“El diploma d’acreditació funcional en medicina estètica seria una garantia de seguretat per als pacients i permetria ordenar la formació dels professionals”

El darrer informe de la Sociedad Española de Medicina Estética (SEME) Percepción y uso de la medicina estética (abril, 2026) conclou que més del 46% de la població s’ha fet algun tractament de l’àmbit de la medicina estètica i alerta que el 65% d’aquests tractaments els practiquen professionals no qualificats i el 20% es fan en llocs no regulats. Repassem amb la presidenta de la Secció Col·legial de Metges d’Estètica del CoMB, Petra Vega, les principals reivindicacions dels metges estètics: la lluita contra l’intrusisme i la formació reglada com a garantia de bona praxi.

Les dades de la SEME mostren que estem davant d’un problema important d’intrusisme… com interpretes aquestes dades?

Existeix un alta demanda de tractaments de medicina estètica i és un risc gran per a la població que el 65% els facin professionals que no estan qualificats i en centres que no són adequats o, directament, fraudulents. Són dades que han de fer reflexionar les administracions. S’ha d’intentar regular-ho, perquè la medicina estètica és, primer de tot, medicina amb tècniques i procediments mèdics cada cop més complexos que només poden fer metges col·legiats en centres autoritzats. Més del 30% de la població no es fa aquest tipus de tractaments perquè té por de no saber on es fica. Hi ha un gran desconeixement sobre aquests tractaments: des de qui ha de fer-los i a on fins a les tècniques utilitzades.

¿Quines mesures concretes caldria adoptar per combatre l’intrusisme?

Les multes econòmiques solen ser molt exemplaritzants. Els intrusos, simplement, volen guanyar diners i fer allò que, per deontologia i coneixements clínics, només pot fer un metge. Caldria atacar on fa més mal, amb sancions econòmiques i difusió d’aquests casos als mitjans de comunicació. Cal donar-ne visibilitat per protegir els pacients. Parlem de personal no qualificat que fa tractaments a centres i amb productes sense l’autorització sanitària requerida. No són centres sanitaris ni en l’aspecte legal, ni assistencial. Tampoc pel que fa a la responsabilitat civil.

Des de la secció de metges d’estètica del CoMB, heu elaborat un decàleg amb els 10 tractaments estètics més freqüents que només poden fer metges. Quins són?

Sobretot, tots aquells que travessen la pell i en els quals s’utilitzen medicaments o productes sanitaris o que es fan amb dispositius d’alta energia: injectables de neuromoduladors, de farciment, estimuladors de col·lagen, làsers ablatius i radiofreqüències. Estem parlant d’actes mèdics que s’han de fer amb seguretat, qualitat i responsabilitat i que poden tenir riscos i efectes secundaris. Com a metges, ho hem d’advertir.

Les xarxes socials s’han convertit en el principal canal de comunicació i màrqueting per a la medicina estètica.Com podem educar els pacients davant de tanta informació?

A l’informe de la SEME, hi ha una dada curiosa: la gent es fia cada cop menys de la informació que es difon a les xarxes sobre medicina estètica, com les imatges de l’abans i el després, moltes retocades amb filtres o amb IA, o la publicitat agressiva i, sovint, enganyosa. Ara busquen fonts d’informació més fiables i, en aquest sentit, disposar, com a professionals, d’una web mèdica acreditada amb el segell WMA del CoMB és una garantia per al ciutadà que es planteja fer-se un tractament. El segell WMA garanteix que, darrera aquella web, hi ha un centre de medicina estètica amb l’autorització sanitària del Departament de Salut (unitat assistencial U.48) i identifica qui és l’equip de professionals vinculat al centre i els seus responsables mèdics, així com quina cartera de serveis ofereix. Hem de posar en valor el segell WMA del CoMB i impulsar-lo.

Des de la secció de Metges d’Estètica heu reivindicat, durant molt anys, la creació, per part del Ministerio de Sanidad, d’un Diploma d’Acreditació en l’Àrea Funcional de Medicina i Salut Estètica (DAFME). Què suposaria l’existència d’aquest diploma?

Els diplomes de capacitació en àrees funcionals estan previstos a la Llei d’Ordenació Professional de les Professions Sanitàries (LOPS) i ara mateix només existeix el de pal·liatius. L’existència del diploma serviria per acreditar i certificar de manera objectiva la formació i l’experiència que té un professional en l’àmbit de la medicina estètica. És un llarga reivindicació de més de 15 anys que s’ha impulsat, principalment, des de Catalunya. Ara mateix, la conselleria de salut de cada comunitat és l’encarregada de donar les autoritzacions de centres, però els criteris i requisits que es demanen als professionals no són els mateixos. A Catalunya, per autoritzar l’obertura d’un centre amb unitat assistencial U.48, es demana el DIACAP i disposar d’un màster en medicina estètica avalat per la SEME i amb acreditació universitària o ser cirurgià plàstic. Hi ha altres comunitats, en canvi, on l’únic requisit és ser metge col·legiat. La medicina estètica utilitza procediments i tècniques cada cop més complexes i cal garantir una formació específica i reglada. El DAFME permetria ordenar i garantir la formació continuada dels professionals i homogeneïtzar els criteris a nivell de tota Espanya. Seria també un element de seguretat clínica per al pacient.

Quins requisits calen per exercir la medicina estètica amb seguretat?

En primer lloc, cal formar-se, escollint un màster específic que tingui acreditació universitària (mínim 60 ECTS), que contempli practiques presencials i que tingui en compte els principis de rigor mèdic i deontologia. Des del punt de vista de la praxi, s’ha d’actuar d’acord amb l’evidència científica disponible i el Codi de Deontologia i, sobretot, tenir en compte que les tècniques, procediments i productes que utilitzem han d’estar autoritzats per l’Agencia Española del Medicamento. Pel que fa a la publicitat, no es pot recórrer a la publicitat fàcil, enganyosa o sense evidència científica, que vulnera el Codi de Deontologia i les normes de publicitat sanitària. Darrerament, ens estem trobant molta publicitat, per exemple, de procediments amb exosomes injectables i seroteràpia (sèrums intravenosos multivitamínics) sense cap aval científic. Els professionals han de tenir molt en compte, també, la llei de protecció de dades quan publiquen imatges de pacients a les xarxes socials.