Cecília Mazzara (Montevideo, 1975) és cirurgiana maxil·lofacial a l’Hospital Sagrat Cor i toca la flauta travessera a l’Orquestra Ars Medica des de l’any 2004, tot i que n’és una membre fixa des de 2012. En aquesta entrevista conversem amb ella sobre les seves obres preferides o l’especial vinculació que hi ha entre la música i la medicina.
Continua la lectura de “Cecília Mazzara, cirurgiana i flautista a Ars Medica: “Tocar en orquestres m’ha ensenyat a saber treballar en equip””
Dediquem l’any 2020 al Dr. Antoni Trias i Pujol, un dels metges més destacats durant els anys de la República, impulsor de la Universitat Autònoma de Barcelona i de l’Escola d’Infermeres de la Generalitat de Catalunya. Trias i Pujol va ser un dels cirurgians més innovadors i actius de l’època, encapçalant una renovació profunda del sistema universitari i sanitari català.
Continua la lectura de “2020, l’any del Dr. Antoni Trias i Pujol”
A la carrera de Medicina no s’ensenya ni s’ensenyava cirurgia de guerra. Quan va esclatar la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), molts metges van ser cridats al front per exercir en unes condicions duríssimes. Dels seus testimonis, tant personals com documentals, en podem saber els detalls. En un article anterior parlàvem del doctor Rafael Pulido, cirurgià que va exercir al tren-quiròfan i que va deixar constància de totes les seves intervencions en unes carpetes que la seva filla va donar a l’arxiu històric del Col·legi.
Ara és el torn de parlar del doctor Miquel Gras i Artero (1910-1999). Després de la guerra, el doctor Gras va ser un pioner en el camp de la cirurgia plàstica a Catalunya i de la medicina de l’esport. La muntanya era la seva gran afició.
Miquel Gras i Artero, capità metge i cap d’equip quirúrgic de l’Exèrcit Republicà del 1936 al 1939
En la seva autobiografia, el doctor Moisès Broggi (1908-2012) explicava com la Guerra Civil Espanyola, des del punt de vista mèdic, va esdevenir un fructífer camp d’aprenentatge per a molts metges en l’atenció de ferits i cirurgia militar. Durant el conflicte, els cirurgians (tant civils com militars) que van assistir ferits al camp de batalla van aconseguir força avenços que després van resultar molt útils en posteriors conflictes, com a la II Guerra Mundial o a la del Vietnam. L’aplicació del “Mètode Trueta” per al tractament de ferides o el desenvolupament dels serveis mòbils de transfusions de sang en són alguns exemples. Hi ha molt bibliografia publicada, però de la història mèdica durant la Guerra Civil encara queden moltes línies per escriure. Continua la lectura de “Cirurgia i Guerra Civil a través dels arxius personals: Rafael Pulido Cuchí, el capità mèdic del Tren hospital número 20 – I”
La història dels trasplantaments d’òrgans i teixits a Catalunya es va començar a escriure a finals dels anys 60. Els hospitals catalans van ser pioners en aquest camp, realitzant els primers trasplantaments de tot l’Estat espanyol. Des de llavors, les xifres no han fet més que demostrar el grau de maduresa que ha assolit aquesta estructura sanitària. Segons l’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT), l’any 2017 els centres catalans van realitzar 1.106 trasplantaments, un 8,8% més que el 2016, quan ja es va superar la barrera del miler.
Continua la lectura de “50 anys de trasplantaments a Catalunya: una història d’èxit”
La robòtica ja forma part de la nostra medicina. Fa relativament poc temps que està al costat dels metges, però ja ha ajudat a aconseguir grans avenços: en el diagnòstic, l’elaboració de nous fàrmacs, les tècniques quirúrgiques i l’equipament mèdic, i en la rehabilitació dels pacients.
El catedràtic emèrit de Robòtica de la Universitat Politècnica de Catalunya, Josep Amat, n’és un expert. Va venir al Col·legi a fer una xerrada sobre robòtica aplicada a la medicina i va repassar les grans fites fins al moment. “La robòtica té una història molt curta i encara estem a la prehistòria de la robotització”, va afirmar. “Segurament d’aquí a uns anys ens riurem dels aparells que tenim ara”. Aquesta història no ha fet més que començar. Continua la lectura de ““Estem a la prehistòria de la robotització””
El doctor Guillem Bori és cirurgià ortopèdic i traumatòleg a l’Hospital Clínic de Barcelona. És un metge que aposta per la innovació i vol saber quin valor afegit aporten les noves tecnologies. Per això està treballant amb impressió 3D de models de malucs per a la preparació quirúrgica en casos complexos. Estudia si gràcies a la impressió 3D es pot planificar millor el grau de concordança entre aquesta planificació i la pròtesi implantada. Finança el seu projecte gràcies a una beca Beca Dr. Josep Trueta d’ajut a la recerca 2015 de la Societat Catalana de Cirurgia Ortopèdica.
Continua la lectura de ““La impressió 3D tindrà un lloc a la medicina””
Recuperem l’entrevista al Dr. Antonio M. de Lacy, publicada a la Revista COMB nº 143
El Dr. Antonio M. de Lacy, cap del Servei de Cirurgia Gastrointestinal de l’Hospital Clínic, és tot un pioner en aquesta especialitat. Ha introduït tècniques quirúrgiques mínimament invasives per orificis naturals i ara és el primer cirurgià de tot l’Estat espanyol en utilitzar el robot Da Vinci Xi per realitzar intervencions gastrointestinals. Aquest equipament utilitza tecnologia puntera i arriba allà on les mans del cirurgià no arriben.
Què és el robot Da Vinci Xi?
El Da Vinci Xi és un sistema robòtic que s’utilitza per assistir a la cirurgia. S’ha d’entendre bé la paraula “robot” perquè el Da Vinci Xi és un manipulador. Nosaltres estem asseguts a una consola, movem les mans d’una forma determinada i aquest moviment es transmet i mou els instruments en el malalt amb una precisió superior a la que podríem tenir nosaltres en la coneguda laparoscòpia. El Da Vinci Xi no té res a veure amb un robot que té Intel·ligència Artificial, tot i que s’està treballant en això.
En un futur podrem veure robots amb Intel·ligència Artificial al quiròfan?
En aquest moment s’està treballant en consoles amb memòria. Programes, per exemple, 500 intervencions d’una intervenció determinada per què vingui una persona i pugui fer pràctiques. Cada vegada que es fa una intervenció, el robot va aprenent. Això encara no funciona, però està i jo espero, malgrat els meus anys, poder veure-ho.
Quins són els avantatges que ofereix el Da Vinci Xi?
La robòtica té dos avantatges: fas cirurgia que no podries fer i la segona cosa és que s’ha vist que cirurgians que no tenen experiència màxima per fer cirurgia laparoscòpica, amb la robòtica poden fer una cirurgia més complicada assistits pel robot. No volem competir amb la laparoscòpia convencional, volem fer intervencions noves que en aquest moment no es poden fer o que són molt difícils. S’han fet anastomosis entre esòfag i estómac dins de la cavitat toràcica. Tècnicament, és difícil fer-ho amb laparoscòpia, no obstant amb el robot va molt bé.
Quina és la diferència entre aquest Da Vinci Xi i els seus predecessors?
Fa nou mesos vaig veure el Da Vinci Xi als Estats Units i vaig comprovar que aquest és més fàcil d’utilitzar, pot passar de quadrant en quadrant amb més facilitat que les versions anteriors. Intuitive Surgical ha creat un grup de treball amb cirurgians de tot el món i pensem que aquesta nova generació de robòtica sí que serà més eficaç.
Quins són els límits de la robòtica?
Fa molt temps una persona que jo respecto molt, que és el Vicente Arroyo, un conegut hepatòleg de l’hospital, em va dir: “Els límits seràs tu mateix”. La robòtica té uns límits? Si es refereix a que ara sortiran noves coses, depèn de nosaltres, si som capaços de fer-les. En aquests moments hi ha límits? Sí, per això el que hem de fer és intentar avançar. Està previst que d’aquí nou mesos surti un nou robot i al 2017, un altre. No serà la revolució, però serà l’evolució dels diferents sistemes.
Creu que alguns metges poden veure el robot com una amenaça?
La gent que no sap encara com va això diu “d’aquí un temps no necessitarem cirurgians”. Això no té res a veure. Això és un manipulador que sense cirurgià no opera. Jo penso que l’”amenaça” és el metge que va en contra de la innovació.
El blog del teu col·legi professional 
