“Constantment ensopegava amb còmics que parlaven sobre medicina o experiències de malalties. En un moment donat, vaig descobrir que allò tenia un nom: medicina gràfica”

“Tots els que fem difusió del còmic i del manga ho fem perquè ens agrada i perquè creiem que és important fer divulgació cultural.”

La infografia és la part de medicina gràfica que més podem incorporar en el nostre dia a dia. La informació visual pot ser una manera de connectar molt millor amb els nostres pacients

Mònica Rex és resident de segon any de Medicina de Família i Comunitària al CAP Molí Nou de Sant Boi de Llobregat (ICS, AP Metropolitana Sud). També és llicenciada en Filosofia i Lletres. Compagina la medicina amb la seva gran afició des que és adolescent: el manga i el còmic en general. Aquesta metgessa assessora, a més, autors que volen tractar conceptes mèdics als seus còmics, col·labora com a redactora al weblog col·laboratiu especialitzat en aquest gènere Zona Negativa i també té el seu propi podcast, ‘Tramas Resueltas’. Hi conversem sobre com fa divulgació d’aquest gènere a la xarxa i sobre un concepte relativament recent que està agafant embranzida, la medicina gràfica, un gènere que tracta la medicina des de tots els seus àmbits, sobretot des de l’experiència personal dels pacients.

Des de quan t’interessa el món del còmic i del manga?

A casa hi ha còmics des de sempre. El meu pare ja n’era lector i la meva mare és molt lectora de llibres. Sempre hem estat en un ambient amb molta oferta de lectura. Crec que vaig començar a llegir-ne quan era adolescent. L’afició es va concretar el 2015, quan vaig començar a escriure per al weblog col·laboratiu Zona Negativa.

Què és el que més t’agrada d’aquest gènere?

Vaig caure en el manga com podria haver caigut en qualsevol altre tipus de còmic. Però soc de la generació dels 90 i vam créixer amb l’anime de TV3. En aquell moment, hi havia moltíssima oferta per comprar manga que, a més, és molt assequible econòmicament

La teva afició t’ha portat a assessorar autors que volen incloure històries i conceptes mèdics a còmics i novel·les gràfiques. En què consisteix aquesta tasca?

A doctor Google no hi és tota la medicina ni tota la ciència. A vegades, els autors comencen a buscar coses i es fan un embolic. Els dono quatre pinzellades de com poden introduir alguns conceptes. Són assessoraments puntuals que fai de manera desinteressada. Un cop estàs dins del món del còmic, vas coneixent gent i, de tant en tant, algun autor necessita un cop de mà. Fem una conversa informal, però sobre medicina.

Vas començar a escriure a Zona Negativa, un weblog col·lectiu sobre còmics, el 2015. Ja estaves estudiant medicina? Com hi col·labores?

Havia començat medicina l’any anterior, l’any 2014. La redacció actual són 30 persones i en la secció de manga en som 4 o 5. Abans havia estudiat una carrera d’humanitats i, per tant, tenia una mica de traça escrivint ressenyes i fent articles. Vaig pensar que escriure a Zona Negativa era la manera de seguir fent coses relacionades amb l’humanisme i, per això, vaig decidir proposar-m’hi. Em van acceptar i, des d’aleshores, que hi escric. També col·laboro al seu podcast.

Ara estàs fent el segon any de la residència en Medicina de Família i Comunitària. Com ho compagines tot? 

És difícil compaginar-ho perquè els dies tenen 24 hores. Al final, tot va sortint a força de dormir poc i perquè fas les coses amb estima. Tinc la sort que Zona Negativa és un treball en grup. Tots el que fem divulgació de còmic i de manga ho fem al 100% perquè ens agrada i perquè creiem que és important fer divulgació cultural. Tots intentem posar de la nostra part per ajudar els altres.

Parlant del podcast. Com els feu i quins criteris teniu sobre el contingut?

Participo al podcast de Zona Negativa i també tinc un projecte personal més petit amb la meva parella i dos amics que es diu Tramas Resueltas. Funcionen de manera molt diferent. A Zona Negativa treballem 30 persones i ens organitzem en diferents seccions. Fem una roda de contingut i també tenim dues seccions fixes amb recomanacions i una altra de debats sobre el món de la cultura, que porto jo. A Tramas Resueltas, ara estem fent dues publicacions a la setmana. En un episodi fem el seguiment d’una sèrie d’actualitat i al següent parlem de còmic. Els dimarts és el nostre dia de gravació. Teníem ganes de fer un projecte més enllà de Zona Negativa i per això va sortir Tramas Resueltas.

En alguns episodis de Tramas Resueltas parleu de medicina i còmics. Quan i com vas decidir unir els dos móns?

Ha sigut tan natural que quasi ni me n’he adonat. Òbviament, al ser tan lectora de còmics, ensopego constantment amb històries que parlen sobre medicina o sobre experiències de malalties. En un moment donat, vaig descobrir que això tenia un nom: medicina gràfica. És un concepte sobre el quan hi ha gent treballant-hi. A partir d’aquí, vaig començar a llegir aquestes històries on es parla d’experiències vitals i s’analitzen. Així van néixer els episodis de Tramas Resueltas, on agafem un còmic que tingui una especial sensibilitat en aquest sentit i en parlem.

Quina és la tendència que segueixen els còmics de medicina gràfica?

Amb la COVID-19 han explotat. Tothom ha viscut coses particulars i úniques durant la pandèmia. Aquests còmics tenen bona salut. Crec que aquestes històries aniran in crescendo perquè parlen de temes que cada vegada interessen més, fins i tot en l’àmbit universitari. De fet, he tingut l’oportunitat de fer una xerrada sobre el tema per a la Universitat de La Laguna de les Illes Canàries. Crec que és un marc en construcció i creixement en què el que potser falta són exemples de metges parlant del seu dia a dia.

Creus que aquest tipus de contingut seria positiu per fer entendre com és la professió mèdica?

Personalment, em sembla superinteressant. M’agradaria veure històries com Algo extraño me pasó de camino a casa, de Miguel Gallardo (Astiberri, 2021), on l’autor plasma com l’autor descobreix que té un tumor cerebral i explica el procés de malaltia i tractament, però des de l’altre punt de vista: des de la perspectiva del que suposa ser metge, que no sempre és fàcil.

Has trobat algun exemple interessant així?

Un mal médico de Iam Williams (SaludArte Ediciones, 2020). L’autor es considera el pare de la medicina gràfica i és la persona que encunya aquest concepte a Anglaterra. És una obra que parla de la seva persona com a metge i com a persona amb un trastorn obsessiu compulsiu (TOC). M’agrada molt i trobo a faltar contingut d’aquest tipus.

Seria interessant que els metges i altres professionals sanitaris s’acostessin cap a aquest tipus d’històries on els pacients expliquen els seus processos de malaltia?

Sí. Se n’aprèn molt. T’obliguen a posar-te en el paper del pacient amb malalties que són absolutament dures i que tenen un impacte molt negatiu en la vida dels pacients i de les seves famílies. Són un exercici d’empatia brutal.

Quan acabis la residència, t’imagines el teu dia a dia com a metgessa amb els còmics i les novel·les gràfiques formant-hi part?

No m’imagino receptant còmics [riu], tot i que podria ser una solució per a alguns casos. La infografia és la part de medicina gràfica que més podem incorporar en el nostre dia a dia. Treballem amb moltes persones grans per a les quals, de vegades, és millor la informació visual que l’escrita. La informació visual pot ser una manera de connectar millor amb els nostres pacients, que, al final, és el que volem. Fem-ho fàcil.