua la lectura de Ana Fernández Arcos, neuròloga experta en son: “No dormir bé està assumit com a normal, però no ens hi hem d’acostumar”

Mireia Sans, metgessa de família i experta en telemedicina: “La telemedicina no és el futur, és el present”

“Hem de donar als professionals eines correctes, formació, capacitació i espais en les pròpies agendes per a la telemedicina”

“La telemedicina és un acte mèdic i, per tant, ha de complir totes les normes ètiques, deontològiques i legals”

Mireia Sans és metgessa de família i directora assistencial del CAP Comte Borrell – CAPSBE de Barcelona. També és la presidenta de la Secció Col·legial de Metges e-Salut del Col·legi de Metges de Barcelona. Amb ella, parlem de què és la telemedicina, de com fer-ne un ús adequat i segur i de com ha arribat al sistema sanitari per quedar-s’hi.

Continua la lectura de “Mireia Sans, metgessa de família i experta en telemedicina: “La telemedicina no és el futur, és el present””

Esteve Fernández, expert en tabac i càncer: “Les lleis antitabac a l’Estat van suposar un salt qualitatiu espectacular, però ens hem quedat estancats”

“Hem de fer que la gent que fuma deixi de fumar, però és importantíssim aconseguir que els joves no hi comencin”

“El tabac de cargolar no és més sa i és igual de dolent. La xixa, les cigarretes electròniques o el tabac per escalfar també ho són”

Esteve Fernández (Barcelona, 1966) és director d’Epidemiologia i Prevenció del Càncer i cap de la Unitat del Control del Tabac de l’Institut Català d’Oncologia (ICO). Amb ell parlem sobre les dades actuals del consum de tabac a Catalunya, de les polítiques de prevenció que s’han aplicat els darrers anys i de les mesures antitabac que encara s’hi poden aplicar.

Continua la lectura de “Esteve Fernández, expert en tabac i càncer: “Les lleis antitabac a l’Estat van suposar un salt qualitatiu espectacular, però ens hem quedat estancats””