“En els països desenvolupats, la mortalitat global augmenta entre un 12% i un 40% degut a les altes temperatures”

“L’organisme intenta compensar les altes temperatures. Si no ho aconsegueix, pot produir-se esgotament per calor o, fins i tot, un cop de calor, que és una situació d’emergència”

“Durant els períodes d’estrès tèrmic també augmenten les crisis d’ansietat, els brots psicòtics, les depressions greus i les taxes de suïcidi”

“Les dones grans són més vulnerables als efectes de la calor perquè és més freqüent que visquin soles i pateixen més pobresa habitacional i energètica”

Les temperatures globals del planeta cada cop són més elevades i, al nostre entorn, les onades de calor són ja un fenomen freqüent. La calor sostinguda té clars efectes sobre la salut de les persones i ja fa uns anys que els episodis de calor intensa recurrents van obligar els responsables de salut a dissenyar i posar en marxa plans específics per protegir la població. Parlem amb la metgessa de família Núria Giró (Barcelona, 1987), que forma part de l’equip del CAP Besòs de Barcelona i és membre de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC), sobre els efectes en la salut de les elevades temperatures i ens explica com podem detectar els senyals d’alerta dels cops de calor.

Podem afirmar que hi ha prou evidències que aquestes temperatures extremes que ens afecten darrerament causen morts?

Causen un augment de la mortalitat i de la morbiditat, és a dir, de les malalties i de les seves complicacions. L’Agència de Salut Pública de Catalunya treballa amb dades que indiquen que, en els països desenvolupats, la mortalitat global augmenta entre un 12% i un 40% per aquesta causa. Tanmateix, durant l’estiu del 2003, en què va haver-hi una calor molt intensa i sostinguda, aquest percentatge va augmentar fins a un 53% respecte al mateix període de l’any anterior. No hi ha cap dubte dels efectes de les altes temperatures sobre la salut.

Quins són els efectes concrets de la calor sobre la nostra salut?

La calor provoca situacions en què l’organisme intenta compensar la temperatura. Si no ho aconsegueix, pot produir-se esgotament per calor o, fins i tot, un cop de calor, que és la situació més greu. Com que tots els sistemes del cos treballen per intentar compensar l’alta temperatura, en persones amb malalties o amb complicacions que fan que aquests sistemes no funcionin amb la mateixa eficiència, es poden donar situacions greus. La calor provoca estrès cardiovascular, fent que augmenti la freqüència cardíaca quan el cos intenta repartir més sang a la superfície de la pell per dissipar temperatura. Això pot ser problemàtic per a les persones amb cardiopaties. D’altra banda, com que suem per intentar dissipar la calor, és més fàcil que puguem deshidratar-nos, cosa que pot provocar una insuficiència renal aguda, més probable en persones que tenen problemes renals. També hi pot haver complicacions en persones amb patologies respiratòries, ja que respirem més de pressa i així agreugem encara més la deshidratació. A més, l’aire calent també dificulta la respiració. Cal tenir en compte que tot això ho organitza el cervell, per tant, les persones amb patologies neurològiques també poden tenir dificultats per adaptar-s’hi.

Les persones grans són les més vulnerables…

Ho són els menors de quatre anys i, sobretot, els menors d’un any, i, especialment, les persones majors de 75 anys. Dins d’aquest col·lectiu, a més, les dones són encara més vulnerables, perquè hi ha més tendència que visquin soles i, a més, pateixen més pobresa habitacional i energètica, perquè viuen amb pensions més baixes. Una persona gran que comença a trobar-se malament per la calor i que no n’és del tot conscient, si, a més a més, viu sola, és molt més fàcil que acabi patint una situació molt greu.

Has esmentat la pobresa habitacional… El confort de les nostres llars, en aquest cas, juga un paper especialment important?

Exacte. Sempre expliquem que cal abaixar les persianes per no acumular calor a les cases, però això no converteix totes les llars en un espai segur. Hi ha cases que es troben en zones on la irradiació de l’asfalt és molt elevada perquè hi ha menys espais verds, d’altres, que no ventilen; d’altres, on viuen moltes persones i s’hi ha acumula més escalfor… Hi ha habitatges on no es pot encendre l’aire condicionat o ni tan sols un ventilador. I tenim la situació de sensellarisme, que és la situació extrema de vulnerabilitat. Aquestes persones estan totalment exposades als efectes tèrmics, tant de la calor com del fred. Aquí és on entren en joc els refugis climàtics, els espais públics que garanteixen que almenys unes hores al dia aquestes persones puguin accedir a un espai tèrmicament condicionat i segur.

Quina és la temperatura de confort? És a dir, a partir de quants graus hi ha risc de descompensació?

Això depèn molt de la persona i, sobretot, de l’activitat que estigui fent. No és el mateix si estem quietes i assegudes que si estem practicant esport o sota el sol. La temperatura de risc pot disminuir en les persones que tenen una feina de risc o que practiquen algun esport, sobretot, en les hores més caloroses, o en les persones que no es poden protegir ni poden estar tranquil·les i hidratades. D’altra banda, la temperatura nocturna també afecta la salut: per sobre dels 25 graus, és molt difícil entrar en fase de son profunda.

Quins efectes té en la salut no poder descansar a causa de la calor durant la nit?

Com deia, és molt difícil entrar en son profunda, que és clau perquè el descans sigui reparador. El nostre organisme es repara a escala física i cerebral en fase REM i en son profunda. Si no podem assolir aquesta fase, el descans no és de qualitat i, en llevar-nos, continuem cansades, amb menys energia… A més, la calor també afecta la salut mental i provoca insomni, que ens fa sentir pitjor.

Quins són els efectes de la calor en la salut mental i en l’estat anímic o emocional?

Està demostrat que augmenta la violència. En les zones en què fa més calor, augmenta la irritabilitat i l’estrès. Potser és perquè augmenta el cortisol, és per aquí per on s’ha començat a estudiar, però encara no hi ha una explicació clara. En tot cas, l’increment de la temperatura augmenta la irritabilitat i l’agressivitat i genera una boira mental, com d’alentiment cognitiu, que fa que rendim menys, sovint en l’àmbit laboral, però que ens afecta durant tot el dia. A banda d’això, també empitjoren els trastorns psiquiàtrics: les persones amb un diagnòstic de base pateixen més crisis d’ansietat, hi ha més brots psicòtics i depressions greus i augmenten les taxes de suïcidi durant aquests períodes d’estrès tèrmic. Això és degut al fet que és més fàcil que es produeixi una descompensació, justament per aquesta irritabilitat de la qual parlem. Amb calor extrema, no hi ha manera que estiguem a gust en cap moment del dia. No hi ha cap treva.

La calor també altera l’efecte dels medicaments? Què passa amb les persones que prenen medicació crònica?

Sí, els medicaments, al final, sempre suposen un risc i aquests riscos s’intensifiquen amb la calor. Per exemple, els fàrmacs diürètics, que s’utilitzen sobretot per a la insuficiència cardíaca i la hipertensió, fan orinar més i poden afavorir la deshidratació. Els antiinflamatoris no esteroidals, com l’ibuprofèn o el naproxèn, poden ser causants d’una insuficiència renal aguda en una deshidratació. Un altre grup de fàrmacs que suposen un risc són els que impedeixen eliminar calor, és a dir, que fan que el sistema de termoregulació no funcioni del tot bé, per exemple, els antihistamínics, alguns antiparkinsonians, els antidepressius tricíclics i alguns antimigranyosos, com els triptans. N’hi ha d’altres que alteren el termòstat en l’àmbit cerebral, és a dir, la percepció de calor, la capacitat de suar o la sensació de set, que són bàsicament fàrmacs que actuen en el sistema nerviós central: alguns antipsicòtics o neurolèptics i alguns antidepressius, els inhibidors selectius de la recaptació de serotonina, com la sertralina, el citalopram… També hi ha medicaments que es poden tornar tòxics si es pateix una deshidratació, però les persones que els prenen acostumen a ser molt conscients i la dosi és molt ajustada. Inclús suposen un risc els fàrmacs que baixen la tensió arterial, perquè la calor fa que els nostres basos sanguinis es dilatin i ens baixi la tensió de per si. Bàsicament, tots els fàrmacs que intervenen en la regulació natural del cos.

Per tant, és molt important el control del metge o metgessa de família en les persones polimedicades quan arriben aquests episodis de calor.

Cal controlar la tensió arterial i hidratar-nos molt bé, sobretot les persones que prenen medicació, perquè aquests fàrmacs poden alterar o augmentar el risc de deshidratació, baixar la tensió o alterar la percepció de la calor i la sensació de set. Per tant, és molt important hidratar-nos: tot i que sempre diem que hem de beure aigua en funció de la set que tinguem, a les persones que tenen aquesta sensació alterada, els recomanem que s’hidratin freqüentment.

Amb aigua, bàsicament? Què passa si l’aigua està molt freda?

Aquí parlaríem del que abans en dèiem un tall de digestió que, al final, es produeix pel contrast de temperatura. Si la sang del meu cos és a la perifèria intentant regular-ne la temperatura i, de cop, el centre del cos es refreda –que és la zona que s’ha de mantenir calenta per continuar funcionant-, la sang es traslladarà de nou al centre per protegir-me. Per tant, tot i que segurament no em passarà res, beure mig litre d’aigua gelada de cop potser no és el més saludable.

Parlem del cop de calor: què és i quins senyals d’alerta ens dona?

El cop de calor és una de les síndromes per calor. Habitualment, si tenim calor, el nostre cos comença a regular-se: suarem més, ens posarem més vermelles, potser tindrem més set perquè estem suant… Si això continua i el cos no és capaç de compensar-ho, perquè la temperatura és massa alta o perquè estem practicant una activitat física, sigui esportiva o laboral, augmentarà la temperatura corporal sense que es pugui regular i apareixerà febre. En un esgotament per calor, que és el que abans en dèiem una insolació, passa una cosa semblant: les persones tenen febre, en principi, per sota dels 40 graus, per tant, no serà tan alta. La pell estarà suada, la persona, probablement, estarà marejada, tindrà set, se sentirà fluixeta… Si el cos continua sense compensar-se, es produirà un cop de calor, que és la situació més greu. Un cop de calor és una emergència. En salut, parlem d’urgència quan necessitem buscar ajuda i d’emergència quan hem de córrer, com en un infart o un ictus, i està en risc la vida d’aquesta persona. En un cop de calor, el cos fa prou estona que no compensa i continua escalfant-se. Comença a fracassar el sistema, de forma que la temperatura pujarà per sobre dels 40 graus, la pell ja no suarà sinó que estarà vermella i brillant i començarà a haver-hi alteracions neurològiques: la persona pot desmaiar-se, perdre el coneixement, pot tenir fins i tot al·lucinacions… A l’interior, tots els òrgans i sistemes comencen a fracassar: hi haurà una insuficiència renal, pot haver-hi una fallida hepàtica… El cos sí que avisa amb un primer esgotament per calor, però aquesta fase pot ser més curta o més llarga en funció de la situació externa i del mateix l’organisme. Aquesta progressió és especialment ràpida en les persones de risc que hem mencionat abans.

El que queda clar és que els episodis de calor extrema són cada vegada més freqüents i això obliga les administracions i la societat a prendre mesures més enllà del sistema sanitari, com ara protegir les persones més vulnerables, adaptar els horaris de qui treballa a l’exterior o construir edificis més preparats per suportar aquestes situacions?

Encara vivim adaptades a una climatologia que no és l’actual. Per tant, sí que s’han de fer canvis estructurals que protegeixin la població. Més enllà d’una cosa molt centrada en una salut intervencionista, caldria canviar estructuralment el funcionament de les ciutats perquè siguin ciutats que tinguin cura de com treballem, amb un horari laboral adaptat, per exemple, per a les persones que treballen a l’obra, que tenen un horari que no és sostenible i els estem exposant a un risc vital.