Un dels noms més importants en la història de la cirurgia plàstica és el del Dr. Pere Gabarró i Garcia, considerat un dels pares d’aquesta especialitat a Catalunya i l’Estat espanyol. La seva ciutat natal, Igualada, li va voler retre homenatge en un emotiu acte en el qual va ser-hi present la seva família.

L’Ajuntament d’Igualada i el Col·legi van presentar una placa en honor al Dr. Gabarró a la façana del centre de simulació mèdica 4DHealth i, posteriorment, el Dr. Miquel Bruguera va recordar la seva figura en una acurada conferència en la qual va repassar les tres grans passions del metge igualadí: la muntanya, la Medicina i Catalunya. Durant l’acte, l’alcalde de la ciutat, Marc Castells, es va comprometre a traslladar a la Conselleria de Salut la proposta de donar-li el nom del Dr. Pere Gabarró a l’Hospital d’Igualada.

La figura del Dr. Pere Gabarró

El Dr. Pere Gabarró i Garcia es va llicenciar en Farmàcia i en Medicina per la Universitat de Barcelona. Des que va acabar la carrera de Medicina fins l’any 1938, va treballar a l’Hospital Clínic de Barcelona, al servei del professor Joaquim Trias, tot dedicant-se a la Cirurgia abdominal. En aquests anys també va desenvolupar una intensa activitat al món excursionista i com a dirigent escolta.

Va adquirir una gran experiència en cirurgia de guerra durant la Guerra Civil, ja que es va dedicar a la cura dels cremats. Va aprendre cirurgia plàstica reparadora de manera autodidacta, llegint llibres dels mestres Marion, Joseph i Gilles. El febrer de 1939 va marxar a l’exili i, després d’una breu estada al sud de França, va dirigir-se a Anglaterra, on va ser molt ben acollit gràcies a la seva experiència tractant ferits de guerra.

Del 1939 fins al 1942, va treballar amb el pare de la cirurgia plàstica, sir Harold Gillies, a l’Hospital Queen Mary de Londres, on van atendre tant els soldats ferits traslladats del continent com la població ferida en els bombardejos alemanys. L’any 1942, el Dr. Gabarró és nomenat responsable d’organitzar l’atenció de tots els ferits de la zona centre d’Anglaterra. A la fi de la II Guerra Mundial, va anar a viure a Manchester per dirigir el Servei de Cirurgia Plàstica del Baguley Emergency Hospital.

El 1947, aprofita l’indult del general Franco per tornar a Catalunya i és admès a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Aquí, crea la primera Unitat de Cirurgia Plàstica d’Espanya i hi treballa fins l’any 1971. És membre fundador i primer president de la Societat Catalana de Cirurgia Plàstica i Estètica de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya.

Una de les seves grans contribucions en el camp de la cirurgia plàstica és l’empelt en tauler d’escacs per cobrir defectes cutanis externs amb una petita quantitat de pell sana. Amb aquest procediment va salvar la vida de molts pacients cremats en els anys 40 i 50, quan encara no existien altres tècniques quirúrgiques ni banc de teixits.