La ciència de la llarga vida. Com tenir una vida de qualitat, amb Valentí Fuster

Les malalties cardiovasculars són la primera causa de mort a tot el món. La medicina – als països rics – està aconseguint disminuir la mortalitat, però la supervivència no sempre va acompanyada de qualitat de vida. Segons dades de 2015, als EUA, s’ha aconseguit prolongar la vida uns sis anys per a aquest tipus de malalties. No obstant això, la despesa econòmica per augmentar aquesta supervivència és enorme, fins al punt que els economistes la qualifiquen d’insostenible.

El cardiòleg Valentí Fuster va venir al Col·legi, convidat per la secció de Metges Jubilats, per oferir la conferència “La ciència de la vida”. Fuster va explicar els esforços científics, econòmics i socials que s’estan fent per cuidar les persones amb aquestes malalties. També va explicar què és el que està a les nostres mans per aconseguir viure més i millor.

Quan parlem de malalties cardiovasculars, hem de tenir en compte, sobretot, els factors de risc. Des del punt de vista mèdic, la millor estratègia radica en la prevenció: educar la ciutadania i identificar les persones que tenen risc de desenvolupar alguna patologia en un estat prematur i en edats primerenques.

Molts dels factors de risc que provoquen malalties cardiovasculars tenen molt a veure amb els nostres hàbits. Això vol dir que tenim molt a fer. I tot que són ben coneguts per tots, val la pena recordar-los:

  1. Obesitat
  2. Pressió arterial alta
  3. Diabetis
  4. Colesterol elevat
  5. Tabaquisme
  6. Sedentarisme
  7. Nutrició inadequada

Fer controls rutinaris és molt important. Segons senyala Fuster, el 50% de la població té la pressió alta i no ho sap, i, per tant, no estan tractats. El tabac és un factor important. I tot i que sembla que el seu consum està disminuïnt al món, és només un miratge, perquè aquesta tendència només es dona als països rics. Als països en vies de desenvolupament, el seu consum augmenta. El cardiòleg reconeix que controlar el consum de tabac està sent difícil. En canvi, és més optimista respecte a la lluita contra l’obesitat. Segons apunta, la indústria alimentària està començant a rebaixar els nivells de sal, sucres i greixos dels seus productes.

Ara bé, tot això no és suficient. Per Fuster: “el que s’està fent en prevenció és absolutament primitiu. Estem prolongant la vida amb tractaments caríssims, però no estem prevenint malalties”.

Què està a les nostres mans per aconseguir una vida més bona?

Tot i que hi ha molts factors genètics que influeixen en la qualitat del nostre envelliment (i també circumstàncies externes), hi ha molts aspectes que depenen de la nostra actitud.

Fuster ens dona aquests consells:

  • Estigues despert! “Si vols tenir una bona qualitat de vida, has de ser una persona oberta, curiosa, que dialogui amb gent diferent i que treballi la positivitat”.
  • Busca motivacions i coneixement. No podem detenir la vellesa, però podem envellir millor si tenim un objectiu i una motivació. També és necessari saber què està passant amb un mateix, fent revisions mèdiques amb certa freqüència.
  • Mantingues una edat biològica més baixa que la cronològica. L’edat biològica sovint té poc a veure amb la cronològica. És una qüestió d’actitud, de buscar una vida plena i de començar a fer-ho com abans millor.
  • Fes activitat física: aeròbica, de resistència i de coordinació. L’exercici físic és la porta per cuidar tot els altres factors que ens permeten tenir una vida saludable.
  • Vigila la dieta. No es tracta de comptar únicament les calories, sinó de cuidar la qualitat del que menges. La sal, sucres, greixos…. tenen implicacions directes en la salut.

Per mesurar si ho estem aconseguint, Fuster ens suggereix que tinguem en compte aquests factors:

  • La salut emocional: T’aixeques al matí amb ganes de fer coses? Les teves emocions són estables durant el dia, o tens daltabaixos? Tens un objectiu vital?
  • La musculatura: És el primer que queda afectat – junt amb la pell – amb l’envelliment. A quina velocitat camines? Quina força tens a les mans?
  • L’equilibri: Quanta estona pots estar dempeus només amb una cama i amb els ulls tancats? Si tens al voltant de 70 anys, entre 5-7 segons és correcte. Si en tens 20, hauries d’arribar als 20 segons.

Mai és tard per començar a treballar per aconseguir una vida més saludable. És qüestió de determinació i de marcar objectius. A la conferència, Fuster també ens va confiar el secret de molts que han arribat a centenaris amb bona salut: viure amb motivacions i formar part activa de la comunitat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s