“La robòtica està aquí per quedar-se i hi haurà robots a tots els hospitals. Ajuden a fer fàcil el difícil”

“D’aquí a uns anys, hi haurà un moment que el robot et dirà ‘estàs segur que vols fer això?’, igual que els sistemes dels cotxes o els avions”

“La gent jove té un aprenentatge amb la manipulació de videojocs que es nota. No és el mateix quan ensenyes a algú de 50 anys que quan ensenyes a algú de 30”

Eloy Espín Basany (Barcelona, 1966) és cirurgià digestiu i cap de secció a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, on coordina la Unitat de Còlon i Recte del Servei de Cirurgia General. El doctor Espín és un dels més grans experts en cirurgia robòtica del nostre sistema sanitari i amb ell parlem sobre el present i el futur d’aquesta tècnica.

En què consisteix la cirurgia robòtica?

La cirurgia robòtica és una cirurgia mínimament invasiva, és a dir, que es fa a través d’incisions petites. A diferència de la laparoscòpia, allò que està en contacte amb el malalt és un robot. Els metges comandem sobre el robot tot el que ha de fer. Es fan uns petits talls sobre la panxa o el tòrax del pacient i hi fiquem uns petits tubs, que es diuen troques, per on passem els instruments. Nosaltres ens asseiem en unes consoles que poden ser a un metre o a un kilòmetre de distància, tot i que normalment estan al mateix quiròfan, i maneguem els instruments a través d’aquesta consola.

Sona una mica com jugar a un videojoc, oi?

Sí, i quan expliques que els instruments els mous amb joysticks, encara s’ho pensen més.

En quins àmbits s’aplica d’una manera més habitual?

És una realitat bastant estesa, principalment, a urologia, ginecologia i cirurgia general i digestiva, que engloba cirurgia de colon, cirurgia esòfag-gàstrica, etc. Aquestes són les més freqüents. A més, també s’utilitza a cirurgia toràcica, neurocirurgia, cirurgia cardíaca, cirurgia pediàtrica, etc. Gairebé totes les especialitats l’apliquen.

El dia a dia del doctor Espín consisteix a operar amb robot?

La cirurgia major abdominal la podem fer pràcticament tota per robot. De fet, jo ara opero molt més per robot que per laparoscòpia o per via oberta, però molt més. Podem extreure tots els tumors de colon i recte per robot i, si no en fem més percentatge, és perquè tenim un nombre de robots limitat per hospital, tot i que els aprofitem moltíssim. Estan operant matí, tarda i gairebé també la nit, tots els dies de la setmana. Hi ha menys oferta que demanda.

Explicava que un dels beneficis de la cirurgia robòtica és que resulta molt menys invasiva. Quins altres avantatges presenta?

Tant la laparoscòpia com la cirurgia robòtica fan servir incisions molt petites. Quin valor afegit té el robot? Bé, per començar veus millor, tens una visió 3D i amplificada. Et treu la tremolor. Et permet treballar en llocs difícils de fer per laparoscòpia, com, per exemple, la pelvis o l’interior del tòrax. Intenta fer fàcil el que per laparoscòpia és més difícil. Tens més articulació, més facilitat. I, a part, un robot no es cansa físicament. És molt més ergonòmic per als que hi treballem, també.

A nivell econòmic, suposa un estalvi per al sistema? S’amortitza bé la inversió?

Bona pregunta. Els robots suposen una despesa gran al principi. Però una cosa és el que costen i una altra cosa és el valor que aporten. Estem descobrint que si fas un gran volum d’operacions, el cost-benefici és favorable, perquè cada vegada les pots fer d’una manera més econòmica. Cada vegada en saps més i estalvies més. A part, fa uns anys hi havia un monopoli amb una marca de robots i un únic robot. Però la patent es va acabar fa relativament poc i actualment, ja hi ha operatius quatre robots diferents i gairebé uns trenta projectes més en camí. Per fer una comparació, quan va sortir el primer rellotge digital, un Casio, costava el que avui serien 12.000 €. Ara el tens gairebé regalat, perquè se n’ha abaratit la fabricació i hi ha més competència. El robot, al principi, era un inversió molt gran, però, poc a poc, es va equiparant amb la cirurgia laparoscòpica. De fet, hi ha estudis que mostren que, com sovint s’estalvia un o dos dies d’hospitalització per procediment, això fa que sigui més cost-efectiu.

Creu que aquesta tecnologia s’estendrà a centres més petits o quedarà reservada als hospitals terciaris, que aborden patologies més complexes?

Mai he sigut un gran profeta, però em sembla que la robòtica està aquí per quedar-s’hi i que hi haurà robots a tots els hospitals. S’aniran abaratint i ajuden a fer més fàcil el difícil. Per tant, estic segur que passarà com amb els bisturís electrònics o els segelladors quirúrgics.

En un futur proper veurem que els robots ajuden a prendre decisions als metges incorporant la intel·ligència artificial?

Això també és una bona pregunta i, de fet, és el que estem demanant. Les cirurgies encara es basen molt en l’experiència i en si saps on està un vas o un tub o què no has de tallar. El que estem demanant és que es pugui incorporar la intel·ligència artificial, de manera que puguis estar operant i estar veient al mateix temps, en un segon pla, un escàner o una ressonància que et dirà “el tumor està aquí, has d’anar per aquí”, i que la intel·ligència artificial et digui “és millor anar dos mil·límetres cap aquí o tres mil·límetres cap allà” o “això no ho pots fer”. Encara ens falten com a mínim entre cinc i deu anys, però crec que això passarà. D’aquí a uns anys, hi haurà un moment que el robot et dirà “estàs segur que vols fer això? Perquè, per percentatge, això no va bé”. Igual que els sistemes dels cotxes o dels avions: vols girar i t’avisa que ve algú per la dreta. Pots girar, però ve algú per la dreta.

Això canvia radicalment la feina del cirurgià… Què representa això per a aquesta professió?

L’únic que farem és canviar la manera de veure la cirurgia. La cirurgia no és només l’acte de les mans. El gran cirurgià és el que sap quan ha d’operar, però encara millor és el que sap quan no ha d’operar. Una gran part de la professió de cirurgià és la decisió de què fer, quan fer-ho, a qui fer-ho i quan no fer-ho. Aquí un robot ens pot ajudar, però farà falta la decisió del metge. I, òbviament, no hem de perdre l’aspecte humà: l’empatia, l’afecte, ser-hi allà, saber que tens algú que et vol cuidar i que et pot cuidar, etc.

La formació per saber fer anar un robot és molt exigent? Aquestes habilitats s’estan ensenyant als metges més joves?

És més fàcil passar d’operar en obert a operar amb robot que no pas passar d’operar en obert a laparoscòpia. La corba d’aprenentatge per a un procediment com el tumor de recte, que és complex, és de 40 cirurgies. Són unes quantes cirurgies, però no és un nombre molt alt. És un sistema bastant intuïtiu. La gent jove té un aprenentatge amb la manipulació de videojocs que es nota. No és el mateix quan ensenyes algú de 50 anys que quan ensenyes algú de 30: la facilitat que tenen amb el joystick, a l’hora de portar els pedals al mateix temps, etc. Tenen molta facilitat de coordinació, això els ha ajudat, sense dubte.

Encara ens queden canvis importants per veure en cirurgia robòtica?

Els canvis sempre són apassionants i aquest canvi ho serà molt.