‘Sic mortuus mundo, vivus iterum Deo’

Un petit recorregut per la història de la dermatologia a Barcelona

llatzerLa nostra història comença al cor del Raval, a la plaça del Pedró. Hem de fer, però, un exercici de retrospecció i traslladar-nos al segle XII. Allà mateix ens hem d’imaginar l’Hospital de Sant Llàtzer, la casa dels leprosos durant l’Edat Mitjana. El bisbe Guillem de Torroja va construir l’edifici ben lluny de la ciutat i allà anava a parar tot aquell que tenia lepra. Aquests malalts eren considerats uns pecadors i l’estigma social que els envoltava era tan gran que els “enterraven en vida”.

Els leprosos s’acomiadaven del món dels vius amb una cerimònia religiosa que representava el seu propi funeral. Fins i tot, en alguns casos i de forma simbòlica, cavaven la seva pròpia tomba. El ritual es donava per acabat quan el sacerdot recitava Sic mortuus mundo, vivus iterum Deo (Estàs mort per al món. Tornaràs a viure amb Déu). D’aquesta manera, el malalt ingressava fins al final dels seus dies a la leproseria. Del recinte de l’hospital, avui en dia només queda en peu la petita capella de Sant Llàtzer, una de les poques construccions romàniques que es poden trobar a Barcelona.

tauContinuem el viatge. De la plaça del Pedró ens enfilem pel carrer de Sant Antoni Abat fins a trobar-nos amb la façana del convent dels antonians, construït al segle XV. Els canonges d’aquesta ordre, als quals se’ls reconeixia per l’hàbit negre i la lletra tau blava al pit, s’encarregaven de la cura dels malalts d’ergotisme o “foc de Sant Antoni”. Aquesta malaltia era causada per la ingesta de sègol banyut, que provocava una greu vasoconstricció (d’aquí la sensació de cremor a les extremitats) i al·lucinacions. Els antonians rentaven els malalts i els alimentaven amb pa de Sant Antoni, fet amb farina de blat; i aigua de Sant Antoni, que es distribuïa entre les abadies, però de la qual no se’n coneix la composició exacta. A més, utilitzaven mantega de porc per pal·liar la infecció de les zones afectades. Aquests mètodes terapèutics ajudaven els malalts a trobar-se millor i fins i tot, a curar-se.

Recorrem els carrerons del Raval. La barreja cultural se sent en l’aire: mil colors, aromes, músiques, idiomes…No és d’estranyar que el barri conjugui verb propi i que tot el món vulgui venir a “ravalejar”. Aquest racó de la ciutat bull, tal com ho feia a finals del segle XIX. Llavors ja era un barri superpoblat i també el lloc on vivien les persones menys afavorides.

El conegut com a “barri xino” era el barri de la mala vida, la marginalitat i el sexe ràpid. Proliferaven les tavernes, els cafès i els prostíbuls i amb tot això, les malalties venèries com la sífilis i la gonorrea. Per això es van fer tan populars els negocis de “gomas y lavajes”, on es venien preservatius i es feien les cures preventives d’aquestes malalties o es tractaven, en cas d’haver-les contret. Tenir sífilis era vergonyós i indicava que la persona havia visitat aquest submón sòrdid que era el Raval. L’únic tractament eficaç era el mercuri, que s’administrava per via oral, en pomada, vaporitzat o, fins i tot, impregnat en els calçotets del malalt. Ja ho deien bé: “Una hora amb Venus, tota la vida amb Mercuri”. Dues de les cases més conegudes eren La Mundial, al carrer Espalter, i La Japonesa, regentada pel Dr. Holeado, al carrer Arc del Teatre. La incidència de la sífilis es va reduir dràsticament amb el descobriment de la penicil·lina.

hospital_santacreuEns movem fins al carrer Hospital, on es manté intacte l’edifici del gran hospital de Barcelona fins entrat el segle XX: l’Hospital de la Santa Creu. Aquest edifici es va construir al segle XV amb l’objectiu d’aglutinar els sis petits hospitals que fins llavors existien a la ciutat. Les dues escalinates del pati central dirigeixen als antics pavellons. D’una banda el dels homes, i d’altra, el de les dones. Es poden distingir fàcilment per les estàtues que els continuen presidint: la de Sant Roc i la de la Caritat. En aquests pavellons, el Dr. Giné i Partagàs va començar a fotografiar malalts de sífilis per tal d’il·lustrar els seus tractats clínics. La gran majoria eren prostitutes, així que el Dr. Giné s’enfilava al pavelló de la Caritat per retratar-les. Aquestes fotos van ser considerades un atemptat contra la moral de l’època i ràpidament li van vetar l’accés a la sala, tot perdent un gran testimoni gràfic d’aquesta patologia al segle XIX.

amfiteatreEn el mateix recinte trobem la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya (RAMC), on posarem punt final al nostre recorregut. Aquí trobem una de les joies de la història de la Medicina: l’amfiteatre anatòmic del segle XVIII que es conserva intacte. La taula de marbre al centre de la sala ens fa imaginar als grans mestres de la Medicina com Santiago Ramón y Cajal, Pere Virgili, Antoni de Gimbernat o Pere Mata ensenyaven als seus deixebles els misteris del cos humà.

2017 Any Joaquim Piñol i Aguadé

Allà també trobem el llegat del Dr. Joaquim Piñol i Aguadé, a qui el Col·legi ret homenatge dedicant-li l’any 2017. El Dr. Piñol és una figura clau en la història de la Dermatologia catalana. De fet, va consolidar l’Escola Catalana de Dermatologia, iniciada als anys 20 pels doctors Jaume Peyrí i Xavier Vilanova. Va ser un destacat investigador (va publicar 6 llibres i més de 400 articles) i va descriure per primer cop la porfíria hepatoeritrocitaria i la hipodermitis nodular migratòria, aquesta batejada com a Sindrome de Vilanova i Piñol.

El Dr. Xavier Sierra és el comissari de l’Any Piñol i ha estat l’encarregat d’organitzar aquestes rutes dermatològiques per Barcelona, que ens descobreixen indrets únics i fan una mica més nostra la història de la Dermatologia i la Medicina catalana. Encara podeu gaudir-ne de dues edicions més els pròxim 28 de setembre i 15 de desembre.

També us pot interessar:

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s