La història de la penicil·lina catalana

El 28 de setembre de 1928, Alexandre Fleming va observar una cosa estranya als seus cultius. Aquesta va ser la primera línia d’un dels descobriments mèdics més importants del segle XX, la penicil·lina, un antibiòtic que ha salvat la vida a milions de persones que probablement haurien mort a causa d’una infecció. Fleming va posar la primera pedra, però sense la feina posterior de molts investigadors no s’hauria pogut produir mai penicil·lina a gran escala per tal d’arribar als pacients d’arreu del món.

La penicil·lina no es va començar a produir en massa fins a la dècada dels 40, gràcies al mètode descrit pels investigadors Ernst Boris Chain i Howard Walter Florey, pel qual van  guanyar el Nobel de Medicina l’any 1945 i que van compartir, precisament, amb Fleming.

Continue reading “La història de la penicil·lina catalana”

Bon Nadal!

20181213_114140

Com cada any, us volem felicitar les festes amb la nostra tradicional nadala. Aquest any, l’hem dedicat a la relació que molts metges catalans van mantenir amb l’esport en el passat.

Continue reading “Bon Nadal!”

Igualada homenatja el Dr. Pere Gabarró, pare de la cirurgia plàstica a Catalunya

foto_familiaUn dels noms més importants en la història de la cirurgia plàstica és el del Dr. Pere Gabarró i Garcia, considerat un dels pares d’aquesta especialitat a Catalunya i l’Estat espanyol. La seva ciutat natal, Igualada, li va voler retre homenatge en un emotiu acte en el qual va ser-hi present la seva família.

Continue reading “Igualada homenatja el Dr. Pere Gabarró, pare de la cirurgia plàstica a Catalunya”

‘Sic mortuus mundo, vivus iterum Deo’

Un petit recorregut per la història de la dermatologia a Barcelona

llatzerLa nostra història comença al cor del Raval, a la plaça del Pedró. Hem de fer, però, un exercici de retrospecció i traslladar-nos al segle XII. Allà mateix ens hem d’imaginar l’Hospital de Sant Llàtzer, la casa dels leprosos durant l’Edat Mitjana. El bisbe Guillem de Torroja va construir l’edifici ben lluny de la ciutat i allà anava a parar tot aquell que tenia lepra. Aquests malalts eren considerats uns pecadors i l’estigma social que els envoltava era tan gran que els “enterraven en vida”.

Continue reading “‘Sic mortuus mundo, vivus iterum Deo’”