Esteve Fernández, expert en tabac i càncer: “Les lleis antitabac a l’Estat van suposar un salt qualitatiu espectacular, però ens hem quedat estancats”

“Hem de fer que la gent que fuma deixi de fumar, però és importantíssim aconseguir que els joves no hi comencin”

“El tabac de cargolar no és més sa i és igual de dolent. La xixa, les cigarretes electròniques o el tabac per escalfar també ho són”

Esteve Fernández (Barcelona, 1966) és director d’Epidemiologia i Prevenció del Càncer i cap de la Unitat del Control del Tabac de l’Institut Català d’Oncologia (ICO). Amb ell parlem sobre les dades actuals del consum de tabac a Catalunya, de les polítiques de prevenció que s’han aplicat els darrers anys i de les mesures antitabac que encara s’hi poden aplicar.

Pots escoltar l’entrevista al podcast Hipòcrates en pijama (episodi 10):  “De metges músics i lluita antitabac”

11. De futbol i humanització de les UCI Hipòcrates en pijama

El pneumòleg Ferran Morell reviu la història de Galens Catalonia, l’equip de futbol integrat per metges que va ser pioner i que es manté actiu a les competicions des de l’any 1972. Conversem amb la intensivista Judith Marín-Corral, que ens posa al dia del moviment d’humanització de les UCI i dels beneficis que implica per als pacients. Amb Xavier Sierra, coneixem qui i com es va identificar el primer coronavirus, a mitjans dels anys 60.
  1. 11. De futbol i humanització de les UCI
  2. 10. De metges músics i lluita antitabac
  3. 9. De salut sense sostre i psiquiatria infantil
  4. 8. “De conciliació i dolor"
  5. 7. De memòria històrica i deontologia mèdica

En quin punt estem actualment quant a consum de tabac a Catalunya?

Jo diria que estem en un moment d’impàs. Venim d’unes dècades en què hem anat molt bé, perquè hem anat baixant la prevalença de consum de tabac, tant la proporció d’adults fumadors com la de persones joves que s’hi iniciaven. Però, des de fa uns anys, ens hem estancat una mica i, fins i tot, n’hem vist un cert repunt entre les dones. Actualment, a Catalunya fuma un 25% de la població de més de 16 anys: un 28% dels homes i un 22% de dones, incloent-hi tant fumadors diaris com ocasionals. Si només comptéssim el que a l’OMS es considera un fumador, estaríem en un 22% global: un 25% d’homes i un 20% de dones. Això és molt o és poc? Doncs segons com es miri. Si ens comparem amb els països que ho estan fent més bé i que controlen el tabaquisme des de fa més anys, no ho estem fet tan bé. Un 25% de fumadors adults és una xifra molt elevada. Si ens comparem amb els que ho estan fent millor, com Austràlia, amb un 10% de població adulta fumadora; Califòrnia, amb un 6%; o la ciutat de Nova York, que no arriba al 10%, i veiem que, a Catalunya, un de cada quatre adults fuma, doncs ja es veu que no estem bé.

I específicament entre la població més jove?

Si comptem la franja entre 15 i 24 anys, estem al voltant del 22-23% de fumadors, tant homes com dones. Hem avançat molt en drets de la dona i, malauradament, també en tabaquisme: les noies joves estan fumant igual que els nois joves, quan abans hi havia diferències. Per tant, aquestes notícies no són tan bones. En les edats d’inici, entre els 14 i els 16 anys, els percentatges són entre el 8% i el 10%. A mesura que s’avança en edat, fins als 17-18 anys, és quan es consolida el consum de tabac i és aquí on podem fer molta feina de prevenció. Hem de fer que la gent que fuma deixi de fumar, però la prevenció i fer que els joves no comencin a fumar és importantíssim.

“És paradoxal que encara hi hagi estadis on no es poden menjar pipes a la grada, però on està permès fumar”

Quin paper va tenir la legislació antitabac espanyola dels anys 2006 i 2011? Van ser normes pioneres, però hi ha hagut poques restriccions posteriors…

Tota la legislació compleix la seva funció i, en aquest cas, van ser importantíssimes perquè van ser lleis que van fer veure a molts fumadors que era necessari deixar de fumar, malgrat les informacions que hi havia des dels anys 1980. També va ser molt rellevant el fet que fossin lleis que protegien els no fumadors en espais on sempre s’havia consumit tabac habitualment. Va ser un salt qualitatiu espectacular i vàrem ser molt bon exemple per a molts altres països. Però ens hem quedat estancats, la llei ja ha tocat sostre. Les mesures eren justes i apropiades, però ara sabem que podem fer moltes més coses.

Quin tipus de coses?

Els espais sense fum es poden ampliar, potser en interiors ja no tant. però hi ha molts altres espais a l’aire lliure que són molt simbòlics i que poden contribuir a què els fumadors no fumin tant i a què la gent no estigui tan exposada al fum de tabac. Estic parlant, per exemple, de les terrasses dels bars, on ja hem vist que moltes comunitats autònomes van prohibir fumar amb motiu de la pandèmia. La legislació és confusa i ha afavorit que el 99% de les terrasses del país siguin de fumadors, fins i tot aquelles que no compleixen la normativa per poder ser-ho. Estem en fals, absolutament. Durant la pandèmia es va prohibir també fumar al carrer, amb un compliment molt heterogeni, per dir-ho d’alguna manera. Hi ha espais en els quals es pot progressar, com els estadis i totes les pistes esportives, a part de les escolars, on ja està prohibit des del 2011. A banda de casos model, com el Camp Nou, el camp del Girona o tots els estadis del País Basc, encara queden les instal·lacions municipals, de les Diputacions o d’entitats, on, paradoxalment, sovint està prohibit menjar pipes a la grada, però no està prohibit fumar. El tabac fa mal, és un mal exemple i, a més, unir els conceptes del tabac i l’esport és un oxímoron. També es podria prohibir a les entrades dels edificis, on sovint has de passar per un núvol de fum de tabac; a les parades d’autobús; a les parades de metro i tramvia a l’aire lliure; a les estacions de tren, etc. Podem ser molt modèlics en altres espais que caldria legislar, i, fins i tot, en alguns espais privats, com són els cotxes. Això també s’està parlant a la suposada reforma de la llei que prepara el Govern de Madrid.

Què fan ara mateix altres països que ens porten avantatge per reduir el consum de tabac?

S’han fet coses molt innovadores que ara, mirades amb perspectiva, potser es podien haver aplicat abans, com l’empaquetat genèric. Es va prohibir tota la publicitat i esponsorització del tabac perquè ens venia d’una directiva europea, però queda un element molt important de publicitat, que són les capses. A Austràlia, van ser pioners a fer l’empaquetat neutre o genèric, que consisteix a deixar el nom de la marca, però tots els paquets tenen el mateix tipus de lletra, treuen els logotips i els colors i posen els advertiments més grans. Juntament amb la pujada de preus, això ha estat molt efectiu en països on la prevalença ja era baixa. A Austràlia estava en el 12% i va disminuir. I no només parlo de les antípodes, a França, al Regne Unit i a Irlanda també ho estan fent. A Espanya, estem a la mitjana europea quant a preus, entre 4,5 i 5 euros per paquet. Però, al Regne Unit i a Irlanda, un paquet de tabac val 10 euros. Per tant, podem progressar. S’estan fent altres coses, com legislar el consum de tabac a l’interior dels cotxes, amb menors o dones embarassades. 

“Hi ha un descontrol absolut a internet, amb influencers que sabem que estan pagats per les tabaqueres”

Quines estratègies han posat en marxa les empreses tabaqueres per contraatacar davant d’aquestes iniciatives? El tabac de cargolar n’ha estat una, sens dubte…

Més que per contraatacar, jo diria per seguir atacant. El tabac de cargolar és una de les grans estratègies, perquè s’ha venut com a més sa. A sobre, és més barat perquè no té els mateixos impostos i molta gent s’hi ha passat amb l’engany que és menys dolent. Però el tabac de cargolar és dolent. La xixa, molt de moda ara entre els joves, també és dolenta. Les cigarretes electròniques potser no són tan dolentes, però no són sanes. El tabac d’escalfar, que també està molt de moda entre els joves, és una aposta de les grans tabaqueres perquè, en la cerca d’un món sense fum, estan intentant que els seus addictes canviïn del tabac de cremar de tota la vida a aquest producte, on poses un cilindre amb tabac tractat d’una determinada manera, que genera un aerosol i et proporciona nicotina i, de passada, també uns quants cancerígens. Diran que, posats a triar entre 90 cancerígens o 15, millor 15. Però en continuen sent 15 i continua generant addicció. Per tant, la indústria ha intentat introduir noves formes de consum de tabac i ha aprofitat nous canals. A banda, tenim un descontrol absolut a internet i a les xarxes socials i amb els influencers que fan publicitat encoberta i que sabem que estan pagats per les tabaqueres.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s