Dediquem l’any 2020 al Dr. Antoni Trias i Pujol, un dels metges més destacats durant els anys de la República, impulsor de la Universitat Autònoma de Barcelona i de l’Escola d’Infermeres de la Generalitat de Catalunya. Trias i Pujol va ser un dels cirurgians més innovadors i actius de l’època, encapçalant una renovació profunda del sistema universitari i sanitari català.

Antoni Trias i Pujol va néixer a Badalona l’any 1891 en el si d’una família benestant. Com el seu germà gran Joaquim, es va llicenciar en Medicina i el 1920 va aconseguir la càtedra de Patologia Quirúrgica a Salamanca. Durant aquest temps, va fer amistat amb personatges il·lustres del panorama cultural de l’època, com ara Miguel de Unamuno.

Va tornar a Barcelona l’any 1927 i es va incorporar a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. Allà es va retrobar amb el seu germà, que juntament amb el Dr. Antonio Batrina, portava la càtedra de Patologia Quirúrgica. Van acordar dividir-se l’assignatura entre els tres. Així, dins de la seva àrea va poder crear diferents unitats funcionals: la de Neurocirurgia, dirigida pel Dr. Ley; la de Cirurgia Vascular, pel Dr. Rodríguez Arias; i la de Cirurgia Toràcica, pel Dr. Caralps.

Paral·lelament, Trias i Pujol va treballar a la Clínica Fargas, al costat del Dr. Miquel A. Fargas, qui li va contagiar el seu entusiasme i esforç per la renovació universitària. De fet, Antoni Trias i Pujol va impulsar la creació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) l’any 1933. Va encapçalar l’organització del Patronat de la institució, i va establir-ne les bases. La creació de la UAB va significar la incorporació a l’àmbit docent d’un gran nombre de professionals de gran recorregut, com ara Manuel Corachan, Ignasi Barraquer o Emili Mira. Amb Trias i Pujol es va posar en marxa una profunda reforma universitària que va elevar el nivell docent i va obrir una relació universitat-societat molt enriquidora.

Trias i Pujol també va veure la gran necessitat de convertir l’anestesia en especialitat mèdica. Va instaurar el primer Servei d’Anestesiologia, la direcció del qual va encarregar al Dr. José Miguel Martínez després d’instruir-se a Oxford. A més, es va preocupar per la formació del personal d’infermeria i va crear l’Escola d’Infermeria de la Generalitat de Catalunya, que va ser modèlica.

D’altra banda, va participar en la redacció del Diccionari de Medicina, que va dirigir el Dr. Corachan; i va ser president de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques.

La Guerra Civil, però va truncar la projecció de Trias i Pujol. Acusat de rebel·lió militar l’any 1939, va haver d’exiliar-se. Ell i la seva família es van instal·lar a Bogotà, on el van contractar com a professor de Cirurgia de la universitat. Allà va ser un dels fundadors de la Comunitat Catalana de Colòmbia, que va reunir els exiliats catalans al país; i va presidir els Jocs Florals a Bogotà l’any 1945.

Va continuar viatjant molt sovint a Catalunya. De fet, va morir sobtadament l’any 1970 a Santa Cristina d’Aro.