Els metges del segle XIX, exemple de lluita i compromís social

Aquest any celebrem el 125 aniversari del Col·legi de Metges de Barcelona. El 1894 es fundava  el CoMB, fruit d’un moviment dins de les professions sanitàries que buscava noves fórmules organitzatives per defensar-se de l’intrusisme i de la competència deslleial dels sanadors i per protegir els ciutadans, tot exigint mesures urgents de salut pública. El 29 d’agost d’aquell any es va celebrar la reunió definitiva per a l’organització del Colegio de Médicos de Barcelona a la seu de l’Acadèmia Médico-Farmacèutica, entitat fundada el 1875 i impulsora de la col·legiació sanitària. Finalment, el 17 de setembre de 1894, es van celebrar les primeres eleccions, en què va ser elegit president el doctor Joaquim Bonet Amigó, catedràtic d’Obstetrícia de la Universitat de Barcelona. El mateix any, Bonet i la seva Junta van aprovar el primer reglament col·legial.

Borja de Riquer Continua la lectura de “Els metges del segle XIX, exemple de lluita i compromís social”

Pioneres de la Medicina

Les primeres dones que van exercir la medicina no ho van tenir gens fàcil. Ni per treballar, ni per formar-se. Elles van anar obrint un camí que ara resulta natural per a totes les joves que decideixen estudiar medicina. Avui elles són majoria a les aules, gairebé el 70%, però fa uns anys eren un rara avis. Continua la lectura de “Pioneres de la Medicina”

Homenatge al mestre Dr. Josep Maria Domènech i Mateu

L’assignatura d’Anatomia és una de les més importants i difícils a les quals s’han d’enfrontar els alumnes quan comencen la carrera de Medicina. Però alguns dels estudiants de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) la recorden amb molta estima. Van tenir com a professor el catedràtic Josep Maria Domènech (Valls, 1944 – Barcelona, 2019) i formen part de les generacions d’alumnes que s’han delectat amb les seves apassionades explicacions sobre el cos humà i els seus meravellosos dibuixos, fets -de vegades- a dues mans.  Les classes de Domènech sempre estaven abarrotades d’alumnes, els seus i d’altres que, literalment, s’hi colaven per escoltar les seves lliçons. I és que Domènech “tocava” any si,  any no.  I el seu carisma era tan conegut que ningú no es volia perdre les seves classes.

Continua la lectura de “Homenatge al mestre Dr. Josep Maria Domènech i Mateu”

La història de la penicil·lina catalana

El 28 de setembre de 1928, Alexandre Fleming va observar una cosa estranya als seus cultius. Aquesta va ser la primera línia d’un dels descobriments mèdics més importants del segle XX, la penicil·lina, un antibiòtic que ha salvat la vida a milions de persones que probablement haurien mort a causa d’una infecció. Fleming va posar la primera pedra, però sense la feina posterior de molts investigadors no s’hauria pogut produir mai penicil·lina a gran escala per tal d’arribar als pacients d’arreu del món.

La penicil·lina no es va començar a produir en massa fins a la dècada dels 40, gràcies al mètode descrit pels investigadors Ernst Boris Chain i Howard Walter Florey, pel qual van  guanyar el Nobel de Medicina l’any 1945 i que van compartir, precisament, amb Fleming.

Continua la lectura de “La història de la penicil·lina catalana”

Com es va fer front a la Grip Espanyola de 1918?

Durant els darrers 100 anys, hem viscut quatre pandèmies de grip: la Grip Espanyola (1918-1919), la grip Asiàtica (1957-1958), la grip de Hong Kong (1968-1969) i la grip A (2009-2010). Tots recordem el rebombori mediàtic que va causar l’última. La grip estava present a totes hores als mitjans de comunicació. La gent estava espantada. Es van implementar mesures de seguretat per evitar el contagi, com l’ús de mascareta davant símptomes compatibles amb un procés gripal. El setembre de 2009, el Ministeri de Sanitat  va redactar recomanacions per prevenir el contagi entre les famílies, als centres educatius i a les empreses. Entre la primera i la darrera pandèmies, havia passat gairebé un segle, però la reacció popular no va ser gaire diferent, tot i que la mortalitat de la Grip Espanyola va ser infinitament més elevada (50 milions de morts) que la de la grip A (18.337).

Continua la lectura de “Com es va fer front a la Grip Espanyola de 1918?”

Cirurgia i Guerra Civil a través dels arxius personals: Antoni Porta Escayola, un metge a la Batalla de l’Ebre – III

En articles anteriors, hem explicat les experiències dels doctors Rafael Pulido i Miquel Gras com a cirurgians durant la Guerra Civil Espanyola a través de les informacions que es poden extreure de la documentació que ells mateixos van elaborar i guardar.

Antoni Porta Escayola va néixer a Barcelona l’any 1909 i es va llicenciar en Medicina l’any 1935. El març del 1936 va guanyar una plaça de metge intern de cirurgia de l’Hospital Clínic. Durant la Guerra Civil va ser mobilitzat i va tenir moltes destinacions, tot i que va ser a l’Hospital del Soleràs (Lleida) on hi va passar més temps, del juliol fins al desembre de 1938.

Dr. Antoni Porta Escayola (1909-1961)

Continua la lectura de “Cirurgia i Guerra Civil a través dels arxius personals: Antoni Porta Escayola, un metge a la Batalla de l’Ebre – III”

Cirurgia i Guerra Civil a través dels arxius personals: Miquel Gras, cirurgià a l’Auto-chir i a la Cova de Santa Llúcia – II

A la carrera de Medicina no s’ensenya ni s’ensenyava cirurgia de guerra. Quan va esclatar la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), molts metges van ser cridats al front per exercir en unes condicions duríssimes. Dels seus testimonis, tant personals com documentals, en podem saber els detalls. En un article anterior parlàvem del doctor Rafael Pulido, cirurgià que va exercir al tren-quiròfan i que va deixar constància de totes les seves intervencions en unes carpetes que la seva filla va donar a l’arxiu històric del Col·legi.

Ara és el torn de parlar del doctor Miquel Gras i Artero (1910-1999). Després de la guerra, el doctor Gras va ser un pioner en el camp de la cirurgia plàstica a Catalunya i de la medicina de l’esport. La muntanya era la seva gran afició.

Miquel Gras i Artero, capità metge i cap d’equip quirúrgic de l’Exèrcit Republicà del 1936 al 1939

Continua la lectura de “Cirurgia i Guerra Civil a través dels arxius personals: Miquel Gras, cirurgià a l’Auto-chir i a la Cova de Santa Llúcia – II”

Cirurgia i Guerra Civil a través dels arxius personals: Rafael Pulido Cuchí, el capità mèdic del Tren hospital número 20 – I

En la seva autobiografia, el doctor Moisès Broggi (1908-2012) explicava com la Guerra Civil Espanyola, des del punt de vista mèdic, va esdevenir un fructífer camp d’aprenentatge per a molts metges en l’atenció de ferits i cirurgia militar. Durant el conflicte, els cirurgians (tant civils com militars) que van assistir ferits al camp de batalla van aconseguir força avenços que després van resultar molt útils en posteriors conflictes, com a la II Guerra Mundial o a la del Vietnam. L’aplicació del “Mètode Trueta” per al tractament de ferides o el desenvolupament dels serveis mòbils de transfusions de sang en són alguns exemples. Hi ha molt bibliografia publicada, però de la història mèdica durant la Guerra Civil encara queden moltes línies per escriure. Continua la lectura de “Cirurgia i Guerra Civil a través dels arxius personals: Rafael Pulido Cuchí, el capità mèdic del Tren hospital número 20 – I”

100 anys de la Grip Espanyola de 1918

L’any 2018 es compleixen 100 d’anys de la pitjor pandèmia de grip de la història. El virus de l’anomenada a Grip Espanyola, de tipus A (H1N1), va matar entre 50 i 100 milions de persones en uns 18 mesos. Ho va fer en tres tongades: a la primavera 1918, durant la tardor-hivern de 1918 (la més mortífera) i amb un últim rebrot a la primavera de 1919. Aquesta pandèmia va capgirar tot el món.

L’epidemiòleg Antoni Trilla, membre de la Junta del CoMB i cap d’Epidemiologia i Medicina Preventiva de l’Hospital Clínic, ha estudiat a fons aquesta pandèmia i, a banda de publicar-ne un interessant fil divulgatiu a Twitter (“La gripe Española de 1918 en 18 tuits), ha participat en diferents jornades organitzades pel Col·legi, amb motiu d’aquest centenari, on n’ha explicat l’origen, les seves conseqüències i com va reaccionar-hi la societat. Continua la lectura de “100 anys de la Grip Espanyola de 1918”