“El diploma d’acreditació funcional en medicina estètica seria una garantia de seguretat per als pacients i permetria ordenar la formació dels professionals”

El darrer informe de la Sociedad Española de Medicina Estética (SEME) Percepción y uso de la medicina estética (abril, 2026) conclou que més del 46% de la població s’ha fet algun tractament de l’àmbit de la medicina estètica i alerta que el 65% d’aquests tractaments els practiquen professionals no qualificats i el 20% es fan en llocs no regulats. Repassem amb la presidenta de la Secció Col·legial de Metges d’Estètica del CoMB, Petra Vega, les principals reivindicacions dels metges estètics: la lluita contra l’intrusisme i la formació reglada com a garantia de bona praxi.
Continua la lectura de “Petra Vega, presidenta de la secció de Metges d’Estètica del CoMB: “La medicina estètica requereix formació específica, evidència científica i deontologia””




Senzill, ràpid i de baix cost. Així és el dispositiu que han desenvolupat investigadors del Servei de Nefrologia i el laboratori CORE de l’Hospital Clínic, la Universitat Rovira i Virgili i CreatSens Health SL i que permet mesurar amb una única gota de sang els nivells de potassi dels pacients amb malaltia renal. El Dr. Josep Lluís Bedini, cap de l’Àrea Operativa del Centre de Diagnòstic Biomèdic (CDB) i del laboratori CORE de l’Hospital Clínic remarca que amb aquest nou dispositiu es podrà obtenir informació en temps real que ajudarà els clínics en la seva presa de decisions.
La cerca de noves vies per evitar que les infeccions causades per bacteris continuïn creixent és un dels grans reptes als quals ha de fer front la sanitat pública mundial. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) alerta que, si segueix aquesta tendència, es pot tornar a un escenari similar al de l’era preantibiòtica. Segons les seves previsions, l’any 2050 les morts anuals al món per infeccions bacterianes, la majoria de les quals s’adquireixen dins dels hospitals, poden superar els 10 milions.
El passat juliol es va presentar l’Estudi de la Professió 2017, una enquesta en la qual es va preguntar als metges sobre diferents aspectes que tenen a veure amb la professió. Per analitzar-ne els resultats, Magda Campins, vocal del CoMB i cap del Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l’Hospital Vall d’Hebron, ha moderat un debat amb Montserrat Esquerda, pediatra de l’Hospital Sant Joan de Déu de Lleida, directora general de l’Institut Borja de Bioètica i presidenta de la Comissió Deontològica del Col·legi de Metges de Lleida, i Sílvia Font, metgessa de família del CAP Olesa de Montserrat i membre del Comitè d’Ètica Assistencial de l’Hospital Sant Joan de Déu de Martorell.
En el camí de l’emprenedoria, detectar el problema és el primer pas. A continuació, cal buscar-hi una solució. Aquestes dues passes són les que ha fet Xavier Viñolas, cap de la Unitat d’Arrítmies del Servei de Cardiologia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, i que l’han portat a posar en marxa el projecte Procurement of comprehensive treatment, enhanced by digital technologies, of patients with automated implantable cardioverter defibrillator (AICD). Amb aquesta iniciativa, que ara per ara se centra en els malalts que porten desfibril·ladors implantables (DAI), el doctor Viñolas i el seu equip, plantegen un procés assistencial basat en la medicina de valor. La seva idea ha estat finalista als