La robòtica ja forma part de la nostra medicina. Fa relativament poc temps que està al costat dels metges, però ja ha ajudat a aconseguir grans avenços: en el diagnòstic, l’elaboració de nous fàrmacs, les tècniques quirúrgiques i l’equipament mèdic, i en la rehabilitació dels pacients.

El catedràtic emèrit de Robòtica de la Universitat Politècnica de Catalunya, Josep Amat, n’és un expert. Va venir al Col·legi a fer una xerrada sobre robòtica aplicada a la medicina i va repassar les grans fites fins al moment. “La robòtica té una història molt curta i encara estem a la prehistòria de la robotització”, va afirmar. “Segurament d’aquí a uns anys ens riurem dels aparells que tenim ara”. Aquesta història no ha fet més que començar.

La robòtica s’utilitza des de fa molt de temps en la indústria, i d’una forma molt avançada. Però es va iniciar tard en el camp de la medicina. Les estrictes mesures de seguretat i higiene van ser, entre altres, els grans obstacles a superar. No va ser fins al 1982 que va existir la primera mà proteica robotitzada. L’any 1985 es va fer la primera biòpsia robotitzada. I la laparoscòpia es va introduir dos anys més tard, el 1987. Durant els anys 90 els robots es van començar a fer un lloc al quiròfan, però no va ser fins a l’any 2000, al segle XXI, que es va introduir la robòtica en cirurgia laparoscòpia, amb el conegut robot Da Vinci.

Aquest fet, explica Amat, va suposar un canvi de mentalitat per al cirurgià. “És el moment en què el cirurgià claudica de les seves mans per agafar el bisturí i fer la tasca quirúrgica. A partir d’aquí ho fa a través d’unes pinces i la seva mà no toca l’anatomia. Perd una part important de la seva sensibilitat, deixa de veure l’escena amb els seus ulls i ha de fiar-se del que veu una petita càmera”.

Els avenços en robòtica estan arribant seguint el principi de “primum non nocere”. Pel que fa al diagnòstic, podem trobar pastilles (equipades amb òptica, lents, bateries, emissor i receptor) que ens donen informació de l’aparell digestiu del pacient de forma molt poc invasiva. Actualment hi ha equips que treballen per fer-les cada vegada més petites i, fins i tot,els hi afegeixen una espècie de “mans” perquè es puguin bellugar.

La robòtica ha canviat la manera com s’opera. El metge s’ha de formar en noves tècniques i noves habilitats. La tecnologia, però, ofereix al cirurgià un nou camp de possibilitats que el fan guanyar en precisió i que milloren la recuperació del pacient. Per exemple, un cirurgià pot treballar mesurant els seus moviments en centímetres, i el robot pot fer exactament el mateix però a escala mil·limètrica. O pot girar l’eix de treball, el robot pot actuar “cap per avall” mentre el metge treballa amb una visió de la zona que li resulta més còmoda.

En l’evolució de les tècniques quirúrgiques, els avenços són més que notables: L’aplicació de làser va revolucionar la cirurgia ocular. L’alta freqüència  ens permet arribar a teixits cancerígens sense haver de fer incisions. Gràcies a sondes robotitzades, podem utilitzar el sistema vascular com a via per arribar a qualsevol lloc sense gairebé incisions i, fins i tot, actuar-hi. Estem començant a imprimir òrgans i teixits amb material biocompatible. Tenim robots que, de forma precisa, irradien zones cancerígenes orbitant sobre el punt a actuar i afectant el mínim les zones sanes…

Més enllà del quiròfan, tenim exosquelets que ajuden a la rehabilitació de pacients, pròtesis robotitzades… La carrera robòtica en medicina no ha fet més que començar. S’està utilitzant per a l’ensenyament i  l’entrenament de professionals… I segurament la començarem a veure aplicada als serveis hospitalaris, fent aquelles feines més pesades físicament.

És cert que hi ha un debat sobre la taula sobre si en el futur els robots poden arribar a ocupar el lloc dels metges, tant a l’hora de diagnosticar com d’operar. El desenvolupament de la intel·ligència artificial està en el punt de mira. Alguns s’ho miren amb entusiasme i d’altres amb escepticisme.

Però, ara per ara, tal com diu Amat, “la robòtica aporta el que sap fer. Té habilitat física, força i és infatigable” La persona aporta, “la seva intel·ligència”. Això avui dia, és inqüestionable.