En la seva autobiografia, el doctor Moisès Broggi (1908-2012) explicava com la Guerra Civil Espanyola, des del punt de vista mèdic, va esdevenir un fructífer camp d’aprenentatge per a molts metges en l’atenció de ferits i cirurgia militar. Durant el conflicte, els cirurgians (tant civils com militars) que van assistir ferits al camp de batalla van aconseguir força avenços que després van resultar molt útils en posteriors conflictes, com a la II Guerra Mundial o a la del Vietnam. L’aplicació del “Mètode Trueta” per al tractament de ferides o el desenvolupament dels serveis mòbils de transfusions de sang en són alguns exemples. Hi ha molt bibliografia publicada, però de la història mèdica durant la Guerra Civil encara queden moltes línies per escriure.

Els fons documentals personals dels metges que van exercir durant la Guerra Civil recullen moltes dades i testimonis i són part de la història de la nostra medicina. Alguns d’aquests documents van arribar a l’Arxiu Històric de les Ciències de la Salut Dr. Simeó Selga del Col·legi de Metges de Barcelona, o al Museu d’Història de la Medicina a través de donacions. El doctor i historiador, Carles Hervàs, patró de la Fundació-Museu d’Història de la Medicina de Catalunya els estudia a fons. “Per molt petit que sigui el paper, pot aportar grans notícies”, afirma. I això és, precisament, el que ell hi ha trobat.

En tres entregues, us explicarem les històries, recopilades per Hervàs, de 3 cirurgians que van exercir al front: Rafael Pulido Cuchí (1911-2002), Miquel Gras(1910-1999) i Antoni Porta Escayola (1909-1961)

Rafael Pulido i el Tren Hospital número 20

El doctor Rafael Pulido (1911-2002) va ser un cirurgià que va dedicar la seva carrera a l’otorrinolaringologia.  Va començar com a metge intern de la Facultat de Medicina i va seguir un curs de cirurgia d’urgència a la Càtedra del professor Antonio Trias i Pujol, fet que es repetirà en els altres dos facultatius dels quals parlarem més endavant. Quan va esclatar la Guerra, però, va ser cridat com molts altres metges civils al front. L’exèrcit republicà el va destinar als fronts de Casp i València com a capità mèdic del Tren Hospital número 20, exercint de cirurgià en cap.

La funció dels trens hospitals era traslladar els ferits del front als hospitals de primera línia i després als de recuperació. Però el tren en el qual exercia Pulido tenia una particularitat. Molt aviat es va adaptar també com a tren quiròfan, incorporant-hi tots els elements d’una sala d’operacions. Hervàs, que va estudiar a fons la sanitat catalana durant la Guerra Civil en la seva tesi doctoral, només té constància d’aquest únic comboi d’aquestes característiques durant la Guerra.

El Tren Hospital número 20 va estar a molts llocs, però on va passar més temps i va fer una feina més reconeguda va ser durant la Batalla de l’Ebre, a l’estació de Pradell de la Teixeta, de la línia Tarragona-Reus-Falset-Mora. L’estació té una particularitat que la feia perfecta per la funció del comboi. El túnel de l’Argentera, situat a l’entrada de l’estació té quasi set quilòmetres de llarg i permetia resguardar-hi a dins un tren complet i protegir-lo dels bombardejos. A més, té doble via i això permetia tenir el Tren Hospital estacionat en una i deixar pas als trens que portaven els ferits des del front de Móra perquè els operessin i als de Barcelona que venien a buscar els ferits per emportar-se’ls cap als hospitals de rereguarda.

Pulido va recollir i guardar els fulls operatoris de tots i cadascun dels ferits que van ser atesos en aquell tren durant quasi un any, entre el 24 d’agost de 1937 i el 16 de setembre de 1938. La carpeta amb tota la documentació va estar guardada fins que fa uns cinc anys la doctora Victòria Pulido, filla del doctor Rafael Pulido, la va donar a l’arxiu del Col·legi. Aquests fulls són molt detallats i uniformes, així que permeten fer una anàlisi molt detallada de com es treballava. Indiquen el nom del malalt, la seva edat (el més jove tenia 16 anys), la unitat, el lloc on havia estat ferit, l’hora, el diagnòstic, el dia i hora de la intervenció, el tipus d’anestèsia, quins van ser els cirurgians ajudants i anestesistes, si va requerir les mesures de reanimació i/o transfusió, i si va ser èxitus.

El tren es desplaçava fins a les proximitats del lloc que li era indicat i esperava l’arribada dels ferits. Així va passar per poblacions com Belchite, Fuentes de Ebro, Móra d’Ebre o Cervera… El temps que passava entre la ferida i la intervenció era crucial per determinar la supervivència del soldat.

Al tren es van atendre 1.600 ferits, 169 dels quals van morir. La tasca minuciosa de Pulido ha permès estudiar dècades després els casos atesos al Tren Hospital: la taxa de supervivència dels ferits, quines eren les ferides més comunes… Hervàs ho ha fet, com podeu veure en aquest vídeo. Normalment, als registres només hi tenim les dades de les morts, però, gràcies als arxius de Pulido, comptem també amb informació sobre els ferits.

Estudiant el fons documental s’han pogut obtenir dades noves sobre les fosses de soldats a la zona. Els soldats que morien al tren eren enterrats al cementiri de La Torre de Fontaubella, però aviat es va quedar petit i es va obrir primer una fossa en un camp d’avellaners proper al Tren Hospital, conegut com Les Moletes, i, posteriorment, una altra a la vora d’un mas proper, el Mas d’en Rafel, on hi una placa que recorda els soldats que hi foren enterrats. La llista dels soldats morts al tren coincideix pràcticament amb la que té l’ajuntament, però hi ha 12 persones que consten als arxius del doctor Pulido que no hi estaven registrats i que fins ara no se sabia que estaven allí.

Les fitxes també ens diuen una altra cosa important: l’equip del doctor Pulido tractava sense fer distincions tots els ferits. Als seus arxius, hi podem consultar dues fitxes que corresponen a dos soldats ferits de bala que reben exactament el mateix tractament, un és un soldat republicà i l’altre, un presoner del bàndol nacional.  En aquest cas, confirma Hervàs: “els metges van actuar amb completa professionalitat”.

L’Arxiu Històric de les Ciències de la Salut es va inaugurar l’any 1994 i està situat a Manresa. Disposa d’uns 35.000 volums, més de 20.000 del quals estan catalogats i estan disponibles per a consulta. L’Arxiu també custodia algunes  revistes, fotografies i documents diversos procedents de donacions particulars, que sempre conserven el nom del professional que els ha donat.